Anar al contingut

Príamo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Príamo
Mort de Príamo a mans de Neoptólemo, fill d'Aquiles, ánfora ática de figures negres, h. 520-510 a. C., Museu delouvre

En la mitologia grega, Príamo (grec antic Πρίαμος Príamos) va ser el rei mític de Troya en l'época de la guerra de Troya. Va ser fill de Laomedonte i de la nimfa Estrimón, filla del Escamandro.[1] Segons Heródoto, baix el seu regnat els troyanos es varen negar a tornar a Helena als grecs pel rapte de Medea per part d'estos últims.[2] Dares Frigio ho descriu com de «rostre bell, corpulento, de veu dolça, de cos moreno».[3]

Segons Apolodoro,[4] primer es va cridar Podarces (grec antic Ποδάρκης, Podárkês, «peus llaugers»). Quan era encara un chiquet, Heracles va salvar a la seua germana Hesíone de ser devorada per un mònstruo marí que havia enviat Poseidón. Laomedonte no va voler pagar la recompensa promesa i Heracles, enfurit, va llançar una ofensiva contra Troya i va matar a tota la família real. Podarces va ser salvat per la seua germana per a no ser convertit en esclau, qui va pagar per ell un preu simbòlic: el seu vel. En lo sucesivo, el chiquet seria conegut com Príamo. Alguns estudiosos deriven el seu nom del luvita Priimuua, que significa "excepcionalment valent".[5] Segons Apolodoro el nom deriva de príamai, que significa «comprar».[6]

Va lluitar de jove en els frigios contra les Amazones.[7] Molt jove encara, es va fer càrrec del regne i —poc a poc— va ser estenent el seu poder per tota la regió, fins a tal punt que Troya va aplegar a ser coneguda com "L'ama d'Àsia".

Príamo i Héctor, escultura de Juan Adán (s. XVIII, R. A. B. A. S. F., Madrit)
  • Príamo es va casar primer en Arisbe, filla de Mérope, que li va donar un fill, Ésaco. Pero la va abandonar i es va casar en segones nupcias en Hécuba. d'Hécuba, Príamo va tindre una descendència molt numerosa, —cinquanta fills, segons algunes versions—, entre els qui es trobaven Héctor, Paris, Héleno, Deífobo, Troilo i Casandra. baix el seu mandat es va desenrollar la llegendària guerra de Troya, contra els grecs que reclamaven la devolució d'Helena. És descrit en la Ilíada donant proves d'una immensa bondat i d'una justícia eixemplar. Al contrari que els seus consellers, no va culpar a Helena de la guerra (vore teicoscopía).[8]
  • Príamo era massa vell per a prendre part en els combats i va deure llimitar-se a presidir els consells. Un a un va vore perir els seus fills. El seu dolor va aplegar al paroxisme en matar Aquiles a Héctor en combat singular davant de les muralles de Troya, per a després arrastrar el seu cos per la pols. El vell rei, humiliat, va acodir al camp enemic a la trobada del vencedor, per a suplicar-li la devolució del cadàver del seu fill a canvi d'un elevat rescat. La trobada d'Aquiles i de Príamo és un dels passages més commovedors de la Ilíada (Vora XXIV). Segons Apolodoro i Higino, Príamo va ser mort per Neoptólemo, el fill d'Aquiles.[9]

Quan Troya va caure, assut del fòc, Príamo va voler prendre les armes per a intentar una defensa desesperada, pero la seua esposa Hécuba ho va arrastrar fins a l'altar de Zeus, al fondo del palau, per a posar-ho baix la protecció del deu.

Neoptólemo, el fill d'Aquiles, ho va degollar sense pietat en descobrir el seu amagatall.

Descendència

[editar | editar còdic]

És conegut per haver tingut una numerosa progenie, segons la Ilíada, va tindre en total 50 fills i 12 filles,[10] pero Homero no cita més que a 23 fills i dos filles. Sobre Apolodoro,[11] proporciona una llista de 46 fills (o 47, segons es conte o no a Troilo, al que es considera fill d'Hécuba i d'Apolo) i huit filles. Higino[12] dona 55 noms.[13]

En la següent taula, quan es menciona un nom per un dels autors, la cela està coloreada i si ha precisat el nom de la seua mare apareix en la cela i si no la menciona s'indica en inc..

Fills de Príamo segons els diferents autors
Homero Apolodoro Higino Destí durant la guerra de Troya
Agatón inc. inc. inc. s/o
Ántifo inc. s/o s/o presoner d'Aquiles i lliberat per mig de rescat, mort per Agamenón (Ilíada xi, 101-120)
Antífono inc. Hécuba s/o s/o
Antínoo s/o s/o inc. s/o
Áreto s/o inc. inc. s/o
Arquémaco s/o inc. inc. s/o
Ascanio s/o inc. inc. s/o
Astígono s/o inc. s/o s/o
Astínomo s/o s/o inc. s/o
Nugues s/o inc. s/o s/o
Axión s/o s/o inc. s/o
Biante s/o inc. s/o s/o
Biantes s/o s/o inc. s/o
Cebríones inc. inc. inc. cochero d'Héctor, mort per Patroclo (Ilíada xvi,726-745)
Clonio s/o inc. s/o s/o
Cromio inc. inc. inc. presoner de Diomedes (Ilíada v, 59), mort per Áyax (Faules, 113)
Crisolao s/o s/o inc. s/o
Deyopites s/o inc. inc. s/o
Deífobo inc. Hécuba Hécuba ferit per Meriónes (Ilíada xiii, 516-539), mort per Menelao (Epítome v, 22) (Faules, 113)
Democoonte inc. inc. s/o mort per Ulises (Ilíada iv, 494-504)
Dío inc. s/o inc. s/o
Dolón s/o s/o inc. mort[14] per Diomedes (Faules, 113)
Doriclo inc. inc. inc. mort per Áyax (Ilíada, xi, 489)
Dríope inc. inc. inc. mort per Aquiles (Ilíada, xx, 455)
Egeoneo s/o inc. s/o s/o
Equefrón s/o inc. s/o s/o
Equemón inc. inc. s/o presoner de Diomedes (Ilíada, v, 159)
Ésaco s/o Arisbe s/o s/o
Evágoras s/o inc. inc. s/o
Evandro s/o inc. inc. s/o
Filemón s/o inc. s/o s/o
Glauco s/o inc. s/o s/o
Gorgitión Castanira inc. inc. mort per Teucro (Ilíada, viii, 302)
Héctor Hécuba Hécuba inc. en La Ilíada mata a 28 guerrers grecs, un d'ells Patroclo (Ilíada, xvi, 820), mort per Aquiles (Ilíada, xxii, 317-370)
Héleno Hécuba Hécuba inc. ferit per Menelao (Ilíada, xiii, 581-600), capturat pels grecs, els revela els oràculs que permeten la caiguda de Troya (Epítome, v, 9-10)
Hero s/o s/o inc. s/o
Hípaso s/o s/o inc. s/o
Hiperión s/o inc. s/o s/o
Hipéroco s/o inc. inc. s/o
Hipodamante s/o inc. s/o s/o
Hipónoo s/o Hécuba s/o s/o
Hipótoo inc. inc. inc. s/o
Idomeneo s/o inc. s/o s/o
Ílago s/o s/o inc. s/o
Isos inc. s/o s/o presoner d'Aquiles i lliberat per mig de rescat, mort per Agamenón (Ilíada, xi,101-120)
Laódoco s/o inc. s/o s/o
Licaón Laótoe inc. s/o capturat per Aquiles i venut com esclau, conseguirà escapar (Ilíada, xxi, 34-41), mort per Aquiles (Ilíada, xxi, 110-138)
Lísides s/o s/o inc. s/o
Lisítoo s/o inc. s/o s/o
Melanipo s/o inc. s/o s/o
Méstor inc. inc. inc. mort durant la guerra (Ilíada, xxiv, 255); mort per Aquiles (Epítome, iii, 32,S)
Milio s/o inc. s/o s/o
Nereide s/o s/o inc. s/o
Palemón s/o s/o inc. s/o
Pamón inc. Hécuba s/o s/o
Paris Hécuba Hécuba Hécuba ferix a Diomedes (Ilíada, xi, 369-392), Héctor profetiza que matarà a Aquiles (Ilíada, xxii, 360), mort per Filoctetes (Biblioteca mitològica, iii, 12, 6)
Polidoro Laótoe Hécuba Hécuba el més jove dels fills de Príamo i mort per Aquiles (Ilíada, xx, 407-420); salvat per la seua germana Iliona (Faules, 109)
Polimedonte s/o inc. inc. s/o
Polimelo s/o s/o inc. s/o
Polites inc. Hécuba inc. salva al seu germà Deífobo (Ilíada, xiii, 533-539)
Proneo s/o s/o inc. s/o
Protodamante s/o s/o inc. s/o
Quersidamante s/o inc. s/o s/o
Quirodamante s/o s/o inc. s/o
Telestas s/o inc. s/o s/o
Troilo inc. Hécuba
(Apolo)[15]
inc. mort en el curs de la guerra (Ilíada, xxiv, 257), Aquiles li tendix una trampa i li mata (Epítome, iii, 32,S)

En la següent taula, quan es menciona un nom per un dels autors, la cela està coloreada i si precisa el nom de la seua mare apareix esta en la cela, si no s'indica en la menció inc..

Filles de Príamo segons els diferents autors
Homero Apolodoro Higino Destí durant la guerra de Troya
Aristodeme s/o inc. s/o s/o
Casandra Hécuba Hécuba Hécuba violada per Áyax el Menor (Epítome, v, 22); esclavizada per Agamenón i morta per la seua dòna Clitemnestra (Odissea, xi, 421-426)
Creúsa s/o Hécuba inc. s/o
Ilíona s/o s/o inc. s/o
Laódice Hécuba Hécuba inc. s/o
Lisímaca s/o inc. s/o s/o
Medesicaste inc. inc. s/o s/o
Medusa s/o inc. inc. s/o
Políxena s/o Hécuba inc. degollada sobre la tomba d'Aquiles (Epítome, v, 23) (Faules, 110)
  1. Biblioteca iii, 12, 3, diu que segons alguns la mare de Príamo era Placia, filla d'Otreo; i segons uns atres era Leucipe.
  2. Heródoto (2000 [c. 430 A. C.]): Història, Llibres I-II, I 3, pp. 17-18. Editorial Gredos.
  3. Dares Frigio, XII
  4. Biblioteca, ii, 6, 4.
  5. Starke, Frank. Troia im Kontext dones historisch-politischen und sprachlichen Umfeldes Kleinasiens im 2. Jahrtausend. // Studia Troica, 1997, 7, 447-87
  6. Homero parla de la destrucció de Troya per Heracles, pero els fills de Laomedonte no tenen cap paper en el seu relat. Cf. Ilíada v, 638-642.
  7. Ilíada iii, 184-190.
  8. Ilíada iii, 146-160
  9. Biblioteca, Epítome v, 21; HIGINO: Faules CXII.
  10. Ilíada vaig vore, 240-250.
  11. Biblioteca iii, 12, 5.
  12. Higino, Faules, 90, 91, 93.
  13. una decena són incerts Brisonio, Demnosia, Ereso, Etiónome, Demostea, Henicea, Hiposido, Lisianasa, Fegea, Filomela.
  14. un guerrer troyano homònim segons Homero va sofrir la mateixa sòrt (Ilíada x, 454-464). Ademés, un cert número dels fills de Príamo en les tradicions més tardanes són homònims de guerrers troyanos de la Ilíada: Areto, Quersidamante, Deyopites, Dolón, Hipodamante, Hipéroco, Laódoco, Melanipo, Proneo, Polimelo.
  15. es diu que refill d'Apolo

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons