Art germànic

, godo (associat al rei Atanarico, finals del IV).

Art germànic

Abelles de Childerico I, finals del V.

Pendents ostrogodos.

Fíbula d'Aregunda, art merovingio, ca. 570.

Fíbula merovingia.

Fermall de muscle procedent de Sutton Hoo.

Corona votiva del Tesor de Guarrazar, art visigodo del VII.

Art germànic o dels pobles germànics, art bàrbar o art del periodo de les migracions són denominacions historiográfiques per al art dels pobles germànics, que solen centrar-se cronològicament en el seu periodo de formació, el denominat de les "migracions de pobles" (Völkerwanderung) o invasions bàrbares, encara que també es referix al dels regnes germànics, despuix del seu cristianisació i assentament en l'antic Imperi Romà a partir del V (anteriorment eren nómades i de religions "paganes"); i a una estètica germànica o nòrdica de debatuda interpretació, que seria reconeixible com una constant cultural a lo llarc de l'història, oposta a l'estètica o art mediterràneu, i que no només es trobaria en l'art d'Alemània i Àustria, sino genèricament en l'art del Nort d'Europa.

Ademés de per certes traces pròpies d'una cultura nómada (com la destrea en la fabricació d'objectes fàcilment transportables, siguen de lux o utilitaris, el gust per la filigrana i l'orfebreria), l'art dels pobles germànics de la Tardana i l'Alta Edat Mija es va caracterisar pel sincretisme en l'art greco-romà (que en eixa época ya es trobava en la seua fase final, molt alluntada del classicisme), i també en el substrat cultural i artístic celta (art hiberno-sajón en les illes britapas i monarques varen donar a la fundació de monasteris per monges irlandesos. l'art vikingo es va mantindre durant més temps.

L'evolució artística d'Europa Occidental entre els sigles V i X s'engloba dins de l'etiqueta "Prerrománico", i va anar de gran importància, tant estilística com a social: es varen posar les bases per a la vos en els gremis i es va establir el monopoli cultural de l'Iglésia catòlica.

Arquitectura

Reconstrucció d'un hallâ (Mjødhall, pixeu hall o gildehall -"sala del hidromiel" o "de la guilda"-).

L'impossibilitat de mantindre una arquitectura monumental en pobles nómades va determinar que anaren les formes de l'arquitectura tardoromana i bizantina les que s'impongueren en l'arquitectura dels regnes germànics, encara que acreixcudes en alguns elements propis.

Godos i francs varen adoptar en les seues iglésies la planta basilical de tres naus i àbsit semicircular, aixina com la planta centralisada en coberta de cúpula per als batisteris. En alguns casos s'enriquix la distribució espacial en una galeria. l'art ostrogodo en Rávena (Batisteri arriano, Iglésia palatina, Palau i Mausoleu de Teodorico el Gran) va incloure edificis ricament decorats en mosaics. l'arquitectura visigoda en Espanya va incloure l'us peculiar del arc de ferradura, en iglésies de naus d'altures diferents, i algun us de la planta de creu llatina.

L'art germànic es va preocupar molt per moviments constructors i evolucionaris a diferència de la cultura llatina, per eixemple.

En l'Europa central l'introducció de les formes mediterrànees va ser més tardana, a partir de l'extensió dels monasteris (paradòxicament, fundacions de monges provinents de les illes britàniques, que en Alemània són cridats Schottenklöster -"monasteris escocesos"-: Luxeuil -actual França-, 585, Saint Gall -actual Suïssa-, 613, Echternach -actual Luxemburc-, 698, Fulda -actual Alemània-, 744, Lier -actual Bèlgica-, ca. 750, Losch -actual Alemània-, 764). Va ser característica l'utilisació conjunta de pedra i fusta, en cobertes de pedra a dos aigües flanquejades per torres cilíndriques, de formes similars a antics monuments funeraris. Més tart encara, en els països escandinaus, el hof (temple germànic precristiano, heathen hofs -"temples pagans"-, hörgr -construcció religiosa o altar-) es va reconvertir en iglésia, mantenint en lo essencial les formes i materials (stavkirke).

L'arquitectura militar consistia en entancats de fusta en fanc, en parets circulares i fossos; encara que també es varen seguir realisant fortalees similars al burgus quadrangular romà. Més alvance, es va evolucionar a les torres, motas i castells migevals. En Dinamarca s'han trobat unes peculiars fortificacions circulares (trelleborg).

• 
  Uppåkra hof, un hof reconstruït arqueológicament (Uppåkra, Suècia).
• 
  Possibles aspectes d'eixe temple.
• 
  Mausoleu de Teodorico, ca. 520.
• 
  Batisteri de la catedral de Fréjus, arquitectura merovingia o anterior (paleocristiana).
• 
  Santa Comba de Bande, arquitectura visigoda, VII.

Escultura

Friso de l'iglésia de Quintanilla de les Vinyes, art visigodo, finals del VII o començos del VIII.

L'escultura en pedra es va llimitar a la decoració d'iglésies i batisteris, en forma de relleus plans, capitells i sargòfecs, seguint els models tardorromanos. També es va donar la talla de marfil (eboraria) en numerosos tallers italians i de les Galias, continuant la tradició dels díptics consulars bizantino, les formes dels quals varen ser adoptades en la confecció de les cobertes dels llibres, cars i demandats com a producte de lux i prestigi.

Més alluntades de l'àmbit cultural mediterràneu, les experiències dels orífices escitas i celtes es varen aplicar també a la talla lítica, especialment en les runas i ídols nòrdics o a les creues celtes. La pervivencia dels models pot rastrejar-se per sigles, remontant-se fins a l'Edat de Bronze (carro solar de Trundholm).

• 
  Carruage solar de Trundholm, ca. 1300 a. C.
• 
  Relleus de la stavkirche o iglésia de fusta de Urnes (XII o anterior).
• 
  Cruz de Maen Achwyfan (Flintshire).
• 
  Cofre de Auzon o cofre dels francs, d'os de ballena, art hiberno-sajón, VIII.
• 
  Díptic de Genoels-Elderen, IX.

Vore també

• Cultura germànica
• Lliteratura germànica
• Música germànica

Referències

• Enciclopèdia Multimèdia de l'Art Universal - Vol. 4
• AlphaBetum Edicions Multimèdia, Madrit, 1999.
• Martin Werner, "Migration and Hiberno-Saxon Art", Dictionary of the Middle Ages, vol-8, ISBN 0-684-18274-2
• "Hiberno-Saxon style" en Encyclopædia Britannica Online.