Anar al contingut

Völuspá

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Völuspá
La vident (völva) de Völuspá, image feta per Carl Larsson per a la versió sueca de l'Edda poètica de 1893, traducció de Fredrik Sander.

Völuspá (Vǫluspá /ˈwɔluˌspɑː/ en nòrdic antic) (La Profecia de la Vident) és el nom del primer i el més conegut poema de l'Edda poètica. Conta el història de la creació del món i el seu imminent final, narrada per una völva o vident i dirigida a Odín. És una de les principals fonts primàries per a l'estudi de la mitologia nòrdica.[1]

La profecia comença en una invocació a Odín, despuix de lo que la vident comença a relatar el història de la creació del món de forma resumida. La vident explica cóm va poder conseguir el seu coneiximent, coneixent aixina la font de l'omnisciència de Odín, i atres secrets dels deus d'Asgard. Menciona els acontenyiments presents i futurs, aludint a molts dels mits nòrdics, com la mort de Baldr i l'encadenament de Loki. Per últim, la vident parla del fi del món, el Ragnarök, i la seua segona vinguda.[1]

Conservació

El poema Völuspá es conserva íntegre en dos texts islandesos, el manuscrit denominat Codex Regius, d'al voltant de 1270, i que consistix en 63 estrofas de verss aliterados (fornyrðislag). També es troba en els manuscrits del Hauksbók, còdex d'Haukr Erlendsson de 1334, mentres que parts del poema se citen també en l'Edda prosaica de Snorri Sturluson, composta cap a l'any 1220, en afegitons fins a finals de el XIII. Les edicions i traduccions posteriors s'han basat en estes fonts, refonent i complementant el material que aporten.

Resum

El poema comença en la vident pregant en silenci pels «fills d'Heimdal» (els sers humans) i preguntant a Odín si desija que ella li recite l'antic saber. També menciona que recorda als jagants naixcuts en temps remots, que varen ser els qui la varen criar.

Escomença llavors a relatar el mit de la creació: en el principi el món estava buit, fins que els fills de Bor varen alçar la terra des del fondo del mar. Els Æsir varen establir llavors l'orde en el cosmos, ubicant en ell al Sol, la Lluna i les estrelas, començant aixina el cicle del dia i la nit. Va seguir aixina una edat en la que els Æsir varen crear i varen acumular molt or, per lo que va ser cridada l'Edat Dorada, en la qual varen construir temples i palaus, i varen crear ferramentes i artefactes. Pero llavors tres poderosos jagants varen aplegar des de Jötunheim, finalisant aixina l'edat d'or. Els Æsir varen crear llavors als nanos, dels que Mótsognir i Durin eren els més poderosos.

En este punt conclouen les dèu primeres estrofes, mentres que les sis següents contenen els noms dels nanos. Esta part, denominada a voltes Dvergatal (catàlec de nanos), es considera un mer paréntesis en la narració, i sol ser omesa pels redactors i els traductors. Despuix del Dvergatal es relata la creació del primer home i la primera dòna, Ask i Embla, aixina com una descripció de Yggdrasil, l'arbre-món. La vident narra despuix cóm Gullveig va provocar la primera guerra, i lo que va succeir en la lluita entre Æsir i Vanir.


En eixe punt la vident revela a Odín que coneix alguns dels seus propis secrets, de cóm va sacrificar un dels seus ulls en pou del coneiximent, obtenint el cap profètic de Mimir. La vident sol preguntar constantment a Odín si desija seguir escoltant la seua narració, i llavors ella li conta les coses que pronte ocorreran: la mort de Baldr, el millor i més bell dels deus; l'enemistat de Loki; la destrucció final dels deus, a on el fòc i les inundacions abrumar el cel i la terra, mentres que els deus lliuren la batalla final contra els seus enemics, aludint este vaticini al Ragnarök, el "destí dels deus". Descriu les fetilla de la batalla, les lluites personals dels deus i el tràgic final de molts d'ells, entre els que es conta el propi Odín.

Finalment, un nou món renaixcut es crearà des de les cendres de la mort i la destrucció, a on Baldr tornarà a viure en un món nou en el que la terra florirà en abundància.

Referències

Bibliografia

  • Bugge, S. (1867): Norræn fornkvæði Malling, Christiania (Oslo).
  • Dronke, U. (1997): The Poetic Edda: Volume II: Mythological Poems. Clarendon Press, Oxford.
  • Björnsson, E. (ed.): Völuspá
  • Nordal, S. (1952): Völuspá. Helgafell, Reykjavik.
  • Thorpe, B. (tr.) (1866): Edda Sæmundar Hinns Froða: The Edda Of Sæmund The Learned (2 vol.) Trübner & Co., Londres.
  • García Pérez, R. (traducció, introducció i notes) (2014): Völuspá. La profecia de la vident. Miraguano edicions, Madrit.
  • [1] John McKinnell, "Völuspá and the Feast of Easter", Alvíssmál 12 (2008): 3-28.


Referències