Saga Hervarar

Saga Hervarar

La Saga de Hervör i Heidrek (en nòrdic antic: Hervarar saga ok Heiðreks) és una sagues dels temps antics o fornaldarsögur de el XIII que combina temes de vàries atres sagues més antigues. És considerada de gran valor per diferents raons, a banda de la seua calitat lliterària. Conté informació sobre les tradicionals guerres entre godos i hunos de el IV, i l'última part és utilisada com a font de l'història medieval sueca. Més encara, va servir com a font d'inspiració per a Tolkien quan va donar forma a les llegendes de la Terra Mija.

Sinopsis

Mort de Hervör per Peter Nicolai Arbo.

La saga tracta sobre l'espasa Tyrfing i de cóm va ser forjada i malaïda pels nanos Dvalin i Durin per al rei Svafrlami. Després, la va perdre en el berserker Arngrim de Bolmsö, qui li la va donar al seu fill Angantyr. Angantyr va morir durant una batalla en Samsø contra el héroe suec Hjalmar, l'amic del qual Örvar-Oddr va enterrar l'espasa malaïda en un túmulo junt en Angantyr. Del túmulo va ser presa per la filla de Angantyr, la skjaldmö Hervör, qui va convocar al seu pare mort per a reclamar-li el herència. Després la saga continua en ella i el seu fill Heiðrekr Ulfhamr, el rei de Reidgotaland. Entre els seus fills Angantyr i Hlöd hi ha una gran batalla per el herència del seu pare i Hlöd és ajudat pels hunos, pero és derrotat i mort.

En el final, la saga relata que Angantyr va tindre un fill, Heidhrekr Ulfhamr, qui va anar rei de Reidgotaland durant un llarc periodo. La filla de Heidhrekr era Hildr i va tindre un fill cridat Halfdan el Valent, qui seria el pare d'Ivar Vidfamne. Després la saga recita una llínea semilegendaria de reis suecs fins a el històric Felipe Halstensson.

Versions

Erro al crear miniatura:

Örvar-Oddr i Hjalmar es despedixen, per Mårten Eskil Winge (1866).

La saga apareix en molts manuscrits, pero hi ha tres versions diferents cridades H, R i O, de les quals H i R estan preservades en paper pergamí. H està preservada en el Hauksbók (A.M. 544, 4.º), per Haukr Erlendsson, de ca. 1325. R, o MS 2845, 4.º, es conserva en la Biblioteca Real de Dinamarca en Copenhague i data de el XV. També hi ha una versió anomenada O que és parcialment preservada com a R:715 en la Biblioteca de l'Universitat d'Upsala, i com AM 203 fol. en la Biblioteca de l'Universitat de Copenhague. Esta versió és de mitan de el XVII i va ser escrita per Síra Jón Erlendsson en Villingaholt (d. 1672).

No obstant, estes fonts diferixen una miqueta. Per eixemple, R és segons pareix el més propenc a la versió original i és més similar a O que a H, pero carix del primer capítul i d'un final. Per una atra part, inclou la cançó de la mort d'Hjalmar. H finalisa en Gestumblindi i R conclou just abans de terminar el capítul 12. No obstant, hi ha dos còpies de H de el XVIII H, AM 281, 4.º (h1) i AM 597b, 4.º (h2), i mantenen les adivinanzas de Gestumblindi de la versió H.

Bibliografia

• Anònim (2003) Saga de Hervör, (trad.) Mariano González Camp, Miraguano Edicions, Espanya, ISBN 8478132562; ISBN 9788478132560 (en espanyol)
• Tolkien: Hervarar Saga ok Heidreks Konungs. C.J.R. Tolkien (Oxford University, Trinity College). B. Litt. thesis. 1953/4. [Any incert]
• The Battle of the Goths and the Huns. Christopher Tolkien, en Saga-Book (University College, London, per a la Viking Society for Northern Research) 14, partix 3 (1955-6), págs. [141]-63.
• Hervarar Saga ok Heidreks. Ed. Gabriel Turville-Petre. London: University College London, per a la Viking Society for Northern Research, 1956; introducció per Christopher Tolkien.
• The Saga of King Heidrek the Wise. Ed. i trad. Christopher Tolkien. London: Thomas Nelson & Sons (texts islandesos), 1960. [30 de juny de 1960]