Anar al contingut

Crisma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:HolyOil.jpg
Crisma
Archiu:Chrismatory.jpg
Recipient per al crisma
Archiu:3HolyOils.jpg
Els tres tipos d'oli sant: el sant crisma, l'oli dels catecúmenos i l'oli per a l'unció dels malalts. Els tres són beneïts en la missa crismal, en el matí del Dijous Sant.

Crisma és un dels olis sants usats en l'Iglésia catòlica tant romana, com ortodox, i en les Iglésies orientals en determinades cerimònies. El terme procedix del llatí chrisma, i este del grec myron (χρῖσμα). En el catolicisme representa directament la transmissió del Esperit Sant:[1] Esta unció ilustra el nom de "cristià" que significa "ungido" i que té el seu orige en el nom de Crist, al que "Deu ungió en l'Esperit Sant" (Hch 10,38).[2]

Composició

[editar | editar còdic]

Està compost per oli d'oliva (que representa la fortalea) al que s'afig una chicoteta cantitat de bàlsem (l'aroma del qual representa la suau olor de la vida cristiana)

Unció de mans en el Crisma per al nou presbítero.
Unció de mans en el Crisma per al nou presbítero.

És usat en el sacraments que imprimixen caràcter[3] del batisme fent una creu en la front[4] i aixina com en la confirmació[5] També en l'ordenació de presbíteros ungiendo les mans (no de diáconos) i de bisbes en el cap. En la dedicació de les noves iglésies es consagren 12 columnes[6] i del nou altar,[7] que té que ser fix i preferentment de pedra, també per a la consagració de les campanes. L'unció en el crisma representa la plena difusió de la gràcia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1992) «3», [1] (en espanyol), Editrice Vaticana.
  2. «Catecisme de l'Iglésia Catòlica».
  3. (2011) «1121», [2] (en espanyol), Llibreria Editrice Vaticana.
  4. «Ritual del Batisme».
  5. «Ritual de la Confimación dins de la Missa.».
  6. «Ritual de la consagració d'alteres i dedicació d'iglésies.».
  7. «La dedicació d'una iglésia.». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2021. Consultat el 9 de maig de 2021.