Anar al contingut

Pedres rúniques de Jarlabanke

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dos de les pedres de Jarlabanke en el pont de Jarlabanke.
Erro al crear miniatura:
Ubicació de Täby en Suècia.

Les pedres rúniques de Jarlabanke () és la denominació donada a unes 20 esteles rúniques de el XI inscrites en nòrdic antic en runas del futhark jove situades originalment en Täby i les seues afores, en la regió sueca d'Uppland. Varen ser encarregades per Jarlabanke Ingefastsson, un caudillo vikingo, i el seu clan (en suec: Jarlabankeätten).[1] Jarlabanke provablement va ser un hersir (cap d'una centena) responsable de l'organisació del leidang local. En vàries pedres existixen frases i creus que ho identifiquen com a cristià, i no tenen alusions al paganisme nòrdic.[1]

Cinc d'elles contenen pràcticament el mateix mensage: «Jarlabanke va manar fer estes pedres en honor de sí mateixa mentres estava viu. El va fer el pont en benefici de la seua ànima. Va ser l'únic amo de tot Täby[2] La pedra O 212, en l'iglésia de Vallentuna, ademés mostra el següent text en l'atre costat: «Jarlabanke va manar fer esta pedra en honor de sí mateixa mentres estava viu. Va fer este lloc d'assamblea i ell solament va posseir esta centena[2]

El denominat pont de Jarlabanke és un pas elevat en Täby que originalment estava vorejat per quatre pedres rúniques i moltes pedres erigides.[2] Medix uns 116 metro de llarc i uns 6,4 metros d'ample i allí se situaven les inscripcions (O 164 i O 165) de Jarlabanke, en els extrems sur i nort i sur del pas, respectivament.[3] Una de les pedres va ser traslladada durant en vida Jarlabanke al lloc de l'assamblea de la centena de Vallentuna, a on va rebre un nou text i va ser reemplaçada per una quinta pedra en el pont de Jarlabanke en un nou disseny.[2]

Atres tres pedres presenten a Jarlabanke com el constructor de carreteres i ponts, i unes dèu mencionen als membres de la seua família, lo que fa possible seguir-la durant generacions.[2] El seu orgull per presentar-se com a constructor de carreteres i ponts mostra que era una llabor prestigiosa en la Suècia de el XI.[1]

L'inscripció ha segut objecte de controvèrsia respecte al significat del verp del nòrdic antic eiga (posseir), i sobre l'orige de la divisió en centenes.[2] Es va debatre si realment va posseir una centena o si se li senyalava com el cap (hersir) del rei de Suècia en la divisió, sense aplegar a un acort final.[1]

Omeljan Pritsak va senyalar que la prominent posició de Jarlabanke i les seues possessions mostren que ell i el seu clan es beneficiarien de part dels danegelds i del servici que els hòmens del seu clan proporcionarien com a mercenaris en la guàrdia varega en la Rus de Kiev.[4]

Les esteles

[editar | editar còdic]

Ademés de les pedres rúniques tractades en este artícul hi ha vàries més erigides per Jarlabanke i el seu clan com l'O 101, O 135, O 136, O 137, O 143, O 147, O 309 i O 310.[4] Totes elles es tracten separadament perque es varen erigir en relació en Estrid, la progenitora del clan de Jarlabanke.

Les restants pedres rúniques que es relacionen en els parents de Jarlabanke són: O 100, O 104, O 112, O 133, O 141, O 151, O 160, O 161, O 225, O 226, O 328, O 336, O 343 i O 344.[4]


A continuació es descriuen les esteles rúniques, catalogades segons l'informació almagasenada pel proyecte Rundata, a on se'ls assigna un còdic relatiu a la seua localisació, en este cas l'O corresponent a Uppland. Les transcripcions de les inscripcions rúniques del nòrdic antic es realisen segons l'estàndart dels dialectes suec i danés per a facilitar la comparació entre totes les inscripcions, mentres que la traducció a l'espanyol prové de la traducció a l'anglés que es proporciona en Rundata en la que apareixen els noms escrits en l'estàndart corresponent als dialectes islandés i noruec del nòrdic antic.

Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 127.

Esta pedra rúnica és del estil Pr2 (corresponent a la primera mitat de el XI). Està ubicada en l'iglésia de Danderyd. Es va trobar en l'interior d'un mur de l'iglésia i provablement va ser traslladada des de Täby per a ser usada en la construcció de l'iglésia. En esta pedra Jarlabanke va declarar que tenia a tot Täby baix el seu mando i que ell va fer el pont i va erigir vàries pedres rúniques en honor de sí mateixa mentres estava viu.

Transliteración llatina:

× iarla×baki × lit raisa [×] staina × þtorra at sik × kuikuan × auk bru þisa karþi × fur ont sina × auk × ain ati tabu ala-

Transcripció al nòrdic antic:

Iarlabanki let ræisa stæina þessa at sik kvikvan, ok bro þessa gærði fyr and sina, ok æinn atti Tæby alla[n].

Traducció a l'espanyol:

Jarlabanki va manar erigir estes pedres en memòria de sí mateixa mentres estava viu, va fer el pont en favor del seu esperit, i va posseir en solitari tot Táby.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 140.

Este fragment de pedra es troba en Broby, prop de les pedres rúniques de Broby bro i de l'O 150. Es va descobrir entre el empedrado del sol d'una casa. És una de les pedres rúniques de Jarlabanke que mencionen a hòmens que varen viajar a l'estranger (l'atra és O 136) per lo que també es cataloga com una pedra rúnica sobre Grècia, pero no se sap quí va ser el viager mencionat en el fragment.

Transliteración llatina:

× ...la×b(a)... ... han : entaþis * i kirikium

Transcripció al nòrdic antic:

[Iar]laba[nki] ... Hann ændaðis i Grikkium.

Traducció a l'espanyol:

Jarlabanki ... Ell va trobar el seu final en Grècia.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 142.

Esta estela rúnica és de l'estil estil Pr4 (corresponent a la segona mitat de el XI). Està ubicada en Fällbro, i es considera una de les pedres de Jarlabanke més importants perque a diferència de les demés va ser erigida en la seua memòria despuix de la seua mort. Va ser erigida per l'esposa de Jarlabanke, Ketiley, i el seu fill Ingifastr Jarlabankesson. La pedra ademés informa de que va ser realisada per Öpir, que va anar el més productiu mestre gravador de la seua época.

Transliteración llatina:

ikifastr ' lit ' raisa ' stain * uk ' bro ' kera ' eftiR ' iarlabaka ' faþur ' s[in ' uk ' sun ' io]runa ' uk ' ketilau lit ' at ' bonta ' sense ybir risti

Transcripció al nòrdic antic:

Ingifastr let ræisa stæin ok bro gæra æftiR Iarlabanka, faður sinn ok sun IorunaR, ok Kætiløi let at bonda sinn. ØpiR risti.

Traducció a l'espanyol:

Ingifastr va manar erigir la pedra i el pont va ser fet en memòria de Jarlabanki, el seu pare, el fill de Jórunnr. I Ketiley va encarregar (erigir-la) en memòria del seu espós. Œpir la va gravar.
Pedra rúnica O 148.

Esta pedra rúnica és de l'estil estil Pr3 (corresponent al tercer quarto de el XI). Està localisada en un bosc al suroest de Hagby, a on una carretera creuava una riera, i només a uns cent metros de la pedra O 147. La carretera va ser construïda pel clan de Jarlabanke i anava de la baïa d'Edsviken fins a Täby. La pedra rúnica informa de que va ser erigida per Ingifastr Eysteinsson (el pare de Jarlabanke) en memòria de la seua esposa Ragnfríðr, junt al seu fill Hemingr (el mig germà de Jarlabanke).

Transliteración llatina:

× inkifastr × lit × rista × runaR þisaR × aftiR × rahnfriþi × kuinu × sina × auk × -[m-](n)kr × aftiR × muþur × sina

Transcripció al nòrdic antic:

Ingifastr let rista runaR þessaR æftiR Ragnfriði, kvinnu sina, ok [Hæ]m[i]ngR æftiR moður sina.

Traducció a l'espanyol:

Ingifastr va manar gravar estes runas en memòria de Ragnfríðr, la seua esposa; i Hemingr en memòria de la seua mare.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 149.

Esta pedra rúnica es trobava en Hagby pero ha desaparegut. Es coneix de la seua existència pel dibuix que va fer d'ella Richard Dybeck en 1840. La pedra rúnica és una de les que Jarlabanke va manar erigir en la seua pròpia memòria i informa de que es va alçar junt al camí que es va traçar.

Transliteración llatina:

[iarlabaki × lit × -... ...tain × at * sialfan * sik * auk * braut ruþia]

Transcripció al nòrdic antic:

Iarlabanki let ... [s]tæin at sialfan sik ok braut ryðia.

Traducció a l'espanyol:

Jarlabanki va manar ... la pedra en memòria de sí mateix i va rebujar el camí.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 150.

Esta pedra rúnica, de la primera mitat de el XI, està situada en Karby, junt a la carretera, a poca distància de l'O 140 i les pedres rúniques de Broby bro. La part d'avall de la pedra es va destruir, actualment està fixa al sol en una base de formigó. En la pedra rúnica s'afirma que va ser erigida per Jarlabanke i la seua esposa en memòria del seu fill Sveinn. L'estil de la pedra aparenta ser Fp, encara que esta atribució és problemàtica perque correspondria a la generació del pare de Jarlabanke.

Transliteración llatina:

* iarlab]aki * auk * fastui * litu * raisa * stina * aftiR [* suain * sun * sense

Transcripció al nòrdic antic:

Iarlabanki ok Fastvi letu ræisa stæina æftiR Svæin, sun sinn.

Traducció a l'espanyol:

Jarlabanki i Fastvé varen manar erigir les pedres en memòria de Sveinn, el seu fill.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 164.

Esta pedra de l'estil d'estil Pr2-Pr3 (mediats de XI) està ubicada junt al pas elevat conegut com a pont de Jarlabanke. És una atra de les pedres rúniques que va erigir en vida en la seua pròpia memòria i en ella declara que va manar sobretot Täby. I conta que esta pedra va ser feta especialment per a commemorar la creació del pas elevat en benefici de l'ànima de Jarlabanke.

Transliteración llatina:

× iarlabaki × lit × raisa × stain × þisa × at sik × kuikuan ×× auk bru × þisa × karþi × fur ont × sina × auk ain ati × alan × tabu × kuþ hialbi ont hans

Transcripció al nòrdic antic:

Iarlabanki let ræisa stæina þessa at sik kvikvan, ok bro þessa gærði fyr and sina, ok æinn atti allan Tæby. Guð hialpi and hans.

Traducció a l'espanyol:

Jarlabanki va manar erigir estes pedres en memòria de sí mateixa mentres estava viu, i va fer el pont per al seu esperit, i va posseir en solitari tot Tábýr. Que Deu ajude a la seua ànima.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 165.

Esta pedra està ubicada en el pas elevat conegut com el pont de Jarlabanke, de la mateixa manera que la pedra anterior. Conté el mateix mensage de que la seua erecció va ser en memòria del propi Jarlabanque i en benefici de la seua ànima. Ademés afig que Jarlabanke manava sobretot Täby. És de l'estil estil Pr2 (segona mitat de el XI).

Transiteración llatina:

ia[r]labaki × li- ---sa × staina × þisa × at sik × kuikuan × auk bru þis(a) [× karþi fur ont ×] si-- --- × ati + (a)lan × tabu +

Transcripció al nòrdic antic:

Iarlabanki li[t ræi]sa stæina þessa at sik kvikvan, ok bro þessa gærði fyr and si[na ...] atti allan Tæby.

Traducció a l'espanyol:

Jarlabanki va manar erigir estes pedres en memòria de sí mateixa mentres estava viu, i va fer el pont per al seu esperit ... va posseir tot Tábýr.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 212 (inscripció A).

Esta pedra rúnica es troba en l'iglésia de Vallentuna i es desconeix quin era la seua ubicació original. Esta pedra rúnica destaca per estar gravada per abdós costats (inscripcions A i B) en mensages molt similars. En el costat As diu que Jarlabanke posseïx tot Täby, ya que el verp del nòrdic antic eiga pugues interpresarse com posseir, mentres que en la cara B es diu que posseïx la centena sancera. En l'última frase el verp eiga provablement signifique manar. Ademés este últim costat informa que la pedra va ser erigida quan havia encarregat fer el lloc de la centena. El costat B és posterior al costat A i provablement es va fer en acabant de que es trencara un tros de la pedra, segons sugerix el seu disseny. El costat A és d'estil the estil Pr2 (primera mitat de el XI) i el costat B és de transició entre el Pr2-Pr3 (mediats de XI), i en este temps el poder de Jarlabanke s'havia estés del poble de Täby per tota la centena.

Transliteración llatina:

A × iarlibaki × lit × raisa × stan + þina × a... ... ...kuan + han × ati ain × tabu × alan × -... ... ont hans +
B × iarlabaki × lit raisa × stain × þin- at sik kuikuan × auk × þinkstaþ × þina × karþi + auk × ain ati + alt hu-(t)ari × þita +
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 212 (inscripció B).

Transcripció al nòrdic antic:

A Iarlabanki let ræisa stæin þenna a[t sik kvi]kvan. Hann atti æinn Tæby allan. [Guð hialpi] and hans.
B Iarlabanki let ræisa stæin þenn[a] at sik kvikvan, ok þingstað þenna gærði, ok æinn atti allt hu[n]dari þetta.

Traducció a l'espanyol:

A Jarlabanki va manar erigir esta pedra en memòria de sí mateixa mentres estava viu. Va posseir en solitari tot Tábýr. Que Deu ajude el seu esperit.
B Jarlabanki va manar erigir esta pedra en memòria de sí mateixa mentres estava viu, i va fer el lloc de l'assamblea, i va posseir en solitari tota la centena.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 216.

Esta pedra rúnica es va trobar en l'iglésia de Vallentuna, pero actualment es troba en l'interior de la farmàcia de Vallentuna. Va ser erigida per un home que tenia un nom cristià, Johan, en memòria del seu pare Eysteinn. Es creu que este Eysteinn era el fill del fill de Jarlabanke, Ingifastr. Està realisada en l'estil Pr5 (finals de el XI o principis de el XII).

Transliteración llatina:

iuan ÷ lit ÷ raisa ' staina + ef... ' ai(s)-(a)in + faþur ' sense ÷ drosboi ÷ risti

Transcripció al nòrdic antic:

Ioan let ræisa stæina æf[tuR] Øys[t]æin, faður sinn. Drosboi risti.

Traducció a l'espanyol:

Jóhan va manar erigir estes pedres en memòria de Eysteinn, el seu pare. Drósbúi ho va gravar.
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 217.

Esta troba es trobava en l'iglésia de Vallentuna pero ha desaparegut. La seua inscripció es conserva gràcies a un dibuix de el XVII. En esta pedra s'anuncia que un tal Ingifastr va fer un pont. Es creu que este Ingifastr va ser el fill de Jarlabanke, i el pare del Eysteinn mencionat en la pedra anterior. Es relaciona a estes persones pel lloc comú en el que estaven les pedres i el fet de que O 216 i O 217 abdós varen ser gravades pel mestre gravador Drósbúi, lo que les unix en el temps.

Transliteración llatina:

ikifastr lit bro kiarua iftR * s...

Transcripció al nòrdic antic:

Ingifastr let bro gærva æftiR ...

Traducció espanyol:

Ingifastr va fer el pont en memòria de ...
Erro al crear miniatura:
Pedra rúnica O 261.

Esta pedra rúnica es troba en l'iglésia de Fresta, i el seu estil s'atribuïx a la transició entre Pr2-Pr3 (mediats de el XI). És una pedra més erigida per Jarlabanke en memòria de sí mateixa durant la seua vida, i també menciona que era l'únic amo de Täby.

Transliteración llatina:

iarlaba... lit × raisa × s[taina × þtorra × a]t sik × kuikuan × ¶ auk × bru × þisa × karþi × fur ont [×] s[in]a × auk × ain ati alan tabu

Transcripció al nòrdic antic:

Iarlaba[nki] let ræisa stæina þessa at sik kvikvan, ok bro þessa gærði fyr and sina, ok æinn atti allan Tæby.

Traducció a l'espanyol:

Jarlabanki va manar erigir estes pedres en memòria de sí mateixa mentres estava viu i va fer este pont pel seu esperit, i va posseir en solitari tot Tábýr.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Hadenius, Nilsson & Åselius 53.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Artícul Jarlabankestenarna en Nationalencyklopedin.
  3. Pritsak 1981:388
  4. 4,0 4,1 4,2 Pritsak 1981:389

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hadenius, Stig; Nilsson, Torbjörn & Åselius, Gunnar. (1996). Sveriges història. Centraltryckeriet, Borås. ISBN 91-34-51857-6
  • Pritsak, Omeljan. (1981). The origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distribuït per Harvard University Press per a l'institut d'investigació Harvard ucranià. ISBN 0-674-64465-4
  • Nationalencyklopedin


Referències

[editar | editar còdic]