Iglésia de fusta de Urnes
La iglésia de fusta de Urnes (Plantilla:Lang-no), declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, és una stavkirke (iglésia medieval de fusta) de el XII, una de les més antigues de les 28 que es conserven en Noruega. Està situada en el municipi de Luster, en el comtat de Sogn og Fjordane. Es troba en la part oriental del fiort, directament enfront del poble de Solvorn i a uns 5 quilómetros de la localitat d'Hafslo.
L'iglésia és propietat de la Societat per a la Conservació dels Monuments Històrics de Noruega des de 1881. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en 1979.[1]
Història
[editar | editar còdic]
L'iglésia va ser construïda al voltant de l'any 1130 o molt poc temps despuix, i encara s'alça en la seua ubicació original; es creu que és la més antiga de la seua classe. Els anàlisis realisats a mostres de fusta extretes de la base de l'edifici indiquen que els arbres utilisats en la seua construcció varen ser talats entre 1129 i 1131. L'iglésia marca la transició des dels métodos de construcció dels vikingos en la seua típica ornamentació animal, el cridat «estil de Urnes» d'art animal, i l'arquitectura cristiana.
Les investigacions arqueològiques han descobert els restants de tres iglésies en el lloc antepassades de l'edifici actual.[2] Les excavacions varen descobrir forats en el terreny de postes afonats en la terra que havien pertanygut a una Stolpekirke («iglésia de postes») anterior, un tipo d'iglésia en murs recolzats per curts ampits insertats entre postes autoportantes. No se sap si esta iglésia va tindre una teulada alçada sobre l'espai central de la nau com l'iglésia actual. La data més antiga possible per a esta iglésia seria començos de el XI. Certs elements d'estes construccions anteriors es varen reutilisar, tal com la frontera, algunes planches exteriors i algunes peces decoratives tallades.
En el XVII la nau de l'iglésia, que és una habitació central elevada rodejada per un passadiç, va ser estesa cap al sur. Es varen afegir també atres elements a l'iglésia, incloent una pila bautismal (1640), un baldaquino de fusta sobre l'altar (1665) i un púlpit (1693–1695). El retaule, que representa a Jesucristo en la creu en la Verge María i Sant Joan Batiste, data de 1699. Es varen afegir finestres a l'iglésia en el XVIII.
L'iglésia no ha estat en us normal des de 1881, quan la parròquia de Urnes va ser suprimida, i va passar a formar part de la parròquia de Solvorn en el decanat d'Indre Sogn pertanyent a la diòcesis de Bjørgvin. Ara solament s'usa per a ocasions especials en la parròquia, com a batisme i bodes.[3][4]
L'edifici
[editar | editar còdic]
L'iglésia està formada per una nau rectangular i un cor més estret, abdós en l'espai central elevat. En el XVII es va ampliar el cor cap a l'est, pero posteriorment es va eliminar esta modificació. El dibuix de Johan Christian Dahl representa açò, aixina com l'estat de deterioració de l'iglésia en aquella época. En el XX, l'iglésia va ser restaurada, i els taulons decorats de les parets es varen cobrir per a detindre la seua deterioració.
Un gran número d'elements constructius medievals seguixen in situ: voltons sobre el terreny (grunnstokker), ampits (sviller), postes esquineros (hjørnestolper), plaques en les parets (veggtiler) i plaques en els murs del passadiç (stavlægjer). La construcció de la zona central elevada en bastons, cuerdo i puntales en creu, i la pròpia teulada, daten també de l'época medieval.
De l'anterior iglésia que hi havia en el lloc queden, ademés del portal, dos planches sobre el mur septentrional, el poste esquinero del cor, el hastial occidental de la nau i l'oriental del cor.
La portada nort
[editar | editar còdic]
La portada i atres detalls del costat nort de l'iglésia, aixina com els taulons que subjecten les teixixques, estan decorats en l'estil de Urnes clàssic i són provablement restants de les iglésies anteriors. S'ha enunciat l'hipòtesis de que la portada va poder haver segut originalment l'entrada principal, situada en el costat oest.
Hi ha hagut numerosos intents d'interpretar la decoració (iconografia) de la part més destacada de l'iglésia, l'antic portal en la paret nort. Les imàgens de la portada representen lo que sembla una serp estovant-se cap a dalt. En la part baixa, un animal de quatre pates, provablement un lleó estilisat, mossega a la serp.
Se sol interpretar l'escena com una representació de l'eterna lluita entre el ben —el lleó, que en l'iconografia cristiana representa a Crist— i el mal — la serp, representació habitual de Satanás.
Per un atre costat, és possible que la decoració de l'iglésia anterior representara una escena de la mitologia nòrdica, una raó provable per a la seua prematura reconstrucció en el XII. En este context, l'animal podria interpretar-se com el dragó Nidhogg rosegant les raïls de Yggdrasil, l'arbre de la vida. «Les serps entrellaçades i els dragons representen el fi del món segons la llegenda nòrdica del Ragnarök».[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Urnes Stave Church». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
- ↑ Krogh, Knud J. (2011) pp. 10 i 211-215
- ↑ «Urnes stavkyrkje». Kirkesøk: Kirkebyggdatabasen. Consultat el 20 de febrer de 2014.
- ↑ «Oversikt over Nåværende Kirker» (en norwegian). KirkeKonsulenten.no. Consultat el 20 de febrer de 2014.
- ↑ (2003) A World History of Architecture, McGraw-Hill Professional, p. 201. ISBN 978-0-07-141751-8.
Lliteratura
[editar | editar còdic]- Krogh, Knud J. (2011): Urnesstilens kirke – Forgængeren for donen nuværende kirke på Urnes. Oslo. ISBN 978-82-530-3400-3
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de fusta de Urnes.- Urnes stavkirke (Lloc oficial en noruec de la Societat per a la Conservació dels Monuments Històrics de Noruega)
- Urnes Stave Church (UNESCO) (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de madera de Urnes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.