Anar al contingut

Hersir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un hersir era un comandant militar d'un hundred de compromesa aliança en un hold, jarl, caudill o rei. També aspiraven a ser terratinents i, com la classe mija en moltes societats feudals, recolzaven a la monarquia en la seua centralisació de poder. Originalment, eren els responsables d'organisar el leidang (milícia) i encapçalar el mando quan se'ls requeria. Era un ranc de caràcter hereditari.[1] El hersir a sovint equipava un caixco cònic i una espècie de cota de malla, espasa i generalment un escut de fusta. Eren coneguts per les seues habilitats en les armes, especialment l'astral de guerra a una o dos mans. Era un guerrer viking habituat a la lluita cos a cos, normalment formava part d'un mur defensiu d'escuts conegut com «skjaldborg» i l'ofensiva «fylking», en els escuts colocats en falca formant una estructura en zigzac. Les formacions hersir eren excelents per a chocs en tropes d'infanteria, pero absolutament estèrils front a una càrrega de cavalleria.[2]

En la saga d'Harald Hårfagre, Snorri Sturluson menciona que quatre o cinc hersir estaven al servici d'un jarl. Cada u d'ells rebia una compensació de 20 marcs pel seu servici i el seu víncul en la corona li obligava a proveir al rei en 20 hòmens cada u quan se'ls requeria.[3][4]

A finals del X, l'independència dels hersir desapareix per a convertir-se en un sirviente regional de la corona noruega.

Un hersir suec, Jarlabanke Ingefastsson, es va donar a conéixer en les pedres rúniques de Jarlabanke, que va erigir junt en els seus familiars.

Mitologia

Hersir també és el nom d'un personage en Rígsþula la filla del qual Erna va casar en Jarl, fill del deu Ríg. Precisament, la posició d'un hersir s'especifica en la Rígsþula, una llegenda escandinava que descriu al deu Ríg yacer en tres parelles per a procrear i dur al món a les tres classes socials: thralls, karls i jarls. El poema descriu cóm deu ser l'image, el comportament i el tipo del treball que s'espera de cada u:

Varen ser mensagers per humits camins,
varen aplegar a una casa a on vivia Hersir;
tenia una filla de dits esvelts,
blanca i sapient, es dia Erna.
Varen demanar la seua mà, la varen dur a casa,
casóse en Jarl, va prendre vel de nóvia;
junts varen viure i es varen amar,
varen tindre família, la vellea varen gojar.
Bur era el primer, el segon Barn,
Jód i Adal, Arfi, Mög,
Niu i Nidung - a jugar varen deprendre –
Sant i Svein - a nadar, els escaques –
Kund es diu un atre, Kon era el més jove.
Allí varen créixer els fills de Jarl,
domaven cavalls, escuts combaban,
preparaven fleches, blandían les llances.
I el jove Kon coneixia les runas,
les runas eternes, les runas de vida;
ademés sabia protegir als hòmens,
fer roma l'espasa i calmar les mars.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Gisli Sursson's Saga and The Saga of the People of Eyri, Penguin Classics, 1997, ISBN 978-0-14-044772-9 p. 235.
  2. ↑ Història Militar: Hersir
  3. ↑ Saga d'Harald Hårfagre Cap. 6
  4. ↑ Gwyn Jones, A History of the Vikings, Oxford University Press, 1973, p. 91.
  5. ↑ https://web.archive.org/web/20080725032556/http://www.cybersamurai.net/mythology/nordic_gods/legendssagas/edda/poeticedda/rigsthula.htm Rígsthula 40-44]

Bibliografia

  • Sturluson, Snorri. Heimskringla: History of the Kings of Norway, trad. Lee M. Hollander. Reprinted University of Texas Press, Austin, 1992. ISBN 0-292-73061-6
  • Viking Hersir 793-1066 d.C. Mark Harrison-Gerry Embleton (1993) ISBN 1-85532-318-4