Arquetip (psicologia analítica)
El psiquiatra, sicòlec i ensagiste suís Carl Gustav Jung va entendre els arquetips com a patrons i imàgens arcaiques universals que deriven de lo inconscient colectiu i són la contraparte psíquica del instint.[1] Són potencials heretats que s'actualisen quan entren com a imàgens en la consciència o es manifesten en el comportament en l'interacció en el món exterior.[2] Són formes autònomes i encobertes que es transformen una volta que accedixen a la consciència i se'ls dona una expressió particular per part dels individus i les seues cultures. En psicologia analítica, els arquetips són elements altament desenrollats de lo inconscient colectiu. L'existència d'arquetips solament pot deduir-se indirectament per mig de l'us de relats, art, mits, religions o somis.[3]
Els arquetips en psicologia analítica es referixen a formes subjacents inaprensibles o arquetips en si dels quals emergixen imàgens i motius com la mare, el chiquet, el trickster i el diluvi universal, entre uns atres. El història, la cultura i el context personal modelen estes representacions manifestes, donant-los aixina el seu contingut específic. Estes imàgens i motius es denominen en major precisió imàgens arquetípicas. No obstant, és comú que el terme arquetip s'use indistintament per a referir-se tant als arquetips en si com a les imàgens arquetípicas.[2]
Introducció
[editar | editar còdic]
Jung va rebujar la teoria de la Edipo y la esfinge del desenroll sicològic humà, creent que les pressions evolutives tenen predestinació individuals manifestades en arquetips.[4] Va utilisar primer el terme arquetipos per a referir-se a lo que més vesprada denominaria "arquetips". L'idea de Jung dels arquetips es va basar en les categories d'Immanuel Kant, les Idees de Platón i els prototips d'Arthur Schopenhauer.[5] Per a Jung, "l'arquetip és la forma introspectivamente reconeixible d'un orde psíquic Theories of Personality".[6] "Estes imàgens deuen considerar-se com a carents de contingut sòlit, per lo tant, com a inconscients. Solament adquirixen solidea, influència i consciència eventual en la trobada en els fets empírics".[7]
Els arquetips formen un substrat dinàmic comú a tota l'humanitat, sobre que la seua base cada individu construïx la seua pròpia experiència de vida, tiñéndolos en la seua cultura, personalitat i events vitals únics. Per lo tant, si ben els arquetips es poden concebre com unes relatives poques formes nebuloses innates, d'estes poden sorgir innumerables imàgens, símbols i patrons de comportament. Mentres que les imàgens i formes emergents es aprehenden conscientment, els arquetips que les informen són estructures elementals que són inconscients i impossibles de aprehender.
A Jung li agradava comparar la forma de l'arquetip
L'arquetip en sí mateixa és buit i purament formal: una possibilitat de representació que es dona a priori. Les representacions en sí mateixes no s'hereten, solament les formes, i en eixe sentit es corresponen en els instints. L'existència dels instints no pot provar-se més que l'existència dels arquetips, sempre que no es manifesten concretament.[8]
Desenroll primerenc
[editar | editar còdic]
L'intuïció de que hi havia alguna cosa més en la psique que l'experiència individual va començar possiblement en l'infància de Jung. El primer somi que va poder recordar va ser el d'un deu itifálico subterràneu. Més alvance en la seua vida, la seua investigació sobre pacients psicóticos en el Hospital Burghölzli i el seu propi autoanálisis varen respalar la seua intuïció sobre l'existència d'estructures psíquiques universals que subyacer en tota experiència i comportament humans. Jung es va referir primer a estes imàgens com "imàgens primordials", un terme que va prendre de Jacob Burckhardt. Més vesprada, en 1917, les va denominar "dominants de lo inconscient colectiu".
No va ser fins a 1919 que va utilisar per primera volta el terme "arquetips"[9] en un ensaig titulat Edipo y la esfinge.[10] El terme mateix de "arquetip", pels vocablos grecs que li componen, permet advertir les seues traces essencials:[11]
Vore també
[editar | editar còdic]- Psicologia arquetipal
- Arquetip
- Archive for Research in Archetypal Symbolism
- Joseph Campbell
- Mitologia comparada
- Psicologia evolucionista
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Feist J., Feist G. J. (2009), Theories of Personality, New York McGraw-Hill.
- ↑ 2,0 2,1 Stevens, Anthony en "The archetypes" (Capítul 3). Ed. Papadopoulos, Renos. The Handbook of Jungian Psychology (2006).
- ↑ (29 d'abril de 2022).La Vanguardia.Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ Stevens, Anthony (1999). On Jung: Updated Edition, Segona edició, Princeton, N.J.: Princeton University Press, pp. 215. OCLC 41400920. ISBN 069101048X.
- ↑ Samuels, Andrew (2015). Enrique Galán Santamaría (ed.). Jung i els post-junguianos, Madrit: Editorial Manuscrits. ISBN 978-84-943176-6-8.
- ↑ Jung, Carl Gustav (2004/2011). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 8. La dinàmica de lo inconscient: 18. Sincronicidad com a principi de conexions acausales (1952). 19. Sobre sincronicidad (1952), 2ª edició, Madrit: Editorial Trotta, pp. § 965.
- ↑ Jung, Carl Gustav (2007). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 7: Dos escrits sobre psicologia analítica, Madrit: Editorial Trotta, pp. § 300.
- ↑ Jung, Carl Gustav (2002 [2ª edició 2010]). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 9/1: Els arquetips i lo inconscient colectiu, Madrit: Editorial Trotta, pp. § 155.
- ↑ (2019) The Art of C.G. Jung, W. W. Norton & Company, p. 260. ISBN 978-0-393-25487-7.
- ↑ Jung, Carl Gustav (2004 [2ª edició 2011]). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 8: La dinàmica de lo inconscient. 6. Instint i inconscient (1919/1928), Madrit: Editorial Trotta, pp. § 270.
- ↑ Stevens, Anthony (2003). Archetype Revisited: an Updated Natural History of the Self (en Anglés), Toronto, ON.: Inner City Books, pp. 52.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquetipo (psicología analítica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.