Manat
Manat o Manah era una deesa pertanyent a la mitologia àrap preislámica. El nom «Manat» deriva de les paraules àraps ma'niyya i manum, que signifiquen ‘mort’, ‘destí’ i ‘temps’.
Li l'adorava baix la forma d'una pedra negra que s'alçava en la plaja entre La Meca i Medina. Era, segons alguns pobles semíticos, una de les filles d'Alá, pero també li la considerava la deesa de la mort i el destí. [1]
Junt en les deeses Uzza i Al-lat, Manat era una de les tres deeses protectores de la Meca. A voltes, estes tres deeses conformaven una trinitat.[2]
Segons pareix, l'idea del destí del home en la terra, la transitorietat de la vida, els seus acontenyiments i traïcions varen cridar l'atenció de l'imaginació dels beduinos i es varen convertir en un dels temes més freqüents de la poesia àrap. No és, puix, de sorprendre, afirma Jairath Al-Saleh en el seu llibre Ciutats fabuloses, príncips i yinn de la mitologia àrap (quarta edició 1990/28, edit. Anaya), que Manat, la deesa de la mort i el destí, fòra una de les divinitats més antigues d'Aràbia.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jairat Al-Saleh (1990 quarta edició, Editorial Anaya).
- Ciutats fabuloses, príncips i yinn de la mitologia àrap, ISBN 84-207-3616-3.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Manat (deesa)».
- ↑ al-Kalbi, Ibn (2015-12-08). Book of Idols (en en), Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-7679-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.