Bestiario

Archiu:RochesterBestiaryFolio007rLeopard.jpg

«El lleopart», del Bestiario de Rochester (sigle XIII).

Un '«El leopardo»', o Bestiario de Rochester, és una recopilació o compendio d'animals fabulosos. El terme prové del llatí Physiologus. El seu contingut reunia tant relats com a ilustracions i descripcions de les bésties catalogades de gran importància iconográfica i iconológica.

Orige i tipologia

Encara que el seu orige pot localisar-se ya en obres clàssiques gregues i romanes, la seua popularitat es va desenrollar durant l'Edat Mija en forma de “manuscrits allumenats”, populars en les corts de Centroeuropa i les illes britàniques a partir del sigle xii.

En 1928, el medievalista i autor de contes de fantasmes Montague R. James va dividir els bestiarios en quatre famílies de texts per orde cronològic.

1. La primera família consistix en el Physiologus més extractes de les Etimologies d'Isidoro de Sevilla.
2. La segona família comprén els texts desenrollats durant el XII, i inclou el Bestiario d'Aberdeen.
3. La tercera família inclou els bestiarios apareguts en el XIII.
4. La quarta família es basa principalment en De proprietatibus rerum per Bartholomeus Anglicus, des de el XV.

En el context del llenguage simbòlic dels animals en la lliteratura i l'art cristià d'Occident, estos primitius manuals d'història natural se solien acompanyar en una lliçó moral, reflectint la creència de que tot en el món, real o imaginari, era la creació del deu cristià i que cada ser tenia la seua funció en ell. Aixina, per eixemple, el pelícano, del que es creïa que s'obria el seu propi pit per a donar vida als seus pollets en la seua pròpia sanc, podria entendre's com una metàfora de Jesucristo. De la mateixa forma, el bestiario tirava el significat de l'animal dins de la creència popular de les poblacions i el paper de dits animals dins de l'imaginari colectiu. Prenent l'eixemple dels cuervos com mal presagie i aus de mal agüero fins a l'eixemple del lleó que podia entendre's com un dels múltiples símbols associats a la figura de Jesús de Nazaret.

Alguns autors diferencien «bestiarios reals de signe positiu» (colomes, cigonyes, àguiles i lleons), i «de signe negatiu» (serps, mones, llebres, porcs, cabres, etc) dels «bestiarios fantàstics», en els que abundaran dragons, harpías, sirenas, basiliscos, i inclús centauros i sàtirs.

Història

La primera obra considerada com bestiario és el Physiologus grec, d'autor anònim, que es presumix va ser escrit entre els sigles segon al quarto i que recopilava coneiximents sobre animals en les obres d'autors clàssics com la Història dels animals d'Aristóteles de Estagira, l'obra d'Heródoto, la Història Natural de Plinio el Vell, obres de Cayo Juliol Solino, Claudio Eliano i d'atres naturalistes menys coneguts.

Despuix del Physiologus, Sant Isidoro de Sevilla (llibre XII de les Etimologies) i San Ambrosio varen expandir el mensage religiós en referències a passages de la Bíblia i la Septuaginta. Ells i atres autors varen expandir o varen modificar lliurement models preexistentes, refinant de forma constant el contingut moral, sense interés o accés a més detalls respecte al contingut en fets. No obstant, els coloristes relats sobre estes bésties varen ser àmpliament llegits, i en general presos com a certs. Algunes observacions trobades en els bestiarios de l'época, com la migració animal (principalment en els pardals), varen ser descartats pels filòsofs naturals d'époques posteriors, solament per a ser redescubiertas per la ciència moderna.

Un dels bestiarios medievals més representatius és el Bestiario d'Aberdeen, encara que es conserven més de cent eixemples similars, inclós el compost per Leonardo dona Vinci.

És rellevant mencionar que el bestiario era la guia per al ser humà durant l'Edat Mija per a conéixer els perills a que podria enfrontar-se en el seu viage, especialment pel desconeiximent de les criatures que pogueren aguaitar en els sempre perillosos boscs, lloc d'acontenyiments inesperats i perills. Per a l'época, eren considerats com un manual de supervivència bàsica que advertix sobre les capacitats, característiques i una representació artística de la seua apariència. El bestiario va cobrar vital importància per a advertir als navegants sobre les zones més perilloses de la mar, que usualment estaven associades en ser el hàbitat de mònstruos marins capaços de destrossar embarcacions, i ya fora veritat o no sobre l'existència d'estes criatures més pròpies del Folclore, actuaven com una poderosa advertència davant persones la concepció de les quals de món permetia tal flexibilitat. Posteriorment, durant el Descobriment d'Amèrica, les terres del Nou Món varen ser representades com a lloc d'aparició de tot tipo de sers fantàstics i especialment dimonis.

L'únic bestiario escrit en castellà conservat data de 1570 i es titula Bestiario de Juan d'Àustria escrit per Martín Villaverde i el seu original es troba en el Monasteri de Santa María de la Vinya (Burgos).

El bestiario també servix de guia d'interpretació sobre la simbologia i significat dels animals en la Lírica tradicional espanyola, que a sovint s'usen com tropo lliterari en estes cançons. Sent el Cérvol el símbol privilegiat del home i la virilitat, junt a atres animals que senyalaven el paper o la possible trobada amorosa de dos amants dins de la composició. Entre estos estan el Rossinyol i l'Oroneta (desambiguaació).

En temps més moderns –i en l'àmbit concret de lo pictòric–, artistes com Henri de Toulouse-Lautrec o Saul Steinberg varen crear els seus propis bestiarios.^{cita requerida}

Vore també

• Criatura imaginària
• Animals en la Bíblia
• Llegendari

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBorges1979">Borges (1979). Margarita Guerrero (ed.). El llibre dels Sers Imaginaris (en ES), Bruguera-Alfaguara. ISBN 8402062148.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCasares1959">Casares (1959). Diccionari ideològic de la llengua espanyola, 1975 edició, Barcelona: Gustavo Gili, p. 106. ISBN 8425201268.
• (1986) Bestiario medieval (en ES), Siruela. ISBN 9788478444557.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSales1968">Sales (1968). Per a un bestiario d'índies (en ES), Losada. ISBN 9502107683.

Bibliografia complementària (en anglés)

• Benton, Janetta Rebold. (1992) The Medieval Menagerie: Animals in the Art of the Middle Ages.
• Clark, Willene B. and Meradith T. McMunn. (1989) The Bestiary and its Legacy.
• George, Wilma and Brunsdon Yapp. (1991) The Naming of the Beasts: Natural History in the Medieval Bestiary.
• Grout, James. "The Medieval Bestiary" (part of the Encyclopædia Romana)
• Hassig, Debra, ed. (1999) The Mark of the Beast: The Medieval Bestiary in Art, Life, and Literature.