Somnath

Archiu:Somanath mandir (cropped).jpg

Temple de Somnath

Archiu:Somnath temple ruins (1869).jpg

Ruïnes del temple de Somanath (1869).

Somnath és un lloc de pelegrinage (tirtha) en la costa del mar Aràbiga, a 7 km al surest de la costera ciutat de Veraval. en l'estat de Guyarat (regió de Saurastra).

Ací es troba el temple de Somnath, que conté un els més populars yiotir linga (‘falo radiant’) del deu Somanath (Sivá, ‘el senyor de Soma’). El lloc està a menys d'un quilómetro de la boca del riu Jirán (l'antic riu Jirania, a voltes cridat Sárasuati, com el desaparegut riu rigvédico Sárasuati), en les vores del qual havia mort el deu Krisná.

El lloc ha rebut varis noms en el temps:

• PrabhasaKsetra
• Prabhás
• Prabhás Patán
• Prabhas Pattan
• Deva Patán
• Deo Pattan
• Somnath Patán
• Pattan Somnath

Etimologia

Somanatha

SomaNath és un atre nom de Sivá, ‘el senyor de Soma’, sent Soma un nom del deu de la Lluna i el suc d'una antiga droga psicotrópica utilisada pels brahmanes ortodoxos védicos.

La mitologia hindú explica que fa molts anys, l'astre Lluna lluïa contínuament, sense passar per cap fase. Llavors es va tornar arrogant per la seua bellea. El seu pare ―el rishi Atri― ho va maldir i ho va convertir en un negre. Soma llavors va viajar en pelegrinage a Triveni Tirtha, un lloc sagrat en la confluència de tres rius. Allí li va pregar al deu Sivá que ho ajudara. Sivá llavors va crear les fases de la Lluna, causant la seua periòdica obscuritat.

Prabhasa

El terme sánscrito prabhāsa significa ‘esplendor’, ‘bellea’, sent pra: aumentativo (en pro); bhāsá: ‘lluentor’.

Temple de Somnath

Somnath és un dels dotze temples yiotir-linga (falo lluent) consagrats al deu Sivá.

Este celebrat lingam (‘falo’) del deu Sivá va ser instalat per Soma, que era el deu de la droga soma, de totes les plantes i la vegetació, i de la Lluna.

El temple era tan famós pel seu esplendor i la seua riquea que va atraure la célebre rei Mahmud de Ghazni (cap a l'any 1024), qui, en el pretext de destruir els seus ídols, es va dur els seus tesors, junt en els seus renombrados portones dorats.

Història i significat

La primera menció d'este lloc es troba en el Majábharata (cap al sigle III a. C.), «Vana parvan» (capítul del bosc) 13.14, 80.78, 86.18-19 i 119.1. Li'l menciona com un tirtha (lloc de pelegrinage), sense temple encara.

Com era comú en casi tots els enclavaments religiosos de l'Índia, en el lloc es varen instalar consecutivament (i a voltes simultàneament) grups de diverses sectes: budistes, yainas, àraps preislámicos (que inclús tenien un temple en l'ídol de la deesa Manat), sivaístas i musulmans.

El temple saiva, conegut com el temple Somanatha en Prabhás, data de el IX o X. En el XI a XIII, la dinastia reinante en Guyarat eren els chaulukias o els solankis. Kathiawar era administrada per ralles (‘reis’) menors, alguns dels quals estaven subordinats als chaulukias.

Destrucció del temple pels mogules

Segons les llegendes, per al manteniment del temple, el rei colectaba imposts de 10 000 pobles. Uns dos mil brahmanes servien a l'ídol (banyant-ho, perfumándolo, vestint-li, cuinant-li varis convits diaris, etc. Una grossa cadena d'or, nugada a una gran campana d'argent, anunciava el començ de cada cerimònia.

Quan Ghazni Mohammed va conéixer Somnath en 1024, el temple era tan pròsper que hi havia 300 músics, 500 ballarines religioses i 300 peluquers que rapaven als pelegrins visitants.

Ya en eixa época s'havia creat el mit de que el temple es dia SomaNatha degut a que el deu de la Lluna considerava que Sivá era el seu senyor (natha) i li havia construït un temple en les seues pròpies mans.

Existix una descripció del viager i historiador àrap Al Biruni.

El 18 d'octubre de 1025, el sultà Mahmud de Ghazni ―en el seu eixèrcit i 30 000 ginets voluntaris― va saquejar durant dos dies este temple. Es diu que va omplir una caravana de camellos en l'or furtat.

Va destruir el temple, lo que va assentar el precedent de la destrucció i reconstrucció en 1296-1297, 1375-1394, 1451 i 1701-1706.

Reconstrucció del temple

Existix una inscripció de 1169 a on es registra el nomenament d'un sacerdot principal del temple, cridat Bhava Brihaspati. Allí es menciona que ell provenia de Kanaush, d'una família de brahmanes pashupata shaiva, i va iniciar una successió de poderosos sacerdots en el temple. Diu que havia segut enviat pel propi deu Sivá per a «rehabilitar» el temple, degut a que era una estructura molt vella, abandonada pels seus administradors i degut a que en Kali-iugá els temples invariablement es deterioren. Va ser ell qui va convéncer al rei KumaraPala en refer el temple de fusta i construir-ho en pedra.

Pero no menciona el saqueig per part del rei Muhamad de Ghanzi (que hauria succeït poc més d'un sigle abans). Açò podria deure's a la vergonya de que el poderós icon de Sivá havia segut profanat, o a que el saqueig no havia segut tan rellevant. És coneguda l'exageració dels texts turcs i perses sobre les seues victòries o saquejos. Lo que sí mencionen tots els texts és que els peregrins eren furtats pels reyezuelos de la zona.

L'escritor britànic K. M. Munshi va escriure una novela romàntica cridada Somanatha: the shrine eternal (‘Somnath: l'etern santuari’), que va reviure la llegenda de que el temple havia segut destruït vàries voltes i que sempre havia segut reconstruït. Munshi va convertir el temple de Somanatha el símbol més important de l'iconoclastia musulmana en Índia.

Segons un mit, el temple que el deu Soma va construir era d'or. El rei dimoni Ravana ho hauria reconstruït en argent, el rei deu Krishna en fusta de sàndal, i el reyezuelo guyaratí Bhimdeva en pedra.

L'estructura actual és de 1950.

Mort de Krisná

Segons la tradició, en Prabhasa Ksetra ―a la vora de la desembocadura del riu Jirán en el mar aràbiga― va morir el deu Krisná, assessinat per un caçador que ho va confondre en un venado i li va disparar una flecha, que se li va clavar en el taló.

Segons el Bhagavata-purana (sigle X d. C.), esta mort de Krisná es devia a una bendició que li havia donat el deu Branca (és dir, Krisná en la seua anterior encarnació) al rei mona Vali, a qui havia matat d'un flechazo des d'un amagatall i no lluitant directament de front. Llavors Branca va prometre que la mona, en la seua següent reencarnació (com el caçador Yará) mataria a Branca (reencarnado com Krisná) d'un flechazo.

Segons una tradició local, en els ghats (balnearis, molls) que descendixen fins a la mar, el guerrer pándava Áryuna cremó el cadàver de Krisná. Moltes esposes de Krisná es varen tirar a la pira funerària. Les sobreviviente varen ser dutes per Áryuna pero el grup va ser atacat pels lladres del bosc: moltes varen ser seqüestrades i unes atres es varen suïcidar en el riu Sárasuati (possiblement el mateix riu Jirán).

Vore també

• Temple Branca Lakshamana

Referències

• Gopal, Ram: Hindu culture during and after Muslim rule: survival and subsequent challenges. Publications Pvt. Ltd., 1994.
• Jaffrelot, Christophe: The hindu nationalist movement and indian politics: 1925 to the 1990s.C. Hurst & Co. Publishers, 1996.
• BL.uk [2] archivat en Wayback Machine.