Pelta
.jpg)
La pelta (en grec πέλτη / péltê (pelta), escut llauger; en llatí peltarion) és un escut llauger dut pel peltasta tracio, combatent d'infanteria llaugera dels antics eixèrcits grecs.
Segons Aristóteles, la pelta caria de vora i sembla que dona a entendre que era redó. Jenofonte ho descriu com "redó", encara que les representacions en l'art són molt rares. Algunes tropes perses i orientals usaven també escuts similars a la pelta. No obstant, sembla que este escut en forma de mija lluna va tindre els seus orígens en Tracia, d'a on eren la majoria de peltastas.
La pelta tenia forma de mija lluna (el costat cóncau cap a lo alt) i estava realisat en un armassó de fusta, a sovint de vímen, recobert de pell de cabra o de corder. Com l'aspis koilè, la seua cara externa duya un emblema, a sovint un dibuix geomètric que pot també ser més representatiu (serp, ull, mija lluna, etc.).
La pelta apareix a voltes representada en una sola torra, i unes atres en dos asideros, com els escuts hoplon dels hoplitas. Tenia aixina mateix una correja per a transportar-la.
La pelta, arma defensiva de les amazones
La pelta va ser atribuïda legendariament a les amazones pels poetes, que les cridaven peltatae (o peltiferae), ya que este escut era considerat la seua arma nacional.
En efecte, este tipo d'escut s'adapta be a la morfologia femenina pel seu chicotet tamany i llaugerea, ademés de que la seua forma és ideal per a guerrers a cavall, ya que pot estar unit a la seua esquena i en les muescas sobre la curvatura de l'esquena del cavall es reduïx el risc per a que la guerrera es veja obstaculisada per la fricció del seu escut en la part atrassera del seu ensellament, sobretot durant les cavalcades a gran velocitat.
Quint de Esmirna dona la següent descripció de l'escut de Pentesilea: "Va prendre el seu escut diví, similar a una mija lluna que s'eleva per damunt de les profunditats de l'oceà, ple a la mitat el seu disc i doblant les seues puntes: aixina era este gran escut."
La pelta en decoració antigues
En l'época romana els escuts de les amazones es varen posar de moda com a motiu decoratiu per a ornamentar mosaics[1] i arts menors. Les peltas, emmarquen a sovint els cartuchos en una inscripció en els monuments i sarcòfecs. R. Gavelle[2] considerava la pelta com un atribut báquico, evocant la similitut entre "la forma de la pelta i el full de hedra." Segons G.-Ch. Picard,[3] en l'época imperial la pelta simbolisava la virtus. Per a ell, la pelta tenia dos valors: un d'ètnic "és l'arma dels orientals" i l'atre simbòlic, les amazones s'havien convertit en "símbols de la virtut guerrera, la virtus, que constituïen la principal de les qualitats reals requerides per la teologia helenística."
L'opinió més comunament acceptada atribuïx a la pelta un valor apotropaico similar al de la gorgona Medusa.[4]
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pelta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.