Anar al contingut

Hexápolis dòrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aiol-ion-dor şehirleri.jpg
Ciutats gregues de Anatolia. Les ciutats de l'hexápolis dòrica figuren en un punt roig (groc per a les d'Eólida i blava per a les de Jonia). El punt de Halicarnaso és blau i roig perque en un moment donat va passar a formar part dels jonios.

La Hexápolis dòrica va ser una lliga de ciutats de la costa de Caria i illes pròximes formada per sis ciutats: Cnido i Halicarnaso en Caria, l'illa de Cos i les tres ciutats de Rodas (Lindo, Ialisos o Ialysos i Cámiros).

Tenia una constitució aristocràtica que va passar per periodos democràtics o oligàrquics, segons les hegemonia d'Atenes o Esparta, i va prosperar gràcies al comerç en Creta, Síria i Egipte.

El centre de la lliga estava prop de Cnido en el promontori Triopio, a on es trobava el temple d'Apolo Triopio. Cada any se celebrava allí un festival i uns jocs i s'honrava als deus Poseidón, Deméter, Perséfone i Hermes. Els premis dels guanyadors dels jocs es depositaven en el temple; Halicarnaso va trencar esta costum, es va dur els premis i va acabar deixant la lliga, en part perque tenia afinitats en els jonios, la llengua dels quals va adoptar. Llavors la lliga va passar a ser la Pentápolis dòrica.[1] En la guerra del Peloponeso, estos dorios d'Àsia Menor eren aliats dels atenienses.[2]

La Pentápolis dòrica va entrar en decadència despuix del terremot de 226 a. C. i va desaparéixer en el domininio romà a partir de 164 a. C.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Herodoto, Històries, I, 144
  2. Tucídides II,9.


Referències

[editar | editar còdic]