Eólida
La Eólida o Eolia (grec antic Αἰολίς [Aiolís]; en neogriego: Αιολίδα o Αιολία [Eolída o Eolía]; en llatí Aeolis) és el nom donat en l'Antiguetat a la regió que comprenia vàries illes, Lesbos en particular, i la costa oest i noroest d'Àsia Menor, entre la Tróade i el riu Hermo en el Golf de Esmirna.
La regió
[editar | editar còdic]
Heródoto la denomina Αἰολίς, -ίδος, ἡ.[1] El historiador no especifica el gentilici associat a la regió, no obstant, en la designació de Αἰολεύς indica una àmplia identitat «eolia» que s'aplicava als habitants dels assentaments eolios en Tróade i les Illes del Egeo, en particular Lesbos.[2]
En el periodo helenístico, Αἰολεύς s'amprava com a nom “ètnic regional” tant pels ciutadans dels assentaments eolios de Tróade com pels habitants de les polis de la zona del Golf Elaítico.[3] La denominaven aixina, per eixemple els ciutadans d'Aleixandria de Tróade,[4] els de Cime (en inscripcions de el I),[5] els de Mirina[6] i els de Pitane.[7]
La primera definició com a regió de Eólida es troba en el relat herodoteo de la dodecápolis eolia,[8] posteriorment reduïda a onze polis despuix de la conquista d'Esmirna pels colofonios asilats en esta ciutat. Eren les següents ciutats minorasiáticas: Cime, Larisa, Fort Nou, Temnos, Cila, Notio, Egiroesa, Pitane, Egeas, Mirina i Grinio. Atres cinc comunitats eolias es trobaven en Lesbos, i en Ténedos una ciutat.[8]
No obstant, l'extensió de la regió de Eolia va ser objecte de disputa ya en l'Antiguetat clàssica.[9] Eólida incorporava part del sur de Misia, en la que llimitava al nort, tenia al sur Jonia i Brega a l'est. Estrabón precisa que Focea marcava el llímit de Eólida i l'inici de Jonia.[10] Para Éforo estava compresa entre Abidos i Cime,[11][12] segons Estrabón, que afig que l'extensió varia segons quin autor. Walter Leaf ho atribuïx a la confusió en les fonts antigues entre els llímits geogràfics i etnogràfics.[13]
En la mateixa llínea, el geógrafo grec en el capítul de la seua obra que versa sobre l'extensió del territori troyano segons els autors posteriors a Homero, explica que a tenor de la colonisació eolia de la regió de Troya, els autors discrepen en els llímits entre esta i Eólida.[12] Estrabón diu que Homero expressa que despuix de la guerra de Troya, els territoris de Eolia i de Troya es varen reunir en un. Pero aquell considera que Eolia, pròpiament, comprenia des del riu Hermo fins a la veta Lecto, i la regió adjacent fins al riu Esepo (actual Gönen Çay).[14]
Les comunitats en esta part d'Àsia Menor estan relativament pobrement documentades en les inscripcions existents i en els autors arcaics i clàssics. Les evidències arqueològiques són escasses en els assentaments dels periodos antedichos. Solament han segut excavats pocs llocs: Mirina, Larisa Fricónide, Pérgamo i Cime. L'alcanç de la helenizaació d'estes poblacions en les époques arcaica i clàssica són difícils de conéixer, sobretot dels assentaments de l'interior. En el Periple de Pseudo-Escílax 98, es nomenen solament tres polis com helenizadas. Atres autors clàssics no tiren llum sobre això. No cap dubte de que va haver interacció entre grecs i no grecs en les riberes dels rius en dites époques.[9] Ademés s'ha sugerit que en el IV inscripcions i monedes d'alguns dels assentaments costers que en el seu orige eren comunitats no gregues, s'havien somés a un procés d'assimilació considerable a finals del periodo clàssic. Lo mateix sembla ser cert en alguns assentaments de l'interior com Pérgamo, Teutrania, Halisarna i Gambrio, que varen ser controlats pels descendents dels grecs Góngilo d'Eretria i del rei Demarato d'Esparta.[9] Les evidències numismàtiques, que constituïxen la font prehelenística per a sèt de les poblacions de la regió (Autocane, Beone, Calcis, Iola, Perperene, Tebas i Tisna), tiren molt poca informació sobre el grau de helenizaació d'els qui varen emetre monedes. Aixina mateix, mentres que les troballes de ceràmica grega i artefactes poden ser considerats una bona evidència d'un intens intercanvi entre comunitats gregues i no gregues, tals descobriments no permeten una classificació dels assentaments com a grecs o helenizados.[9]
La majoria dels restants arquitectònics observats pels viagers i arqueòlecs dels sigles XIX i XX daten del periodo romà.
Història
[editar | editar còdic]Els eolios varen aplegar al noroest d'Anatolia des de Tesalia i atres regions de Grècia Central cap a el XI[15]
De la mateixa manera que els jonios i els dorios d'Àsia Menor, els eolios varen estar baix el domini del regne de Brega a lo manco durant el regnat de Creso.[16] Ciro II el Gran de Pèrsia va invadir Brega i va conquistar la seua capital, Sardes, en 546 a. C.[17] En els anys posteriors les ciutats eolias varen estar baix domini persa.[18]
Entre 499 i 496 a. C., durant la tumult jónica, els eolios varen recolzar als jonios contra els perses baix el regnat de Darío I, pero la rebelió va ser sofocada. En temps de Jerjes varen aportar naus a la flota persa en la segona guerra mèdica.[19]
Posteriorment, despuix de la victòria dels grecs en les guerres mèdiques, la majoria de les ciutats eolias varen passar a formar part de la Lliga de Delos durant la major part de el V fins a la derrota d'Atenes en la guerra del Peloponeso.
Ya en el IV varen passar a formar part novament dels perses del Imperi aqueménida fins a les conquistes d'Alejandro Magne. En époques posteriors, els territoris de Eólida varen estar baix domini de Lisímaco de Tracia, del Imperi seléucida i del regne de Pérgamo. En els enfrontaments entre l'Imperi seléucida i el regne de Pérgamo, les polis de Eólida es varen aliar, en el 218 a. C., en Atalo I de Pérgamo front al general seléucida Aqueo.[20] Quan, en 133 a. C., Atalo III de Pérgamo va llegar el seu regne als romans,[21] Eólida va ser una de les regions que va passar a formar part dels territoris controlats per Roma, dins de la província d'Àsia.
Un gran terremot nocturn va destruir gran part de la regió en l'any 17.[22]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heródoto, Història V.123
- ↑ Heródoto, op. cit. II.178.2 i VI.8.1
- ↑ Hansen, p. 1033
- ↑ Syll.3 585.314 (197-175)
- ↑ IG VI.3196
- ↑ IG VII.420.4
- ↑ F.Delfhes III.3.410.4 (319)
- ↑ 8,0 8,1 Heródoto, op. cit. I.149-151
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Hansen, p. 1033
- ↑ Estrabón, F.Delfhes XIII.1.2
- ↑ FGrH 70 F 163a.
- ↑ 12,0 12,1 Estrabón, op. cit. XIII.1.4
- ↑ Leaf, Walter (1923). Strabo on the Troad (en anglés), Cambridge University Press, p. 46.
- ↑ Estrabón, op. cit. XIII.1.8
- ↑ Michel Mourre, Dictionnaire encyclopédique de histoire, Brodes, 197
- ↑ Heródoto, I,6.
- ↑ Heródoto, I,141.
- ↑ Heródoto III,90.
- ↑ Heródoto VII,95.
- ↑ Polibio V,77.
- ↑ Estrabón XIII,4,2.
- ↑ Tácito, Anals II,47.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen (2004). «Aiolis and Sout-westhern Mysia», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1033-1036. ISBN 0-19-814099-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eólida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.