Anar al contingut

Jesucristo en la mitologia comparada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'estudi de Jesucristo en la mitologia comparada és l'examen de les narracions de la vida de Jesús en els evangelios canònics, la teologia i les tradicions cristianes en relació en la mitologia cristiana i atres religions. Durant més d'un sigle, distints autors han senyalat numerosos paralelismes entre els punts de vista cristians sobre Jesús i atres principis religiosos o mítics. Entre ells, els misteris grecorromanos, la mitologia de l'antic Egipte i atres analogia generals en les que es troben patrons culturals compartits de deus que moren i resuciten en el context del mit de Jesús.[1] Encara que alguns experts seguixen recolzant estes analogia, uns atres sostenen que les similituts que es perceben no solen tindre bases històriques, que els judeus galileos monoteistes de el I no estaven oberts a mits pagans, i que les analogia estan basades normalment en la paralelomanía, que exagera l'importància de semblances poc significatives.[2][3][4][5]

Mitologia comparativa

[editar | editar còdic]

Introducció

[editar | editar còdic]

S'han senyalat numerosos paralelismes entre els punts de vista cristians sobre Jesús i atres principis religiosos o mítics.[5][3] No obstant, el professor nortamericà de teologia Paul Eddy i el pastor evangèlic Gregory Boyd (1957-) afirmen que no existix evidència d'una influència històrica dels mits pagans, com els deus que moren i resuciten en els autors del Nou Testament, i molts acadèmics admeten que este tipo d'influència històrica és totalment inverosímil, ya que els judeus galileos monoteistes del sigle I no estaven oberts a mits pagans.[5][4] El historiadora nortamericana Paula Fredriksen (1951-) afirma que cap treball d'investigació sério deuria situar a Jesucristo fora de l'entorn del judaisme palestí del sigle I.[2]

Els experts debaten un bon número de temes generals relacionats en els paralelismes entre Jesús i atres mits. Per eixemple, la simple existència de la categoria «Deidad de vida, mort i resurrecció» s'ha debatut lo llarc del sigle XX, i molts estudiosos moderns qüestionen la validea de la categoria.[5][6] A finals de el XX, entre els estudiosos hi havia un consens general contra la fiabilitat dels raonaments utilisats per a sugerir esta categoria.[6] Tryggve Mettinger (que la recolza) afirma que els experts estan d'acort en que la categoria és inadequada des d'una perspectiva històrica.[7] Estudiosos com Kurt Rudolph sostenen que el raonament utilisat per a la construcció de la categoria ha estat plagat de defectes.[6]


Atres experts, com el nortamericà Samuel Sandmel (1911-1979), professor de Bíblia i Lliteratura Helenística en el Hebrew Union College, consideren que les conclusions que s'extrauen simplement de similituts observades són totalment inválidas.[3] Sandmel va donar al fet d'anar a la caça de similituts el nom de «paralelomanía», un fenomen pel que els estudiosos noten primer una suposta similitut i despuix «procedixen a descriure font i derivació com si implicaren una conexió lliterària que sorgix en una direcció predeterminada i inevitable», i per tant exageren l'importància de semblances insignificants.[3][4]

Misteris grecorromanos

[editar | editar còdic]
Archiu:Baco, por Caravaggio.jpg
Representació de Baco (adaptació romana de Dioniso) en un llenç de Caravaggio de 1595

S'han trobat paralelismes entre la mitologia grega i la vida de Jesús. Un eixemple que es remonta a principis del sigle XIX és el de Friedrich Hölderlin, qui en el seu llibre Brot und Wein (1800-1801) va sugerir semblats entre Crist i el deu grec Dioniso[8]

Erudits moderns com Martin Hengel, Barry Powell i Peter Wick argumenten que el cult a Dioniso i el cristianisme mostren notables semblances.[9][10] Senyalen el simbolisme del vi i l'importància que ha tingut en la mitologia que rodeja tant a Dioniso com a Jesucristo, encara que Wick arguye que el simbolisme del vi en l'evangelio de Sant Joan, com el història de la bodes de Caná, en la que Jesús convertix l'aigua en vi, es va concebre per a que Jesús semblara superior a Dioniso.[11]

Ademés, alguns experts en mitologia comparada afirmen que tant Dioniso com Jesús representen l'arquetip de deu que mor i resucita.[12] S'han sugerit també atres semblances, com la celebració per mig d'un menjar ritual de pa i vi, i concretament Powell afirma que en el cult a Dioniso s'aprecien precursors de la noció cristiana de la transubstanciaació.[13] Una atra afinitat es percep en les bacantes, quan Dioniso compareix davant el rei Penteo acusat de arrogarse la divinitat, que es compara en el relat de l'interrogatori de Poncio Pilato a Jesús en el Nou Testament.[10][11][13]


E. Kessler argumenta que el cult a Dioniso es va convertir en un estricte monoteisme cap a el IV de l'era cristiana, i de la mateixa manera que el mitraísmo i atres sectes, el cult va constituir una instància del «monoteisme pagà», en competència directa en el cristianisme primitiu durant l'antiguetat tardana.[14]

Mitra

[editar | editar còdic]
Artícul principal → MitraísmoSimilituts en el cristianisme.

L'adoració de Mitra es va practicar en bona part de l'Imperi Romà a partir de mediats de el II[15][16] Este cult era un sincretisme de distints ritos religiosos, centrats en el deu Mitra, que emergix d'una roca. El seu més estreta analogia en el cristianisme és el sacrifici del bou: Mitra captura i sacrifica un bou clavant-li un gavinet, i del bou mort sorgixen grans i plantes que simbolisen la vida. Mitra era un deu solar, estretament associat al Sol Invictus romà.[17]

Stanley Porter senyala que el mitraísmo es va consolidar en l'Imperi Romà despuix de la seua expansió, i va aplegar a Anatolia a finals de el I gràcies als soldats romans, en una época en la que els elements bàsics dels evangelios ya existien, i per tant no va poder tindre influència sobre dits elements.[18]


Els primers autors cristians varen senyalar semblances entre les pràctiques mitraicas i els rituals cristians, pero varen adoptar un punt de vista extremadament negatiu del mitraísmo: varen interpretar els rituals mitraicos com a còpies malignes dels rituals cristians.[19][20] En el II, Justino Màrtir va contrastar la comunió d'iniciació mitraica en l'eucaristía:[21]

Per la qual cosa, també els malvats dimonis d'imitació han llegat que lo mateixa es faça en els misteris de Mitra. Per això, en eixos misteris es coloca pa i una tassa d'aigua davant l'iniciat en certes paraules que es poden conéixer o deprendre.[22]

Tertuliano va escriure despuix que com a preludi a la cerimònia d'iniciació se li donava a l'iniciat un bany ritual, i al final, se li aplicava una marca en la front. Tertuliano va descriure estos ritos com una falsificació diabòlica del batisme i de l'unció dels cristians[23]

Antic Egipte

[editar | editar còdic]
Vore també: Mit de Osiris, Horus, Osiris, i Isis
Archiu:Gerald Massey 1856.jpg
Gerald Massey, al voltant de 1856

A principis de el XX, Gerald Massey alegava que hi ha similituts entre el deu egipcíac Horus i Jesús.[24] En la mateixa llínea d'idees, en la década de 1940, Alvin Boyd Kuhn va sugerir que no solament la cristiandad, sino també el judaisme es basaven en conceptes egipcíacs, i més recentment, Tom Harpur ha expressat opinions similars en el seu llibre El Crist pagà (Tom Harpur és un antic pastor anglicà que admet en el seu llibre que creïa en un Crist espiritual, pero dubtava de que haguera existit un Jesús històric).[25][26] Harpur reconeix a Massey i Khun com a predecessors intelectuals de les seues idees, i el teòlec Stanley E. Porter afirma que bona part del treball de Harpur es basa directament en cites de Massey i Khun.[25][26]

Porter senyala que les analogia de Massey i Kuhn inclouen numerosos errors. Per eixemple, Massey afirma que el 25 de decembre es va elegir com a data del naiximent de Jesús basant-se en el naiximent de Horus, pero el Nou Testament no inclou cap referència a la data o época de l'any en que va nàixer Jesús.[27][28][29] La primera font coneguda que parla del 25 de decembre com a data del naiximent de Jesús és Hipólito de Roma, escrit cap a principis de el III, que es basa en la presunció de que la concepció de Jesús va tindre lloc en l'equinoccio de primavera. Hipólito va situar el equinoccio en el 25 de març, i després va afegir nou mesos, fins al 25 de decembre, establint d'esta forma la data de la festa.[30] La cronografia romana de 354 inclou una referència a la celebració del Nadal en decembre a partir de el IV[31]

Porter afirma que els greus errors històrics de Massey fan que en ocasions el seu treball no tinga sentit. Per eixemple, Massey sosté que les referències bíbliques al rei Herodes el Gran es basen en el mit de Herrut, la malvada serp hidra, mentres que l'existència de dit rei pot establir-se perfectament sense recórrer a fonts cristianes.[27]

Segons Harpur, Kuhn esperava que les seues idees tingueren un impacte darwiniano en els estudis religiosos, pero este impacte no es va produir, i els conceptes de Kuhn solen ignorar-se o rebujar-se.[25] Porter critica el treball de Kuhn a causa de varis errors, com el de confondre en les seues conclusions les dates de la composició de la Mishná i del Talmud babilonio.[32] Porter també critica les opinions de Harpur, a sovint basades en Kuhn, per la seua falta de rigor i coherència.[27]

Analogia de la resurrecció

[editar | editar còdic]

Els egipcíacs tenien rituals específics de la collita que relacionaven la riuada i retirada de les aigües del ric Nilo i el cicle agrícola en la mort i resurrecció de Osiris.[33] La sega de l'ordi i el blat estava relacionada en la mort de Osiris, mentres que el naiximent dels brots tenia el seu orige en el poder de Osiris per a resucitar la terra de llabor[33][34]

Archiu:Osiris-nepra.jpg
Llit de Osiris, en el que ajuda a la germinació dels grans i renova el cicle de la collita

Els llits de Osiris, habituals en l'antic Egipte, eren recipients buits en l'aspecte de sarcòfec del deu, farcidures de terra i llavors que en créixer eixien pels orificis de la tapa, representant el seu poder de controlar la naturalea inclús despuix de mort.[33][34]

George Albert Wells, ideòlec del mit de Jesús, seguix veent una analogia entre Osiris i la resurrecció de Jesús segons les epístoles paulinas, ya que Osiris mor i és enterrat el primer dia i la seua resurrecció se celebra el tercer dia en el crit jubiloso de «Osiris ha segut trobat».[35] No obstant, en canviar la seua posició sobre Jesús en el història, Wells sosté ara que el personage que es menciona en la font Q no és totalment mític, i «no deu identificar-se en el Crist que mor i resucita en les epístoles primitives».[36]

Bruce M. Metzger, estudiós de la Bíblia, no veu una analogia directa, i senyala que en un relat del cicle de Osirirs, est mor el 17 del més de Hator (28 d'octubre – 27 de novembre) i reviu el 19, i ho compara en la tornada a la vida de Crist «el tercer dia», pero considera que «resurrecció» és una descripció qüestionable.[37] A. J. M. Wedderburn declara que la resurrecció en l'antic Egipte diferix de la que apareix en la tradició judeocristiana, ya que els antics egipcíacs concebien la vida despuix de la mort com una entrada en el regne de Osiris.[38] Marvin Mayer apunta que alguns experts consideren que l'idea de la mort i resurrecció dels deus en les religions mistéricas pertany a la fantasia, pero sugerix que esta opinió estaria motivada per inquietuts apologètiques, en un intent de mantindre la resurrecció de Crist com un fet únic[39]

Analogia artístiques

[editar | editar còdic]

Quan Gerald Massey va propondre les seues teories, es varen trobar analogia artístiques entre els mits egipcíacs i l'art cristià de l'época primitiva.[27] Per eixemple, Massey va afirmar que l'existència de representacions de Lázaro envolt en llenços com una mòmia prova que la resurrecció de Lázaro té orige egipcíac.[27] Porter senyala que l'art cristià realisat sigles despuix de l'escritura del Nou Testament no podria haver-ho influenciat.[27]

Certs experts veuen semblances entre les estàtues de Isis i Horus i les representacions posteriors de la Verge en el chiquet.[40] No obstant, les ilustracions posteriors de l'art cristià tenen molt poc que vore en l'orige dels texts bíblics.[41] Stephen Benko sosté que algunes imàgens de María i Jesús compartixen semblances en representacions existents de Horus i Isis en l'art de l'Antic Egipte.[42] l'egiptòlec Erik Hornung va escriure que «havia una evident analogia entre els chiquets Horus i Jesús i la atenció que varen rebre de les seues sagrades mares: molt abans del cristianisme, Isis duia el títul de "mare de Deu"»[43] si ben el parelismo avoca dita expressió, no es maneja pels estudiosos que el cult a María com ___protected_title_8___ provinga de la mitologia egipcíaca, ya que aparte de l'evocada "maternitat divina" el centre de cult de Isis, comprenia la màgia i la fertilitat, característiques mai donades a María.

Budisme i hinduismo

[editar | editar còdic]

El història de que Jesús va viajar d'adult a Índia i va estudiar en budistes i hindús abans de començar el seu ministeri en Galilea va aparéixer per primera volta en el llibre La vida desconeguda de Jesucristo de Nicolás Notovitch (1894), que va ser molt difòs i es va convertir en la base d'atres teories.[44][45] La teoria de Notovitch va ser des del principi controvertida i molt criticada.[46][47] Quan els historiadors varen examinar a fondo la seua història, Notovitch va confessar haver inventat les proves[47][48]

Archiu:SVouet.jpg
La crucifixión (1622), de Simon Vouet. Iglésia de Jesús, Gènova. La crucifixió de Jesús és el punt central de la teologia cristiana[49]
  • Robert Van Voorst sosté que els experts moderns es mostren «casi unànimement d'acort» en que les teories de viages de Jesús al Tibet, Cachemira o Índia no contenen «res de valor».[50]
  • Marcus Borg afirma que qualsevol sugerència de que Jesús va viajar d'adult a Egipte o Índia i va entrar en contacte en el budisme «no té fonament històric».[51]
  • John Dominic Crossan assegura que cap de les teories presentades sobre els viages de Jesús per a reblir el buit entre la seua chiquea i el començ del seu ministeri tenen respals d'erudits actuals.[52]


A pesar del rebuig als viages de Jesús s'han senyalat algunes analogia, com és el cas de Jerry H. Bentley, que planteja la possibilitat de que ___protected_title_7___ i sugerix prestar ___protected_title_8___.[53] Z. P. Thundy ha fet un seguiment de les similituts i diferències entre el relat del part de Maya, en donar a llum a Buda, i el de María en nàixer Jesús, i va senyalar que encara que existixen semblances, com el part virginal, hi ha diferències, com que María sobreviu a Jesús despuix de criar-ho, pero Maya mor poc despuix del naiximent de Buda, com totes les mares de Buda en la tradició budista.[54] Thundy no assevera que hi haja cap evidència històrica de que els relats cristians del naiximent de Jesús derivaren de les tradicions budistes, pero propon eixe tema per a investigacions posteriors.[54]

Atres experts han rebujat estes analogia. Per eixemple, Leslie Houlden afirma que encara que en époques modernes s'han detectat paralelismes entre les ensenyances de Jesús i Buda, estes comparacions varen emergir en acabant de que hi haguera contacte en misionero en el XIX i no hi ha evidències històricament fiables de que existira relació entre el budisme i Jesús.[55]

Estudiosos com Paul Numrich afirmen que a pesar de les analogia superficials no acadèmiques, budisme i cristianisme presenten diferències inherents i irreconciliables en lo més profunt.[56] l'iconografia de les dos tradicions subralla la diferència de perspectiva entre Buda i Jesús, contrastat la pacífica mort de Buda Gautama a alvançada edat en la crua image de la crucifixió de Jesús com a sacrifici voluntari per a l'expiació dels pecats de l'humanitat.[55] Els erudits del budisme, com Masao Abe i D. T. Suzuki, veuen la transcendència de la crucifixió en el cristianisme com una irreconciliable brecha entre les vides de Buda i Jesús[55][57][58]

A pesar de tot, alguns hindús veu Jesús com un avatar shaktavesha o una encarnació enfortida.[59]

Teoria del mit de Jesús

[editar | editar còdic]

Jesús com a mit

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Mit de Jesús.
Archiu:David Friedrich Strauß sitzend mit Buch.jpg
David Friedrich Strauss, primer escritor en argumentar sistemàticament que molts relats dels Evangelios eren un mit[60]

La «teoria del mit de Crist» enuncia que és molt improvable que Jesús de Nazaret existira, o que si ho va fer, no va tindre virtualment res a vore en la fundació del cristianisme.[61][62][63] La noció de que mai va existir un Jesús històric té molt pocs respals entre els experts.[60][64][65][66] No obstant, certs experts europeus i nortamericans argumenten que es deu continuar investigant i debatent este tema.[67][68]

Els orígens de la teoria del mit de Crist es remonten a la França de finals de el XVIII, al treball de Constantin-Volney i Charles Dupuis.[69] En 1835, els escrits més metòdics de David Friedrich Strauss varen provocar un escàndal en Europa. Strauss no negava l'existència de Jesús, pero creïa que es coneixien realment molt pocs fets sobre ell, i va calificar de «mítics» els relats sobre milacres dels Evangelios.[70][71][72] En la mateixa época, Bruno Bauer va començar a propondre idees similars.[69][73]


A principis de el XX, Arthur Drews, William B. Smith i John M. Robertson es varen convertir en els proponentes més reconeguts de la teoria del mit de Crist.[69][74] En époques més recents, erudits com el professor d'alemà George Albert Wells i el professor suec d'anglés Alvar Ellegård varen publicar numerosos arguments en apoyo de la teoria.[74]

El debat sobre la teoria del mit de Crist ha conegut un «massiu resorgir» des de l'aparició d'Internet[75] s'han publicat numerosos llibres i documentals sobre el tema. Entre els experts en el Nou Testament que actualment recolzen la teoria està en antic pastor baptista Robert M. Price, el sacerdot anglicà Tom Harpur i el sacerdot catòlic Thomas L. Brodie.

Paralelismes i analogia

[editar | editar còdic]
Archiu:FredericLeighton-TheReturnofPerspephone(1891).jpg
La tornada de Perséfone de Frederic Leighton (1891)

Alguns erudits moderns sostenen que els detalls de la vida de Jesús presenten similituts en mits antics i podrien estar influïts per ells,[1] i atres estudiosos sostenen que les analogia no tenen base històrica.[2] També hi ha arguments en sentit contrari, com que el història de la vida de Jesús, tal i com la varen relatar els primitius cristians durant els sigles II i III va donar orige a nous moviments religiosos com el gnosticismo.[76]

Volney i Dupuis varen ser els primers autors moderns en presentar, al voltant de el XVIII, una analogia entre Jesús i atres deidades solars anteriors.[77] A principis de el XX, John M. Robertson i William Benjamin Smith varen seguir el mateix patró i varen fer comparacions similars entre Jesús i atres deidades solars.[78] No obstant, estos arguments varen ser criticats per atres estudiosos, com F. C. Coneybeare i H. G. Wood, en l'argument de que les analogia no tenien base històrica.[78]

En el seu llibre El héroe de les mil cares (de 1949), el mitólogo nortamericà Joseph Campbell (1904-1987) va alvançar la teoria de que solament hi havia un únic mit despuix de les històries de Krishna, Buda, Apolonio de Tiana, Jesús i atres héroes.[79] Posteriorment, en «The Masks of God: Occidental Mythology» (Les caraces de Deu: Mitologia occidental), Campbell afirma que «està clar que, siga exacta o no en els detalls biogràfics, la commovedora llegenda del Crist crucificado i revixcut estava ideada per a afegir nova calidea, immediatea i humanitat als vells relats sobre els adorats Tammuz, Adonis i Osiris».[1]


Atres especialistes rebugen la teoria de que les tradicions cristianes més primitives relacionades en Jesús tinguen explicació en les semblances en fonts no cristianes.[80] Per eixemple, el historiadora nortamericana Paula Fredriksen (1951-) afirma que cap treball sério deuria situar a Jesucristo fora de l'àmbit del judaisme palestí del sigle I.[2] Els estudiosos de la Bíblia també solen rebujar el concepte de deus de mort i resurrecció homogéneus, la validea dels quals a sovint presuponen alguns defensors de la teoria del mit de Crist, com l'expert en el Nou Testament Robert Price. Tryggve Mettinger, antic professor de bíblia hebrea en l'Universitat Lund, és un dels acadèmics que recolza la conjectura dels «deus que moren i tornen de la mort», pero afirma que Jesús no encaixa en el patró més ampli[81]

Películes i documentals

[editar | editar còdic]

Numerosos documentals i películes de parla anglesa produïdes entre 2005 i 2008 se centren en les similituts entre Jesucristo i certes figures mitològiques antigues:

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2001) ___protected_title_12___, Nova York: Continuum. ISBN 978-0-8264-4915-3.
  • Plantilla:Cite document
  • (1999) ___protected_title_14___, Londres: Phoenix. ISBN 978-0-7538-0899-3.
  • John Warwick Montgomery (ed.), Myth, Allegory and Gospel: An Interpretation of J. R. R. Tolkien, C. S. Lewis, G. K. Chesterton, Charles Williams, Minneapolis: Bethany Fellowship, 1974.

Muraresku, Brian C. (2020). The Immortality Key: The Secret History of the Religion with No Name. Macmillan USA. ISBN 978-1250207142.

  • Price, Robert M. (2000). Deconstructing Jesus, Amherst, N.Y.: Prometheus Books. ISBN 978-1-57392-758-1.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
147–160.doi:10.2307/2708429.
  • Journal of the History of Idees.34(1)
143–144.doi:10.2307/2708950.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Campbell, Joseph (2003) The Masks of God: Occidental Mythology, Vol. 3, ISBN 978-0-14-019441-8, pàgina 362
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fredriksen, Paula (2000): From Jesus to Christ. Yale University Press, 2000, p. xxvi.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (1962).'Journal of Biblical Literature'.81(1)
    1–13.doi:10.2307/3264821.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gerald O'Collins, «The Hidden Story of Jesus», artícul publicat en la revista NewBlackfriars, volum 89, n° 1024, pàgines 710–714, novembre de 2008
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 .The Jesus legend: a case for the historical reliability of the synoptic gospels per Paul R. Eddy, Gregory A. Boyd 2007 ISBN 0-8010-3114-1 pàgines 53-54
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Archetypes and Motifs in Folklore and Literature, de Jane Garry (1 de decembre de 2004) ISBN 0765612607 pàgines 19-20
  7. ↑ Mettinger, Tryggve N. D. (2001). The Riddle of Resurrection: Dying and Rising Gods in the Ancient Near East. Almqvist & Wiksell, pàgines 7 i 221
  8. ↑ Problem of Christ in the Work of Fredrich Hoelderlin (série de texts i dissertació) per Mark Ogden (31 de decembre de 1991) ISBN 0947623361 pàgina 151
  9. ↑ A Short Introduction to Classical Myth per Barry B. Powell (giner 2002) ISBN 0130258393 pàgines 105–107
  10. ↑ 10,0 10,1 Studies in Early Christology, per Martin Hengel, 2005, p.331 (ISBN 978-0-567-04280-4)
  11. ↑ 11,0 11,1 (2004).Biblica.Pontifici Institut Bíblic.Roma:85(2)
    179–198.Consultat el 10 d'octubre de 2007.
  12. ↑ Burkert, Walter, Greek Religion, 1985, pp. 64, 132
  13. ↑ 13,0 13,1 Powell, Barry B., Classical Myth 2.ª edició, en noves traduccions de texts antics per Herbert M. Howe. Upper Saddle River, Nova Jersey: Prentice-Hall, Inc., 1998.
  14. ↑ E. Kessler, Dionysian Monotheism in Nea Paphos, Cyprus Simpòsium sobre Monoteisme pagà en l'Imperi Romà, Exeter, 17–20 de juliol de 2006 Abstract)
  15. ↑ (1998) ___protected_title_1___, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 266, 301. ISBN 978-0-521-30401-6.
  16. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  17. ↑ (2006) ___protected_title_4___, Toronto: Clements Pub., pp. 100–104. ISBN 978-1-894667-71-5.
  18. ↑ Unmasking the Paguen Christ per Stanley E. Porter i Stephen J. Bedard 2006 ISBN 1894667719 pàgina 100
  19. ↑ (setembre de 1994) «___protected_title_1___», Lewis M. Hopfe (ed.). ___protected_title_0___, Eisenbrauns, pp. 147–. ISBN 978-0-931464-73-7. «...La postura cristiana sobre esta religió rival és extremadament negativa, ya que la consideraven una burla demoníaca de la seua pròpia fe»
  20. ↑ «FAQ». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2011. Consultat el 22 de març de 2011. «En general, en estudiar a Mitra i els atres cults de misteris grecorientales, és aconsellable mantindre's alluntat de qualsevol informació procedent d'escritors cristians: no són ___protected_title_7___, són apologistas violents, i lo millor és no creure ni una paraula de lo que diuen, per més tentador que resulte complementar la nostra ignorança en eixe material»
  21. ↑ Fritz Graf, ___protected_title_8___ en ___protected_title_9___ en ___protected_title_4___ (Walter de Gruyter, 2011), p. 105.
  22. ↑ Francis Legge (1950). Forerunners and rivals of Christianity: being studies in religious history from 330 B.C. to 330 A.D. «Per la qual cosa, també els malvats dimonis d'imitació han llegat que lo mateixa es faça en els misteris de Mitra. Per això, en eixos misteris es coloca pa i una tassa d'aigua davant l'iniciat en certes paraules que es poden conéixer o deprendre.»
  23. ↑ Louis Bouyer. The Christian Mystery, pp. 70–.
  24. ↑ Massey, Gerald (1907). ___protected_title_0___, London: T. Fisher Unwin, pp. 728–914. ISBN 978-1-4588-1251-3.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 ___protected_title_1___ per Tom Harpur 2005| ISBN 978-0-8027-1449-7 pages 7–10
  26. ↑ 26,0 26,1 ___protected_title_2___, per Stanley E. Porter i Stephen J. Bedard, 2006, ISBN 1894667719, pàgina 24
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 Unmasking the Paguen Christ per Stanley E. Porter i Stephen J. Bedard, 2006, ISBN 1894667719 pàgines 18–29
  28. ↑ Ancient Egypt – The Light of the World, per Gerald Massey (11 de decembre de 2008), ISBN 1595476067, pàgina 661
  29. ↑ Lost Light: An Interpretation of Ancient Scriptures per Alvin Boyd Kuhn (11 de juny de 2007) ISBN 1599868148 pàgina 674
  30. ↑ Mercer Dictionary of the Bible per Watson E. Mills, Edgar V. McKnight i Roger A. Bullard, 2001 ISBN 0-86554-373-9 pàgina 142
  31. ↑ Faith & philosophy of Christianity per Maya George, 2009 ISBN 81-7835-720-8 pàgina 287
  32. ↑ Unmasking the Paguen Christ per Stanley E. Porter i Stephen J. Bedard, 2006 ISBN 1894667719, pàgina 42
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Egyptian Mythology, a Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt per Geraldine Pinch, 2004, ISBN 0195170245, Oxford Univ Press, pàgina 91
  34. ↑ 34,0 34,1 Encyclopedia of Ancient Egypt de Margaret Bunson, 1999, ISBN 0517203804, pàgina 290
  35. ↑ "Ca we trust the New Testament?: thoughts on the reliability of early Christian testimony", George Albert Wells, p. 18, Open Court Publishing, 2004, ISBN 978-0-8126-9567-0
  36. ↑ Ca We Trust the New Testament? per George Albert Wells (Nov 26, 2003) ISBN 0812695674 pàgines 49-50: «En el meu primer llibre sobre Jesús, vaig afirmar que el Jesús del evangelio és una expansió totalment mítica del Jesús de les primeres epístoles. El resum dels arguments del ___protected_title_4___ (1996) i del ___protected_title_5___ que es pot llegir en esta secció del present treball deixa clar que ya no mantinc eixa postura». En la pàgina 50 Wells afirma que no està d'acort en Robert M. Price: «La meua opinió actual és esta: este complex no és totalment posterior a Pablo (la font Q, sancera o en part, pot datar inclús d'any 50 d.C.), i si estic en lo cert, en contra de Doherty i Price, no tot és mític»
  37. ↑ New Testament tools and studies", Bruce Manning Metzger, p. 19, Brill Archive, 1960
  38. ↑ "Baptism and resurrection: studies in Pauline theology against its Graeco-Roman background Volum 44 de «___protected_title_8___» Baptism and Resurrection: Studies in Pauline Theology Against Its Graeco-Roman Background", A. J. M. Wedderburn, p. 199, Mohr Siebeck, 1987, ISBN 978-3-16-145192-8
  39. ↑ "The ancient mysteries: a sourcebook: sacred texts of the mystery religions of the ancient Mediterranean world", Marvin W. Meyer, p. 254, University of Pennsylvania Press, 1999, ISBN 978-0-8122-1692-9
  40. ↑ «Mary: A central figure», ___protected_title_3___, 2 d'octubre de 2002, consultat el 5 de setembre de 2009.BBC – ___protected_title_4___
  41. ↑ ___protected_title_5___ per Stanley E. Porter i Stephen J. Bedard 2006 ISBN 1894667719 pàgina 28
  42. ↑ Benko, Stephen (1993). ___protected_title_6___, Brill Academic Publishers. ISBN 978-90-04-13639-7.
  43. ↑ (2001) ___protected_title_7___, Ithaca, Nova York: Cornell University Press, p. 60. ISBN 978-0-8014-3847-9.
  44. ↑ The Unknown Life Of Jesus Christ: By The Discoverer Of The Manuscript per Nicolas Notovitch (15 d'octubre de 2007) ISBN 1434812839
  45. ↑ Forged: Writing in the Name of God--Why the Bible's Authors Llaure Not Who We Think They Llaure per Bart D. Ehrman (6 de març de 2012) ISBN 0062012622, pàgina 252 «una de les falsificacions més àmpliament difoses es diu La vida desconeguda de Jesucristo»
  46. ↑ Simon J. Joseph, «Jesus in Índia?» Journal of the American Academy of Religion Volum 80, n° 1 pp. 161-199 «Max Müller va sugerir que o els monges Hemis havien enganyat a Notovitch o el propi Notovitch era l'autor d'eixos passages»
  47. ↑ 47,0 47,1 New Testament Apocrypha, Vol. 1: Gospels and Related Writings per Wilhelm Schneemelcher i R. Mcl. Wilson (1 de decembre de 1990) ISBN 066422721X, pàgina 84 «un llibre concret de Nicolas Notovich (___protected_title_7___, 1894)... poc despuix de la publicació del llibre, ya s'havia descobert que els informes d'experiències de viages eren mentira. Les fantasies sobre Jesús en Índia també es varen reconéixer ràpidament com a invenció... Fins a hui, ningú ha pogut vore els manuscrits en les supostes narracions sobre Jesús»
  48. ↑ Indology, Indomania, and Orientalism per Douglas T. McGetchin (1 de giner de 2010), Fairleigh Dickinson University Press, ISBN 083864208X, pàgina 133 «Enfrontat a este examen creuat, Notovitch va confessar haver inventat l'evidència»
  49. ↑ New Testament Christology de Frank J. Matera, 1999 ISBN 0-664-25694-5 pàgina 67
  50. ↑ Van Voorst, Robert I (2000). Jesus Outside the New Testament: An Introduction to the Ancient Evidence. Eerdmans Publishing. ISBN 0-8028-4368-9 pàgina 17
  51. ↑ The Historical Jesus in Recent Research editat per James D. G. Dunn i Scot McKnight, 2006, ISBN 1-57506-100-7, pàgina 303
  52. ↑ Who Is Jesus? per John Dominic Crossan, Richard G. Watts, 1999, ISBN 0664258425, pàgines 28–29
  53. ↑ Bentley, Jerry H. (1992). ___protected_title_0___, Oxford University Press, p. 240. ISBN 978-0-19-507640-0.
  54. ↑ 54,0 54,1 ___protected_title_1___ per Zacharias P. Thundy (1 de giner de 1993). ISBN 9004097414, pàgines 95-96
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 Jesus: The Complete Guide, 2006, per Leslie Houlden, ISBN 082648011X, pàgina 140
  56. ↑ The Boundaries of Knowledge in Buddhism, Christianity, and Science per Paul D Numrich (31 de decembre de 2008), ISBN 3525569874, pàgina 10
  57. ↑ Buddhism and Interfaith Dialogue, per Masao Abe i Steven Heine (1 de juny de 1995), pàgines 99-100
  58. ↑ Mysticism, Christian and Buddhist, per Daisetz Teitaro Suzuki ((4 d'agost de 2002)) ISBN 1605061328, pàgina 113
  59. ↑ Saint Jesus - Jesus in Hinduism
  60. ↑ 60,0 60,1 The Cambridge companion to Jesus (Vademécum de Cambridge de Jesús), per Markus N. A. Bockmuehl, 2001, Cambridge Univ Press, ISBN 978-0-521-79678-1, pàgines 214–215
  61. ↑ Bart Ehrman, Did Jesus Exist? Harper Collins, 2012, p. 12, citant com a text acreditat la definició completa de Earl Doherty en Jesus: Neither God Nor Man, Age of Reason, 2009), pp. VII-VIII: és «la teoria de que no va existir un Jesús històric mereixedor d'eixe nom, que el cristianisme va començar en la creència en una figura espiritual i mítica, que els Evangelios són essencialment alegoria i ficció, i que no hi ha ni una sola persona identificable en la raïl de la tradició de la predicació galilea»
  62. ↑ A theory of primitive Christian religion, per Gerd Theissen, 2003, ISBN 0-334-02913-9, pàgines 23–27
  63. ↑ Van Voorst, Robert I (2000). Jesus Outside the New Testament: An Introduction to the Ancient Evidence. Eerdmans Publishing. ISBN 0-8028-4368-9, pàgines 7–8
  64. ↑ En una revisió de 2011 sobre l'estat de l'erudició moderna, Bart Ehrman (que és agnòstic secular) va escriure: «Certament va existir, com qualsevol expert competent sobre l'antiguetat, cristià o no, accepta». B. Ehrman, 2011 Forged: writing in the name of God. ISBN 978-0-06-207863-6, pàgina 285
  65. ↑ Robert M. Price (ateu que nega l'existència de deu) reconeix que esta perspectiva va en contra del puntols de vista majoritari entre els erudits: Robert M. Price, «Jesus at the Vanishing Point» en The Historical Jesus: Five Views, editat per James K. Beilby & Paul Rhodes Eddy, 2009 InterVarsity, ISBN 028106329X, pàgina 61
  66. ↑ Robert E. Van Voorst sosté que els estudiosos de la Bíblia i de l'història clàssica consideren que les teories sobre la no existència de Jesús estan totalment refutadas. Van Voorst, Robert I (2000). Jesus Outside the New Testament: An Introduction to the Ancient Evidence. Eerdmans Publishing. ISBN 0-8028-4368-9, pàgina 16
  67. ↑ Is This Not the Carpenter?: The Question of the Historicity of the Figure of Jesus, editat per Thomas L. Thompson i Thomas S. Verenna, 2012
  68. ↑ Davies' artícul Does Jesus Exist? en bibleinterp.com
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 The historical Jesus in the twentieth century, 1900–1950, per Walter P. Weaver,1999, ISBN 1-56338-280-6, pàgines 45-50
  70. ↑ The historical Jesus question, per Gregory W. Dawes, 2001, ISBN 0-664-22458-X, pàgines 77–79
  71. ↑ The Life of Jesus, Critically Examined, per David Friedrich Strauss, 2010, ISBN 1-61640-309-8, pàgines 39–43 i 87–91
  72. ↑ The making of the new spirituality, per James A. Herrick, 2003, ISBN 0-8308-2398-0, pàgines 58–65
  73. ↑ The Blackwell Guide to Continental Philosophy, editat per Robert Solomon, David Sherman, 2008, ISBN 978-1-4051-4304-2, pàgina 64
  74. ↑ 74,0 74,1 Van Voorst, Robert I (2000). Jesus Outside the New Testament: An Introduction to the Ancient Evidence. Eerdmans Publishing. ISBN 0-8028-4368-9, pàgines 11–15
  75. ↑ Casey, Maurice (2012): «Mythicism: A Story of Bias, Incompetence and Falsehood», artícul publicat en la revista New Oxonian, 22 de maig de 2012.
  76. ↑ Komoszewski, JE (2006). ___protected_title_3___, Kregel Publications, p. 237. ISBN 978-0-8254-2982-8.
  77. ↑ The Birth of Orientalism (Encounters with Àsia), per Urs App, 2010, Univ Pen Press, ISBN 0812242610, pàgines 457–459
  78. ↑ 78,0 78,1 Van Voorst, Robert E. (2000). Jesus Outside the New Testament: An Introduction to the Ancient Evidence, ISBN 0-8028-4368-9, pàgines 11–12
  79. ↑ Bennett, Clinton In search of Jesus: insider and outsider images, pàgina 206
  80. ↑ Bromiley, Geoffrey W. (ed.) «___protected_title_0___», The International Standard Bible Encyclopedia. Eerdmans, 1982, p. 1034;
    • Vore també Dunn, James D. G. «___protected_title_2___» en Joel B. Green, Scot McKnight i I. Howard Marshall (ed.) Dictionary of Jesus and the Gospels. InterVarsity, 1992, p. 566.
  81. ↑ Smith, Mark S. The Ugaritic Baal Cycle (Brill, 1994, p. 70) i Mettinger, Tryggve N. D. The Riddle of Resurrection (Almqvist & Wiksell, 2001, pp. 7, 221).
    • Per a l'argument de que la teoria del mit de Crist es recolza en part en esta idea, vore Price, Robert M. «___protected_title_6___» en James K. Beilby & Paul Rhodes Eddy (eds.) The Historical Jesus: Five Views, InterVarsity, 2009, p. 75.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jesucristo_en_la_mitologia_comparada&oldid=902200»