Pedres rúniques de Broby bro

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Archiu:U 135, U 136 and U 137, Broby bro.jpg

Les pedres rúniques O 136, O 137 i O 135 s'han traslladat uns metros del seu emplaçament original per a evitar que es danyaren en la polució i les vibracions produïdes pel tràfic.

Hi ha sis pedres rúniques prop de Broby bro, un poble de la província sueca d'Uppland. Tres de les quals, O 139, O 140 i O 151 permaneixen en la seua ubicació original junt a la carretera, mentres que O 135, O 136 i O 137 han segut alluntades d'ella uns metros per a evitar la seua deterioració.

Les tres últimes pedres són de l'estil estil Pr2 per lo que es daten en el periodo comprés entre 1020-1050, encara que les relacions que s'extrauen dels seus texts indiquen que O 137 és la més antiga. Estes pedres pertanyen a un grup d'unes vint pedres rúniques denominades pedres rúniques de Jarlabanke, per estar relacionades en un cacic local i el seu clan. Junt en les inscripcions rúniques de Hargs bro i les pedres rúniques O 101, O 143 i O 147 formen un subgrup que se centra en la matriarca del clan anomenada Estrid.

O 137 diu que Estrid i Östen varen tindre un fill cridat Gag que va morir, i que quan la pedra va ser erigida Östen encara estava viu. Les pedres rúniques (O 135 i O 136) constituïxen un monument bessó que diu que Östen es va anar a Jerusalem i que va morir en l'imperi Bizantí. Estrid i Östen varen tindre atres tres fills: Ingefast, Östen i Sven, que construyerno un pont i un Túmulo en honor al seu pare. Estes pedres bessones revelen que Gag va morir relativament jove perque no se li menciona en elles.

Esta Estrid és la mateixa persona que es menciona en vàries de les pedres rúniques de Täby i atres llocs propencs de Uppland. Estrid va ser la matriarca d'un gran clan familiar cridat clan de Jarlabanke i va ser la yaya materna del poderós Jarlabanke que afirmava ser l'amo de tot Täby.

El gravador de la pedra rúnica de Snottsta O 329, a on es menciona a una Estrid i el seu germà Ragnfast, va ser Fot de la mateixa manera que les pedres rúniques del clan de Jarlabanke. Este indici sugerix que Estrid va nàixer en Snottsta (també escrit Snåttsta), es va casar en Östen de Täby i posteriorment es va casar per segona en Harg prop de Snottsta.

A continuació es descriuen les esteles rúniques, catalogades segons l'informació almagasenada pel proyecte Rundata, a on se'ls assigna un còdic relatiu a la seua localisació, en este cas l'O corresponent a Uppland. Les transcripcions de les inscripcions rúniques del nòrdic antic es realisen segons l'estàndart dels dialectes suec i danés per a facilitar la comparació entre totes les inscripcions, mentres que la traducció a l'espanyol prové de la traducció a l'anglés que es proporciona en Rundata en la que apareixen els noms propis en l'estàndart corresponent als dialectes islandés i noruec del nòrdic antic.

O 135

Esta pedra forma un conjunt monumental junt a la pedra O 136.

Transliteración llatina:

× ikifastr × auk × austain × auk × suain × litu * raisa + staina þtorra * at * austain faþur × sense × auk × bru × þtorra karþo × auk × hauk þana ×

Transcripció al nòrdic antic:

Ingifastr ok Øystæinn ok Svæinn letu ræisa stæina þessa at Øystæin, faður sinn, ok bro þessa gærðo ok haug þenna.

Traducció a l'espanyol:

Ingifastr i Eysteinn i Sveinn varen manar erigir estes pedres en memòria de Eysteinn, el seu pare, i varen fer este pont i este túmulo.

O 136

La pedra rúnica O 136 una de les pedres rúniques que mencionen Grècia. Ademés és una de les dos pedres rúniques de Jarlabanke que mencionen viages a l'estranger, junt en la pedra O 140. És una pedra grisa obscura d'1,73 m d'alt i 0,85 m d'ample en decoració del estil Pr2 En 1857 Richard Dybeck va anotar que s'havia descobert en el sol cinc anys arrere. Una chicoteta part descollava del sol quan el terreny va ser llaurat i aixina va ser descoberta per l'agricultor, que la va alçar i va deixar en peu en el mateix lloc. Algunes menuts trossos es varen desprendre accidentalment en alçar-la i la part superior d'algunes runas es varen perdre.

No se sap en certea la raó per la que Eysteinn va ser a Grècia i a Jerusalem, perque la paraula sœkja (registrada com sotti, en passat) és interpretable. Significa «buscar» pero també pot significar «atacar», com en les pedres Sö 166 i N 184, pero també «visitar» o «viajar». Per lo tant Eysteinn podria identificar-se com un dels primers sueones que peregrinaron cap a Jerusalem, pero Jesch aduïx que a jujar pels eixemples d'atres inscripcions l'accepció de «atacar» és la més provable. La traducció de sœkja del proyecte Rundata també és atacar.

Transliteración llatina:

× astriþr × la(t) + raisa × staina × þtorra × [a]t austain × buta sense × is × suti × iursalir auk antaþis ub i × kirkum

Transcripció al nòrdic antic:

Æstriðr let ræisa stæina þessa at Øystæin, bonda sinn, és sotti IorsaliR ok ændaðis upp i Grikkium.

Traducció a l'espanyol:

Ástríðr va manar erigir estes pedres en memòria de Eysteinn, el seu marit, que va atacar Jerusalem i va trobar el seu final en Grècia.

O 137

Transliteración llatina:

* aystin * auk * astriþr * raistu * stina * aftir * kak * sun * sense *

Transcripció al nòrdic antic:

Øystæinn ok Æstriðr ræistu stæina æftiR Kag(?)/Gag(?), sun sinn.

Traducció a l'espanyol:

Eysteinn i Ástríðr varen erigir estes pedres en memòria de(?)/Gagr(?), el seu fill.

O 139

Transliteración llatina:

... ...sti ' ru... ... * hia(l)... ... hans

Transcripció al nòrdic antic:

... [ri]sti ru[naR] ... hial[pi] ... hans

Traducció a l'espanyol:

... va gravar les runas ... que ajude ... el seu ...

O 140

La pedra O 140 està en la parròquia de Täby, en Broby, prop de les pedres O 136 i O 150. Es tracta d'un fragment de granit decorat en l'estil Ringerike (Pr2). Va ser descoberta per Richard Dybeck entre els fonaments d'una chicoteta edificació. Dybeck va buscar sense èxit el restant de la pedra. Inicialment el fragment es va traslladar a una ala junt a la carretera entre Hagby i l'iglésia de Täby, pero en 1930 es varen traslladar junt a la carretera. És una de les dos pedres rúniques de Jarlabanke que mencionen a hòmens que varen viajar a l'estranger.

Transliteración llatina:

× ...la×b(a)... ... han : entaþis * i kirikium

Transcripció al nòrdic antic:

[Iar]laba[nki] ... Hann ændaðis i Grikkium.

Traducció:

"Jarlabanki ... ell va trobar el seu fi en Grècia."

O 151

Transliteración llatina:

× þurbiarn × uk × ikiþura × litu × raisa × ist[ai]n × þina × iftiR × ikul × faþur sense × uk × irinui × iftiR × buanta sense × uk afti(R) ---

Transcripció al nòrdic antic:

Þorbiorn ok Ingiþora letu ræisa stæin þenna æftiR Igul, faður sinn, ok Ærinvi æftiR boanda sinn ok æftiR ...

Traducció a l'espanyol:

Þorbjôrn i Ingiþóra varen manar erigir esta pedra en memòria de Ígull, el seu pare; i Erinvé en memòria del seu marit i en memòria de ...

Bibliografia

• Elmevik, L. & Peterson, L. (2008). Rundata 2.5/Samnordisk runtextdatabas. Institutionen för Nordiska språk, Uppsala Universitet
• Jesch, Judith (2001). Ships and Men in the Clapix Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Vore's. Boydell Press. ISBN 0-85115-826-9.
• Pritsak, Omeljan. (1981). The origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distribuït per Harvard University Press per a el Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4.
• Wessén, E. (1940–1943). Sveriges runinskrifter: VI. Upplands runinskrifter de l'1, Stockholm: Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitets Akademien.
• Wessén, Elias (1943–1946). Sveriges runinskrifter: VII. Upplands runinskrifter del 2, Stockholm: Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitets Akademien.
• Wessén, Elias (1949–1951). Sveriges runinskrifter: VIII. Upplands runinskrifter del 3, Stockholm: Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitets Akademien.
• Wessén, Elias (1953–1958). Sveriges runinskrifter: IX. Upplands runinskrifter del 4, Stockholm: Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitets Akademien.