Yngvi

Yngvi, Yngvin, Ingwine, Inguin són noms que estan relacionats en l'antic teónimo Ing, segons pareix un antic nom del deu nòrdic Freyr (originalment un epítet, que significava, senyor).

Ingwaz en l'Idioma proto-germànic va ser un dels tres fills del primer home Mannus i l'antepassat mític de les tribus germàniques de la zona del mar del Nort, ademés de la reconstrucció del nom de la runa Futhark Major ŋ.

En el anell de Pietroassa, pertanyent al periodo en que els visigodos habitaven Romania, està escrit en runas molt danyades: gutanī [i(ng)]wi[n] hailag («Per a Ingwi dels godos. Sant»).

Etimologia

El nòrdic antic Yngvi, aixina com l'alt alemà antic Inguin i l'anglés antic Ingƿine, deriven del proto-germànic * Ingwaz. Els canvis de sò en el proto-germànic tardà varen transformar * Ingwaz en * Ingwi (z) en el cas nominatiu i * Ingwin en el cas acusativo. Que el seu epítet * Fraujaz apareix en els composts nòrdics antics Ingvifreyr i Ingunarfreyr, aixina com en l'anglés antic fréa inguina, els quals signifiquen 'Senyor dels Inguins', i. el meu. el deu Freyr, indica clarament que les dos deidades són iguals o es sincretizaron en algun periodo molt primerenc de la migració germànica (o possiblement abans). Els Ingvaeones, que varen ocupar un territori aproximadament equivalent a l'actual Dinamarca, Frisia i els Països Baixos en el canvi de mileni, varen ser mencionats per Plinio el Vell en les seues Històries Naturals com una de les "cinc tribus germàniques". Tácito afirma la seua descendència dels tres fills de Mannus o * Mannaz afí a Manus en l'hinduisme, el "primer home", dels quals * Ingwaz va poder haver segut un. Atres noms que conserven el teónimo són Inguiomerus o Ingemar i Yngling, el nom d'una antiga dinastia escandinava.