Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando

La Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando (RABASF) és una institució integrada en l'Institut d'Espanya. Va ser creada per Real Decret de 12 d'abril de 1752 i la seua sèu està en la ciutat de Madrit (Espanya).

Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando

Història

És possible que l'incendie de l'Alcázar en 1734, en la consegüent necessitat de construir un nou palau i dotar-ho d'una decoració i obres d'art apropiats, impulsara la seua creació, a instàncies de les delliberació entre el secretari del despaig d'Estat, el marqués de Villarías, i l'escultor de la Casa Real, Juan Dumenge Olivieri.

Aixina, en 1744 es va constituir una Junta Preparatòria en les habitacions que en el Palau Nou tenia el primer escultor del rei, Juan Dumenge Olivieri, principal promotor de la seua formació. Des de 1741 Olivieri mantenia una acadèmia d'escultura en les seues habitacions i va eixercitar el càrrec de director general en crear-se la nova institució. Els seus primers estatuts varen ser aprovats en 1747, primant-se en ells l'estament nobiliario. El mateix any, el rei Fernando VI, que havia permaneixcut al marge de la creació, va nomenar al seu escultor personal, Felipe de Castro, recentment retornat d'Itàlia, «mestre director extraordinari d'escultura en l'Acadèmia», de manera que la nova institució es feya aixina depenent de la Corona. La creació oficial data del 12 d'abril de 1752, colocant-se baix el patrocini del rei Fernando VI, qui la va cridar Real Acadèmia de les Tres Nobles Arts de Sant Fernando. En 1753 tres artistes italians varen compartir la seua direcció: Olivieri, Corrado Giaquinto i Juan Bautista Sachetti. Els estatuts definitius es varen aprovar en 1757, confiant a l'Acadèmia la promoció i protecció de les Arts. El seu principal redactor va ser Felipe de Castro, qui va suprimir el caràcter aristocràtic dels primers estatuts, confiant la direcció de l'Acadèmia als artistes.

Erro al crear miniatura:

Retrate de Gian Domenico Olivieri (c. 1755) per Antonio González Ruiz. Colecció Joan J. Gavara, Valéncia.

En acabant de que Olivieri redactara per a la Junta Preparatòria unes «Regles que es proponen al Exmo. Senyor marqués de Villarias per a que despuix de dos anys de pràctica que semblen convenients per ara, puguen contribuir a la formació de lleis per a l'Acadèmia d'Escultura, Pintura i Arquitectura que s'intenta fundar en Madrit davalla protecció del Rei», a Fernando Triviño se li encarrega l'elaboració dels primers estatuts per a l'establiment de la Real Acadèmia de Pintura, Escultura i Arquitectura.

En un principi les activitats es varen basar en pintura, arquitectura, escultura i gravat. El seu propòsit era convertir la matèria artística en matèria d'estudis reglats, superant el model anterior d'aprenentage en el taller. Per a això, l'Acadèmia contaria en «professors» de les distintes matèries i models de tot tipo, tant mòles i obres d'art com a hòmens i dònes «de lloguer». La creació seria estimulada per la concessió de premis i pensions d'estudis en Roma per als artistes més destacats. En 1873, durant la Primera República i a iniciativa d'Emilio Castelar, es va obrir una nova secció de Música.

Des de 1757 l'Acadèmia va impartir els estudis i va expedir el títul d'arquitecte. En 1847 estos estudis varen passar al Estudi Especial d'Arquitectura, que va evolucionar fins a donar l'actual Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit (ETSAM). A partir de 1846, en la publicació d'uns nous estatuts, la Real Acadèmia de Sant Fernando passaria a cridar-se Real Acadèmia de Nobles Arts de Sant Fernando.

Durant l'I República, es va canviar el títul de la corporació que, en 1873 passaria a cridar-se Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando fins que la Restauració alfonsina recupera el títul de Real Acadèmia.

En 1881 comença a publicar la revista Acadèmia. Bolletí de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, que continua editant-se en l'actualitat, despuix d'una interrupció entre els anys 1933 i 1951.

Es varen portar a terme dos reformes: en la primera (1987) s'ampliava a 51 el número d'acadèmics numeraris i s'integraven televisió, fotografia, vídeo i cinematografia a la secció d'Escultura, que va passar a cridar-se Secció d'Escultura i Arts de l'Image; la segona reforma (1996) va elevar a 52 el número d'acadèmics numeraris.

Alumnat ilustre

Entre l'alumnat, després famós, que va passar per les seues aules, es conten Juan Lluna i Novicio, Fernando Amorsolo, el músic Felip Pedrell, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Remeis Vare, Antonio López García, Chus Lampreave, el dissenyador de moda Óscar de la Renda, Ricardo Macarrón, Fernando Botero, Kiko Argüello, etc.

Francisco de Goya és segurament l'artiste més ilustre vinculat a l'institució, si ben no va ser alumne d'ella, sino acadèmic i professor de Pintura. La seua relació en la Real Acadèmia no va anar sempre exitosa i fàcil, ya que la seua llibertat creativa colisionava en el criteri predominant.

Sèus

A lo llarc de tota la seua història la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando ha ocupat en Madrit tres sèus distintes. La primera va estar en la Plaça Major, en la Casa del Forn. Des de l'any 1773 es troba ubicada en el palau de Goyeneche (carrer d'Alcalà, 13), obra de l'arquitecte José de Churriguera (1665-1725). L'edifici va ser transformat per Diego de Villanueva (1715-1774) –el germà menor del qual, Juan, seria director general de l'Acadèmia durant el trieni de 1792-1795– que va eliminar els elements barrocs del disseny original, adaptant-ho als gusts neoclàssics del moment. En l'arquitecte Fernando Chueca Goitia es va portar a terme, entre 1973 i 1985, una nova remodelació.

Museu

Al marge de la seua activitat docent i consultiva, la Real Acadèmia és célebre per les seues importants coleccions d'art, que s'exhibixen (no sense llimitacions) en la seua sèu de la carrer d'Alcalà. Comprenen més de quatre sigles, des de Luis de Morals a Juan Gris i artistes posteriors. Encara que no tan famosa com el Prat o el Museu Thyssen-Bornemisza, per l'abundància, riquea i significat de les obres que conserva és considerada la segona pinacoteca del país.

Erro al crear miniatura:

Interior del palau de Goyeneche, en obres de la colecció de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando

Junt a eixercicis acadèmics i peces recuperades del patrimoni espanyol, s'exhibixen unes atres de molt distintes procedències. Part d'elles procedix de l'antiga colecció de Manuel Godoy, de la colecció de l'alcalde de Madrit Manuel de la Prada, unes atres varen ser aportades directament per artistes que varen formar part de l'institució, i unes atres s'han sumat posteriorment per mig de compres i donacions. Descolla l'herència Guitarte, que va sumar numeroses peces i va proporcionar, ademés, fondos per a la compra d'unes atres. En 2011 s'ha presentat públicament ellegat de la galerista Juana Mordó (llegat Mordó-Alvear): 57 eixemples d'art contemporàneu que cobrixen importants buits en la colecció.

En l'any 2000 varen ser incorporades les dependències situades en les plantes superiors, abans ocupades pel Ministeri d'Economia i Facenda, en les que es varen habilitar vintidós noves sals del museu segons proyecte de l'artiste Gustavo Torner, el qual prèviament ya s'havia encarregat d'habilitar noves sals i remodelar unes atres ya existents en el Museu del Prat. Ademés, s'ha realisat una rehabilitació general de l'edifici, dirigida per l'arquitecta Emanuela Gambini. En 2017 s'ha millorat substancialment l'allumenament de vàries sals de pintura antiga, per mig de l'incorporació de llum Led.

Pintura espanyola

Erro al crear miniatura:

Saló d'actes de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando

El sepeli de la sardina, de Goya

Una de les coleccions més ilustres i completes de Madrit. Arranca en Luis de Morals i El Greco, en el XVI, i inclou obres famoses com El somi del cavaller d'Antonio de Pereda, La Magdalena de José de Ribera, els famosos flares mercedarios de Zurbarán, un bodegón del seu fill Juan de Zurbarán, una sensual Magdalena penitente de Carreño de Miranda (autor igualment d'una soberba còpia de El Pasme de Sicília de Rafael), Circumspecció de Diógenes de Luis Paret i L'últim sopar, còpia de l'obra de Tintoretto atribuïda a Velázquez. Hi ha ademés tres importants obres de Bartolomé Esteban Murillo, eixemples de Francisco Pacheco, Herrera el Vell, Vicente Carducho, Eugenio Cajés, Juan van der Hamen (Retrat de Francisco de la Cova, l'únic firmat i datat del seu autor), Juan d'Arellano, i un nutrit repertori de Vicente López Portaña. Conserva també una de les poques obres conegudes de la pintora Francisca Meléndez.

El somi del cavaller d'Antonio de Pereda

Entre els autors dels sigles XIX i XX, Sorolla, Romero de Torres, Cecilio Plá, Dióscoro Pobla, Ignacio Zuloaga, Daniel Vázquez Díaz, Juan Gris, Picasso (el bronze Cap de dòna i diversos gravats de la Suite dones Saltimbanques i de la Suite Vollard), Pablo Serrano (el magistral cap en bronze d'Antonio Machado), Fernando Llaurada i un llarc etcétera. La donació Mordó-Alvear ha permés incorporar a autors més recents com Rafael Canogar, Gustavo Torner, Bonifacio Alfonso i una plancha de gravat de Dalí.

Francisco de Goya

La colecció en l'Acadèmia dedicada al Francisco de Goya requerix comentari aparte. En tretze pintures, és la millor colecció de Madrit despuix de la del Prat. Inclou quadros famosos com El sepeli de la sardina, Retrat de l'actriu La Tirana, Fernando VII a cavall i un Autorretrato de 1815 (del mateix any hi ha un atre en el Museu del Prat). Un atre més, el Autorretrato davant el seu caballete, va ser adquirit en 1982 en fondos de l'herència Guitarte. Antany, l'Acadèmia va albergar les dos famoses majas actualment expostes en el Museu del Prat. No cal oblidar els fondos gràfics de la Calcografia Nacional, dependent de l'Acadèmia. En una sala del mateix edifici s'exhibixen planches originals gravades per Goya.

Pintura estrangera

Entre les moltíssimes obres dignes de menció, destaquen vàries d'un envejable repertori italià: Bust de Crist de Giovanni Bellini, Sant Jerónimo de Correggio, una gran vista de Venècia de Leandro Bassano, La Primavera d'Arcimboldo (el seu únic eixemple en museus espanyols), Inmaculada Concepció, identificada com a treball de Giuseppe Cesari, il Cavalier d'Arpino, per Hermann Voss, que la va considerar una de les seues obres mestres; aixina com Crist resucitat abraçat a la Creu de Guido Reni, Cap tallat de sant Juan Batiste de Domenichino, David i Goliat d'Orazio Borgianni, eixemples de Luca Giordano i Giovanni Domenico Tiepolo, i un colossal Martiri de santa Lucía de Pompeo Girolamo Batoni (ademés de retrats del mateix autor). Entranya gran importància documental el Retrat de George Washington pintat per Giuseppe Perovani en 1796.

Erro al crear miniatura:

La primavera, de Giuseppe Arcimboldo

Les restants escoles europees tenen una presència inferior, pero en obres importants: un Sant Jerónimo firmat de Marinus van Reymerswaele, dos grans olis de Rubens (a destacar Susana i els vells, de 1609-1610), Venus, Mercurio i l'Amor de Louis Michel van Lloe, El sacrifici de Coreso per Calírroe de Fragonard, La marquesa de Pla vestida a l'espanyola de Mengs... Recentment s'ha autentificado una Verge en el Chiquet i sants com a obra original de Van Dyck, en 2000 es va adquirir, en fondos de l'herència Guitarte, la pintura mitològica Diana i Calisto, de Jacob Jordaens, i en 2009 es va sumar un gran Prendimiento de Crist, l'autoria del qual oscila entre Gerard Seghers i Adam de Coster. Per a la colecció de pintura barroca italiana pot consultar-se anex:Pintura italiana del Barroc en les coleccions públiques madrilenyes.

Atres coleccions

L'Acadèmia guarda també una riquíssima colecció de dibuixos, una de les primeres d'Espanya, en més de quinze mil fulls. Cobrixen del sigle XVI a el XX, i els fondos més importants són els d'el XVII i XVIII, en especial de l'escola espanyola i italiana, encara que també hi ha alguns eixemples d'atres escoles europees, en particular la flamenca (Rubens) i la francesa. Singularment destacables són el Retrat de la moradura Borja, un dels quatre únics dibuixos de Velázquez que es conserven, i el conjunt de José de Ribera. De la seua vastíssima colecció de dibuixos d'el XIX descollen els conservats del pintor madrileny Eduardo Rosers. El museu exhibix aixina mateix escultures, principalment d'el XVIII en avant, entre les quals destaca un Crist crucificado en fusta, a tamany major que el natural, que s'atribuïx a Pompeo Leoni. Hi ha també una colecció de buidats en algeps (gipsoteca) d'escultures romanes, varis d'ells duts per Velázquez i que entranyen per això extraordinari interés. Menció especial mereix el buidat de la Porta del Paraís que Ghiberti esculpió per al Batisteri de Florencia. La realisació d'este proyecte va ser dirigida per Mengs, qui per llavors (1772) treballava al servici de Carlos III. La restauració de la monumental peça (558 × 314 cm) que va tindre lloc en 2002 va posar de manifest l'excelent calitat de l'algeps utilisat per a la seua confecció. Com a resultat de donacions, el museu exhibix ademés algunes estatuillas egipcíaques de metal, aixina com ceràmicas i jades orientals.

Acadèmics de número (2023)

Retrat del moradura Borja, de Diego Velázquez (cap a 1643-1645)

Acadèmics electes (2023)

1. Antonio López García
2. José Luis Garci
3. Plácido Dumenge Embil
4. Cristina García Rodero
5. Francisco Leiro Lois
6. Jaume Plensa i Suñé
7. Daniel Canogar
8. Leticia Azcue Alquitrà
9. José María Sánchez-Verdú
10. Rosa Brun Jaén
11. Patricia Urquiola Hidalgo
12. Pedro Moleón Gavilans
13. Ángela García de Parets Falla
14. Miguel Aguiló Alonso
15. María José Montiel

Acadèmics honoraris (2023)

1. Carmen Giménez Martín (Medalla A)
2. Jacobo Hachuel (Medalla D)
3. Joaquín Achúcarro Arisqueta (Medalla G)
4. Alicia Koplowitz i Romero de Juseu (Medalla H)
5. Plácido Dumenge Embil (Medalla J)
6. Santiago Calatrava (Medalla L)

Vore també

• Institut d'Espanya
• Acadèmia de Belles arts (França)
• Monuments Arquitectònics d'Espanya
• Anex:Acadèmics numeraris de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando
• Anex:Acadèmics Corresponents de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando
• Facultat de Belles arts (Universitat Complutense de Madrit)

Bibliografia

• L'Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando i la pintura en la primera mitat del sigle XIX
• Estudis sobre Ventura Rodríguez, 1717-1785

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando.
• realacademiabellasartessanfernando. com/ Sitie web de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando.
• academiacoleccions. com/ Coleccions de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando.
• cervantesvirtual. com/hemeroteca/academiabellasartes/La Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando i la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
• archivobiblioteca-rabasf. com/Archive-Bibliotecadela Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando.
• mcu. es/pages/SpecialMuseumSearch? Access=MRABASF Obres del Museu de la Real Acadèmia de Belles arts en el catàlec colectiu de la Ret Digital de Coleccions de Museus d'Espanya (Cer. és).
• google. com/culturalinstitute/collection/real-academia-de-bellas-artes-de-san-fernando? hl=es&projectId=art-projectEl Museu en Google Art Project.
• telemadrid. es/programas/madrid-museum/madrid-museum-museo-de-bellas-artes-de-san-fernando Reportage en el programa Madrit Museum de Telemadrid.
• bne. es/bnesearch/Search. do? field=todos&text=Calcograf%C3%ADa+Nacional+(Espa%C3%B1a)&language=es Obres digitalisades de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando en la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'Espanya.