Terra Mija

Terra Mija

La Terra Mija (originalment en anglés, Middle-earth) és un continent fictici en el que transcorren la major part de les històries que l'autor britànic J. R. R. Tolkien va escriure per al seu legendarium. La novela El Silmarillion narra la lluita que mantenen pel control del món, i de la Terra Mija, els Valar, els elfos i els hòmens contra Morgoth i els seus siervo. En époques posteriors, despuix de la derrota de Morgoth i de la seua expulsió del món, el seu paper és continuat pel seu lloctinent, Sauron, titular i principal antagonista de la novela El Senyor dels Anells. Els Valar deixen de participar de forma directa en els assunts de la Terra Mija despuix de la derrota de Morgoth, pero temps despuix envien als Istari per a ajudar en la lluita contra Sauron; els més importants són Gandalf el Gris, qui es manté fidel a la seua missió i resulta crucial en la lluita per a derrotar a Sauron, i Saruman el Blanco, qui no obstant es corrompe i s'alia en l'enemic per a apoderar-se de la Terra Mija. Atres races que participen en la lluita contra el mal són els nanos, els Ents i els hobbits, i és un d'estos últims, Frodo Bolsón, el responsable de la derrota definitiva de Sauron en destruir la seua font de poder: l'Anell Únic.

El nom Terra Mija és una traducció lliteral del terme anglosaxó middangeard (midgard), referint-se a este món, les terres habitables de l'home. Tolkien va traduir «Terra Mija» com Endor (o a voltes Endórë) i Ennor en les llengües élficas (quenya i sindarin, respectivament). Mitológicamente, el nort de Endor es va convertir en Eurasia en transformar-se la terra primitiva en la terra que hui coneixem.

L'escenari de la Terra Mija ocorre en un periodo fictici en el passat de la Terra. Tolkien va insistir que la Terra Mija és la Terra en vàries de les seues cartes, de les quals una (núm. 211) va calcular el fi de la Tercera Edat en 6000 anys abans dels seus propis temps. L'acció dels llibres està en gran part llimitada al noroest del continent de Endor, implícitament corresponent en l'Europa de hui. L'història d'Ardixca es dividix en vàries Edats: El hobbit i la major part del text de El Senyor dels Anells tracten exclusivament sobre successos que ocorren cap a finals de la Tercera Edat del Sol i que conclouen cap al començ de la Quarta Edat del Sol, mentres que El Silmarillion ocorre principalment en la Primera Edat del Sol. El món (Ardixca) era originalment pla pero va ser transformat en esfèric durant la Segona Edat del Sol per Eru Ilúvatar, el creador de l'univers.

La majoria del coneiximent sobre la Terra Mija es basa en obres de Tolkien publicades pòstumament, creant polèmiques sobre lo que es considera o no "canònic".

El nom

El terme «Terra Mija» (en anglés Middle-earth) no va ser inventat per Tolkien, ya que existia en anglés antic (anglosaxó) com middanġeard, i com midden-erd o middel-erd en anglés mig, mentres que en nòrdic antic era cridat Midgard. És la denominació anglesa per a lo que els grecs denominaven οικουμένη (oikoumenē), o «el lloc que habita l'Home», el món físic contrapost al món no vist (Les cartes de J. R. R. Tolkien, 151).

Middangeard se cita una mija dotzena de voltes en Beowulf, el qual Tolkien va traduir i del que sense lloc a dubtes era una autoritat mundial (vore també "J. R. R. Tolkien" per a discussions en la seua inspiració i fonts; vore Midgard i Mitologia nòrdica per a usos anteriors).

Tolkien també va ser inspirat per este fragment:

Eala earendel engla beorhtast / ofer middangeard monnum sended.

Hail Earendel, brightest of angels / above the middle-earth sent unte men.

en el poema migeval anònim «Christ I». El nom earendel (que pugues voler dir 'morning-star' -"estrela del matí"- pero que en alguns contexts era un nom per a Crist), va ser l'inspiració de Tolkien per al capità Eärendil. El nom va ser conscientment utilisat per Tolkien per a situar El hobbit, El Senyor dels Anells, El Silmarillion i atres escrits relacionats en ells.

Tolkien va començar a usar el terme «Terra Mija» a principis de 1930, en lloc dels térmens inicials «Terres Grans», «Terres Externes» i «Terres de Aquende» per a descriure la mateixa regió en les seues històries. «Terra Mija» està intencionalmente pensat per a descriure les terres a l'est de la Gran Mar (Belegaer), excloent a Amen pero incloent a Harad i les atres terres mortals no visitades en les històries de Tolkien. Molta gent aplica erròneament este nom al món sancer, o exclusivament a les terres descrites en El hobbit, El Senyor dels Anells i El Silmarillion.

En l'antiga mitologia germana i nòrdica, es creïa que l'Univers consistia en l'unió de nou móns físics. El món de l'Home, la Terra Mija, s'estenia en el centre d'este univers; la terra dels Elfos, Deus i Jagants s'estenia al voltant d'una mar circumdant; la terra de la Mort s'estenia baix la Terra Mija; un pont d'arc iris, el Pont Bifrost, s'estenia des de la Terra Mija fins a Asgard, a través d'ell; una mar exterior circundaba els atres sèt móns (Vanaheim, Asgard, Alfheim, Svartalfheim, Muspellheim, Niðavellir i Jötunheim). En esta concepció, un «món» s'acosta més a l'idea de pàtria que a la d'un món físic separat.

El món

Artícul principal → Ardixca.

Tolkien va comentar que la geografia de la Terra Mija va ser pensada per a correspondre en la mateixa de la nostra Terra verdadera en vàries instàncies. Per a detallar esta idea, alguns especulen que si el mapa de la Terra Mija es proyecta contra un mapa de la Terra, i algunes de les semblances climatològiques, botàniques i zoològiques s'alineen, la Comarca dels hobbits podria quedar en el clima templat d'Anglaterra, Gondor podria quedar en el Mediterràneu d'Itàlia i Grècia, Mordor en les regions àrides de Turquia i l'Orient Mig, el Gondor del Sur i Propenc Harad en els deserts del nort africà, Rhovanion en els boscs d'Alemània i les estepas de l'oest i sur de Rússia, i la Baïa de Gèl de Forochel en els fiorts de Noruega. Un atre aspecte de la Terra Mija que també es correspon en el món actual és el dels objectes astronòmics.

El hobbit i El Senyor dels Anells presenten un reconte, per part de Tolkien, dels successos del Llibre Rojo de la Frontera de l'Oest, originalment escrit per Bilbo Bolsón, Frodo Bolsón, i atres hobbits, i corregit i anotat per més d'un erudit gondoriano. Com El rei Lear de Shakespeare o els Llibres de Conan de Robert E. Howard, els contes ocorren en un periodo històric que en realitat mai va poder existir. Les dates per a l'extensió d'un any i les fases llunars, junt en descripcions de constelacions, identifiquen el món clarament com la Terra, fa no més d'uns mils d'anys. Anys despuix de la publicació, Tolkien va publicar una carta en la que afirmava que l'acció dels llibres té lloc fa aproximadament 6000 anys, pero que no estava segur d'això.

Tolkien va escriure extensivamente sobre la llingüística, mitologia i història del món en els que es funden els seus contes. Moltes d'estes obres varen ser editades i posteriorment publicades pel seu fill Christopher.

Entre elles, és notable El Silmarillion, del que naix una història de creació similar a la bíblica i una descripció de la cosmologia que inclou a la Terra Mija. El Silmarillion és la font primària d'informació sobre Valinor, Númenor i atres terres. També notables són els Contes inconclusos de Númenor i la Terra Mija i els múltiples volums de L'Història de la Terra Mija, que inclou molts contes incomplets i ensajos de la mateixa manera que numerosos anteproyectes de la mitologia de la Terra Mija de Tolkien, des de les formes més primerenques fins als últims escrits de la seua vida.