Anar al contingut

Krishna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Krishna





Krishna (Plantilla:Lang-sa) és una deidad principal en el hinduismo, una de les figures més importants de la dinastia Yadu. Rep cult com l'octau avatar de Vishnu i també com el Deu Suprem per dret propi.[1] És el deu de la protecció, la compassió, la tendrea i l'amor,[2][3] i és àmpliament reverenciado entre les divinitats hindús.[4] El naiximent de Krishna és celebrat anualment pels hindús en Krishna Janmashtami d'acort en el calendari hindú lunisolar, que correspon generalment a finals d'agost o començos de setembre en el calendari gregoriano.[5][6][7]

Les anècdotes i #narrativa de la vida de Krishna reben generalment el títul de Krishna Līlā. Krishna és una figura central en el Mahabharata, el Bhagavata Purana, el Brahma Vaivarta Purana i la Bhagavad Gita, i és mencionat en molts texts filosòfics, teològics i mitològics hindús.[8] Ho representen en vàries perspectives: com un chiquet-deu, un bromiste còsmic, un amant modele, un héroe diví o el ser suprem universal.[9] La seua iconografia reflectix estes llegendes i ho mostra en diferents etapes de la seua vida, per eixemple com un bebé menjant manteca, un chiquet menut tocant una flauta, un aposte jove junt en Radha o rodejat de devotes, o com l'amigable auriga que dona consell a Arjuna.[10]


Segons el hinduismo o Sanātana Dharma, Krishna és un dels múltiples avatāras (manifestacions divines) de Vishnú. En canvi, d'acort en el krishnaísmo —especialment en l'escola Gaudiya Vaiṣṇava—, Krishna no és una encarnació, sino la forma suprema de Deu, de qui emanen Vishnú i atres deus del panteón, com Śiva i Brahmā.[11]


En el Bhagavad-gītā, Krishna expressa:

«Sempre que la rectitud decau i l'injustícia preval, Yo em manifeste. Per a protegir als virtuosos, destruir als malvats i restablir l'orde còsmic, encarne era despuix d'era» (Bhagavad-gītā, capítul IV, versos 7-8).

El nom de Krishna i els seus sinònims han segut rastrejats a la lliteratura i cults del primer mileni abans de l'era comuna.[12] En algunes subtradiciones, com el Krishnaismo, Krishna és adorat com el Deu Suprem i Svayam Bhagaván (Deu mateixa). Estes subtradiciones varen sorgir en el context del moviment Bhakti d'orige medieval.[13] La lliteratura relacionada en Krishna ha inspirat numeroses arts escèniques com les danses del Bharatanatyam, el Kathakali, el Kuchipudi, el Odissi i el Manipuri.[14] És un deu panhindú, pero és particularment reverenciado en llocs com Vrindavan en Uttar Pradesh, Dwarka iJunagadh en Guyarat, en el seu aspecte Jagannatha en Odisha, Mayapur en Bengala occidental,[15] en la forma de Vithoba en Pandharpur, Maharashtra, en la de Shrinathji en Nathdwara en Rajastán,[16] en la d'Udupi Krishna en Karnataka,[17] Parthasarathy en Tamil Nadu, i Aranmula i Guruvayoorappan (Guruvayoor) en Kerala.[18]

Etimologia de la paraula Krishna

[editar | editar còdic]
  • कृष्ण, en escritura devanagari del idioma sánscrito.
  • kṛṣṇa, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteración del sánscrito).
  • Pronunciació:
    • /krishná/ en idioma sánscrito clàssic.[19]
    • /kríshna/ en idiomes actuals.

En sánscrito significa ‘negre’ o ‘obscur’. Segons la tradició, eixe era el color de la pell del deu, encara que en les #figuració artístiques la seua pell sol ser de color blau.

Més senyes etimològiques

[editar | editar còdic]

Segons el sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899), el terme sánscrito krishna significa:


Oració a Krishna

[editar | editar còdic]

Segons la cançó tradicional hinduista Sri Krisna astóttara-shata namavali[45] (d'autor anònim), Krisna té 108 noms principals:[46]

  1. om sri-krishnaya namah, ¡om!, reverències a Sri Krishna;
  2. om kamala-nathaya namah, el senyor de Kamala (la deesa Laksmi);
  3. om vasudevaya namah, Vasudeva (fill de Vasudeva);
  4. om sanatanaya namah, l'etern;
  5. om vasudeva-atmajaya namah, el fill de Vasudeva;
  6. om puniaia namah, El que és sumament piadós;
  7. om lila-manusa-vigrajaya namah, el que realisa pasatiempos en forma humana;
  8. om srivatsa-kaustubha-dharaya namah, el posseïdor del Shrivatsa (pelussa en el pit) i de Kaustubha (una joya);
  9. om iasoda-vatsalaya namah, l'objecte de les afeccions maternals de Yasoda;
  10. om jaraye namah, Hari, el que furta;
  11. om chatur-bhuyatta-chakrasi-gada-sankhambujayudhaya namah, el que en les seues quatre mans du el disc, la maza, la caracola i la flor;
  12. om devaki-nandanaya namah, el volgut fill de DevakI;
  13. om srisaya namah, el senyor de Sri (Laksmi);
  14. om nanda-gopa-priya-atmajaya namah, el volgut fill del cuidador de vaques Nanda;
  15. om iamuna-vega-samjarine namah, el que controla el fluir del Yamuna;
  16. om balabhadra-priianuyaia namah, el volgut germà menor de Balabhadra;
  17. om putana-yivita-jaraya namah, el que va prendre la vida de Putana;
  18. om sakatasura-bhanjanaya namah, el que diezmo al dimoni (Sakatasura);
  19. om nanda-vraya-jananandine namah, la delectació de Nanda i d'una atra gent de Vraya;
  20. om sac-cid-ananda-vigrahaya namah, el que està ple de coneiximent i felicitat;
  21. om navanita-viliptangaya namah, al que els membres del qual varen untar en manteca fresca;
  22. om navanita-nataya namah, el que balla per la manteca;
  23. om anaghaya namah, sobre el que res és impuro o repulsivo;
  24. om navanita-navaharaya namah, aquell el primer menjar del qual va ser manteca fresca;
  25. om muchukunda-prasadakaya namah, aquell que dona la seua misericòrdia a Muchukunda;
  26. om sodasa-stri-sahasresaya namah, el senyor de les 16 000 dònes;
  1. om tribhangi-madhurakritaye namah, la dolça forma de l'arbre doblat;
  2. om suka-vag-amrtabdhindave namah, la lluna (produïda i treta) del néctar de l'oceà de les paraules de Sukadeva Goswami;
  3. om govindaya namah, el que complau a les vaques, a la terra i als sentits;
  4. om ioginam pataie namah, el senyor dels yoguis;
  5. om vatsa-palana-sancharine namah, Aquell que cuida als cérvols;
  6. om anantaia namah, l'illimitat;
  7. om dhenukasura-mardanaya namah, el que va derrotar al dimoni asno DhenukAsura;
  8. om trni-krta-trnavartaya namah, el que va fer un menut treball en el tribulí Trnavarta;
  9. om iamalaryuna-bhajanaya namah, el que va trencar els dos arbres Arjuna;
  10. om uttala-tala-bhetre namah, el que va trencar tots els grans arbres Tala (matant a Dhenuka);
  11. om tamala-siamalakritaye namah, el que és obscur com un arbre Tamala;
  12. om gopa-gopisvaraia namah, el senyor dels gopas i les gopis;
  13. om yogine namah, el Yogi;
  14. om koti-surya-sama-prabhaya namah, Lluent com a millons de sols;
  15. om ilapataye namah, el senyor de Ila, la terra;
  16. om parasmai jiotishe namah, la suprema llum;
  17. om yadavendraya namah, el rei de la dinastia Yadu;
  18. om yadu-dvahaya namah, el prominent líder dels Yadus;
  19. om vanamaline namah, el que du una guirnalda de flors del bosc;
  20. om chiula-vasase namah, el que vares vore penyores grogues;
  21. om parijatapaharakaya namah, el que va furtar la flor parijata;
  22. om govardhana-chaloddhartre namah, el que va sostindre el tossal de Govardhana;
  23. om gopalaya namah, el protector de les vaques, Gopala;
  24. om sarva-palakaya namah, el protector de tot;
  25. om ajaya namah, sense naiximent;
  26. om niranianaia namah, el senyor sense taca;
  27. om kama-ianakaia namah, el que incita el desig de les gopis;
  28. om kania-lochanaia namah, el dels ulls de loto;
  29. om madhughne namah, el que va matar al dimoni Madhu;
  30. om mathura-nathaia namah, el senyor de Mathura;
  31. om dvaraka-naiakaia namah, l'héroe de Dvaraka;
  32. om baline namah, el fort;
  33. om vrndavananta-sancharine namah, aquell que va pels suburbis de Vrndavana;
  34. om tulasi-dama-bhusanaia namah, el que du una guirnalda de tulasi;
  35. om siamantaka-maner hartre namah, el que es va apropiar de la joya Syamantaka;
  36. om nara-naraianatmakaia namah, el mateix Nara-Narayana;
  37. om kubiakristambara-dharaia namah, el que du la pasta de sàndal presa de Kubja;
  38. om mayine namah, el mac, mestre de Maya;
  39. om parama-purusaia namah, el varó suprem;
  40. om mustikasura-chanura-malla-iuddha-visaradaia namah, Aquell que en molt domini va barallar en els guerrers Mustika i Chanura;
  41. om samsara-vairine namah, l'enemic de l'existència material;
  42. om kamsaraie namah, l'enemic de Kamsa;
  43. om muraraie namah, l'enemic de Mura;
  44. om narakantakaia namah, el que va dispensar al dimoni Naraka;
  45. om anadi-brahmacharine namah, l'etern brahmachari;
  46. om krsnaviasana-karsakaia namah, Krisna, qui atrau a un llunt del apego al vici;
  47. om sisupala-siras-chetre namah, el que va partir el cap de Zizupala;
  48. om duriodhana-kulantakaia namah, el que va terminar en la dinastia de Duryodhana;
  49. om vidurakrura-varadaia namah, el que va beneir a Vidura i Akrura;
  50. om visvarupa-pradarsakaia namah, el que va mostrar la forma universal;
  51. om satia-vace namah, el que parla la veritat;
  52. om satia-sankalpaia namah, Aquell la determinació del qual és un fet;
  53. om satiabhama-rataia namah, el que està predispost cap a Satyabhama;
  54. om yaiine namah, el conquistador;
  55. om subhadra-purvayaia namah, el que va aparéixer abans de Subhadra;
  56. om visnave namah, el senyor Visnu;
  57. om bhisma-mukti-pradaiakaia namah, el que li va donar lliberació a Bhisma;
  58. om yagad-gurave namah, el preceptor dels móns;
  59. om yagannathaia namah, el senyor de l'univers;
  60. om venu-res-saradaia namah, Expert tocant la seua flauta;
  61. om vrsabhasura-vidhvamsine namah, el que va destruir al dimoni Vrishabha Asura;
  62. om banasura-karantakaia namah, Aquell que va derrotar els braços de Banasura;
  63. om iudhisthira-pratisthatre namah, el que va instalar al Rei Yudhisthira;
  64. om barhi-varhavatamsakaia namah, La corona Del qual és decorada en plomes de pavo real;
  65. om parthasarathaie namah, el auriga de Partha (Arjuna);
  66. om aviaktaia namah, el inmanifiesto;
  67. om gitamrta-mahodadhaie namah, el gran néctar de l'oceà del gita;
  1. om kaliia-phani-manikia-raniita-sri-padambuyaia namah, aquell els bells peus del qual de loto varen dansar sobre les enjoyadas caps de la serp Kaliya;
  2. om damodaraia namah, el que és nugat per la cintura;
  3. om iagña-bhoktre namah, el disfrutador (de tots) els sacrificis;
  4. om danavendra-vinasakaia namah, el destructor dels principals Dánavas (dimonis);
  5. om naraianaia namah, Narayana (Visnu);
  6. om per a-brahmane namah, el Parabrahman (el deu suprem);
  7. om pannagasana-vahanaia namah, Aquell que monta a (Garuda), el devorador de serps;
  8. om yala-kridasamasakta-gopi-vastrapaharakaia namah, el que va furtar la roba de les gopis, mentres elles jugaven en l'aigua;
  9. om punia-slokaia namah, de qui les seues poètiques descripcions són virtuoses;
  10. om tirtha-karaia namah, el creador dels llocs sagrats;
  11. om veda-vediaia namah, els Vedas, i lo que és conegut per ells;
  12. om daia-nidhaie namah, depòsit de compassió;
  13. om sarva-bhutatmakaia namah, el propi creador de totes les entitats vivents;
  14. om sarva-graha-rupine namah, la forma del destí de cada u;
  15. om parat-paraia namah, transcendental inclús a lo transcendental.

Krishna, ‘el negre’

[editar | editar còdic]

D'acort en la majoria dels diccionaris estàndar, la paraula krishna es traduïx com a ‘negre’ en sánscrito. Es relaciona en paraules similars en uns atres idiomes indoeuropeos. A voltes es traduïx ‘el de pell obscura’. D'ahí el nom Syāma Súndara (‘negre bell’) o Navina Nirada (‘nou núvol’, núvol molt obscur, carregada de pluja).

Atres fonts proponen que krishna no significa exactament ‘negre’, sino ‘blau obscur’. Açò pot estar conectat en el fet de la pràctica moderna de representar a les deidades hinduistas en pell blava, en realitat no és exactament blava obscur, és del color d'un núvol del monsó plena de pluja, molt auspiciosa en Índia, ya que és la que fa que creixquen les collites. Aixina, en les pintures, Krishna apareix freqüentment de color negre o blau. Per eixemple les murtis (‘formes’, estàtues) i representacions pictòriques del Senyor Yagannatha (Krishna com a ‘Senyor de l'univers’) en Puri. En eixes representacions, el seu germà i germana apareixen en un color molt més clar. Les primeres representacions pictòriques generalment ho mostren com a negre. Les pintures miniatures rayastaníes (XVI) mostren una figura color marró o negra. No obstant, des de el XIX, apareix casi sempre en pell de color blau.

Atres significats del nom

[editar | editar còdic]

El nom Krishna també podria significar ‘atractiu’, de karshna (‘llaurar’, atraure la terra).

D'acort en el Visnú-sajasra-nama (els ‘mil noms del Omnipenetrante’), Krisna és el nom número 57 del deu Visnú.

El terme krishna també apareix en el nom del text Krisna-iáyur-veda (‘coneiximent negre sobre sacrificis’), que és una de les dos parts en que es coneix el Iáyur-veda, sent l'atra part el Shukla-iáyur-veda (‘coneiximent blanc sobre sacrificis’).

La llegenda de Krishna

[editar | editar còdic]

Este resum es basa en detalls lliteraris provinents del Mahābhārata, el Jari-vamsa, el Bhagavata Purana i el Vishnu Purana. Les escenes de la narrativa transcorren en l'antiga Índia, principalment en els actuals estats d'Uttar Pradesh, Bihar, Rajastán, Haryana, Delhi i Guyarat. Les llegendes sobre la vida de Krishna recibeln el nom de Krishna-caritas (IAST: Kṛṣṇacaritas).

Naiximent i infància

[editar | editar còdic]

En les Krishna-caritas, Krishna pertanyia a la tribu dels Yadus, pertanyent a la dinastia llunar (Chandravamsa). El seu tio Kamsa (‘bronze’), primer de Devakī i tirà del regne de Vrishni en sèu en la ciutat de Mathurā, va ser advertit per l'sabio Nārada Muni de que moriria a mans de l'octau fill naixcut de Devakī i el seu espós Vasudeva, un noble de la cort real. Tement la profecia, Kamsa va decidir encarcerar a abdós.


A pesar de que Devakī i Vasudeva varen intentar no concebre fills per a evitar que el destí es complira, varen tindre un fill cada any. Kamsa va assessinar un per un a tots els chiquets que varen nàixer en captiveri. No obstant, el sèptim fill, Belarāma, va conseguir sobreviure en ser traslladat miraculosament des de la pancha de Devakī al de Rohinī, una atra esposa de Vasudeva que no estava encarcerada i vivia baix el conte del pastor Nanda.

Finalment, quan ya havien tingut 7 fills, una mijanit se'ls va aparéixer el deu Vaig voreṣṇo de quatre braços, i els va dir que serien els pares de la seua encarnació com Krisná. Segons la llegenda, Krisná no va nàixer a partir del contacte sexual entre Devakí i Vasudeva, sino que va ser transferit des del cor de Vasudeva a l'úter de Devakí. El bebé va aparéixer davant ells màgicament. Actualment existix un temple, conegut com Krishna Janmabhūel meu, en el lloc a on, segons la tradició, es trobava la cela en la que Kamsa va mantindre presoners a Devakī i Vasudeva.

Per a salvar-ho de la mort, Vasudeva va conseguir traure a Krishna de la presó de forma miraculosa i ho va dur a Vṛndāvana (a uns 10 km de distància), a on ho va intercanviar sigilosamente durant el somi per una chiqueta recent naixcuda, filla d'Iaśodā, esposa de Nanda. En retornar a la cela, Kamsa va intentar matar a la chiqueta, pero esta es va transformar en la deesa Durgā (Yogamaya) —manifestació de l'energia material (śakti) de Krishna— i li va advertir que el fill destinat a matar-ho ya havia naixcut i que els seus esforços serien inútils, puix els plans de Vaig voreṣṇo no poden ser frustrats.

Krishna creix en Nanda i la seua esposa Iaśodā, prop de l'actual ciutat de Mathura.[47][48] Dos dels germans de Krishna també sobreviuen, Belarāma i Subhadrā, d'acort en estes llegendes.[49] En la casa a on va créixer Krishna ya vivia Belarāma, qui va ser criat com el seu germà major. En els relats posteriors de la seua vida adulta apareix també el personage de Subhadrā, la seua germana menor, encara que la seua figura no es menciona en els relats de l'infància de Krishna. El dia del naiximent de Krishna és celebrat com la festivitat de Krishna Janmashtami.

Krishna és cridat Góvinda (pastor de vaques).[50] És contrastat en el seu germà Balaram, qui és agricultor i és cridat Jala-Iudha (‘que baralla en la azada’).


El rei Kamsa, des de pocs mesos despuix de nàixer Krishna, va escomençar a enviar mònstruos a matar al bebé ―una història molt coneguda és la de l'assessinat (en mans de Krisna, de pocs dies de vida) de Putana, qui era una giganta enviada pel seu tio el rei Kamsa per a donar-li de mamar en el seu pit enverinat―, i ho va continuar fent fins que Krisna, en complir 16 anys d'edat, va anar a Mathura en el pretext d'una lluita circense, a on va matar a tots els gladiadores que el seu tirànic tio havia posat contra ell i després va matar a est a colps.

En una ocasió, Krishna bebé s'estava portant tan mal que la seua mare ho va nugar a un morter de fusta per la pancha. El bebé es va arrastrar gateando i va arrancar de quall dos arbres. No obstant, es va deixar nugar per amor a la seua mare adoptiva. Per este pasatiempo és conegut com Dámodar (nugat en cordes pel ventre), el significat d'això és que el Diví només es deixa atrapar per l'amor del devot.

Una de les històries més populars d'Índia és la del bebé-deu Krishna khir-chor (‘el lladre de manteca’), que li furta (chora) a la seua mare la manteca (khīra) recent feta. En Índia tot lo món coneix els contes sobre la seua infància en els boscs de Vrindavan. Un dels més famosos narra com la seua mare adoptiva, en fer-li obrir la boca a Krisna per a vore si s'estava menjant fanc, va vore l'univers sancer contingut dins d'ella, entre atres històries de les seues accions que varen dur a events com el Dahi Handi.

Krishna i Rādhā

[editar | editar còdic]

Krishna va passar la seua chiquea i adolescència en la regió de Vrindavan (a uns 10 km de Mathura), en un entorn pastoril. Entre les seues companyeres més propenques es trobava Rādhā, en qui les tradicions devocionales relaten que va mantindre un profunt víncul espiritual. En este context, Krishna és conegut com Gópinātha, “l'amat de les gopīs” (les pastores de Vrindavan).

Segons el Gīta Govinda i atres obres devocionales, Krishna, en la seua joventut, protagonisa episodis simbòlics coneguts com līlās (“pasatiempos divins”) junt a les gopīs, els quals representen el víncul transcendental entre l'ànima individual i lo diví. Per als devots vaisnavas, estos relats constituïxen un dels temes més profunts i significatius de la seua teologia.

En este sentit, Krishna es diferencia de l'avatar anterior de Vishnú, Rāma, qui es caracterisa per la seua apego a les normes socials i religioses, i la vida de les quals ejemplifica la veritat i la rectitud. Krishna, per la seua banda, és considerat l'encarnació de l'amor i la dita divins.

Krishna sol representar-se com un jove etern d'uns tretze anys (nitya-kishora), #lo que simbolisa la seua naturalea sempre atractiva i el seu rol com a centre de devoció. És freqüentment descrit tocant la flauta, la música de la qual, segons la tradició, atrau i captiva a les gopīs, representant la cridada de l'Absolut cap a les ànimes.

L'unió entre Krishna i Rādhā, àmpliament celebrada en temples i festivitats de la Índia, simbolisa l'unió de l'ànima individual en la divinitat. Este motiu, l'unió entre l'amat i l'amada com a metàfora espiritual, apareix també en els texts místics de numeroses tradicions religioses.

Krishna el príncip

[editar | editar còdic]

Krishna va ser el líder dels Iādavas (descendents del rei Yadu) en la ciutat de Mathurā, despuix de derrotar al tirà Kaṃsa. Durant este periodo va estretir llaços en els seus cosins, els Pāṇḍavas, especialment en Arjuna, príncip del regne de Kuru, a l'atre costat del riu Yamunā.

Posteriorment, Krishna es va casar en Rukmiṇī, filla del rei Bhīṣmaka de Vidarbha, a qui va rescatar abans de ser obligada a casar-se en un atre pretenent.

Per les invasions del rei Jarāsandha, Krishna va traslladar al seu poble al regne coster de Dvārakā, en l'actual regió de Gujarat, a on va establir la seua capital.

En un dels episodis del Mahābhārata, Krishna i Arjuna ajuden al deu Agni a consumir el bosc de Khāṇḍava, un acte simbòlic que representa la purificació del món i la consolidació de la seua aliança.

La batalla de Kurukshetra

[editar | editar còdic]

En el Mahābhārata, Krishna és primer dels líders d'abdós bandos enfrontats: els Pāṇḍavas i els Kauravas. Va eixercitar un paper fonamental en la lluita pel tro del regne d'Hastināpura (fundat, segons la tradició, pel rei Hastin de la dinastia llunar).

Krishna va mantindre una estreta amistat en els Pāṇḍavas, els cinc fills del rei Pāṇḍo, a els qui va recolzar durant el conflicte, mentres que el seu germà Belarāma va mostrar simpatia cap als Kauravas.

Un dels episodis més célebres de la epopeya narra cóm Draupadī, esposa comuna dels Pāṇḍavas, va ser humiliada públicament en la cort pel príncip Duḥśāsana, qui va intentar despullar-la de les seues vestidures. Krishna va intervindre miraculosament, fent que el seu sari es tornara interminable i protegint-la aixina de la deshonra.

En iniciar-se la guerra, Krishna va elegir no empunyar armes: va oferir a un bando el seu eixèrcit i a l'un atre el seu consell personal. Els Pāṇḍavas varen triar contar en la seua presència, mentres els Kauravas varen prendre al seu eixèrcit. Durant la batalla, Krishna va actuar com auriga de Arjuna, el seu cosí i amic, motiu pel qual se li coneix com a Pārtha Sārathi (‘auriga del fill de Pṛthā’).

Abans de començar el combat, Arjuna es mostra pertorbat en tindre que lluitar contra els seus propis familiars i mestres. Llavors Krishna li transmet les ensenyances espirituals que conformen el Bhagavad-gītā, un dels texts filosòfics i religiosos més importants del hinduismo.

Datació de la batalla

[editar | editar còdic]

Segons el Matsya Purāṇa, Krishna tenia 89 anys quan es va produir la batalla de Kurukṣetra, acontenyiment que marca el final del Dvāper a Yuga.

D'acort en el tractat astronòmic Āryabhaṭīya, del matemàtic Āryabhaṭa (476–550 d. C.), el Dvāper a Yuga va concloure i el Kali Yuga va començar el 18 de febrer de 3102 a. C., a les 14:27:30, segons els seus càlculs astronòmics.

Les tradicions diferixen llaugerament sobre el moment exacte en que va donar començ el Kali Yuga:

  • Algunes versions ho situen en el fi de la batalla de Kurukṣetra, quan Duryodhana va ser derrotat pel seu cosí Bhīma, senyalant el colapse de l'antic orde dinàstic.
  • No obstant, la majoria de les fonts puránicas afirmen que el Kali Yuga va començar despuix de la partida o desaparició de Krishna, ocorreguda 36 anys despuix de la guerra.

En este marc cronològic, l'any 2000 d. C. correspondria aproximadament a l'any 5101 del Kali Yuga, una era que —a diferència del calendari cristià— comença a contar des de l'any 0.[51]

Els últims dies de Krishna

[editar | editar còdic]

Krishna va regnar sobre la dinastia dels Yadus en la ciutat de Dwáraka acompanyat de les seues 16.108 esposes, entre les que destacaven Rukmini i Satyabhama. D'elles, huit varen ser els seus consortes principals com a príncip, mentres que les restants 16.100 eren dònes que havien segut seqüestrades i retingudes contra la seua voluntat pel dimoni Narakasura. Despuix de derrotar-ho i posar-les en llibertat, moltes d'elles varen declarar que, pel seu captiveri, serien rebujades per les seues famílies i per la societat, i que ningú voldria casar-se en elles. Davant esta situació, Krishna va decidir desposarlas a totes, otorgant-los aixina un lloc honorable i respectat dins de la societat de l'época.

Durant el seu regnat, Krishna va tindre numerosos fills, entre ells Pradyumna, qui a la seua volta va ser pare d'Aniruddha. Segons el Vishnu Purāṇa, Krishna va abandonar Dwáraka trentassís anys despuix de la guerra del Mahābhārata.


Cap al final de la seua vida, una maldicció va provocar que la dinastia dels Yadus es destruïra internament en un enfrontament fratricida. Poc despuix, Krishna va ser ferit mortalment de forma accidental per un caçador cridat Jara, qui ho va confondre en un cérvol mentres descansava a la vora del riu Hiran, en Prabhasa Patan. Tenia 125 anys, 7 mesos i 6 dies en el moment de la seua mort. Abans d'abandonar el seu cos, Krishna va consolar i va beneir al caçador, atribuint el desenllaç a los efectos de accions (karmas) d'una existència anterior, quan s'havia manifestat com l'avatar Branca.

Datació del cult a Krishna

[editar | editar còdic]

En el Ṛig-veda —el text més antic de la lliteratura índia, compost cap a mediats de l'II mileni a. C.— encara no apareix la figura de Krishna com deidad pastoril ni la seua forma teològica posterior. En eixa época, Vaig voreṣṇo, la divinitat més estretament associada en Krishna, tenia un paper relativament secundari dins del panteón védico.

Les primeres mencions directes a Krishna sorgixen en el Mahābhārata (text épico-religiós compilado entre els sigles IV a. C. i IV d. C.), que inclou el célebre Bhagavad-gitā, a on Krishna transmet les seues ensenyances al guerrer Arjuna. Posteriorment, la seua figura es desenrolla en obres com el Harivaṃśa (‘Linaje de Hari [Krishna]’) i el Vaig voreṣhṇo Purāṇa.

Els autors del Mahābhārata situen la vida de Krishna en una época posterior al periodo védico. Regnes protagonistes en la epopeya, com els Kuru i els Yadu, eren a penes mencionats en el Ṛig-veda com a clans secundaris. El llenguage amprat per Krishna en el Bhagavad-gītā correspon al sánscrito clàssic, en us des d'aproximadament el VII

Diversos estudiosos proponen que la figura de Krishna és el resultat de la fusió de vàries tradicions i deidades regionals, que en el temps es varen integrar en un cult unificat. (Vejau l'artícul Història del krishnaísmo).

El cult a Krishna es va ser consolidant progressivament en distints Purāṇas (composts entre els sigles III a. C. i X d. C.) fins a alcançar la seua forma més desenrollada en el Bhāgavata Purāṇa (X), que dedica mils de versos a relatar la seua vida i ensenyances, i en el poema devocional Gīta Govinda (XII), que profundisa en la dimensió mística i amorosa del krishnaísmo.

El Bhāgavata Purāṇa consigna també la data tradicional del naiximent de Krishna: la mijanit del Rohiṇī Nakṣatra (l'octau dia despuix de la lluna nova del més de Śrāvaṇa o Bhādrapada).[4]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Krishna | Hinduism, Story, Meaning, Description, & Legends | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2025-11-03.
  2. ↑ Ben-Ami Scharfstein (1993). Ineffability: The Failure of Words in Philosophy and Religion, State University of New York Press, p. 166. ISBN 978-0-7914-1347-0.
  3. ↑ Bryant y Ekstrand, 2004, pp. 20–25, quote: "Three Dimensions of Krishna's Divinity (...) divine majesty and supremacy; (...) divine tenderness and intimacy; (...) compassion and protection.; (..., p. 24) Krishna as the God of Love".
  4. ↑ Freda Matchett (2001). Krishna, Lord Or Avatara?, Psychology Press, p. 199. ISBN 978-0-7007-1281-6.
  5. ↑ «Krishna».
  6. ↑ «Krishna Janmashtami».
  7. ↑ James G. Lochtefeld (2002). The Illustrated Encyclopedia of Hinduism: A-M, The Rosen Publishing Group, pp. 314–315. ISBN 978-0-8239-3179-8.
  8. ↑ Richard Thompson, Ph.D.. «Reflections on the Relation Between Religion and Modern Rationalism».
  9. ↑ Mahony, W. K. (1987). “Perspectives on Krsna's Various Personalities”. History of Religions 26 (3): 333–335. doi:10.1086/463085. ISSN 0018-2710. Quote: "Krsna's various appearances as a divine hero, alluring god child, cosmic prankster, perfect lover, and universal supreme being (...)".
  10. ↑ Knott 2000, pàg. 15, 36, 56
  11. ↑ «(Bhagavad Purana / Śrīmad Bhāgavatam)».
  12. ↑ Hein, Norvin (1986). “A Revolution in Kṛṣṇaism: The Cult of Gopāla”. History of Religions 25 (4): 296–317. doi:10.1086/463051.
  13. ↑ Ravi Gupta and Kenneth Valpey (2013), The Bhagavata Purana, Columbia University Press, ISBN 978-0231149990, pp. 185–200
  14. ↑ ML Varadpande (1987), History of Indian Theatre, Vol 1, Abhinav, ISBN 978-8170172215, pp. 98–99
  15. ↑ J. Gordon Melton (2011). Religious Celebrations: An Encyclopedia of Holidays, Festivals, Solemn Observances, and Spiritual Commemorations, ABC-Clio, pp. 330–331. ISBN 978-1-59884-205-0.
  16. ↑ Cynthia Packert (2010). The Art of Loving Krishna: Ornamentation and Devotion, Indiana University Press, pp. 5, 70–71, 181–187. ISBN 978-0-253-22198-8.
  17. ↑ Bryant, 2007, p. 3.
  18. ↑ Lavanya Vemsani (2016). Krishna in History, Thought, and Culture, ABC-CLIO, pp. 112–113. ISBN 978-1-61069-211-3.
  19. ↑ Vejau kṛishṇá en la mitat de la segona columna de la pág. pág. 306 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  20. ↑ Segons el Rig-veda i el Átharva-veda, citat en el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  21. ↑ Un krishna és un dimoni, segons el Rig-veda 4.16.13, citat per Monier-Williams. Segons l'entrada «Dasa» en el lloc web New World Encyclopedia, el comentador del Rig-veda Shaiana va afirmar que el terme tvacam kṛṣṇa (que apareix en el Rig-veda 1.130.8) es referix a un asura (dimoni) cridat Krisna la pell del qual (twach) va ser desollada pel deu Indra.
  22. ↑ D'acort en Vopadeva (21.7), segons Monier-Williams.
  23. ↑ Segons Vopadeva 7.82, segons Monier-Williams.
  24. ↑ Un infern cridat Krisna, segons el Visnú-purana, citat per Monier-Williams.
  25. ↑ «Kanha - "Ghata Jataka"», artícul en anglés en el lloc web Three Royal Warriors. Afirma que en el text budiste Ghata-yataka es conta la llegenda de Shariputta, i del seu naiximent anterior com Vasudeva. Menciona que va tindre una germana major i nou germans menors, entre ells Balarama. Tots ells eren assessins, que varen conquistar el món sancer i ho varen governar durant mils d'anys.
  26. ↑ Majabhárata 9.2559
  27. ↑ Jari-vamsa 12936 Sa1i. sobre el Rig-veda 1.101.1, segons Monier-Williams.
  28. ↑ Majabhárata 2.360, DivyA7v. 2, segons Monier-Williams.
  29. ↑ 29,0 29,1 Visnú-purana, segons Monier-Williams.
  30. ↑ TBr. 1.2.1.2, segons Monier-Williams.
  31. ↑ S3Br. 10.12.13.14, Les seues3r, segons Monier-Williams.
  32. ↑ Lleis de Manu, Ya1jn5., Bhag, Les seues3r, segons Monier-Williams.
  33. ↑ Rig-veda 10.94.5; Vayasanei-samjita; Bhagavata-purana, TS, S3Br, segons Monier-Williams.
  34. ↑ Cónfer Ramaiana 2.52.2, i lexicógrafos, segons Monier-Williams.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 35,7 Lexicógrafos, segons Monier-Williams.
  36. ↑ Rig-veda 8.85.3 i 4; S3a1n3khBr 30.9, segons Monier-Williams.
  37. ↑ Chāndoguia upanishád 3.17.6, segons Monier-Williams.
  38. ↑ Majabhárata, Jari-vamsha 11089, segons Monier-Williams.
  39. ↑ Majabhárata 4.1389, segons Monier-Williams.
  40. ↑ Jari-vamsha 1892, segons Monier-Williams.
  41. ↑ Jari-vamsa 980 ff, segons Monier-Williams.
  42. ↑ Kathá-sarit-ságara 7.15, segons Monier-Williams.
  43. ↑ Jari-vamsa 83; Visnú-purana, i Bhagavata-purana 4.24.8, segons Monier-Williams.
  44. ↑ 2039, segons Monier-Williams.
  45. ↑ El títul sánscrito de la cançó Srikrisnastóttarashatanamavali significa ‘els 108 noms del senyor Krisna’; sent
    • śrī: ‘apelatiu honorífic’ (com a ‘senyor’)
    • kṛṣṇa: ‘obscur’
    • aṣṭottara: ‘cent’
    • śnuga: ‘huit’
    • nāma: ‘noms’
    • āvalī: ‘llínea contínua’.
  46. ↑ Lletra de la cançó «śrīkr̥ṣṇāṣṭōttara śnuguenāmāvalī» [1] archivat en Wayback Machine., publicada en lletra AITS (alfabet internacional de trasliteración sánscrita) en el lloc web Sanskrit Documents.
  47. ↑ «Yashoda and Krishna». Metmuseum.org.
  48. ↑ Lok Nath Soni (2000). The Cattle and the Stick: An Ethnographic Profile of the Raut of Chhattisgarh, Anthropological Survey of Índia, Government of Índia, Ministry of Tourism and Culture, Department of Culture, Delhi: Anthropological Survey of Índia, Government of Índia, Ministry of Tourism and Culture, Department of Culture, 2000 Original from the University of Michigan, pp. 16. ISBN 978-8185579573.
  49. ↑ Bryant 2007, pàg. 124–130, 224
  50. ↑ Vopadeva (sigle XI): Una estrofa del Bhagavata-purana (1.14.34) traduïda del sánscrito a l'anglés.
    [He] is Lord Kṛṣṇa, [...] who gives pleasure to the cows.
  51. ↑ Segons un ensaig presentat recentment en una convenció en Prabhás Patán (estat de Guyarat, Índia) ―basat en informacions de la astrologia hinduista i en una inscripció del sigle V a. C. d'un temple en Aihole― va concloure que kali iugá va començar el dia de la mort de Krisna.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

En anglés

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Krishna&oldid=616111»