Ríg
Rig és un Æsir en la mitologia nòrdica descrit com a «vell i sabio, poderós i fort» en el poema éddico Rígsthula (nòrdic antic Rígsþula - Cançó de Ríg).[1]
Rig va vagar a través del món i va donar vida als progenitors de les tres classes de sers humans concebudes pel poeta. El menor dels seus fills va heretar el nom de «Rig» i el segon fill, Kon el jove o Kon ungr (konungr significa 'rei' en nòrdic antic) també va heretar el nom o títul de «Rig». El Rig major va ser el primer monarca verdader i el màxim fundador de l'estat de la realea com apareix en la Rígsthula i en atres dos obres relacionades. En les tres fonts està conectat en els governants primordials danesos cridats Donen i Danp.
El poema Rígsthula es conserva incomplet en l'últim full supervivent del Codex Wormianus, a continuació de l'Edda de Snorri Sturluson. Una chicoteta introducció en prosa explica que el deu en qüestió era Heimdall, que vagava a lo llarc de la costa fins que va aplegar a una granja a on es va cridar a sí mateixa Rig. Este nom sembla ser un cas oblicuo de l'antic irlandés rí, rig «rei», cognado de rex en llatí i rajan en sánscrito.
Que Heimdall haja segut un ancestro, o un parent, de la raça humana apareix en les dos primeres llínees del poema éddico Völuspá:
Demane d'un oyent de totes les santes races
Majors i menors, parents de Heimdall.
Rígsthula
[editar | editar còdic]El Rígsthula conta cóm Rig es va trobar en una granja, l'amo de la qual era Ái (besyayo), i Edda (besyaya). Li varen oferir refugi i una escassa i pobre menjar. Eixa nit Rig va dormir en ells i després va partir. Nou mesos més tarde Edda va donar a llum un chiquet svartan (obscur). Ho varen cridar Thræl (siervo, esclau). Thræl va créixer forta pero lleig. Es va casar en una dòna anomenada Thír (esclava) i varen tindre dotze fills i nou filles en noms que sugerien llegea i deformitat. D'ells provenen tots els esclaus.
Seguint el seu viage, Rig es va trobar en una agradable casa a on vivia un granger/artesà, Afi (yayo), en la seua esposa Amma (yaya). El menjar era bo i la parella va deixar que Rig dormira en ells. Nou mesos més vesprada varen tindre un fill, cridat Karl (churl, home lliure) que la seua cara i pèl eren rojos. Karl es va casar en una dòna anomenada Snör (nora) i varen tindre dotze fills i dèu filles, els noms de les quals sugerien bona apariència o de bons principis. Un dels noms era Smiðr (ferrer). Este es va convertir en el ancestro de grangers i pastors de raberes.
Continuant en els seus viages, Rig aplega fins a una mansió habitada per Faðanar (pare) i Móðanar (mare). Li varen donar excelent menjar servit espléndidament i nou mesos més tarde Móðanar va donar a llum un bell chiquet cridat Jarl (de casta noble), els cabells de la qual eren rossos i era bleikr (blanc lluent). Quan Jarl va créixer i va començar a manejar armes i a fer us de falcons, gossos de caça i cavalls, Rig va aparéixer i va reclamar a Jarl com el seu fill. Després va donar a Jarl el seu propi nom, Rig, ho va fer el seu hereu, li va ensenyar les runas i li va aconsellar que buscara un señorío.
A través de la guerra Jarl es va convertir en senyor de díhuit facendes de molta riquea. També va guanyar la mà de Erna (dinàmica), filla d'Hersir (senyor). Erna li va donar onze fills a Rig-Jarl pero cap filla. Tots els fills tenien noms que denotaven importància i es varen convertir en els ancestros dels guerrers nobles.
El fill menor, cridat Kon, era el millor d'ells. Ell solament va deprendre l'art de les runas i la màgia i era capaç d'entendre la vora dels pardals, apagar el fòc i curar les ments. També tenia la força de huit hòmens. El seu nom era «Kon el jove» (Konungr en nòrdic antic). Kon, de la mateixa manera que el seu pare, va guanyar el nom o títul de Rig.
Un dia, quan Konungr cavalcava pel bosc caçant i atrapant pardals, un cuervo li va parlar sugerint-li que guanyaria més si deixava de caçar pardals i donava batalla als seus enemics i que devia buscar el palau de Donen i Danp que tenien més riquees que ell. En eixe punt el poema s'interromp abruptament.
Una boda de Kon ung en la família de Donen i Danp sembla ser a on el relat recomienza, aixina com es veu en atres dos fonts que mencionen a este Rig. Segons Arngrímur Jónsson de la pèrdua saga Skjöldunga:
Rig (Rigus) va ser un home no menor entre els més importants de la seua época. Es va casar en la filla d'un tal Danp, senyor de Danpsted, el nom del qual era Dana; i més vesprada, havent guanyat el títul real de la seua província, va deixar com a hereu al fill que va tindre en Dana, cridat Donen o Danum, de qui tots els seus súbdits es varen cridar Danes.
Una atra tradició apareix en el capítul 20 de la saga dels Ynglingos, en la secció del Heimskringla de Snorri Sturluson. El història tracta sobre el rei Dyggvi de Suècia:
La mare de Dyggvi era Drótt, una filla del rei Danp, el fill de Rig, qui primer va ser cridat konungr en la llengua danesa. Els seus descendents d'ahí en avant varen dur el títul de konungr, títul de més alta dignitat. Dygvi va ser el primer de la seua família en ser cridat konungr, i els seus descendents es varen cridar dróttinn (cap), les seues esposes dróttning i la seua cort drótt (banda de guerra). Cada u del seu linaje va ser cridat Yngvi, o Ynguni, i tot el linaje Ynglingar. La reina Drótt va ser germana del rei Donen Mikillati, de qui Dinamarca pren el seu nom.
A pesar de les discrepàncies genealògiques que poden sorgir imaginant que hi havia més d'un Danp i més d'un Donen, el relat conta una tradició comuna sobre l'orige del títul konungr ('rei').
Kon Ung, les habilitats màgiques del qual són resaltades, és tant un gran guerrer com un mac, sent potser un rei sagrat. Dumézil (1958) senyala que Kon solament representa la funció sobrenatural, representada per la casta de brahmanés en l'Índia, la funció del flamen en Roma, els druidas en algunes cultures celtas i pel clero en els estats de l'Europa medieval. En lloc de tres estats clero, guerrers i plebeus, en siervo per fòra del sistema, el Rígsthula presenta tres estaments o castes en a on el clero està inclós en la classe guerrera i identificat en la realea. També en Roma i Índia el color blanc era assignat als brahmanes i sacerdots i el roig als guerrers. Ací els guerrers nobles estan associats en el blanc i els plebeus en el roig, en lloc del vert, blau o groc que era comú en atres cultures protoindoeuropeas. Dumézil veu açò com una adaptació germànica de la seua herència indoeuropea.
El relat de Rígsthula pot ser una tentativa de harmonisar diversos contes. Encara que Rig sembla ser pare en les tres famílies dels fills naixcuts nou mesos despuix de la seua partida, de fet els fills s'assemblen als seus pares en tots els aspectes i no està clar de quina forma eren especials, llevat pel tercer. Pero la superioritat del tercer fill és un element comú en la llegenda i el folclore indoeuropeo.
El fet de que el Rígsthula nomene les tres parelles com a “Besyayo” i “Besyaya”, “Yayo” i “Yaya”, “Pare” i “Mare”, sugerix l'idea de que Jarl, el primer noble verdader, descendix en la quarta generació a través de pares que varen superar als seus propis pares i varen fundar noves subclasses cada volta millors.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The viking Age (2010), ed. A.A. Sommerville / R.A. McDonald, University of Toronto Press, ISBN 978-1-44260-148-2 p. 18 - 28.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dumézil, Georges (1958). «La Rígsþula i l'estructura social Indo-Europea», Deus dels antics nòrdics. Ed. Einar Haugen, trad. John Lindow (1973). Berkeley: Prensa de l'Universitat de Califòrnia. ISBN 0-520-03507-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ríg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.