Hermo
En la mitologia grega Hermo (grec antic Ἕρμος, llatí Hermus) és el deu del riu Hermo (actual Gediz), localisat en la regió egea del Brega (actual Turquia). Com la majoria de deus-ric era fill d'Oceà i Tetis.[1] Era el pare de les nimfas bregues.[2]
El riu Hermo naixia en la regió de Dindimene (Jonia), o segons Plinio el Vell prop de Dorilea. Desaguaba en el golf de Hermo o Hermius sinus, prop de Leuce en temps d'Estrabón (més vesprada desembocava més al sur). Quan a Creso, rei de Lidia, l'oràcul de Delfos li va vaticinar que si creuava el riu Halis es destruiria un gran regne, i va anar el seu a mans de Ciro el Gran, segons relata Heródoto.[3] Consultat per segona volta, l'oràcul li va respondre lo següent:
Segons Estrabón, les ciutats dels eolios establits en Eólida estaven entre el Golf Adramiteno i la desembocadura del Hermo.[4] S'havien establit com colon en el territori entre els rius Hermo i Caico.[5]
En la planura del Hermo va tindre lloc una batalla entre el sátrapa Tisafernes i Agesilao II, rei espartano, a on este últim va véncer a la cavalleria i infanteria perses.[6]
En les seues aigües es criaven siluros, segons referix Pausanias.[7]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hermo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.