Starkad
Starkad (nòrdic antic: Starkaðr o Störkuðr;[1] llatí: Starcaterus, i durant l'Edat Mija també conegut com Starkodder),[2] és un héroe vikingo llegendari que apareix mencionat en diverses fonts de la mitologia nòrdica, principalment en la Gesta Danorum pero també en sagues islandeses. És un personage en un perfil de gran guerrer i protagoniste de molts fets heròics pero també autor d'uns atres tants crims.
L'orige de les llegendes sobre Starkad es troben en el poema épico Beowulf.[3]
Beowulf
En Beowulf, el deute de sanc entre danesos i headobardos deuria finalisar en el matrimoni entre el rei Ingeld, fix del rei headobardo Froda, i Freawaru, filla del rei Hroðgar. Durant la boda, un guerrer sense nom recorda als headobardos la seua derrota i els anima a la venjança.[4] És, per lo tant, possible que l'argument de Sophus Bugge siga correcte quan afirma que el significat original Starkaðr siga "el headobardo".
Saga Hervarar
Una versió de la llegenda es troba en el pròlec de la versió “O” de la saga Hervarar, i la versió curta “H” d'Hauksbók.[5]
En esta versió Starkad-Ala (el guerrer) va viure en Noruega, en les cascadas de Alufoss. Era descendent de jagants coneguts com þursar (jotuns), el seu pare es dia Storkvid. Starkad era també un jagant i posseïa huit braços, i va ser compromés a una chica anomenada Ogn. Un dia, aprofitant que Starkad havia marchat de viage al nort del Élivágar, un atre jagant cridat Hergrim va raptar a Ogn. Starkad va reptar a Hergrim a un holmgang (duel). Starkad va usar quatre espases al mateix temps i va matar a Hergrim. Ogn no desijava ser esposa de Starkad i va preferir el suïcidi, apunyalant-se a sí mateixa en una espasa. Starkad es va apropiar de tot lo que pertanyia a Hergrim, inclós al seu fill Grimr.
Álfhildr era filla del rei Álfr de Álfheim (hui Bohuslän), li agradava les gents de Álfheim perque eren persones molt belles i agraciades.[6] Un autumne, mentres el rei Álfr oferia els seus sacrificis a les seues deeses en un Dísablót (ceremonial), i Álfhildr va participar enrogint l'hörgr (altar) en sanc, Starkad la va seqüestrar. El rei Álfr va invocar al deu Thor per a que li ajudara a rescatar a la seua filla, i Thor va respondre de buen grado al seu desig matant a Starkad i rescatant a la chicona.
Referències
- ↑ Starkad en Nordisk familjebok (1909). (en anglés)
- ↑ Vore Starkad en Nationalencyklopedin.
- ↑ Andersson, Ingvar. (1947). Skånes història: till Saxo och Skånelagen. Norstedts, Stockholm. p. 210.
- ↑ Beowulf Llínees 2042–2067.
- ↑ Vore els comentaris de Tunstall en la seua traducció de la saga Hervarar en Northvegr.org.
- ↑ Þorsteins saga Víkingssonar detalla que la bellea de les gents de Álfheim era degut a que estaven emparentats en elfos.
Bibliografia
- Saga de Gautrek en Seven Viking Romançades. Trans. Pálsson, Hermann and Edwards, Paul (1985). Harmondsworth, England: Penguin. ISBN 0-14-044474-2.
- Saga de Gautrek en Gautrek's Saga and other medieval tals. Trans. Pálsson, Hermann and Edwards, Paul (1968). Londres: University of London Press. ISBN 0-340-09396-X.
- Saga de Gautrek. Trad.. Fox, Denton i Pálsson, Hermann (1974). Toronto: University of Toronto Press. ISBN 0-8020-1925-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Starkad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.