Anar al contingut

Legendarium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Llegendari.
Tolkien's Legendarium, una colecció d'ensaigs sobre el legendarium de Tolkien editada per Verlyn Flieger i Carl F. Hostetter.

Legendarium (en espanyol: «llegendari», un llibre o colecció de llegendes) és una paraula del llatí medieval[1] que va ser usada pel escritor J. R. R. Tolkien per a descriure el seu mitologia sobre la Terra Mija. Els seus grans texts mitològics d'esta terra varen ser pensats per a ser presos, ficticiament, com una història antiga de la Terra, particularment d'Europa, de molts mils d'anys abans de l'era moderna. Al legendarium de Tolkien se li crida freqüentment «mitologia de la Terra Mija».

Us del terme per Tolkien

[editar | editar còdic]

Tolkien va utilisar el terme legendarium per a referir-se a les seues obres en vàries cartes que va escriure i que apareixen recollides en l'obra Les cartes de J. R. R. Tolkien d'Humphrey Carpenter. Els següents fragments de cartes inclouen passages en els que Tolkien cita la paraula legendarium:

  • «Este ___protected_title_11___ acaba en una visió del fi del món, el seu trencament i reconstrucció i la recuperació dels Silmarilli i la “llum abans del Sol”, despuix d'una batalla final que, suponc, més deu a la visió escandinava de Ragnarök que a cap atra cosa, encara que no s'assembla molt a ella...» (Carta escrita en 1951 a Milton Waldman).
  • «El meu ___protected_title_12___, especialment la Caiguda de Númenor, que correspon immediatament abans que ___protected_title_13___, es basa en la meua concepció de que els hòmens són essencialment mortals i no deuen tractar de tornar-se “immortals“ carnalmente.» (Carta escrita en 1954 a Peter Hastings).
  • «En realitat, en imaginar esta història, estem vivint ara en una Terra físicament redona. Pero el sancer ___protected_title_14___ conté la transició des d'un món pla (o si més no una ___protected_title_15___ en llímits al seu entorn) a un globo.» (Carta escrita en 1954 a Naomi Mitchison).
  • «Pero el començ del ___protected_title_16___, del que la Trilogia forma part (la conclusió), va anar un intent de reorganisar un fragment del Kalevala, especialment el conte de Kullervo el desgraciat, segons una forma pròpia.» (Carta escrita en 1955 a W. H. Auden).

Estos són els llibres del legendarium ordenats cronològicament:

  1. El llibre dels contes perduts 1 (HTM I, 1983)
  2. El llibre dels contes perduts 2 (HTM II, 1984)
  3. Les balades de Beleriand (HTM III, 1985)
  4. La formació de la Terra Mija (HTM IV, 1986)
  5. El camí perdut i atres escrits (HTM V, 1987)
  6. La tornada de l'Ombra (HSDLA I, 1988)
  7. La traïció de Isengard (HSDLA II, 1989)
  8. La Guerra de l'Anell (HSDLA III, 1990)
  9. El fi de la Tercera Edat o Sauron derrotat (HSDLA IV, 1992)
  10. La caiguda de Númenor (HTM VI, 1992)
  11. L'anell de Morgoth (HTM VII, 1993)
  12. La Guerra de les Joyes (HTM VIII, 1994)
  13. Els pobles de la Terra Mija (HTM IX, 1996)

En 2002, es va publicar el volum denominat The History of Middle-earth Index, que no ha segut traduït a l'espanyol i que consistix en un índex complet de cada u dels tretze volums que comprenen la colecció.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. legendary /[notació fonètica]/ n. & a. E16. [med.L legendarius adj., -ium n., f. legenda: see prec., -ARY1.] (The New Shorter Oxford English Dictionary, Clarendon Press, Oxford, Volume 1 A-M, edició de 1993, pàgina 1.562)


Referències

[editar | editar còdic]