Thor

Thor

Thor (del nòrdic antic Þórr, pronunciat /θoːrː/ en islandés antic i /θo͡o̯r̥/ en islandés modern) és el deu del tro i força en la mitologia nòrdica i germànica. El seu paper és prou complex, ya que tenia influència en àrees molt diferents, tals com el clima, les collites, la protecció, la consagració, la justícia, les bregues, els viages i les batalles.

Una volta que el procés d'cristianización va ser completat, la figura de Thor va ser demonizada per la creixent influència d'misionero cristians. En acabant de que el cristianisme se cimentara, restants de la seua fe es varen conservar de forma clandestina principalment en àrees rurals, sobrevivint aixina fins a temps moderns en el folclore germà i més recentment reconstruït baix diverses formes en el neopaganismo germànic.

Etimologia i orígens

Etimologia

El nom del deu és Þórr en nòrdic antic, Þunor en anglosaxó, Thunaer en sajón antic, Thonar o Donar en neerlandés antic i antic alt alemà i þunraR en protonórdico.

Totes estes formes deriven del protogermánico Þunraz. Té el mateix orige que la paraula tro en anglés thunder, (inclús la mateixa paraula castellana "tro") de la mateixa manera que la paraula alemana Donner, la neerlandesa donder, la sueca tordön, i la danesa i noruega torden. Són totes, a la seua volta, cognadas de la paraula llatina tonitrum, d'a on procedixen el francés 'tonnerre' o l'espanyol 'tro'.

A la seua volta es pot trobar interrelació, tant descriptiva com a etimològica, en el deu de la mitologia grega Zeus, Ζεύς, del grec antic, el qual coincidix en Thor en aspectes generals. Per eixemple, tant Zeus com Thor comprenen deidades del tro, eixercixen un paper protagoniste i abdós es corresponen com els deus més venerats en les seues respectives #mitologia. En grec antic el nom del deu és Ζεύς, (Zeús), en el cas nominatiu i Διός, (Diós), en el genitiu. La mateixa paraula llatina deus —de la qual deriven moltes atres paraules com va donar (italià), dieu (francés), deu (espanyol), déu (català), deus (gallec), etc.— coincidix en Zeus i per tant en Thor, encara que Zeus i deus deriven de la raïl protoindoeuropea *dyeu-/*dyu, similar al védico 'dyaus': 'la claritat', 'la força'; i tro, Thor i thunder de *(s)tinguesə. No obstant, cal tindre sempre clar que el grec Ζεύς i el llatí Iu-ppiter es corresponen, etimológicamente parlant, en el deu Tīwaz ← *deiwos, forma que dona alemà antic Zîo, en nòrdic Týr i en anglosaxó Tíġ, Tíw.

Orígens i paralels indoeuropeos

Els pobles indoeuropeos i posteriors, tenien un deu del cel, llampades i trons. Thor va sorgir provablement heretant les principals característiques de les religions indoeuropeas i es va desenrollar baix l'idiosincràsia cultural i religiosa regional dels pobles germànics. Segons la teoria de Georges Dumézil, hi havia tres deus principals entre els pobles indoeuropeos, cada u en una funció particular, i entre ells el deu del cel i el tro era qui ocupava la posició principal.

Tácito, en la seua obra Germania realisa una interpretatio romana a la cultura dels germans i identifica a Donar en Hércules, de la qual cosa pot deduir-se que les seues característiques essencials eren molt similars. Com a personificació del poder i sobre els seus atributs compartien moltes similituts, Thor en un martell i Hércules en un garrot i abdós daus a la glotonería. Ademés Tácito menciona que els teutones adoren a Hércules en vores que criden barditus, especialment abans de les batalles. Açò pot comparar-se en lo que succeïa en l'antiga Ática, a on els atenienses acodien al oràcul de Delfos aconsellats pels Peán cantant un conjur mític de victòria. Esta vora de Peán va passar al mit d'Apolo i el seu victoriós combat davant la serp Pitón.

Donar era el deu principal dels batavios en el centre del seu cult en l'actual Nimega, Països Baixos, en a on s'han trobat dos temples a l'aire lliure i un tercer en la propenca ciutat de Elst. En Germania Inferior, datant dels primers sigles, s'han trobat braçalets, monedes i pedres en inscripcions llatines que indicaven que havien segut ofrendadas a Donar. Les inscripcions en la seua majoria tenien el nom de Hercules Magusanus que era com els romans cridaven al deu principal dels batavios. Inscripcions en este nom s'han trobat en diverses parts com Houten, Tielland, Ubbergen, Westkappelle i Vetera en Holanda, Bonn en Alemània i Roma en Itàlia. La raó per la qual el seu nom es va dispersar tant és perque els batavios varen entrar al servici dels romans i d'eixe modo ho varen divulgar per tot l'imperi, i en ser Donar un deu de la batalla, era particularment popular entre els guerrers batavios.

L'idea d'un deu del cel i la tormenta en un arma arrojadiza tal com el martell de guerra de Thor i en un carro és una antiga image de deu. La deidad hitita Teshub és representada de forma molt similar, llevat que en un astral i el deu hindú Indra també posseïx un carro i la seua arma principal són els rajos.

En moltes pintures escandinaves en roques i làpides es troben figures masculines alçant martells o astrals i en alguns casos també labrys o destras, en ocasions en representacions fàliques (per eixemple, la tomba de Kivik), la qual cosa pot ser interpretat com un símbol de poder i representar una deidad. El martell de Thor en l'àrea nort d'Alemània i el garrot de Donar en el sur varen ser durant el paganisme tardà, posterior als petroglifos, un amulet de fertilitat, en particular femenina.

Atres paralels a mits del Indo és el de la lluita del deu del tro en serps o dragons. En el cas de Thor combatent en la serp del Midgard, per als grecs existixen casos anàlecs com la lluita d'Apolo contra Pitón, Heracles contra la Hidra de Lerna, en la mitologia hitita el deu Teshub i la serp dragó Illuyanka, i en la mitologia hindú la lluita del deu Indra en el dragó Vritra segons ho relata el Rig Vedá. El mit de la lluita en la serp és una característica evident en totes estes cultures, com un símbol de lluita en la regió dominant.

Existix també, cert paralelisme entre les formes de diàlec entre Thor i Odín en Hárbardsljód, en els registrats entre Indra i Varuna d'acort al Rig Veda. Segons Dumézil estos diàlecs no mostren un to agressiu de conflictes entre diferents cults, sino més be una antiga forma de diàlec basat en la diferent naturalea dels deus i la seua funció en diferents àrees.

La majoria de les característiques antropomórficas de Thor són comparables en les de Indra respecte al pèl i a l'us de barba. Indra és de cabellam i barba rossa segons és descrit en Rig Veda, mentres que Thor és apanollat i abdós són en essència deus filantrópicos.

Existixen similituts sobre la veneració d'arbres consagrats al deu del tro. Els germans veneraven boscs sagrats i l'arbre del deu del tro, era el roure. Per als grecs Zeus també governava sobre els trons, llampades i la pluja i en ocasions se li coneixia en el sobrenom de "Tonante" o "Tronituante". Els roures eren els arbres consagrats a Zeus i inclús tenien un roure oracular en Dódona, el seu paralel romà Júpiter, el qual també era adorat com a deu de la pluja i el tro era igualment associat en ells. Els eslaus veneraven estos arbres que eren consagrats al deu del tro Perun del com s'han trobat en Nóvgorod imàgens del deu en un astral en rajos en la mà. Els lituans tenien per deidad principal a Perkunas, deu del tro i de la llampada al com de la mateixa manera que als anteriors li consagraven els roures.

Paganisme tardà

L'idea de Thor entre els pobles germànics era uniforme, pero va haver molts desenrolls i canvis, p. eix. en la seua posició i ranc, particularment entre el periodo romà, el periodo de les grans migracions i l'era vikinga. Odín ocupa la major posició dins del panteón nòrdic, reemplaçant a l'antic deu del cel Tyr, per lo que Thor es troba en un nivell inferior de jerarquia, a lo manco segons lo que relata la poesia escáldica. No obstant Thor era el principal deu venerat pels llauradors. Tenia temples, arboledas sagrades, i molts topònims encara presents majorment en Noruega, Suècia, Islàndia i Anglaterra fan referència al seu nom. L'image de Odín com a deu major era comú principalment entre els nobles i en conseqüència es reflectia en els poemes dels escaldos, lo que va tindre gran impacte posteriorment en les Eddas, escrites en el XIII. Com el procés d'cristianización dels pobles i tribus germàniques anava unit a la destrucció de tot lo pagà, es va conservar molt poca informació sobre el deu. La major font d'informació sobre Thor es troba en les sagues islandeses i les Eddas, no obstant moltes d'estes obres no es varen lliurar de les influències cristianes.

Característiques

Thor tenia una gran àrea d'influència des de controlar el clima i les collites fins a la consagració, justícia, protecció i batalles. Per això en moltes ocasions li'l considerava com una deidad suprema. L'atribut més obvi del deu és el seu aspecte guerrer, gran cantitat de mits ho descriuen obrint-se pas en el seu martell de guerra entre hordes de jagantes. No obstant Thor en el paper de guerrer complix un rol protector, a diferència de Odín que cridava als seus seguidors a la batalla per a la mort i la glòria, per això Thor va tindre un cult més estés entre les comunitats més pacífiques de llauradors i artesans. Per als islandesos Thor era el patró de la llei, i el þing obria els dijous en el seu honor i era invocat en la majoria dels #jurament.

En Haustlöng un dels kenningars per al deu és "pensador profunt", i si be en la majoria de les ocasions preferix l'acció directa a l'estratègia, numerosos mits ilustren el seu saber, tal com és el cas del poema éddico Alvíssmál a on Thor enganya a l'sabio nano Alvíss, pretenent de la seua filla, en una competència de adivinanzas que Thor s'encarrega d'estendre fins al matí per a que els primers rajos del sol convertixquen en pedra al nano. En la saga de Gautrek es relata que Thor desafia a Odín sobre el destí del net de jagants, Starkad, en una série de maldiccions que contrarresten moltes de les bendicions que li otorga Odín. Ademés, Thor és associat en les runas i en la consagració, també és posseïdor d'habilitats màgiques, la resurrecció de les seues cabres, el seu canvi de tamany i forma.

Com a deu del cel, també té un rol de fertilitat. Es creïa que les llampades de les tormentes d'estiu maduraven els cultius. El martell de Thor sobre la falda de la nóvia, tal com es relata en Þrymskviða, sugerix un ritual de fertilitat i una interacció simbòlica entre el cel i la Terra.

Genealogia

Thor és fill del deu major Odín i de la deesa Jörð, personificació de la Terra. La seua esposa és Sif, en qui va tindre una filla anomenada Þrúðr, la qual és una valquiria el nom de la qual significa "força" o "poder". En la jaganta Járnsaxa va tindre un atre fill cridat Magni, que significa "fort". També és pare de Móði, el nom de la qual significa "ira", pero no hi ha informació en els mits sobre quí és la seua mare. Els noms dels seus fills semblen ser personificacions de tots els atributs que caracterisaven a Thor. Ademés, el deu també té un fillastre cridat Ullr, fill de Sif del com no es menciona al seu pare.

En el pròlec evemerista de la Edda prosaica també s'indica que té un fill en Sif cridat Lóriði, i es mencionen unes dèsset generacions de descendents; pero este pròlec és apócrifo i tenia l'intenció de donar una possible explicació sobre cóm els Æsir varen aplegar a ser adorats des d'una òptica cristiana.

Possessions

Mjolnir

Artícul principal → Mjolnir.

L'objecte més representatiu de Thor és el seu martell de guerra de mànec curt, cridat Mjolnir, creat pels nanos Sindri i Brokk. Té la propietat de mai fallar en el seu blanc i despuix de ser tirat sempre retorna a les mans del seu amo, ademés pot encollir-se i ser dut en dissimule en la roba i també pot ser utilisat per a tirar rajos. Per a alçar el seu martell, Thor utilisa un cinturó que aumenta la seua força, cridat Megingjörð, i un parell de guants especials de ferro. Mjolnir és la seua arma principal a l'hora de combatre als jagants, sent calificada pels deus com el més preciós de tots els treballs dels nanos i l'arma més poderosa que posseïxen els deus en el seu defensa contra les forces de Jötunheim. El martell es va convertir en un símbol del deu i en un amulet i peça d'ornament molt popular durant l'era Vikinga i icon del paganisme nòrdic i germànic.

Carro

Thor viaja en un carro que és tirat pels macho cabrío màgics cridats Tanngrisnir i Tanngnjóstr. Tenien la peculiaritat de que Thor podia cuinar-los i després si necessitava continuar el seu viage, cobria els ossos en la pell i utilisava el poder regenerador del seu martell per a tornar-los a la vida. En una ocasió en que va demanar hostage en la cabanya d'uns llauradors per a passar la nit, va cuinar els mascle cabrío i un dels fills de la família, cridat Þjálfi, va quebrar un dels ossos, de modo que quan Thor els va tornar a la vida al matí següent, va notar que un d'ells coixejava. L'ira de Thor va ser enorme i per a subsanar el problema Þjálfi i la seua germana Röskva es varen convertir en les seues sirvientes i li varen acompanyar en moltes de les seues travessies. El poema escáldico Haustlöng relata que la terra era arrasada i les montanyes es baden quan Thor viajava en el seu carro.

Bilskirnir

Artícul principal → Bilskirnir.

Thor viu en l'Asgard, en el regne de Þrúðheimr o Þrúðvangr, que significa "Llar de la força". Allí viu en la seua esposa Síf i els seus fills en el palau cridat Bilskirnir, el qual segons és relatat en Grímnismál, és el més gran de tots els edificis i posseïx 540 habitacions. Segons es relata en Hárbarðsljóð, encara que és l'única font que ho menciona, Thor rebria allí als llauradors i esclaus morts.

Mits

Edda poètica

Völuspá

Völuspá és el primer poema de la Edda poètica i un dels més coneguts. En este text Odín consulta a una völva qui li relata tot el seu coneiximent sobre el passat i el futur del món i Thor és mencionat en vàries oportunitats.

La primera menció al deu es realisa quan es relata sobre cóm va donar mort al jagant disfrassat que havia reconstruït part de les muralles del Asgard i havia demanat a Freyja a canvi. Loki qui havia ideat eixe pla, al final conseguix que el jagant no complixca en la total construcció i per això no puga dur-se a Freyja, no obstant el jagant es lleva el seu disfràs i ple d'ira amenaça als deus, pero Thor no tarda en aparéixer i donar-li mort en el seu martell.

Ademés sobre el final del poema es relaten els fets que succeiran durant la batalla del fi del món, el Ragnarök. La völva coneixedora del futur descriu els successos d'esta batalla i entre ells, la mort de Thor que ocorreria a penes donara mort a la serp jaganta del Midgard, Jörmundgander la qual en morir expele el seu verí sobre Thor, qui retrocedix nou passos i cau mort.

Hárbarðsljóð

En Hárbarðsljóð es relata una disputa entre un barquero rudo cridat Hárbardr i Thor qui retornava cap al Asgard, després de combatre jagants en Jotunheim. El barquero sembla ser Odín disfrassat encara que alguns comentaristes com Vyktor Rydberg argumenten que el paper sembla ser més adequat per a l'enganyós deu Loki.

Thor s'identifica i menciona la seua descendència mentres que el barquero diu cridar-se Hárbardr. En la disputa verbal el barquero resulta ser més astut que Thor ya que coneix molt sobre les seues aventures i les minimisa. Finalment es nega a acostar-se a la costa i ajudar-ho a eixir de la terra dels seus enemics els jagants, prolongant el diàlec i burlant-se del deu en astuts i irritantes comentaris.

Grímnismál

En el poema Grímnismál es realisa una llista de les morades dels deus i entre elles es fa una breu menció a Thor, citant el lloc a on morava el deu en el seu palau cridat Bilskirnir en Thrudheim. Més alvance hi ha una estrofa prou críptica que fa referència al deu creuant el pont de Bifrost mentres est ardix en flames.

Hymiskviða

Hymiskviða és un poema format per fragments de mits en molt poca estructura, a on les escenes se succeïxen d'una forma poc natural. Es relata la preocupació de Ægir per no tindre un caldero lo suficientment gran com per a preparar cervesa per a tots els Æsir que van a visitar-li. Tyr recorda un gran caldero en possessió del jagant Hymir i junt a Thor es dirigixen a la seua morada. Despuix d'aplegar Thor menja tant que no queda res per als demés per la qual cosa deuen dirigir-se a peixcar. Després es relata que utilisant com carnada el cap d'un bou Thor peixca a la serp del Midgard, pero el jagant atemorisat talla el cordel i el deu, al vore que el seu assut se li escapa, li tira el seu martell, fent que la serp s'afone en les profunditats provocant #tremolació en la terra. Despuix de retornar el jagant repta a Thor en la seua força desafiant-ho a trencar una tassa màgica. Thor sabia que esta tassa solament podia trencar-se si era tirada al cap del jagant, per la qual cosa li la va tirar i la va fer añicos. Després d'açò el jagant els dona l'enorme caldero, i despuix de la seua partida va obrint-se pas entre hordes de jagantes. Finalment retorna a la morada de Ægir i li entrega el caldero per a que preparara cervesa.

Atres versions similars encara que menys desenrollades d'este relat es varen conservar en els poemes escáldicos Húsdrápa i Ragnarsdrápa, abdós preservats en la Edda prosaica.

Þrymskviða

En el poema Þrymskviða es relata que el jagant Þrymr havia furtat el martell de Thor, Mjölnir i pretenia a Freyja com a esposa com a pagament per a tornar-ho. En lloc de Freyja, els Æsir varen conseguir convéncer a Thor de que es vestira com una nóvia i Loki com la seua criada i abdós aixina disfrassats viagen a Jötunheim per a la "boda". L'identitat de Thor és cómicamente senyalada ya que en la cerimònia de recepció el deu es menja un bou sancer, mentres Loki intenta donar explicacions a penes creibles per a eixe estrany comportament d'una dama dient que la seua fam és frut del llarc viage i de l'ansietat per la boda. Els jagants en certa manera accepten estos arguments i quan planegen consagrar l'unió, el jagant coloca el martell Mjölnir en la falda de la suposta nóvia, en la qual cosa immediatament Thor ho pren, s'arranca el seu disfràs de nóvia i ho mata, fent lo mateix en el restant dels familiars del jagant invitats a la reunió.

Alvíssmál

En Alvíssmál es relata que la filla de Thor, Þrúðr estava promesa al sapient nano Alvíss, fet que va ocórrer durant l'absència del seu pare. El deu va idear un pla per a fer fracassar els plans de matrimoni del nano. Li va dir a Alvíss que degut a que era de molt baixa estatura, devia llavors demostrar el seu saber. El nano va acceptar el repte i Thor va començar una prova de preguntes i respostes que es va encarregar d'estendre fins a l'amanecer, de modo que quan varen eixir els primers rajos del sol ho varen convertir en pedra, tal com li succeïa a tots els nanos en contacte en la llum solar.

Lokasenna

En Lokasenna els deus insulten a Loki durant una reunió celebrada en la morada de Ægir, a la qual Loki, qui no havia segut invitat, acodix, mata a un dels sirvientes i insulta als deus. En la traducció del poema per Lee M. Hollander, aclarix que no totes les acusacions que Loki fa eren acceptades per la tradició popular i en molts casos sembla que els deus no es molesten en refutarlas.

Thor fa la seua aparició sobre el final de l'obra després de que els deus per tanda intentaren assossegar a Loki i evitar disputes en la casa de l'amfitrió, tal com ho establien les regles d'hospitalitat. Thor dispost a una acció directa li amenaça en el seu martell. Loki continua burlant-se d'ell, contant l'ocasió en que durant un terremot es va refugiar en lo que va resultar ser el dit del guant d'un jagant, i del seu gula, pero davant una nova amenaça de fer-ho callar en el seu martell, Loki decidix retirar-se reconeixent que solament Thor li provocava temor ya que era un gran guerrer.

Edda prosaica

Gylfaginning

Gylfaginning és la primera part de la Edda prosaica i en ell es relata el viage de Gylfi al Asgard, i la seua descripció dels deus, entre els quals Thor és mencionat.

Més alvance es relata l'ocasió en que Thor mamprén un viage junt a Loki cap a la terra dels jagants, Jotunheim, per a combatre'ls. Viajant en el seu carro, en aplegar la nit es detenen en la casa d'uns llauradors solicitant hospitalitat. Thor mata a les seues cabres i les prepara per a sopar junt en les famílies de llauradors. No obstant el fill d'ells, cridat Þjálfi trenca un dels ossos i quan al matí següent, el deu coloca el cuiro sobre els ossos i invoca el poder del seu martell per a retornar les cabres a la vida, nota que un dels seus animals coixeja. El deu s'ompli d'ira i ixen centelleigs/centellejos dels seus ulls, per lo que el fill del llaurador, atemorisat confessa que ell ha segut qui ho ha quebrat. Per a assossegar l'ira del deu ell i la seua germana Röskva passen a ser les seues sirvientes o thralls. Des d'eixe moment li acompanyen en moltes de les seues jornades de combat als jagants del gebre.

Artícul principal → Lokrur.

Despuix d'eixe incident partix de la casa del llaurador junt a Loki i els dos sirvientes deixant arrere a les seues cabres i viaja cap a l'est, en la terra dels jagants i travessant la mar apleguen a una terra desconeguda.

Tan pronte com cau la nit busquen refugi i es troben un saló molt gran a on decidixen passar la nit. A la mijanit ocorre un violent terremot i llavors Thor i els seus companyers es refugien en una habitació lateral, quedat Thor en l'entrada dispost a defendre's en el seu martell. En amanecer es troben en un jagant d'enormes dimensions, dormint prop d'ells, i descobrixen que havien passat la nit en el dit polze del guant del jagant. Thor s'acosta i pregunta al jagant el seu nom i est diu cridar-se Skyrmir i reconeix al deu immediatament, proponent-li compartir els seus víveres, encara que immediatament s'allunta. Retorna de nit i li diu a Thor que prenga víveres de la seua bossa mentres ell es dispon a dormir. No obstant el deu no pot desfer el nuc de la bossa del jagant i sospitant la burla de jaganta decidix colpejar-ho en el martell, la qual cosa resulta infructuós ya que el jagant a penes es desperta i pregunta si li ha caigut un full.

Al matí següent el jagant afanya als viagers i els diu que deuen conéixer al senyor d'eixes terres, el jagant Útgarða-Loki. Apleguen a un castell enorme en mig d'una planicie pertanyent al rei Útgarða-Loki, qui els rep en el seu enorme saló. Després invita als nouvinguts a participar en les competències que ells proponguen i el primer en acceptar el desafiu és Loki, qui diu que ningú pot menjar a la seua velocitat. No obstant el rei crida a Logi qui menja la carn, els ossos i la taula en que li servixen. Després el jove Þjálfi manifesta que és capaç de córrer molt ràpit, i el rei invita al desafiu a Hugi, qui en la competència dobla en velocitat al sirviente. Finalment aplega el desafiu per a Thor qui estava molt sediento i diu que ningú beu com ell. De colp i repent un sirviente del rei li du un banya i li diu que els gran bebedores ho buiden d'una sola tragallada; el deu no ho veu massa gran i beu fins a quedar sense aire, pero el nivell de beguda es manté casi constant, ho intenta en dos oportunitats més i a penes conseguix baixar-ho una miqueta. El rei diu sentir-se decepcionat ya que hi havia oït grans relats d'ell i li invita alçar el seu gran gat, pero el deu a penes pot alçar-ho un peu del sol.

El deu s'enuja i li diu que li presente a algú per a lluitar, que s'anima a derrotar-ho, a la qual cosa el rei crida a una dòna vella anomenada Elli que segons diu ha vençut a molts hòmens. Finalment la forcejada dura un temps fins que la vella derrota al deu.

Després de passar la nit els viagers estan disposts a partir sorpresos en la forma en que havien segut humiliats, pero al matí següent Útgarða-Loki els acompanya fins a les afores del castell i li diu a Thor que mai havia conegut a algú tan fort i li diu que havia sentit temor del seu poder. Li confessa que tot havia segut fet en trucs màgia i havien segut ilusions òptiques, que el nuc de la bossa del jagant estava sagellat en ferro i que el jagant era ell utilisant trucs de màgia, i que el martillazo que li havia donat havia partit en tres una montanya. També li va confessar que totes les coses contra lo que havien competit es tractaven de trucs de màgia, Logi que ho devorava tot, era en realitat una personificació del fòc i Hugi el veloç, era el seu pensament. Li conta que li va provocar gran sorpresa que conseguira baixar una miqueta la banya en la beguda ya que estava conectat a l'oceà i que quan aplegaren a la costa vorien quant havien baixat les aigües, sent açò l'orige de les marees. El gat que a penes havia pogut alçar, era una ilusió de la serp del Midgard, que rodeja al món i que l'havia conseguit alçar casi fins al cel. Finalment la vella en la qual forcejea i termina caent recolzat en una dels seus genolls, es tractava d'una personificació de la mort.

El jagant els demana que mai retornen i el deu en gran ira per haver segut enganyat decidix colpejar-ho en el seu martell, pero a l'instant el jagant i el castell desapareixen, i partixen novament de tornada.

Més alvance es relata la peixca de la serp del Midgard, de forma similar a Hymiskviða en la Edda poètica i sobre el final es menciona a Thor santificando la pira funerària de Baldr.

Skáldskaparmál

En Skáldskaparmál entre les llistes de kenningars per als deus es troben referències sobre com pot designar-se a Thor.

XI. ¿Quines figures deurien amprar-se per a perifrasear el nom de Thor? Llavors: un podria cridar-ho el fill de Odín i de Jörd, pare de Magini i Módi i Thrúdr, espós de Sif, padastre de Ullr, el que blande i és posseïdor de Mjöllnir i del cinturó de força, i de Bilskirnir; defensor del Ásgard i del Midgard, adversari i sometedor de jagants i dònes troll, golpeador de Hrungnir, de Geirrödr i de Thrívaldi, amo de Þjálfi i Röskva, enemic de la serp del Midgard, padastre de Vingnir i Hlóra.

Skáldskaparmál, capítul 11

Més alvance en el text es relata l'història de la mort del jagant Hrungnir a mans de Thor. El jagant havia desafiat a Odín en una competència entre el seu cavall "Crines dorades" i el del deu, Sleipnir. Odín venç en la carrera, pero el jagant continua fins a les portes del Asgard, a on el deu li invita a passar i beure cervesa. No obstant el jagant es embriaga i comença a agraviar als deus i a desafiar-los, fins que aplega Thor qui li obliga a retirar-se. Aixina i tot el jagant desafia a Thor a combatre quan retorne a Jotunhëim per les seues armes.

La notícia es va divulgar entre els jagants els qui es varen donar conte de que hi havia molt en joc i varen planejar com ferir a Thor encara que Hrungnir perira. Llavors en Grjótúnagard varen crear un enorme jagant d'argila cridat Mökkurkálfi, a qui donat el seu tamany varen deure colocar-li el cor d'una egua. Hrungnir tenia un cor de pedra, de tres puntes, el seu cap i escut, també eren de pedra i la seua arma era una pedra d'esmolar i al seu costat es trobava el jagant d'argila.

Thor va acodir en Þjálfi, i este últim en acort en el deu va córrer fins al jagant i li va dir que li convenia parar-se sobre l'escut ya que Thor apareixeria per baix de la terra, a lo que el jagant va fer cas. El deu va aparéixer blandiendo el seu martell, a lo que el jagant li va tirar la seua pedra, pero el colp del martell va partir la pedra i va continuar fins a donar en el cap del jagant la qual es va fer añicos. Mentres Þjálfi va colpejar al jagant d'argila, el qual aterrado davant la visió del deu va morir sense combatre.

En el poema escáldico Haustlöng de la Edda prosaica, escrit pel escaldo noruec Þjóðólfur úr Hvini també es descriu la mort del jagant Hrungnir a mans de Thor, pero no es fa menció a Þjálfi.

En Skáldskaparmál també es relata quan Loki va tallar els cabells dorats de Sif, l'esposa de Thor. Quan el deu va saber lo succeït va amenaçar a Loki en trencar-li tots els ossos si no trobava una solució per a la seua travesura. Davant esta amenaça Loki va acodir a a on moraven els fills de Ivaldi, uns famosos artesans i estos li varen fer un cabellam de prims fils d'or que quan Sif li la va colocar va recuperar com el seu cabell natural.

Þórsdrápa

Þórsdrápa narra com Loki va incitar a Thor a anar contra els jagants, sense el seu martell i sense el seu cinturó de poder. En realitat es tractava d'una trampa planejada per Loki, qui havia segut atrapat pel jagant Geirröd i li havia fet jurar que conduiria a Thor a la batalla en eixes condicions.

En el camí es detenen en la morada de la jaganta Gríðr qui coneixedora de l'engany vares agarrar a Thor donant-li uns guants de ferro, un cinturó màgic i un bastó, segons és relatat en Skáldskaparmál.

Thor creua els oceans cap a Jotunheim, en Þjálfi penjant del seu cinturó i en aplegar a terra ho esperen els jagants de la cova de Geirröd, pero el deu junt al seu sirviente conseguixen derrotar-los en facilitat.

Finalment Thor és rebut en la morada del jagant, i veu cóm la seua cadira comença a alçar-se en la finalitat d'esclafar-ho contra el sostre, a lo que el deu utilisa el bastó obsequiada per la jaganta per a frenar el seu ascens i caure sobre dos filles del jagant, cridades Gjálp i Greip, matant-les. Després el jagant li tira un tros de ferro al roig viu el qual el deu atrapa en els guants de ferro i encara que el jagant s'oculta despuix d'una columna, Thor li'l tira en tal força que travessa la columna i al propi Geirröd, donant-li mort.

Sagues

Landnámabók

Landnámabók és un manuscrit islandés de el XII que relata l'història dels primers assentaments en Islàndia. La gran majoria era d'hòmens fervents adoradores de Thor que fugien de Noruega, del regnat d'Haraldr Hárfagri. El prefix Thor està present en molts dels noms dels colonizadores, inclús es menciona que alguns canviaven els seus noms per a mostrar devoció al deu.

Un dels relats tracta sobre Thorolf, un cap tribal noruec que quan es trobava navegant per l'oest de l'illa, va tirar per la broda els pilars de fusta del seu tro a on estava tallada una image del deu i li va suplicar per a que aparegueren els troncs en la plaja a on devia assentar-se i va jurar dedicar-li la terra del seu assentament. Va trobar els maderos en un fiort i va cridar a les seues terres Thorsnes. Després va construir un gran temple en honor al deu en una baïa que va cridar Hofsvag i va colocar una pedra tallada en el seu honor, a on es feyen sacrificis i es reunien en assamblees per a celebrar juïns.

La costum de tirar a la mar maderos en imàgens del deu per a decidir a on establir-se és mencionat com una costum de molts colonizadores, i alguns consideraven que si es danyava la seua embarcació era una senyal del deu per a desembarcar i prendre eixes terres, mencionant-se en freqüència que es feyen vots o sacrificis per a ser guiats i que després eixes terres eren consagrades al deu.

En el text es mostra el sincretisme religiós entre alguns colonizadores provinents de les illes britàniques, els quals professaven la fe cristiana i els noruecs que en la seua gran majoria adoraven a Thor; es menciona que un dels #colon de pare islandés i mare irlandesa, era cristià pero durant els viages feya vots a Thor.

Saga Eyrbyggja

La saga Eyrbyggja està estretament relacionada en el Landnámabók i s'aporten detalls complementaris sobre Thorolf i la seua devoció per Thor. La saga diu que el seu nom era Rolf i era un poderós cap que tenia al seu càrrec la guàrdia del temple de Thor i que per la seua devoció era cridat Thorolf. En el text es dona una detallada descripció del temple. És descrit com de gran tamany, en una porta en una paret lateral, i front a la porta s'erigien els pilars del tro. Dins del temple hi havia una atra chicoteta construcció techada i en el mig d'esta hi havia un altar sobre el qual es trobava un gran anell que era utilisat per a realisar #jurament. També sobre l'altar podia haver un bol en sanc dels animals sacrificats i una branca per a esguitar. Entorn es trobaven les figures dels deus i era el lloc més sagrat.

També es menciona que en l'oest d'Islàndia hi havia un Thing en un promontori en el qual es trobava una pedra sobre la qual es realisaven sacrificis humans en honor al deu.

Saga de Njál

La saga de Njál va ser escrita en el context d'una Escandinavia convertint-se al cristianisme i conté moltes alusions als deus natius.

Thor és mencionat per la mare d'un escaldo pagà qui alaba el poder del deu natiu comparat en el del deu cristià, recitant uns versos en a on sosté que les tempestats desnugades per Thor no poden ser assossegades per la deidad de la nova fe cristiana i debat en un recent converso.

"He escoltat," diu Thangbrand, "que Thor no seria res, sola pols i cendres, si Deu no desijara que vixquera."

A lo que la dòna pagana respon recitant dos estrofes.

...

De poca utilitat va ser Crist, yo cree,

Quan Thor va fer añicos el barco

Al cérvol [barco] de Gylfi Deu no va poder ajudar.

Novament va cantar una atra cançó:

Va arrancar la nau de Thangbrand de les seues amarres,

El cavall de guerra del rei de la mar [barco], Thor en ira va destruir,

Sacsat i fet añicos, totes les seues cuadernas,

Tirat el seu costat a la plaja;

Mai més la raqueta vikinga [barco],

En el salades ones s'esgolarà,

Per una tormenta despertada per Thor,

Estrelada la corfa en menuts asclons

Saga de Njál, capítul 98

Saga de Gautrek

La saga de Gautrek tracta d'una disputa entre Odín i Thor els qui es troben en el paper de juges en una illa i de forma alternativa concedixen bendicions i maldiccions al net d'un jagant, cridat Starkad. Thor qui havia segut enemic del seu yayo i li havia donat mort, s'encarrega hábilmente de respondre en maldiccions que neutralisen totes les bendicions que li otorga Odín.

Llavors Thor va parlar: 'La mare de Starkad, Alfhild, va preferir a un jagant abans que al propi Thor com a pare del seu fill. Per això va ordenar que el propi Starkad mai tinga un fill o una filla i la seua família termine en ell.'

Odín: "Ordene que vixca per tres #lapsus de vida."

Thor: "Cometrà els actes més vils en cada u d'ells."

Odín: "Ordene que tinga les millors armes i robes."

Thor: "Ordene que mai tinga terra o estats."

Odín: "Li otorgue açò, que tinga vastes sumes de diners."

Thor: "Li maldixc, que mai estiga satisfet en lo que tinga."

Odín: "Li otorgue victòria i fama en totes les batalles."

Thor: "Li maldixc, que en cada batalla ell siga greument ferit."

Odín: "Li done l'art de la poesia, per a que componga versos tan ràpit com puga parlar."

Thor: "Ell mai recordarà lo que componga."

Odín: "Ordene que siga de la més alta estima pels nobles i el millor d'ells."

Thor: "La gent comuna li odiarà."

Saga de Gautrek, capítul 8

Gesta Danorum

En el XII, el croniste danés Saxo Grammaticus, al servici de l'arquebisbe Absalon en Dinamarca, va redactar una obra en llatí anomenada Gesta Danorum en a on es donava una visió evemerista dels deus pagans en l'objectiu d'alabar al creixent cristianisme. En este text Thor és mencionat com un pícaro hechicero que enganya a la gent de Noruega, Suècia i Dinamarca fent-se passar per un deu, demanant adoració i alluntant-los aixina de la fe cristiana.

Noms

Artícul principal → Anexe:Noms de Thor.

Thor és mencionat en diferents noms en la poesia en nòrdic antic, com era costum segons l'us de kenningars per part dels escaldos.

En Nafnaþulur, una colecció de kenningars, hi ha una estrofa que conté una llista de noms per al deu.

Þórr heitir Atli ok Ásabragr, sá és Ennilangr ok Eindriði, Björn, Hlórriði ok Harðvéorr, Vingþórr, Sönnungr, Véoðr ok Rymr.	Þórr cridat Atli i Ásabragr, Ennilangr i Eindriði, Björn, Hlórriði i Harðvéorr, Vingþórr, Sönnungr, Véoðr i Rymr.
Nafnaþulur, estrofa 17.

D'estos noms Atli significa "El terrible", Ásabragr "Príncip de deus", Ennilangr "El de #front àmplia", Björn "Orso", Harðvéorr "El arquero fort", Sönnungr "El verdader", Véoðr "El protector de lo sagrat" i Rymr "El sorollós".

Alguns d'estos noms figuren en la poesia éddica i escáldica. Per eixemple els noms de Vingþórr "Thor de la batalla" i Hlórriði "El ginet sorollós" apareixen també en Þrymskviða. Uns atres no són mencionats en atres fonts a banda de Nafnaþulur. En Gylfaginning se li presenta com Öku-Thor, "Thor el auriga".

Simbologia

Roure de Thor

Artícul principal → Roure de Thor.

El roure de Thor era un antic arbre sagrat per a la tribu germànica dels chatti, ancestros dels habitants de Hesse, i un dels més importants llocs sagrats dels pagans germànics. El seu tala en l'any 723 va marcar el començ de la cristianización de tribus no franques del nort d'Alemània.

L'arbre es trobava ubicat en el poblat de Geismar, hui partix de la ciutat de Fritzlar en el nort d'Hesse, i era el punt principal de veneració de Thor, al com les tribus germanes occidentals coneixien com Donar.

Bonifacio va aplegar a la zona en l'objectiu de convertir a les tribus germàniques del nort al cristianisme, usant com a base el campament fortificado franc de Büraburg en el costat opost del riu Eder. Va talar el roure venerat pels habitants locals en un intent de convéncer a la població de la superioritat del deu cristià sobre Thor i aixina convéncer-los de batejar-se i convertir-se al cristianisme. Bonifacio va utilisar la fusta del roure per a construir una capella en Fritzlar, fundant un monasteri benedictino i establint aixina la primera diòcesis fora de les fronteres de l'antic Imperi romà.

Temple de Upsala

Entre 1072 i 1076, Adán de Bremen registrava en el seu Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum que existia una estàtua de Thor en el Temple de Upsala relatant que:

Thor pren una posició central, en Wotan i Frey a cada costat. Thor, d'acort a les seues creències, governa l'aire en els seus trons, llampades, vent, pluja, i bon clima. És representat portant un ceptre, com a moltes de les nostres gents descriuen a Jove.

Vot de batisme sajón

Thor és mencionat en un vot de batisme en sajón antic en el Codex Vaticà pal. 577 junt en Woden i Saxnot. El vot és de el VIII o IX i el seu fi era per a cristianizar als pagans:

ec forsacho allum dioboles uuercum and uuordum, Thunaer ende Uuöden ende Saxnote ende allum them unholdum the hira genötas sint

La traducció seria:

Yo renuncie a totes les paraules i treballs del diable, Thunear, Woden i Saxnôt, i a tots eixos dimonis que són els seus associats.

Dia de Thor

Þunor, el seu nom anglosaxó va donar lloc al nom al dia Þunresdæg, que significa el dia de Þunor, que en l'anglés modern és thursday (dijous). Þunor també és l'orige de la paraula anglesa thunder (tro).

El "dia de Thor" en nòrdic antic és Þórsdagr, en feroés Hósdagur, en anglés Thursday, en alemà Donnerstag (significa "dia del tro"), en neerlandés Donderdag (significa "dia tro"), en finés Torstai i en suec, danés i noruec Torsdag.

El dia va ser considerat de suma importància en la semana, tant que encara en dates tardanes com el VII, a on Eligio recriminava a la seua congregació en Flandes per continuar en les seues pràctiques natives de reconéixer el dia dijous com un dia sagrat encara després de la seua cristianización.

Registre arqueològic

Thor va ser una deidad molt popular per als pobles germànics i numeroses representacions del deu i dels seus ardits varen sobreviure molts anys de destrucció natural i intencional.

Estàtua islandesa

En Islàndia, en una granja prop d'Akureyri es va trobar una estàtua de bronze de Thor popularment coneguda com Estàtua de Eyrarland, en el que el deu del tro apareix assentat (d'uns 6,4 cm), que data d'al voltant de el X, i que es troba en exhibició en el Museu Nacional d'Islàndia. Thor es troba sostenint el seu martell, Mjolnir, esculpido en la forma típica islandesa, en forma de creu.

Peroné de Nordendorf

El peroné de Nordendorf, és un os humà tallat, d'orige alamano, que data de el VII. Va ser trobat en Nordendorf prop d'Augsburc, Baviera i posseïx en futhark antic una inscripció mencionant a Donar, el nom germànic occidental per a Thor. Posseïx l'inscripció de logaþore wodan wigiþonar. La primera paraula logaþore originalment es creïa que podia tractar-se del nom d'un deu, pero molt provablement signifique "macs" o "hechiceros", la segona, wodan és un dels noms del deu Odín i la tercera wigiþonar és una paraula composta, a on wigi vol dir "lluitador" i þonar és Donar. Com va ser tallada durant el procés d'cristianización, provablement el seu fi era abjurar dels deus pagans calificant-los de hechiceros.

Rèpliques emblemàtiques de Mjolnir

Les rèpliques de Mjolnir varen ser àmpliament populars en Escandinavia i es varen utilisar en blóts i atres cerimònies sagrades com les bodes. Moltes d'estes rèpliques es troben també en les tombes i tenen un llaç per a poder utilisar-les com colgantes en el coll. Varen ser descobertes majorment en les zones en una forta influència cristiana incloent el sur de Noruega, el surest de Suècia, i en Dinamarca. A fins de el X, estes rèpliques apareixen en una major uniformitat en el disseny de Mjolnir sobre els sigles anteriors, lo que sugerix que s'utilisava a modo d'accessori en desafiu de la creu cristiana.

Runas i imàgens

La majoria de les pedres rúniques varen ser erigides durant el XI i per això varen coincidir en la cristianización de Escandinavia. Llevat per la pedra rúnica de Altuna que descriu un mit concernent a Thor, solament hi ha sis inscripcions rúniques que segons pareix fan referència i cinc d'elles ho fan invocant-ho per a consagrar les pedres. Tres de les inscripcions es troben en Suècia (la pedra de Rök, Sö 140 i la pedra de Velanda) i tres en Dinamarca (Dr 110, Dr 220 i la pedra de Glavendrup).

La lluita de Thor en la serp del Midgard és registrat en Hymiskviða i pot ser trobat representat en numeroses imàgens en pedres i esteles rúniques ubicades en Anglaterra, Dinamarca i Suècia.

En el poblat anglés de Gosforth, Cumbria, es troben els restants d'una pedra tallada en el X que representa a Thor i Hymir peixcant junt a numeroses representacions nòrdiques.

En Dinamarca, una iglésia en el chicotet poble nòrdic d'Hørdum alberga els restants d'una pedra que descriuen a Thor i Hymir en el viage de peixca de la serp del Midgard. Thor està usant un distintiu caixco puntagut que també s'ha trobat en atres representacions i ha atrapat la serp del Midgard mentres Hymir està assentat al seu costat.

En Suècia hi ha dos pedres que descriuen esta llegenda. Varen ser creades en algun moment entre els sigles VIII i XI, la part inferior esquerra de la pedra de Ardre en Gotland ha segut a voltes interpretada com la descripció no solament del viage de peixca pero també referències a la prèvia mort del bou que va ser utilisat com carnada, provablement com a part d'una versió anterior del relat. La pedra de Altuna en Uppland descriu a Thor peixcant a la serp del Midgard. Encara que Hymir està absent, notablement destaca el peu de Thor trencant el pis del pot durant l'intensa lluita.

Tapís de l'iglésia de Skog

Una part del tapís suec de el XII, de l'iglésia de Skog representa a tres figures a voltes interpretades com a alusions a Odín, Thor i Freyr. Les figures coincidixen en les descripcions de el XI de la disposició d'estàtues registrades per Adán de Bremen en el temple de Upsala i registres escrits dels deus durant l'época vikinga tardana. El tapís és originari d'Hälsingland, Suècia i es troba en el Museu Nacional Suec d'Antiguetats.

Amulet de Kvinneby

l'amulet de Kvinneby inclou inscripcions rúniques. Existixen diferents teories sobre les paraules exactes de l'inscripció pero totes coincidixen que Thor és invocat per a que protegixca en el seu martell. D'acort a Rundata, l'inscripció diu:

Ací vaig tallar protecció per a tu, Bófi, en/... ... ... a tu és segura. I que la llampada mantinga tot el mal llunt de Bófi. Que Þórr li protegixca en el seu martell que va vindre de l'mar. Allunta't de la maldat! El teu obtindràs res de Bófi. Els deus estan baix ell i sobre ell.

L'amulet va ser trobat a mitan de la década de 1950, enterrat en el sol del poblat de Södra Kvinneby en Öland, Suècia. L'amulet és un quadrat de coure que medix aproximadament 5 cm de costat. Prop d'un de les vores hi ha un orifici, per la qual cosa cal presumir que era usat com un colgante per al coll.

Epónimos

Toponímia

En ser un deu molt popular entre les diferents tribus germàniques, moltes localitats varen ser nomenades en honor a Thor:

• Páramo de Thorsberg, Alemània (Tossal de Thor) és una antiga ubicació en una gran cantitat d'objectes de rituals depositats allí entre els anys 1 i 4 a. C. pels anglos.
• Tórshavn, Illes Feroe (Port de Thor) és la capital.
• El nom de Thor apareix en conexió en arboledas sagrades (Lundr) en llocs de Suècia, Dinamarca i Noruega.
• Hi ha un número de llocs en noms en anglosaxó associats en Thor en Anglaterra, tals com Þunre leah (que significa "Arboleda del tro") i Thundersley en Essex, Anglaterra.
• Un "Bosc de Thor" va existir en els bancs del nort de Liffey, Irlanda en les afores de Dublín fins a l'any 1000 quan va ser destruït en el transcurs d'un més per Brian Boru, qui es va interessar particularment en talar els roures.
• La paraula Thursday (dijous en espanyol) derivaria de Thor's day (en espanyol, el dia de Thor).

El riu Torío, al noroest d'Espanya, el naiximent del qual es troba en el municipi de Cármenes (#León), troba l'orige del seu nom en el deu Thor. El municipi espanyol de Tordoya en la província de La Corunya té el seu orige en la paraula danesa Torden i en el suec Tordon, que signifiquen tro i que troba el seu orige també en el deu Thor.

Astronomia

Un asteroide (299) Thora està nomenat per Thor.

Vore també

• Raijin
• Anex:Deus germànics

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Thor.