Amazona (mitologia)

Les amazones (, singular Ἀμαζών [Amazṓn]) eren, segons la mitologia clàssica, gent d'un antic poble conformat i governat íntegrament per dònes guerreres. Representaven la transgressió de la norma grega de la dòna apartada.

Amazona preparant-se per a la batalla, per Pierre-Eugène-Emile Hébert (1882, Galeria Nacional d'Art de Washington).

El relat que millor descriu a les amazones en la mitologia és el que nos proporciona la Biblioteca mitològica. Diu que este poble femení habitava prop del riu Termodonte i era sobreixent en la guerra, puix practicaven les costums virils. Cada volta que, a causa de relacions sexuals, tenien fills, criaven solament a les femelles i els comprimien el pit dret per a que no els torbara en llançar la javalina, mentres que els deixaven l'esquerre per a alletar. La reina de les amazones, que governava en Temiscira, ostentava el cinturó (ζωστήρ) de Llaures, símbol de la seua sobirania. Les amazones cacen i combaten a cavall i ademés usen arc i javalina, exactament com els pobles nómades de la estepa.

En la cultura grega, les amazones apareixen invariablement com antagonistas dels grecs. Els relats mitològics freqüentment narren els enfrontaments entre els héroes grecs i les regnes amazones, per eixemple el duel d'Aquiles contra Pentesilea en la guerra de Troya, o el combat d'Hércules contra Hipólita, germana de l'anterior, com a part d'un de les seues dotze treballs. En l'escultura, les amazones eren representades batallant en guerrers grecs en amazonomaquias (baralles entre amazones i hòmens), o ferides com a producte de dit trobada. L'historiador grec Heródoto les situava en una regió fronteriça en Escitia en Sarmacia, encara que la tradició posterior, les va ubicar en Àsia Menor. Diodoro relata l'història d'Heracles derrotant a les amazones en Temiscira. Filóstrato les ubica en els monts Tauro, Amiano a l'est del riu Tanais, com a veïnes dels alanos, i Procopio en el Caucas. Durant l'antiguetat tardana les amazones varen ser associades en varis pobles històrics i en la conquista d'Amèrica varen ser imaginades en el nou continent. A principis de l'Edat Moderna, el terme va passar a aludir a les dònes guerreres en general. Els antics grecs no dubten de l'existència d'estes guerreres i les situaven en els territoris circumdants de la mar Negra, pero en l'actualitat es qüestiona la seua existència, inclús es desment. No obstant, estes dònes no varen ser sol frut de l'imaginari grec, sino que hi ha una realitat històrica darrere. En les estepas euroasiàtiques varen existir tribus nómades en les que les dònes podien incloure's en l'eixercici de la caça i per lo tant, ser posseïdores d'armes i coneixedores de tècniques guerreres. Com a mostra d'això s'han trobat tombes de dònes en ferides de guerra i enterrades junt en les seues armes en les que varen batallar.

Etimologia

El terme deriva provablement d'un etnónimo iraní, ha-mazan-, ‘guerrers’. Una paraula relacionada, provablement siga la glossa d'Hesiquio ἁμαζακάραν· πολεμεῖν. Πέρσαι (hamazakaran, ‘fer la guerra [persa]’, que inclou la raïl indo-iraní kar-, ‘fer’, present també en kar-ma). Una explicació alternativa és que procedix del protoindoeuropeu *ṇ-mṇ-gw-jon-és "sense hòmens, sense marits", pero esta explicació és considerada improvable per Hjalmar Frisk. Els erudits d'el XIX varen vincular també este terme en el etnónimo amazig.

Entre els grecs clàssics, s'explicava la paraula per mig d'una etimologia popular, una explicació llògica per als no erudits. Entesa com a paraula grega (que no és), procediria del prefix a–, 'sense' lo que seguix (ateu 'sense deu', amorfo 'sense forma', asimètric 'sense simetria') + malls ("pit"), inventant-se una llegenda segons la qual estes guerreres feroces es tallaven o cremaven el pit dret, quedant-se amazos, sense el pit, per a poder usar l'arc en més llibertat i tirar llances sense la llimitació i obstrucció física. No han existit mai. Pero traslladat al Nou Món, se sugeria que allí habitaven dònes aixina; amazones textualment és 'llocs a on viuen les dònes sense pit'. No hi ha indicis d'esta pràctica en obres d'art, en les que les amazones sempre són representades en abdós pits, encara que en el dret freqüentment cobert. En realitat, els pits no representen cap inconvenient per al tir en arc.

En la mitologia grega

Monument a les Amazones en Samsun, Turquia.

La mitologia grega assigna en general com a pares de les amazones a Llaures, deu de la guerra, i la nimfa Harmonía.

«Puix les amazones, que poblaven la planura de Deante, no eren molt acollidores ni respectuoses de les lleis, sino que els ocupava la deplorable violència i les obres de Llaures; puix en efecte eren de l'estirp de Llaures i de la nimfa Harmonía, la quali va allumenar a Llaures unes filles belicosas, despuix de compartir el seu llit en les valls del bosc d'Acmón».

De totes les amazones es diu especialment que Llaures va ser pare d'Hipólita, Pentesilea, Antíope i Otrera. Pero la versió més comuna diu que Otrera no era filla de Llaures sino que era la seua consorte.

Es dia que les amazones havien vixcut en Terma (en l'actual Regió de la Mar Negra de Turquia), prop de la costa del mar Negra (Ponto Euxino), a on varen formar un regne independent baix el govern de la reina Hipólita (la que deixa solts els seus cavalls). Se suponia que havien fundat moltes ciutats, entre elles Esmirna, Éfeso, Sinope i Pafos. Segons el dramaturc Esquilo, en un passat lluntà havien vixcut en Escitia, en el Palus Maeotis (‘Estany Meótide’, la mar d'Azov), pero despuix es varen traslladar a Temiscira, al Termodonte (el riu Terme, al nort de Turquia). Heródoto les va cridar Andróctonas (‘assessines de varons’) i afirmava que en llengua escita eren cridades Oiorpata, que hauria tingut este significat. Mentres que, en la Ilíada, es nomena a les amazones com Antianiras (les que lluiten com a varons). En algunes versions del mit, cap varó tenia permís per a mantindre relacions sexuals o residir en el país de les amazones; no obstant, una volta a l'any, per a evitar l'extinció de la seua raça, estes visitaven als gargareos o gargarios (Γαργαρείς en grec, Gargarei en llatí), una tribu veïna. Els chiquets varons que resultaven d'estes visites eren sacrificats, enviats de regrés en els seus pares o abandonats a la seua sòrt; als que es quedaven en elles els amputaban un membre o els deixaven cegos per a que anaren els seus sirvientes. Les amazones conservaven a les chiquetes, els qui eren criades per les seues mares i adestrades en les llabors del camp, la caça i l'art de la guerra.

Els màxims héroes de la mitologia grega, Heracles, Belerofonte i Aquiles, inclús el deu Dioniso, varen tindre, en algun punt de les seues aventures, que enfrontar-se en les amazones i invariablement les varen véncer. Un dels treballs imposts a Heracles per Euristeo va ser conseguir el cinturó de la regna amazona Hipólita. Per a dita tasca, li va acompanyar el seu amic Teseo, qui va raptar a la princesa Antíope, germana d'Hipólita, un incident que va dur a l'invasió del Ática en represàlia, a on Antíope va perir lluitant junt a Teseo. En algunes versions, no obstant, Teseo es casava en Hipólita i en unes atres ho feya en Antíope, qui no moria. La batalla entre els atenienses i les amazones es commemora en freqüència en un gènero artístic complet, l'amazonomaquia, en bajorrelieves de marbre com el del Partenón o les escultures com les del mausoleu d'Halicarnaso. Quan les amazones varen invadir Licia, Yóbates, el rei d'este país, envia a Belerofonte en l'esperança de que trobara la mort a mans de les dònes guerreres. No obstant, Belerofonte, que montava el cavall alado Pegàs, resulta triumfador.

Ánfora grega antiga que representa la lluita entre Aquiles i Pentesilea

El poema perdut Etiópida narra la participació breu de les amazones durant la Guerra de Troya. Els aqueos duyen dèu anys sitiant la ciutat i el seu principal guerrer, Aquiles, havia matat a Héctor, l'héroe dels troyanos. baix el mando de la seua reina Pentesilea «tracia de naiximent», les amazones desafien als aqueos. No obstant, Aquiles mata a Pentesilea en combat i les amazones es retiren derrotades. L'episodi també és referit breument per dos autors llatins posteriors: el poeta Virgilio i l'historiador Marco Juniano Justino.

En la mitologia grega abunden les incursions militars de les amazones. En la Ilíada, Homero conte que varen atacar als frigios, que varen ser ajudats per un jove Príamo, rei de Troya. També es dia que les amazones varen mamprendre una expedició militar contra l'illa de Leuce, en la desembocadura del Danubio, a on les cendres d'Aquiles havien segut depositades per Tetis. El fantasma de l'héroe mort es va aparéixer aterrorizando als cavalls, que varen tirar i varen calcigar a les invasoras, obligant-les a retirar-se. Segons Diodoro, la regna amazona Mirina va véncer als atlantes i a les gorgonas, pero en este relat situa en Líbia la zona a on vivien les amazones. La tomba d'esta reina es menciona en la Ilíada. Es diu que Pompeyo les va trobar en l'eixèrcit de Mitrídates.

La caracterisació per part de l'escritor romà Virgilio de la donzella guerrera volsca Camila en la Eneida pren molt prestat del mit de les amazones.

Noms d'amazones

Dos gladiadoras en els seus noms: AMAZÒNIA i AQUILEA.

Hi ha vàries relacions de noms de les amazones. Quint d'Esmirna enumera les guerreres assistents de Pentesilea: «Clonia estava allí, Polemusa, Derínoe, Evandra, i Antandra, i Bremusa, Hipótoa, Armótoa la d'ulls obscurs, Alcibia, Derimaquea, Antíbrote, Termodosa gojant en la llança.»

Higino enumera a Ocíale, Dioxipe, Ifínome, Jante, Hipótoe, Otrera, Antíoque, Laómaque, Glauce, Ágave, Teseida, Hipólita, Clímene, Polidora i Pentesilea.

Diodoro Sículo relata el mit de l'expedició d'Heracles contra les amazones despuix d'haver rebut l'orde de conseguir el cinturó d'Hipólita i enumera a les amazones més destacades que varen lluitar contra ell: Aela, Filípide, Prótoe, Eribea, Celeno, Euribia, Febe, Deyanira, Asteria, Marpe, Tecmesa i Alcipe, abans de prendre captiva a Melanipe per a conseguir a canvi de la seua lliberació el cinturó d'Hipólita.

Els noms d'amazones mencionades per autors clàssics inclouen:

• Antianira, que va succeir a Pentesilea com a reina de les amazones. És coneguda per ordenar que mutilaren als varons quan naixien puix ella dia que «els lisiados eren millors fent l'amor».
• Antíope, regna amazona raptada per Teseo que va provocar l'invasió del Ática per l'eixèrcit amazónico.
• Cime, l'amazona que hauria donat nom a una ciutat d'Eólida d'el seu mateix nom.
• Cleta, nodriça de Pentesilea. El seu barco va ser alluntat del seu curs pel vent i va aplegar a Itàlia, a on va fundar la ciutat de Clete.
• Esfinge, segons una versió, era l'esposa de Cadmo. Cadmo va aplegar a Tebas, va matar a Dracón i es va apoderar del regne. Despuix va prendre a la germana de Dracón, que es dia Harmonía i Esfinge va conspirar contra Cadmo.

• Esmirna, amazona que va fundar la ciutat d'Éfeso.
• Hipólita, la regna amazona que posseïa un cinturó màgic que li havia donat el seu pare, Llaures. Va ser morta per Heracles.
• Lampedo, regna amazona despuix de la mort de Lisipe. Va governar va juntar a la seua germana Marpesia.
• Lisipe, la regna amazona que va fundar la gran ciutat de Temiscira i va establir numerosos preceptes per a les seues guerreres.
• Marpesia, regna amazona despuix de la mort de Lisipe. Va governar va juntar a la seua germana Lampedo.
• Melanipa o Menalipe, germana d'Hipólita. Heracles la va seqüestrar i va exigir el cinturó d'Hipólita a canvi de la seua llibertat. Esta va accedir i Heracles la va lliberar.

• Mirina, regna amazona nomenada per Homero. Segons atres fonts, va conquistar el territori dels atlantes, Líbia i va derrotar a l'eixèrcit de les Gorgonas.
• Molpadia, una de les amazones que va combatre als atenienses, i que va matar a Antíope, pero despuix va morir a mans de Teseo.
• Oritía, reina de les amazones que va succeir a Marpesia.
• Otrera, consorte de Llaures i mare d'Hipólita i Pentesilea.
• Pantariste, baix el mando d'Hipólita, va matar a Timiades en la batalla entre les Amazones i les tropes d'Heracles.

• Pentesilea, regna amazona que en va realisar numerosos ardits durant la Guerra de Troya fins que va ser morta per Aquiles. Plinio el vell li acredita l'invenció de l'astral de guerra. En relació en ella, en el Museu Metropolità de Nova York es conserva un fragment d'un relleu de terracota procedent del Ática d'el VI a on es representa a Aquiles i a un guerrer caigut junt a l'inscripció del nom «Ainia» o «Airia». Si fora el nom d'una amazona, únicament es coneixeria per este fragment, per lo que sol identificar-se a esta en Pentesilea.
• Pitane, fundadora d'una ciutat en Eólida del seu mateix nom.

• Priene, a qui s'atribuïa la fundació d'una ciutat en Àsia Menor del seu mateix nom.
• Sisirbe, amazona per la que alguns dels efesios eren cridats sisirbitas.
• Talestris o Talestria, una reina de les amazones que va tindre trobades amoroses en Alejandro Magne.

Ademés, una dòna anomenada Helena, filla de Títiro, va desafiar a Aquiles en un combat singular i va aplegar a ferir-ho en el cap encara que finalment va ser ella la que va morir en el combat, pero no és segur que es tractara d'una amazona.

Cult heròic

D'acort en fonts antigues (el Teseo de Plutarco i Pausanias), les tombes d'amazones podien trobar-se freqüentment per tot lo que llavors es coneixia com a món grec. Algunes es troben en Megara, Atenes, Queronea, Calcis, Escotusa en Tesalia i Cinoscéfalas, havent també estàtues de les amazones per tota Grècia. Tant en Calcis com en Atenes Plutarco conta que hi havia un amazoneum o altar de les amazones, lo que implicava la presència tant de tombes com d'un cult. El dia anterior a les Teseas s'oferien en Atenes sacrificis anuals a les amazones. En época històrica les donzelles gregues d'Éfeso eixecutaven una dansa circular anual en armes i escuts, que havia segut establida per Hipólita i les seues amazones. Inicialment havia erigit estàtues de fusta d'Artemisa, un bretas.

En l'art

Amazonomaquia (lluita entre grecs i Amazones), relleu d'un sarcòfec (c. 180), trobat en Tesalónica (1836).

Vore també: Amazonomaquia

Les amazones apareixen en l'art grec del periodo arcaic, relacionades en vàries llegendes gregues. En les obres d'art, els combats entre amazones i grecs se situen al mateix nivell i solen ser associats en els combats de grecs i centauros. La creència en la seua existència, si be en un temps acceptada i introduïda en la poesia i l'art nacionals, va fer necessari rodejar-les tant com fora possible en l'apariència de sers no sobrenaturals. Les seues ocupacions eren la caça i la guerra; les seues armes, l'arc, la llança, l'astral, un escut partit en la forma aproximada d'una medialuna cridat pelta, i en l'art més antic un caixco, el model anterior del qual a la cultura grega va ser aparentment la deesa Atenea. En l'art posterior es varen acostar al model d'Artemisa, que duya un vestit fi, subjecte per dalt per a major rapidea; mentres que en vasijas pintades posteriors el seu vestit és en freqüència peculiarmente persa, és dir, pantalons ajustats i un capell alt cridat cidaris. Solien montar a cavall, encara que a voltes anaven a peu. La batalla entre Teseo i les Amazones és un tema favorit en els frisos dels temples (per eixemple, els relleus del friso del Temple d'Apolo en Bases, actualment en el Museu Britànic) i en relleus de vasijas i sarcòfecs. En Atenes es representava en l'escut de l'estàtua d'Atenea Partix-nos i en murals en el Teseion i en el Stoa Poikile. També hi havia tres tipos d'estàtues d'amazones estàndar.

En l'historiografia clàssica i migeval

Tondo d'un kílix antic, 510-550 a. . C. Representa una amazona fugint

En general, els historiadors de cultura grega o llatina varen acceptar l'existència de les amazones i les varen incloure en les seues històries. Heródoto, el primer historiador, parla de les amazones en les seues Històries (Llibre IV, CX-CXVI) a propòsit de l'orige dels sármatas. Un grup d'amazones fugitives va creuar ellac Meótida (mar d'Azov) i va arribar a Escitia, prop de la regió dels tallats (actual surest de Crimea). Les nouvingudes adopten un modo de vida nómada i es dediquen a viure de la caça, la peixca i el saqueig. Els habitants d'Escitia,no podent soportar els atacs de les guerreres, envien als seus jóvens a seduir-les, ensenyar-els la llengua escita i incorporar-les a la seua nació. Elles accedixen a contraure matrimoni en els donzells, pero en la condició de mantindre el seu modo de vida i de retirar-se a viure fòra d'Escitia. Heródoto inserta el següent parlament de les amazones, en a on expliquen les seues raons:

... a nosatres no nos és possible viure en companyia de les vostres femelles, puix no tenim la mateixa educació i criança que elles. Nosatres disparem l'arc, tirem el dart, montem un cavall, i eixes habilitats mujeriles d'hilar el cope, enfilar l'agulla, atendre als contes domèstics, les ignorem: les vostres dònes, al contrari, res saben de lo que sabem nosatres, sino que assentades en els seus carros coberts fan sus labores sense eixir a caça ni anar a part alguna.

Finalment, segons el mateix historiador, esta banda mixta es va assentar més allà del riu Tanais (hui riu Don) i el seu progenie varen ser els sármatas, que varen lluitar despuix en els escitas, els seus parents lluntans, contra el rei persa Darío I en el V

Hipócrates les descriu aixina:

No tenen pits drets... puix quan encara són bebés les seues mares posen al roig un instrument de bronze fabricat per a este únic fi i ho apliquen al pit dret per a cauterizarlo, de manera que el seu creiximent es deté, i tota la seua força i volum es desvia al muscle i el braç drets.

Sobre els aires, aigües i llocs, 17.

Talestris, reina de les amazones, visita a Alejandro Magne (1696).

Alguns historiadors varen escriure que quan Alejandro Magne es trobava conquistant els països asiàtics, va rebre una fugaç visita de la regna amazona Talestris. Esta, acompanyada d'un corteig de 300 dònes, havia mamprés una marcha de 25 dies en l'objectiu de quedar embarassada d'ell.; no obstant, atres biógrafs qüestionen esta afirmació, incloent a Plutarco. En els seus escrits, est menciona un moment en que el segon comandant naval d'Alejandro, Onesícrito, estava llegint el passage sobre l'amazona de la seua història d'Alejandro al rei Lisímaco de Tracia, que va participar en l'expedició original: el rei li va somriure i va dir «¿I on estava yo, llavors?»

Les amazones varen eixercitar un paper en l'historiografia romana. En el curs d'una discussió en el Senat Romà, César va recordar la conquista de grans parts d'Àsia per part de les amazones. Assalts amazones en èxit contra Licia i Cilicia varen contrarrestar l'eficaç resistència de la cavalleria brega contra els invasores. Pompeyo Trogo va prestar una atenció especialment detallada a les amazones. L'història d'estes com a procedents d'una colónia capadocia de dos princesa escitas, Ylinos i Scolopetos, es deu a ell.

Diodoro relata l'història d'Hércules derrotant a les amazones en Temiscira. Filóstrato les ubica en els monts Tauro, Amiano a l'est del riu Tanais, com a veïnes dels alanos, i Procopio en el Caucas. Encara que Estrabón es mostra escèptic sobre el seu historicidad, en generals amazones varen seguir considerant-se històriques durant l'antiguetat tardana. Varis Pares de l'Iglésia parlen d'elles com a persones reals. Solino abraça la versió de Plinio el Vell. Segons Flavio Vopisco, baix l'imperi d'Aureliano, les dònes godas capturades eren identificades com a amazones. La versió de Marco Juniano Justino, un resum de l'Història de Pompeyo Trogo, va ser influent, i va ser usat com a font per Orosio, que va ser llegit durant l'Edat Mija europea. Els autors migevals varen continuar aixina la tradició d'ubicar a les amazones en el nort, situant-les Adán de Bremen en la mar Bàltica i Pablo el Diácono en el cor de Germania.

En la lliteratura tardomigeval i renaixentista

En el XIII, Marco Polo va mencionar en el seu famós Els viages de Marc Polliure de viages per Àsia, l'existència d'una illa habitada exclusivament per dònes, si ben no les crida amazones ni les caracterisa com a guerreres, replica alguns motius del mit clàssic:

Ilustració de les regnes amazones Lampedo i Marpesia, de la traducció alemana del De claris mulieribus de Boccaccio

Les amazones varen seguir sent discutides pels autors del Renaixença europeu. Els autors migevals i renaixentistes varen seguir l'opinió de Plinio el vell en reconéixer a les amazones l'invenció del astral de guerra. Açò està provablement relacionat en el sagaris, un arma pareguda a un astral associada tant en les amazones com en les tribus escitas pels autors grecs (vejau també tomba tracia d'Aleksandrovo). Paulus Héctor Mair expressa la seua sorpresa sobre que tals «armes hombrunas» hagueren segut inventades per una «tribu de dònes», pero accepta l'atribució per respecte a l'autoritat de Juan Aventino.

L'escritor renaixentiste Giovanni Boccaccio dedica dos capítuls de la seua obra De claris mulieribus ("De les dònes famoses") (1374) a les regnes amazones Lampedo i Marpesia. La continuïtat en l'image de les amazones des de l'Antiguetat fins a la renaixença pot apreciar-se clarament en Les cròniques de Nuremberg, una història universal publicada en 1493. El seu autor compila i sintetisa els distints relats mitològics sobre estes dònes guerreres: el seu orige escita, la seua residència prop del riu Termodonte, la seua expansió per Àsia i la fundació d'Éfeso entre atres ciutats, els seus enfrontaments en héroes grecs, les seues relacions estacionals en els hòmens, la selecció de filles dònes i l'incorrecta etimologia dellatí amazona com "sense pit".

Amazones en les cròniques de Nuremberg

En el poema épico Orlando furiós d'Ariosto (1532) figura un país de dònes guerreres, governat per la reina Orontea. L'èpica descriu un orige molt semblat al del mit grec, en el que les dònes, abandonades per una banda de guerrers i amants infels, es varen congregar per a formar un país en el que els hòmens varen ser severament reduïts per a evitar que reprengueren el poder.

En la colonisació d'Amèrica

Les amazones varen ser un motiu reiterat en les exploracions de l'era dels descobriments. A partir de llavors, ya no se supon que habiten en Europa o en Àsia, sino en les noves terres descobertes més allà de l'oceà Atlàntic. Les amazones són referides ya en el primer relat europeu sobre Amèrica, el diari del primer viage de Cristóbal Colón. En la seua entrada del 16 de giner de 1493 escriu, supostament segons el testimoni dels pobladors natius, una versió similar a la descripció de Marc Pol:

Dijéronle els indis que per aquella via trobaria l'illa de Matinino, que diz que era poblada de dònes sense hòmens (...) i que cert temps de l'any venien els hòmens á elles de la dita Illa de Carib, que diz que estava dellas dèu o dotze lueguas, i si parien chiquet enviábanlo a l'illa dels hòmens, i si chiqueta dejábanla en si.

El conquistador de Mèxic, Hernán Cortés, va referir la següent informació al rei d'Espanya Carlos V en el seu Quarta Carta de Relació (1524). Es tracta d'una nova versió del mit que ubica a les amazones en Cihuatán, al noroest del Valle de Mèxic.

I aixina mateix em va dur relació dels senyors de la província de Cihuatán, que s'afirma molt d'haver una illa poblada de dònes, sense varó cap, i que en certs temps van de la terra ferma hòmens que en elles han accés.... i si paren dònes les guarden; i si hòmens, els tiren de la seua companyia, i que esta illa està a dèu jornades d'esta província de Colima; i que molts d'ells han anat allà i l'han vist. Dícenme aixina mesmo que és molt rica en perles i or; yo treballaré en tenint aparelle de saber la veritat i fer d'això llarga relació a La vostra Majestad....

Cortés no afirma ni refuta la versió, ni tampoc s'atrevix a dir a escriure que són amazones encara que la seua descripció enquadra perfectament en la mitologia. Pero evidentment estava interessat en saber més i suponia que el seu rei compartia la mateixa sensació, puix segons les distintes llegendes, les amazones tenen quantioses riquees i tesors.

«Com les amazones tracten a els qui capturen»: Litografia dellibre d'André Thevet sobre la colonisació francesa de Brasil.

Dos décades despuix, l'expectativa de trobar les amazones en el Nou Món seguia intacta. El sacerdot Gaspar de Carvajal va escriure que l'expedició del conquistador espanyol Francisco d'Orellana per riu Marañón en Sudamérica (1542), en la qual va formar part, va sofrir l'atac de dònes guerreres que des de la vora li disparaven darts de cerbatanas i fleches. Com a conseqüència de l'impacte d'esta versió, el riu va ser rebatejat Amazones o riu de les Amazones. D'esta manera conta Carvajala suposta trobada en les llegendàries amazones:

(...) ací va ser una molt gran i perillosa batalla (...) Vullc que sàpien quin va ser la causa per que estos indis es defenien de tal manera. Han de saber que ells són subjectes i tributaris de les Amazones, i sabuda nostra vinguda, els van a demanar recobre i varen vindre fins a dèu o dotze, que estes vàrem vore nosatres, que anaven barallant davant de tots els indis com a capitanes, i barallaven elles tan animosamente que els indis no gosaven tornar les esquenes, i al que les tornava davant de nosatres li mataven a pals, i esta és la causa per a on els indis es defenien tant. Estes dònes són molt blanques i altes, i tenen molt llarc el cabell i entrenzado i regirat al cap, i són molt membrudas i van nuetes en cuiro tapades les seues vergonyes, en els seus arcs i fleches en les mans, fent tanta guerra com dèu indis; i en veritat que va haver dòna d'estes que va ficar un pam de flecha per un dels bergantines, i unes atres que menys, que semblaven els nostres bergantines puerco espín.

El conquistador alemà Ulrico Schmidl relata en el seu llibre de viages sobre la colonisació espanyola en la Conca de l'Argent (publicat en 1557) la busca infructuosa del regne de les amazones, a els qui descriu segons l'antiga tradició grega:

Les dònes d'estos amossenes no tenen més que un pit i només es junten en els seus marits 3 o 4 voltes en l'any, i si d'este contacte en el marit queden prenyades de varó, li'l manen elles a que s'estiga en el marit; més si resulta dòna, la conserven al seu costat i elles no més li cremen el pit dret, per a que no puga criar-se més. Pero la raó és esta, per a fer-se destres i poder manejar les seues armes, els arcs; perque són dònes de baralla i fan guerra contra els seus enemics.

Les amazones també figuren en El descobriment de la Guyana, relat del cavaller i marí anglés Walter Raleigh, a on una volta més es mesclen la tradició antiga i l'interpretació de l'informació donada pels indígenes sobre terres riques i fabuloses, i vagues notícies sobre costums de festejos i intercanvis comercials:

Vaig inquirir als més vells i als que més havien viajat entre els indígenes Orenoqueponi, puix yo que coneixia tots els rius entre el Orinoco i l'Amazones em trobava molt ansiós per conéixer la veritat d'estes dònes guerreres, perque alguns creuen en elles i uns atres no [...] Es té antiga memòria d'estes dònes tant en Àfrica com en Àsia [...] La seua presència es verifica en moltes històries, en diverses edats i províncies; pero les que estan prop de la Guyana s'acompanyen d'hòmens una volta a l'any, pelapsus d'un més, que pel seu relat entenc que serà en el més d'abril; i que en eixa época tots els reis de les fronteres i les reines de les amazones es reunixen; i en acabant de que les reines varen elegir, el restant tira sòrts per a concretar els seus amors. Durant este més festegen, ballen i beuen els seus vins en abundància; i una volta terminada la lluna tots partixen a les seues respectives províncies. Es diu que són molt cruels i sanguinàries, especialment en aquells que invadixen els seus territoris. Estes amazones tenen almagasenades moltes làmines d'or, que conseguixen a canvi d'una sòrt de pedres verdes, que els espanyols criden pedres hijades, i que nosatres usem per a curar mals del bazo [...].

Durant la segona expedició de Juan Vázquez de Coronat a Costa Rica, en 1563, est va registrar l'existència d'una classe guerrera de dònes entre els pobladors del regne de Coctú, ubicat en la regió surest de Costa Rica, a les que els indígenes huetares cridaven biritecas. Segons va relatar l'alcalde major, els guerrers de Coctú ampraven com a armes unes llances de vint pams i més, vares, estolicas i rodelas de cuiro de danta, i les seues dònes els ajudaven en la guerra donant-els vares i llances i tirant pedres:

Base històrica

El combat de les amazones de Rubens, c. 1619 (Alte Pinakothek, Munich).

El clasicista Peter Walcot parlava per la majoria dels mitógrafos quan va escriure: «Onsevullga que els grecs ubicaren a les amazones, ya fòra en algun lloc de la mar Negra en elluntà nort, o en la Líbia del distant sur, sempre era dellà els confines del món civilisat. Les amazones existixen fòra de l'àmbit de l'experiència humana normal.»

A pesar de tot, hi ha vàries propostes per a un núcleu històric de les amazones de l'historiografia grega, sent els candidats més obvis l'Escitia i Sarmacia històriques, en llínea en el relat d'Heródoto, si ben alguns autors preferixen una comparació en les cultures d'Àsia Menor o inclús la Creta minoica. L'especulació de que l'idea de les amazones conté una base real es basa més recentment en troballes arqueològiques d'enterrament, indicatius de la possibilitat de que algunes dònes sármatas varen poder haver participat en batalles. Estes troballes varen dur als investigadors a sugerir que la llegenda de les amazones en la mitologia grega podria haver segut «inspirades per guerreres reals», encara que esta opinió seguix sent minoritària entre els historiadors clàssics.

Escitia

Amazona montada en trage escita, en una vasija ática de figures roges, c. 420 a. C.

Les evidències arqueològiques semblen confirmar l'existència de guerreres donat el paper actiu de les dònes sármatas en les operacions militars i la vida social. Els enterrament de dònes sármatas armada suponen prop del 25 % dels enterrament militars del grup, i solien ser enterrades en arcs. En això, la versió d'Heródoto de les costums guerreres de les dònes sármatas tindria algun fonament real. L'arqueòloga russa Vora Kovalevskaya senyala que quan els hòmens escitas estaven fora lluitant o caçant, les dònes nómades tindrien que haver pogut defendre's a sí mateixes, al seu ganado i a les pastures. Durant l'época en la que els escitas varen alvançar en Àsia i varen conseguir la casi hegemonia en el noreste, va haver un periodo de vintihuit anys en el que els hòmens haurien estat fòra en campanya. Durant este temps les dònes no solament haurien tingut que defendre's, sino reproduir-se, i açò be podria ser l'orige de que les amazones s'emparellaven una volta a l'any en els seus veïns, si Heródoto realment va basar açò en un fet real. Ans que l'arqueologia moderna descobrira alguns dels enterrament escitas de donzelles guerreres sepultades baix kurganos en el massiç d'Altái i Sarmacia, donant per fi forma concreta als relats grecs d'amazones a cavall, l'orige de l'història de les amazones ha segut objecte d'especulació entre investigadors clàssics. En la Encyclopaedia Britannica de 1911 dita especulació s'expressava aixina:

Mentres alguns consideren a les amazones un poble purament mític, uns atres els suponen un fonament històric. Les deidades a les que prestaven cult eren Llaures (que sistemàticament se'ls assigna com un deu de la guerra, i com un deu dels tracios i generalment d'orige nòrdic) i Artemisa, no la deesa grega normal aixina cridada, sino la deidad asiàtica equivalent en alguns aspectes. Es conjectura que les Amazones eren originalment les sacerdot i sirvientes del temple (hierodulae) d'esta deesa, i que l'amputació del pit corresponia en la automutilación del deu Atis i els gals, els sacerdots romans de Rea Cibeles. Una atra teoria és que, a mida que s'estenia el coneiximent de la geografia, els viagers tornaven contant històries de tribus governades únicament per dònes que assumien les obligacions que en els demés llocs es consideraven exclusives de l'home, a qui s'assegurava els drets de noblea i herència, i que tenia el control suprem de tots els assunts. D'ahí va sorgir la creència en les amazones com una nació de dònes guerreres, organisada i governada totalment per dònes. Segons J. Vürtheim (d'Ajacis origine, 1907), les amazones eren d'orige grec [...] S'ha sugerit que el fet de que la conquista de les amazones s'atribuïxca a dos famosos héroes de la mitologia grega, Heracles i Teseo [...] demostra que eren una ilustració mítica dels perills que aguaitaven als grecs en les costes d'Àsia Menor; potser més be pot pensar-se que les amazones representaven el conflicte entre la cultura grega de les colónies del Euxino i el barbarisme dels habitants natius.

Partida de les amazones, per Claude Deruet (1620).

Creta minoica

Quan l'arqueologia minoica estava encara en els seus inicis va sorgir una teoria, exposta en un ensaig sobre les amazones contribuït per Lewis Richard Farnell i John Myres allibre Anthropology and the Classics de Robert R. Marett, que ubicada els seus possibles orígens en la civilisació minoica, prestant atenció a les similituts passades per alt entre abdós cultures. D'acort en Myres, les costums interpretades gràcies a les evidències proporcionades per supòsits cults d'amazones semblen haver segut molt paregudes i inclús poden haver-se originat en la cultura minoica.

Representacions antigues i modernes

Amazona morta, Museu Arqueològic Nacional, Nàpols

S'ha advertit que a lo llarc de l'història i fins al XX, les amazones han segut representades típicament en la lliteratura i les demés arts com un adversari estranger que amenaçava la masculinitat dels héroes. La figura d'una guerrera femenina contradia l'estereotip de la dòna somesa a l'home i reclosa en la llar. Per tant, una meta clàssica dels artistes i els escritors ha segut representar-les en escenes de derrota i humiliació com a forma de reafirmar la superioritat masculina. Ya el XX, les amazones varen ser representades en creixent simpatia. Actualment, la representació típica d'estos personages és com una comunitat aïllada de poderoses i belles guerreres, tenint els héroes masculins el repte de guanyar-se el seu respecte per a convertir-les en valiosos aliats. L'eixemple modern més famós d'una amazona és la superheroína Wonder Woman. Les amazones també apareixen en freqüència en les séries de televisió Xena: la princesa guerrera i Hércules: Els viages llegendaris. També apareixen en animes com Ranma 1/2, a on la poderosa Shampoo és una guerrera de la tribu amazona la qual s'enamora del protagoniste de la série. D'igual manera, en el quart arc del reconegut mànega Sailor Moon, s'introduïxen quatre personages descendents de les guerreres amazones: el quartet amazones. Tant poder tenien que s'enfronten en vàries oportunitats al grup d'heroïnes principal. En finalisar l'arc, es revela que són guardianes Sailors del futur; que conformaran un nou equip de Scouts, protegint a Sailor Chibimoon. Les quatre protagonisen en el quint arc un dels moments més importants de tot el mànega.

^{cita requerida}

Les amazones formen part de l'instalació de l'artista feministe Judy Chicago, The Dinner Party. Esta és una història simbòlica de la dòna en la civilisació occidental que representa a 1.038 dònes de l'història -39 d'elles estan representades per coberts i atres 999 en els noms que estan inscrits en The Heritage Floor sobre el que descansa la taula. Les amazones estan representades com a individu simbòlic, encara que en el sol del patrimoni estan inscrits els noms de guerreres amazones com Hipólita, Lampedo i Pentesilea. El joc de taula representa a les amazones com a guerreres i adoradoras de les deeses. La paleta de colors -negre, roig i blanc- s'utilisa tradicionalment en la seua representació artística.

Vore també

• Valquiria
• Skjaldmö (‘donzella escudera’)
• Matriarcat
• Johann Jakob Bachofen, iniciador dels estudis sobre el matriarcat
• Dòna maravella
• Xena (personage)
• Feminisme de les amazones

Bibliografia

• Heródoto, Història (ἱστορίαι), Llibre IV.
• Plinio el Vell, Gerónimo de l'Horta (1624). Història natural de Cayo Plinio segon.
• Marco Juniano Justino (1827). Histoire universelle de Justin extraite de Trogue Pompée (Prenga premier)., París: C. L. F. Panckoucke.
• Grote, George (1846-1856). History of Greece, Londres, pp. vol. I, cap. 11.
• Ukert, Friedrich August (1849). Die Amazonen, München: Neuaufl. Weiß Verlag.
• Bergmann, Frédéric Guillaume (1853). Els amazones dans l'histoire et dans la fable, Caramullar.

• Mordtmann, Andreas David (1862). Die Amazonen. Ein Beitrag zur unbefangenen Prüfung und Würdigung der *ältesten Ueberlieferungen, Hannover: Hahn.
• Cortés (1866). Pascual de Gayangos (ed.). Cartes i relacions a l'Emperador Carlos V, París: Imprenta Central dels Ferro-carrils.
• Stricker, Wilhelm (1868). Die Amazonen in Sage und Geschichte, Berlín.
• Klügmann, Adolf (1875). Die Amazonen in der attischen literatur und kunst. Eine archaeologische abhandlung, Stuttgart: W. Spemann.
• Colón (1892). Relaciones i cartes de Cristóbal Colón, Madrit.

• Krause, Hermann Leopold (1893). Die Amazonensage, kritisch untersucht und gedeutet, Berlín: R. Heinrich.
• Raleigh, Walter (1893). The discovery of Guiana, and the Journal of the second voyage thereto, New York: Mershon Co.
• Carvajal (1894). Toribio Medina (ed.). Descobriment del riu de les Amazones, Sevilla: Imprenta d'I. Rasque.
• Lacour, Paul (1901). Els femmes dans l'histoire. Els amazones, París: Perrin.
• Schmidl, Ulrico (1903). Viage al Riu de la Plata (1534-1554), Buenos Aires: Cabaut i Cía..

• Vázquez de Coronat, Juan (1908). Cartes de relació sobre la conquista de Costa Rica, Barcelona: Imprenta de la Vda de Luis Tasso.
• Von Bothmer (1957). Amazons in Greek art, Oxford: Clarendon Press.
• Pol (1981). Viages, Madrit: Espasa Calp.
• Lexicon iconographicum mythologiae classicae (1981). Zuric: Artemis, vol. I, s. v. «Amazones». ISBN 978-3-7608-8751-7.
• Artículs en la Realencyclopadie de Pauly-Wissowa i en el Lexikon der Mythologie de W. H. Roscher.
• Blok, Josine H. (1995). The early Amazons: modern and ancient perspectives on a persistent myth, Leiden: Brill. ISBN 9789004100770.
• MAJOR, A. (2020), Amazones: guerreres del món antic, Desperta Ferro, Madrit.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amazones.

• HIGINO: Faules (Fabulae).
  • 163: Les amazones (Amazones).
    • Text anglés en el [13] Theoi.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: llatí en facsímil electrònic.

• Amazones i la Guerra de Troya, per Eckard Wolff-Postler.

• PALÉFATO: Sobre fenomens increibles (Περὶ ἀπίστων); XXXII: Sobre les amazones (Περὶ Ἀμαζόνων).
  • Traducció de 1838, al francés, de Félix Van Hulst, de l'Universitat de Lieja; en Wikisource.
    • Text grec, en Wikisource.

• RIVERA MARTÍNEZ, Edgardo: el primer viage - Els rossinyols i les amazones de Colón.
  • Text [14] archivat en Wayback Machine..

• ACCURSO, Ricardo: Les amazones de Fra Gaspar de Carvajal.
  • Text en PDF.

• ROTHERY, Guy Cadogan: The Amazons (Les amazones), 1910.

• • Reproducció, en anglés, en el [15] de l'Internet Sacred Texts Archive.

• BENNETT, Florence Mary: Religious Cults Associated With the Amazons (Cults religiosos relatius a les amazones), 1912.
  • Reproducció, en anglés, en el mateix lloc.