Palau de Teodorico
.jpg)
.jpg){kind=link}
El palau de Teodorico en Rávena (Itàlia) va ser un dels varis palaus que Teodorico el Gran (454-526), rei dels ostrogodos, va construir en distints llocs d'el seu regne en Itàlia (a lo manco un atre en Monza i un palau destinat a la caça en Galeata); encara que ya que Rávena va ser la seua capital i principal residència de la seua cort regio, que pretenia emular a la dels emperadors romans (Roma havia quedat relegada a cort papal), va ser est el palau que més temps va ocupar durant el seu regnat (des de que va prendre la ciutat, en l'any 493, fins a la seua mort en 526), i el que més interés va tindre en enriquir i convertir en una suntuosa residència.
Solament es conserva la primera crujir i la frontera, de composició simètrica basada en arcs i columnes monolítiques de marbre, que varen ser reutilisades d'edificis romans anteriors. Els capitells són de distints tipos i tamanys per a adaptar-se a les diferents altures dels fustes.[1]
Com capella palatina ―consagrada en l'any 505 a la advocación de Crist Salvador i per a cult arriano―, es va construir l'actual basílica de Sant Apolinar el Nou. Els mosaics contenien una série de retrats de Teodorico i la seua cort (que varen ser eliminats despuix de la conquista bizantina, en 540), i dos excepcionals representacions paisagístiques del port de Classe i de la ciutat de Rávena (que sí es conserven). Esta última inclou especialment una vista del propi palau, en perspectiva forçada, que fa vore en un mateix pla tres costats d'un peristilo de columnes corintias que sostenen una galeria d'arcs de mig punt. En la zona central, destaca un hastial (no un frontón clàssic), que inclou un llindar a on està escrita la paraula Palativm.
l'Anònim Valesiano[2] conte que Teodorico «va finalisar completament el palau, pero no ho va dedicar».[3] Tal text sembla indicar que, encara que Teodorico ho va completar, no va ser ell qui va encarregar inicialment la seua construcció.[4] Casiodoro, en el seu Orationum Reliquiae descriu cóm «la superfície dels marbres relluïx en el mateix color que les gemas, l'or lluïx en tots els llocs... mosaics delinean les filigranes de pedres; tot el conjunt està adornat en reflexos de marbre que deixen vore pintures a la encáustica».[5]
Posteriorment el palau va ser la sèu del exarcado bizantino.
A finals del VIII, Carlomagno va obtindre del papa Adriano I el permís per a arrancar els marbres i paviments del Palau de Rávena per a decorar el seu propi palau d'Aquisgrà.[6] L'arquitecte carolingio Eudes de Metz va triar les columnes de pórfido del palau de Rávena per al pis superior de la capella palatina d'Aquisgrà, possiblement el lloc que ocupava Carlomagno.[7]
Se supon que el palau de Teodorico influiria en el disseny dels palaus visigodos (regne visigodo de Tolosa i regne visigodo de Toledo), dels palaus merovingios i carolingios i de la tipologia prerrománica de Aula Regio en els regnes de l'Europa occidental en l'Alta Edat Mija.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «El palau de Teodorico» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en Ostrogodos i visigodos en Itàlia i França.
- ↑ Adams (1976). The text and language of a vulgar Latin chronicle: Anonymus Valesianus II (en anglés), Londres: Institute of Classical Studies. ISBN 0-9005-8733-4.
- ↑ [Theodoricus] “…completely finished the palace, but did not dedicate it.” Anònim Valesiano 2.71, traduït en Delyannis, pág. 119.
- ↑ Deliyannis 119
- ↑ Cassiodorus Orationum Reliquae 2, tr. in Deliyannis, p. 120
- ↑ José Pijoán, Història de l'Art, Salvat, 1963, vol. 2, pg. 90
- ↑ Castelnuovo, Enrico (2009): Art i història en l'Edat Mija I: Temps, espai, institucions (pág. 22). Madrit: Akal, 2009. ISBN 84-460-2495-0.
- ↑ Deliyannis, Deborah Mauskopf (2010): Ravenna in clapix antiquity. Cambridge: Cambridge University Press, 2010. ISBN 0-521-83672-7. Font citada en Ostrogothic Ravenna.
- ↑ Vejau en:
- Amelotti, Mario: «Tarde antico, basso impere, impere bizantí», en Atti dell'Accademia Romanistica Costantiniana. X Convegno Internazionale in onore vaig donar Arnaldo Biscardi. Nàpols (Itàlia): Edizioni Scientifiche Italiane, 1995.
- Cameron, Averil (1995): Il tarde impere romà. Bologna, 1995
- Byvanck, A. W. (1964): «Els origines de l'art du Bas-Empire», en BaBesch XXXIX, 1964.
- Brown, Peter (1974): Il mondo tarde antico: dona Marco Aurelio a Maometto. Torí, 1974.
- De Sensi, Sestito Giovanna (1999): Studi sul Lametino antico i Tarde antico. Itàlia: Soveria Mannelli, 1999.
- Speciale, Lucinia (2000): Uomini, libri i immagini: per una storia del llibre illustrato dal tarde Antico al Medioevo. Nàpols (Itàlia), 2000.
- Giardina, Andrea (dir.): Società romana i impere tarde antico. Itàlia: Istituto Gramsci Seminari vaig donar Antichistica.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Teodorico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.