Heimskringla

Erro al crear miniatura:

Heimskringla

Una de les pàgines del Heimskringla.

Heimskringla (en espanyol, «Círcul del món») és un conjunt de sagues nòrdiques redactades en nòrdic antic en Islàndia al voltant de l'any 1225 pel escaldo i historiador Snorri Sturluson. També és coneguda com a Crònica dels reis nòrdics.

És una recopilació de setze relats que comprén uns 400 anys de història sobre les vides dels reis de Noruega, des del seu començ llegendari protagonisat per la dinastia dels Ynglingos fins a la coronació de Magnus V, fill del jarl Erling Skakke, i la mort d'Eystein Meyla en 1177. Les fonts exactes de la seua obra són motiu de discussió, pero inclouen sagues de reis anteriors, com la Morkinskinna, la Fagrskinna i les històries sinópticas noruegues de el XII, aixina com tradicions orals, especialment molts poemes escáldicos. Snorri Sturluson reconfigura i rescribe els vells relats, alguns procedents de la tradició oral, en un estil fresc i contemporàneu de persones i fets històrics en una excelent prosa narrativa medieval; per a això Snorri combina texts procedents de les Eddas, sagues islandeses, poesia escáldica i divers material de respal.

El valiós contingut de Heimskringla ajuda a comprendre l'evolució social i política de l'Europa septentrional, llegendària, vikinga i medieval i ha segut base per a estudis a l'efecte.

Títul

En el primer còdex de l'obra falta la primera pàgina. La segona escomença per la frase «Kringla heimsins», que significa «el círcul del món», d'ahí prové el títul Heimskringla.

Resumixen

La Heimskringla es compon de vàries sagues, a sovint categorisades en tres grups, lo que conferix al conjunt de l'obra el caràcter d'un tríptic. La saga narra les lluites dels reis, l'establiment del regne de Noruega, les expedicions nòrdiques a diversos països europeus, aplegant inclús fins a Palestina en la saga de Sigurd el Creuat, a on la flota noruega és atacada per pirates àraps musulmans, als que es denomina vikingos. Les històries es narren en energia, brindant una image de la vida humana en totes les seues dimensions. La saga és una epopeya en prosa, rellevant per a el història no solament de Escandinavia, sino de les regions incloses en la més àmplia diàspora escandinava medieval. La primera part de la Heimskringla té les seues raïls en la mitologia nòrdica; a mida que alvança la colecció, faula i fets s'entremesclen, pero els relats són cada volta més fiables des del punt de vista històric.

La primera secció narra la prehistòria mitològica de la dinastia real noruega, els Ynglings, i traça els linajes entrellaçats de Frey dels Vanir i Odín dels Æsir, descrits ací com els esperits més nobles de l'humanitat que es repetixen en patrons cíclicos que comprenen les nacions d'Europa i més allà (incloent Etiopia), indicant un complex conjunt filosòfic de metempsicosis (és dir, reencarnació) i desafiu a la mort (p. eix., el història de Örvar Odd). Els traços procedixen de l'orient, en Asgard en el seu orige, la mare de les ciutats per als llegendaris asiàtics que Snorri Sturlasson coneix com els Æsir. Les sagues posteriors estan (en poques excepcions) dedicades a governants individuals, escomençant per Halfdan el Negre.

Una versió de la Óláfs saga helga, sobre el sant Olaf II de Noruega, és la part principal i central de la colecció: Els 15 anys de regnat de Olaf ocupen aproximadament un terç de tota l'obra.

A continuació, la saga d'Harald Hardrada narra l'expedició de Harald a l'Orient, els seus lluents ardits en Constantinopla, Síria i Sicília, els seus guanys en matèria d'escaldisme i les seues batalles en Anglaterra contra Harold Godwinson, fill de Godwin, comte de Wessex, a on va caure en la batalla de Stamford Bridge en 1066, solament uns dies ans que Harold caiguera en la batalla de Hastings. Despuix de presentar una série d'atres tipos, la saga termina en Magnus V de Noruega.

Contingut

La Heimskringla conté les següents sagues:

1. Saga Ynglinga, saga de la dinastia dels Ynglingos
2. Hálfdanar saga svarta, saga d'Halfdan Svarte (el Negre)
3. Haralds saga ins hárfagra, saga d'Harald Hårfagre (mort ca. 931)
4. Hákonar saga góða, saga d'Hakon el Bo (mort ca. 961)
5. Haralds saga gráfeldar, saga del rei Harald Grafeld (mort ca. 969)
6. Óláfs saga Tryggvasonar, saga del rei Olaf Tryggvason (mort en 1000)
7. Óláfs saga helga, saga d'Olaf Haraldson (mort en 1030)
8. Magnúss saga góða, saga de Magnus el Bo (mort en 1047)
9. Haralds saga Sigurðarsonar, saga d'Harald Hardrade (mort en 1066)
10. Óláfs saga kyrra, saga d'Olaf Kyrre (mort en 1093)
11. Magnúss saga berfœtts, saga de Magnus el Descalce (mort en 1103)
12. Magnússona saga (Sigurðar saga jórsalafara, Eysteins ok Ólafs), saga dels fills de Magnús: Sigurd el Creuat (mort en 1130) i els seus germans
13. Magnúss saga blinda ok Haralds gilla, saga de Magnus el Cego (destronat en 1135)
14. Haraldssona saga, saga dels fills de Harald: Sigurd (mort en 1155), Øystein (mort en 1157) i Inge (mort en 1161)
15. Hákonar saga herðibreiðs, saga d'Hakon Herdebreid (mort en 1162)
16. Magnúss saga Erlingssonar, saga de Magnus Erlingson (mort en 1184)

Bibliografia

• Sturluson, Snorri. Heimskringla: History of the Kings of Norway, trad. Lee M. Hollander. Reprinted. University of Texas Press, Austin, 1992. ISBN 0-292-73061-6
• STURLUSON, Snorri / LAGARDA, Ferran (2020). Heimskringla. L'epopeya vikinga de Sigurd el Creuat, terror de Menorca, conquistador de Sidón, rei de Noruega. Alfajarín: 2020. ISBN: 9788496810693
• Bagge, Sverre (1991), Society and Politics in Snorri Sturluson's Heimskringla, University of Califòrnia Press, ISBN 0520068874; ISBN 978-0520068872