Palau de Goyeneche (Madrit)

Erro al crear miniatura:

Palau de Goyeneche (Madrit)

El palau de Goyeneche és un gran palau urbà espanyol situat en la carrer d'Alcalà de Madrit. Proyectat en 1720 com a residència de l'industrial i financer Juan de Goyeneche, per José Benito de Churriguera, en fallir este en 1725, va ser completat pel seu germà, Alberto de Churriguera.

Fins a 1773, any en que és comprat per Carlos III als hereus de Goyeneche i reconvertit en sèu de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, el palau havia segut llogat com les oficines de les Rendes Reals i Real Estanc de Tabac que es varen traslladar a la contigua Real Casa de l'Aduana, obra recent construïda per Francesco Sabatini i sèu de l'actual Ministeri de Facenda.

En 1774, abans de la seua ocupació per l'Acadèmia, Diego de Villanueva es va encarregar d'una reforma important de la frontera de l'edifici. Entre 1973 i 1985 l'edifici és restaurat i reformat per Fernando Chueca Goitia.

Història

L'edifici consistix en una planta baixa almohadillada en el centre de la qual s'obri la portada, un segon cos de dos pisos i una balaustrada d'arremate. Es troba en un solar de planta irregular, encara que fonamentalment rectangular. Té frontera a dos carrers i més fondo que frontera. Gràcies a la seua forma, la planta s'estructura de forma casi simètrica entorn a l'eix que formen les escals i dos patis centrals. La portada d'accés és adintelada i descansa sobre columnes exentes.

L'actual edifici de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando s'assenta sobre el solar d'uns vells caserones coneguts com a «Posada de la Mel», que varen ser adquirits en 1724 pel financer i banquer navarrés Juan de Goyeneche per a construir el seu palau.

El responsable del proyecte va ser l'arquitecte José Benito de Churriguera, el qual no va poder encarregar-se de la direcció de les obres en fallir en 1725. Despuix de la seua mort, el seu germà, Alberto de Churriguera, va completar l'edifici. L'únic testimoni que es té de l'aspecte original de l'edifici anterior a la remodelació en 1773, consistix en un dibuix de Diego de Villanueva, la mitat esquerra del qual còpia la frontera primitiva.

El encuadramiento de la porta oferix detalls certament molt barrocs, pero el restant de la frontera és, en dir de Bellido, tan clàssic, sec i sério que corrobora la diferència entre el Churriguera desbordant dels retaules i el més contingut dels edificis.

Erro al crear miniatura:

Interior del palau, en obres de la colecció de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando.

Despuix de la mort de Juan de Goyeneche en 1735 va heretar la propietat el seu fill, Francisco Miguel de Goyeneche, marqués de Belzunce, que ho va destinar a estanc de tabac i Real Gabinet d'Història Natural. Com vullga que la Real Casa del Forn, vell domicili de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, resultara insuficient, el rei Carlos III va adquirir el palau de Goyeneche en 1773 com a nova sèu, i és llavors, en plena febra neoclàssica, quan sorgix la determinació de canviar la frontera i despullar-la d'ornamentació, tal com ho testimonia el dibuix abans citat i un atre del mateix Diego de Villanueva, que també es conserva en l'Acadèmia.

En este dibuix, suprimides les pilastras jagantes, convertida la porta en dòric-toscana i eliminats els busts del coronamiento, i el zócalo rocós, mostra la frontera de l'edifici tal com hui es troba, a excepció de les dos chatas torrecillas (introduïdes per a tapar les medianerías dels edificis confrontants, que són més alts) i de la quarta planta, que Ricardo Velázquez Bosco va afegir a finals del sigle XIX en l'ampliació per a l'Escola de Belles arts.

Entre 1973 i 1985 es varen realisar obres de restauració dirigides per Fernando Chueca Goitia. La reforma no solament va recuperar espais en l'interior del palau, sino que els va crear nous. Un eixemple és el saló d'actes, construït en un antic pati.

Recentment varen ser incorporades a la Real Acadèmia les dependències situades en les plantes superiors, abans ocupades pel Ministeri d'Economia i Facenda, en les que es varen habilitar 22 noves sals del Museu segons proyecte de l'artiste Gustavo Torner, el qual prèviament ya s'havia encarregat d'habilitar noves sals i remodelar unes atres ya existents en el Museu del Prat. Ademés, s'ha realisat una rehabilitació general de l'edifici, dirigida per l'arquitecta Emanuela Gambini.

És Monument Nacional des de 1971.

Obra interior

Erro al crear miniatura:

Recepció d'Antonio Cánovas del Castell com a acadèmic de número el 29 de maig de 1887, per Juan Comba, publicat en L'Ilustració Espanyola i Americana.

La planta noble estava destinada a Funcions, Oratorio, Tesoreria, Llibreria i a gabinets de pintures, escultures, dibuixos i models d'arquitectura, mentres que la planta baixa constava de dèu aules d'estudi: Sala de Principis, Sala de Matemàtiques, de Model, d'Algeps, del Natural, Estudi de Panys o Maniquí, Medalles, Gravat, Arquitectura, Geometria i Perspectiva. El sòtol va ser habilitat per a guardar els mòles i les estàtues, el volant i l'imprenta.

Per orde expressa de Carlos III, «tot el quarto segon i tercera planta de les guardillas» es destina al Gabinet d'Història Natural.

Gabinet d'Història Natural

Artícul principal → Real Gabinet d'Història Natural.

En 1771, Carlos III rep l'important colecció d'història natural del naturaliste Pedro Franco Dávila i expressa la seua intenció de reunir les Arts i les Ciències, tal i com resa sobre l'entrada l'edifici, baix del balcó principal:

L'inici de la guerra de l'Independència en 1808 va impedir el trasllat del contingut del Gabinet a la seua nova sèu —l'edifici seria, anys més vesprada, el Museu del Prat—, construït per Juan de Villanueva expressament per a albergar a la colecció d'Història Natural i a l'Acadèmia de Ciències, aixina que l'Acadèmia de Belles arts i el Gabinet d'Història varen compartir edifici fins a finals d'el XIX.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre el Palau de Goyeneche.