Ragnarök

Ragnarök

Thor barallant contra la serp Jörmundgander, quadro de Johann Heinrich Füssli (1788).

En la mitologia nòrdica, Ragnarök (Plantilla:Lang-és)¹ és la batalla del fi del món. Esta batalla serà mampresa entre els deus, els Æsir i els einherjar, liderats per Odín i els jagants de fòc liderats per Surt, als quals també se'ls unixen els jotun liderats per Loki. No solament els deus, els jagants i els mònstruos periran en esta conflagraació, sino que pràcticament tot en l'univers serà destruït.

En les societatés guerreres vikingas, el morir en batalla era un destí admirable, i açò es va traduir en l'adoració d'un panteón en el que els deus mateixos no són eterns, sino que algun dia seran derrotats, en el Ragnarök. En les pròpies sagues i poesia escáldica dels pobles nòrdics apareixen clarament definits els acontenyiments del Ragnarök, es coneix quí lluitarà contra quí, aixina com els destins dels participants en esta batalla. El Völuspá (Profecies de Völva — una vident), la primera série del Edda poètica (Edda major), que data des de 1000 d. C., conta el història dels deus, des de l'inici del temps fins al Ragnarök, en 65 estrofes. La Edda prosaica (Edda menor), escrita dos sigles despuix per Snorri Sturluson, descriu en detalle qué ocorrerà abans, durant i despuix de la batalla.

Lo que és únic sobre el Ragnarök com a història apocalíptica (en l'estil Armagedón) és que els deus ya saben a través de la profecia lo que va a succeir: qué avisarà de l'arribada de l'acontenyiment, quí serà assessinat per quí, i aixina successivament. Inclús saben que ells no tenen el poder d'evitar el Ragnarök. Açò està relacionat en el concepte de destí (vore Urðr, Wyrd) dels pobles nòrdics antics.

Etimologia

La paraula Ragnarök consta de dos parts: ragna és el plural genitivo de regin, 'deués' o 'poders gobernant', mentres que rök significa 'destí'. Etimològicament tant regin/ragna com rök deriven de la mateixa raïl proto-indoeuropea *rak o reĝ- ('dur cap a avant, posar en el seu lloc, governar'). En el cas de rök, la raïl reĝ- es torna *reig-, 'estirar la mà' o 'agarrar una oportunitat', d'allí el sentit del 'alcanç (màxim)' o 'destí final' (cf. reach, 'alcanç' en anglés o en alemà reichen). En el XIII, poetes nòrdics, provablement per qüestió d'estil, varen canviar la paraula ragnarök per ragnarökkr. El terme rökkr deriva per la seua banda del protoindoeuropeo reg (w) vos-, 'obscuritat, penombra, vespradeta'. La traducció alemana del vocablo ragnarökkr és Götterdämmerung, un terme popularisat en el XIX per Richard Wagner en el seu cicle L'Anell del Nibelungo, l'última òpera del qual és El crepúscul (o ocàs) dels deus (Götterdämmerung, en alemà).

Preludi

A continuació es van a enumeren els acontenyiments principals significatius de l'inici del Ragnarök:

1. El naiximent de les tres criatures més malvades i poderoses, descendents de Loki i Angrboda, cridats: Jörmundgander, Fenrir i Hela (o Hel).
2. La mort de Balder i el castic de Loki, qui fora l'autor intelectual i provablement material de dita mort, en atacar-ho en muérdago, sent est l'únic ser que no va prometre no atacar a Balder. Per dita acció, Loki seria condenat a permanéixer nugat en cadenes mentres se li vertia àcit en el cap, tortura de la qual es lliberaria a temps per a la batalla final.

Vore també

• Armagedón
• Fascinació per la mort
• Juí Final

Notes

1. Ragnarök no significa 'crepúscul dels deus'; eixa frase és una traducció de Götterdämmerung, que a la seua volta és una traducció alemana de la paraula Ragnarökkr', utilisada per Snorri Sturluson en lloc de l'original Ragnarök de l'Edda poètica. Es tracta o be d'una confusió o d'un joc de paraules entre el nòrdic antic rök ('sino') i rökkr ('crepúscul').
2. El nom d'este gall no s'indica en ninguna parte. En Völuspá apareix solament com el «pardal roig òxit»: «___protected_title_6___ | ___protected_title_7___, | ___protected_title_8___ | ___protected_title_9___».