Javalina

Peltasta agriano en tres javalines, una en la mà per a llançar i dos en l'atra com a munició adicional.

Un indígena en una en javalina.

Una javalina és una llança dissenyada per a ser tirada. Va ser utilisada pels caçadors prehistòrics i pels guerrers en combat. En moltes sepultures de guerrers celtíberos s'han trobat javalines de ferro i en el tapís de Bayeux es representa una batalla en javalines llançades a l'aire contra l'eixèrcit enemic, molt estés entre els soldats d'infanteria del nort d'Itàlia en el XV. Per a donar-los major força d'impuls i recobrar-les despuix de haver-les tirat, es nugaven algunes en el mig en una correja al soldat, que es coneix en el nom d'amiento, del llatí amentum.

En l'actualitat s'utilisa en competències atlètiques.

Antics tipos de javalina:

• Arpón: javalina prehistòrica la punta de la qual se separava de l'asta quan impactava en l'assut. Actualment el terme es referix a un asta de ferro en punta dentada, usat per a capturar grans peixos i ballenas.
• Chuzo: llança curta de forta moharra que es disparava en el braç.
• Dart: llança més llaugera que un venablo que des de l'Edat del Bronze s'amprava com a javalina.
• Frámea: javalina la llongitut de la qual no sobrepassava l'estatura d'un home.
• Pilum: llança usada pels antics soldats romans, la punta del qual de ferro se separava en impactar a l'enemic i se li incrustava parcialment en el cos.
• Venablo: llança curta; era el distintiu d'alferes espanyol, en el XVI.

Unes javalines de coure procedents del Dolmen de la Pastora (Castilleja de Guzmán, Sevilla) que data entre els anys 2200-1800 a. C.

Vore també

• Azagaya
• Llança