Bosc de Khandavá
El bosc de Khandavá era una antiga regió boscosa mencionada en la epopeya Majábharata (text épicorreligioso del sigle III a. C.).[1]
Es trobava a l'oest del riu Iamuna, a on en l'actualitat està la capital de l'Índia, Nova Delhi.
Nom sánscrito
[editar | editar còdic]- khāṇḍavá, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteración del sánscrito).[2]
- खाण्डव, en escritura devanagari del sánscrito.[2]
- Pronunciació:
- Etimologia: ‘[lloc] en quebrades, barrancas, hondonadas, despeñaderos’[2]
- khánda: ‘rajado, en rajaduras o quebres’, melaça parcialment seca, sucre confitada.[3] Prové d'una antiquíssima paraula indoeuropea desconeguda, que va produir també el cognado candy (sucre confitada).
- Khandavá Prastha (‘la planicie en el [bosc] Khandavá’) o Indraprastha (‘la planicie de [el deu] Indra’): nom de la localitat fundada pels Pándavas, situada en el bosc Khāndavá. Eixa localitat mai va existir, solament es menciona en el Majábharata i en llibres posteriors, com el Bhagavata-purana.
Descripció i llegendes
[editar | editar còdic]El bosc de Khandavá estava habitat per tribus naga (que el Majábharata menciona com a «serps») dirigits per un rei cridat Takshaka.[4]
En el Majábharata, els kurus es varen dividir tota la regió centre-nort de l'Índia en dos parts, que varen repartir entre els cosins Duriodhana i Iudistira Pándava. Al malvat Duriodhana li va tocar la millor part, en la ciutat de Jastinápur, mentres que al piadós Iudistira li va tocar la zona de boscs cridats Khandavá (‘sucre candar’), que havien segut sagrats per a l'antiquíssim rei-deu Indra. Com estaven habitats per tribus originàries, els aris mencionaven esta zona com un «desert».
Els héroes Pándavas (els germans de Iudistira) tenien que netejar una zona del bosc per a construir la seua ciutat capital. En aplegar al bosc, el pándava Áryuna i el seu cosí i amic Krisná Vasudeva es varen trobar en el deu del fòc Agní, que els va demanar ajuda per a alimentar-se (tenia una malaltia que solament es podia curar si consumia certa herba molt difícil de trobar, que solament es trobava en estos boscs). El deu protector (deva) del bosc Khandavá era Indra, per lo que la regió era coneguda com Indraprastha.[5] Cada volta que Agní havia tractat d'incendiar el bosc, Indra (que era el deu de la pluja) feya ploure torrencialment, apagant el fòc. Áryuna i Krisná li varen prometre a Agní que ho ajudarien a devorar el bosc.
Per a això abans tenien que desplaçar a tots els habitants originals del bosc, entre ells els pobles originaris naga. Varen avisar a tots els que varen poder, pero molts nagas varen perdre la vida en eixe incendi. Esta va ser la causa de l'enemistat dels naga cap als reis que varen governar Indraprastha i Jastinápura.[4]
Quan Áryuna va capcionar fòc al bosc, Indra ho va atacar en el seu raig (vashra), ferint-ho.[6]
En el lloc que ocupava el bosc, el dimoni arquitecte Maia va construir la ciutat de Indraprastha.
Una llegenda poc coneguda és que en el moment de la Guerra de Kuruksetra, quan Áryuna i Karna es varen enfrontar cara a cara, el líder naga Áshua Sena,[7] desijós de venjar la mort de la seua mare en l'incendi provocat per Áryuna, es va esgolar silenciosament dins del carcaj de Karna baix la forma d'una flecha. Esta flecha haguera matat a Áryuna si la seua auriga (cochero) Krisná no haguera exhibit de manera ínfima un dels seus divins poders (gurutuá: immens pes), trencant la seua promesa de no ser un deu en la guerra: va pressionar els peus contra el pis de la cuadriga (carro de guerra), lo que va afonar les rodes un colze en la terra, fent que la flecha passara per damunt del cap de Áryuna.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilson Hunter, sir William: The Indian empire: its history, people and products. Trubner, 1882. The five Pandava brethren of the Mahabharata burned out the snake-king Takshaka from his primeval Khandava forest.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vore l'entrada Khāṇḍavá, que es troba en la mitat de la primera columna de la pág. 339 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Segons el Majábharata (llibre 13), i el Ramaiana (1.7).
- ↑ 4,0 4,1 Viasa: The Mahabharata, «Adi Parva» (llibre 1, de 18). Forgotten Books, ISBN 978-1-60506-611-0. I adore thee also, to obtain the ear-rings, O Takshaka, who formerly dwelt in Kurukshetra and the forest of Khandava!... And Takshaka, surprised beyond measure and terrified by the heat of the fire, hastily came out.
- ↑ Paryattan Kosh. Delhi: Subodh Pocket Books, ISBN 978-81-7078-081-6. खाण्डव वन की रक्षा इन्द्र किया करते थे
- ↑ Mahāvīra Prasādona Dvivedī (escritor indi en idioma hindi, 1864-1938), i Bhārata Iāiāvara: Rachanāvalī, volum 12. Nova Delhi: Kitāba Ghara, 1995. ISBN 978-81-7016-259-9. उस वन में इन्द्र का मित्र नाग-राज तक्षक रहता है... खाण्डव वन जलाने के समय इन्द्र ने अपने वज्र की चोटों से अर्जुन के शरीर को
- ↑ Áshuasena és el nom d'un nāga (segons el Majábharata 1.803.8237), i també el nom d'un fill de Krisná (segons el Bhagavata-purana) i el nom del pare del trigèsim tercer (33.º) arjat del avasarpiní actual (segons la religió jaina.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bosque de Khandavá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.