Æsir

Els æsir rodejant el cos de Baldr en l'oli Balders død (La mort de Baldr), per Christoffer Wilhelm Eckersberg, 1817.

Els æsir (singular áss, femení ásynja, femení plural ásynjur, en anglosaxó Ós, en protogermánico Ansuz. Pot també trobar-se com a Asos, versió castellanizada) són els principals deus del panteón nòrdic. Estan emparentats en Odín i habiten en Asgard, sent mencionats baix el terme genèric guðin, «deu». Apareixen en la religió escandinava despuix de les invasions indoeuropeas, i varen ser incorporats a un panteón de deus més antics (els vanir) en lloc de suplantar-els. Es troben traces d'esta fusió en la Völuspá, un dels principals texts de la mitologia nòrdica.

Membres

Als principals deus que es rendia cult eren Odín, Frigg, Thor, Baldr i Tyr. El cap dels æsir és Odín, que va crear el món junt en els seus germans Vés i Vili. Els enemics dels æsir són els jotun, en els quals es troben en una guerra constant; anteriorment havien lluitat contra els vanir, en els qui després es varen reconciliar i varen intercanviar presoners. Els æsir es mantenien sempre jóvens menjant les pomes d'Iðunn encara que, a pesar d'això, podien morir. De fet, segons la profecia casi tots moririen en el Ragnarök i solament quedarien uns pocs per a reconstruir el món.

Enfrontament en els vanir

Artícul principal → Guerra entre els Æsir i els Vanir.

Els vanir es varen enfrontar als æsir en una guerra, despuix de la qual alguns deus vanir, com Njörðr i els seus fills, Freyr i Freyja, es varen unir als æsir en ser presos com a rehens. Els vanir estaven relacionats principalment en els cultius i la fertilitat, els æsir en el poder i la guerra. L'interacció entre els vanir i els æsir és un aspecte interessant de la mitologia nòrdica. Mentres que en atres cultures hi havia famílies de deus "antics" i "moderns", com és el cas dels Titanes i els Olímpics de l'antiga Grècia, els Æsir i els Vanir eren contemporàneus. Els dos clans varen barallar batalles, varen concloure tractats i varen intercanviar rehens (Freyr i Freyja). És tentador especular que el tipo d'intercanvi que ocorria entre els æsir i els vanir reflectix el tipo d'interacció que es donava habitualment entre varis clans nòrdics de l'época. D'acort a una atra teoria, el cult als vanir (que està relacionat en la fertilitat i és relativament pacífic) podria ser d'una época més antiga, i el cult als æsir (que està relacionat en la guerra) d'una época posterior, per lo que cal especular que la guerra mítica entre els vanir i els æsir podria ser el reflex d'algun conflicte religiós i cultural.

Llista dels Æsir

Andhrimnir, chef dels æsir i dels einherjer Balder, deu de la llum i de la veritat Bor, pare d'Odín Bragi, deu de la poesia, els barts i els escaldos Buri, primer deu en la mitologia nòrdica Dagr, deu del dia Delling, representava l'amanecer Forseti, deu de la justícia, la pau i la veritat Freyr, deu de la pluja, el sol renaciente i la fertilitat Heimdall, deu de la llum, vigilant de Bifrost Hermóðr, mensager dels deus Höðr, deu cego Hœnir, deu indecís Lóðurr, anima els cossos dels primers sers humans Magni, fill de Thor Meili, germà de Thor Móði, fill de Thor, deu de la fúria en la batalla, referent dels berserker Njördr, deu de la terra fèrtil i les costes marines Oðr, deu de l'inteligència i de l'energia Odín, deu principal de la mitologia nòrdica, poeta Ríg, descrit com "vell i sabio, poderós i fort" Thor, deu del tro Tyr, deu de la guerra i el saber en la batalla Vés, germà d'Odín, va donar als humans el poder del parla i dels sentits externs Vaig voreðarr, deu del silenci i la venjança Vili, germà d'Odín, deu de les emocions i el que aporta inteligència a la humanitat

Llista de les Asynjur

Eir, deesa de la cura i de la resurrecció Frigg, deesa del matrimoni, la previsió i la fidelitat conjugal Freya, deesa de l'amor, la bellea i la luxúria Fulla, una de les tres sirvientas de Frigg Gefjun, vident i deesa Gna, una de les tres sirvientas de Frigg Hlin, una de les tres sirvientas de Frigg Iðunn, guardiana de les pomes que permetien als æsir mantindre's eternament jóvens Jord, personificació de la Terra Lofn, deesa de les dònes Nanna, esposa de Baldr Nótt, personificació de la nit * Saga, deesa de la adivinación, la màgia i la poesia Sif, deesa de la fidelitat i les collites Sigyn, esposa de Loki Sjöfn, deesa de les dònes Skaði, deesa de l'hivern i la caça Snotra, deesa del saber i la gràcia Sól, deesa del sol Syn, deesa invocada pels acusats en un juí Var, "benevolente" Vör, sapient i d'esperit inquisidor Þrúðr, valkiria que servia als einherjar

La runa a

La runa a , runa de Futhark ᚬ, provablement dega el seu nom als æsir. El nom en este sentit sobreviu solament en el poema de runas islandés com Óss, referint-se a Odín en particular. El nom de a en l'alfabet gòtic és ahsa. El nom germànic per a la runa podria haver segut ansuz, «Deu, un dels æsir».^{cita requerida}

Els æsir des de la perspectiva evemerista de Snorri Sturluson

Des d'una perspectiva evemerista, Snorri Sturluson ha presentat als æsir com a hòmens vinguts d'Àsia que varen ser presos per deus. Esta versió figura de manera similar, tant en el pròlec de les Edda com en la Saga dels Ynglings. Segons el pròlec de la Edda, els orígens d'Odín es remonten a un rei troyano que hi havia desposado a una filla del rei Príamo. El pròlec de la Saga de Ynglingar relata ademés cóm Odín, que tenia el dò de la videncia, va comprendre que devia marchar-se cap al nort i abandonar Turquia en un sèquit numerós. Superiors en bellea i saber als atres hòmens, els æsir varen ser considerats com a deus.

Vore també

• Ásatrú

Bibliografia

• Snorri Sturluson, Edda prosaica 1:12, 1:13, 2:1, 2:2, 2:9, 2:10, 2:15, 2:20-37, 2:39, 2:41-46, 2:49-51, 2:53, 2:54, 3:1, 3:1b, 3:9-12, 3:14-19, 3:22, 3:31-33, 3:35, 3:39, 4:18, 4:22-26.
  • Faulkes, Anthony (Trans.) (1995). Edda. ISBN 0-460-87616-3
  • Ellis Davidson, H. R. (1965). Gods And Myths Of Northern Europe. Penguin. ISBN 0-14-013627-4
  • Grundy, Stephan (1998) The Concept of the Goddess. Routledge. ISBN 0-415-19789-9
• Sturluson, Snorri. Heimskringla: History of the Kings of Norway, trad. Llig M. Hollander. Reprinted. University of Texas Press, Austin, 1992. ISBN 0-292-73061-6
  • Larrington, Carolyne (Trans.) (1999). The Poetic Edda. Oxford World's Classics. ISBN 0-19-283946-2
• Lindow, John (2001). A Guide to the Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs. Oxford University Press. ISBN 0-19-515382-0.
  • Näsström, Britt-Mari (1998) The Concept of the Goddess. Routledge. ISBN 0-415-19789-9
  • Orchard, Andy (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend. Cassell. ISBN 0-304-34520-2

• Simek, Rudolf (2007) trad. Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D. S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Æsir.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ásynjur.