Basílica de Sant Apolinar el Nou

La basílica de Sant Apolinar el Nou () és un temple cristià de la ciutat italiana de Rávena. Inicialment, es va consagrar per al cult arriano, en ser construït per orde del rei ostrogodo Teodorico el Gran en 505; despuix de la conquista bizantina (540) va ser habilitada per al cult catòlic (en l'época no s'havia produït encara la separació de les iglésies oriental i occidental). Forma part del conjunt monumental de huit estructures de Rávena inscrites en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en 1996.

Basílica de Sant Apolinar el Nou

Història

Es va usar provablement com iglésia palatina del Palau de Teodorico, que es troba en els voltants. El seu inicial advocaació va ser com a iglésia del Salvador. En la conquista de la ciutat per part dels bizantino (540) es va iniciar una série de restauracions en l'ortodòxia catòlica que va implicar el tancament o la transformació dels antics edificis relacionats en els ostrogodos i l'arrianisme. Va ser emblemàtica la situació de sant Apolinar el Nou, en la que hi havia en la part que cobria els arcs que dividixen les naus un cicle de mosaics en temes relacionats en el cristianisme arriano, que a instàncies del bisbe Agnello va ser eliminada i transformada. Solament es varen salvar les parts més altes de la decoració (en les Històries de Crist i en els sants i profetes), mentres en la part més baixa, la major i més propenca a l'observador, es va portar a terme una completa reestructuració de la que solament es varen salvar les vistes del port de Classe i del Palatium de Teodorico, encara que eliminant tots els retrats, que provablement anaren del propi Teodorico i de la seua cort. En eixa ocasió també es va canviar la consagració a Sant Martín de Tours, sant famós per la seua lluita contra l'herejía, i solament més alvance es va assignar la denominació del primer bisbe de Rávena Sant Apolinar.

Planimetria

L'interior.

Es tracta d'un edifici en tres naus, sense quadriportico i solament en un nàrtex extern (exonártex), que en la zona de Rávena es denomina àrdica (de l'adaptació bizantina nár theka del terme grec clàssic nàrtex).

Externament, es presenta en una frontera a dos aigües feta de rajola. En la part superior es troba, en el centre exacte, una bífora de marbre gran i ampla, damunt de la que hi ha atres dos chicotetes obertures, una al costat de l'atra. El nàrtex té una coberta que descendix des de la frontera fins a les columnes de subjecció, que són de marbre blanc, lo que proporciona un notable contrast en l'obscuritat de l'edifici pròpiament dit. En la part anterior esquerra sobre la basílica, s'eleva un campanile de planta circular, també de rajola.

La nau central, el doble d'ampla que les laterals, termina en un àbsit semicircular, i està delimitada per dotze parells de columnes enfrontades que sostenen arcs de mig punt.

Bibliografia

• (en italià) Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'art, vol. 1, Bompiani, Milà 1999.