Physiologus

El Fisiólogo de Berna (Bern Physiologus), manuscrit de el IX: pàgina en la que es descriu a la pantera.

El Physiologus és un manuscrit redactat en grec per un autor desconegut, i compilado en fins moralizantes. Provablement es va escriure en Aleixandria, entre el II i el IV. Va ser un dels llibres més populars de l'Edat Mija, que apareix en la majoria de les llengües: siríaco, llatí, armeni, etíope, àrap, etc. El Physiologus conté un conjunt de descripcions de diversos animalés, criatures fantàstiques, plantes i rocas, la majoria en frases i sentències moralizantes. De cada animal es mostra la seua descripció i es narren vàries anècdotes, pero tot això en sentències morals i qualitats simbòliques del mateix. Alguns manuscrits posseïxen ilustracions. Alguns acadèmics —com Thorndike— consideren que les primeres redaccions no tenien la part d'interpretació alegórica, basant-se en “l'absència de alegoria en texts primerencs tals com la versió en siríaco o els fragments conservats en el glossari llatí de Ansileubus”.

El llibre va ser traduït al llatí cap al s. IV, i despuix a atres idiomes europeus i orientals. Encara que no s'ha conservat el text original grec, perduren vàries versions del Physiologus en manuscrits ilustrats, que són traduccions de text en llatí, com el Bern Physiologus. Molts texts i llibres enciclopèdics de l'época medieval contenien numeroses alusions al Physiologus, com les Etimologies d'Isidoro de Sevilla, eixercint gran influència en el simbolisme religiós de diverses imàgens medievals, tals com el Fénix o el pelícano. Esta obra va influir durant centenars d'anys el pensament de molts europeus, sent el predecessor dels bestiarios medievals («llibres de bésties») dels sigles XII i XIII.

Autor

El verdader autor del Physiologus grec original és desconegut, encara que durant l'Edat Mija, les versions en grec i llatí varen ser atribuïdes a varis escritors de l'Iglésia cristiana, tals com Epifanio, Pedro d'Aleixandria, Basilio, Juan Crisóstomo, Atanasio, Orígens, Ambrosio i Jerónimo, inclús es diu que havien escrit part d'ell personages anteriors al cristianisme, com Aristóteles i Salomón.

Provablement es va elaborar en Aleixandria, entre els sigles tercer i quarto. Esta data es basa en les evidències del propi text i en les referències del mateix a atres escritors de el V. El lloc és sugerit pels animals descrits, varis dels quals eren coneguts sobretot en Egipte.

L'intenció de l'autor

A sovint, el Physiologus és traduït com «el naturaliste», pero este títul és enganyós. L'obra no té títul, i li el ha cridat aixina perque comença afirmant “El Fisiólogo, que va redactar estos discursos, va dir [...]”. El Physiologus no és una «història natural». L'intenció de l'autor no era descriure lo que se sabia sobre la «naturalea» en aquella época, al objeto de difondre coneiximents. L'autor utilisa algunes descripcions dels animals que es troben en les primeres obres, pero la seua intenció és diferent: les històries estaven allí per a ilustrar el significat més profunt de les idees explícitament religioses cristianes, dogmàtiques, de sentit alegórico, que es consideraven immerses en la naturalea. El Physiologus mai va ser escrit en l'intenció de ser un tractat de història natural; és una interpretació metafísica, moralizante, en significats místics i trascendentes del món natural.

Històries alegóricas

El Physiologus conté algunes històries alégoricas. Per eixemple, conta el història de la lleona, els cadells de la qual naixen morts, pero gràcies a que sospira sobre ells, reviuen al tercer dia. Una atra història narra que l'au fénix es crema a sí mateixa, muriéndo, pero a la veta de tres dies resorgix de les seues cendres. Abdós històries guarden prou semblances en Crist. Del unicorn comenta que només pot ser capturat quan reposa assossegat en el regazo d'una verge pura, sent un símbol de l'Encarnación; o que el pelícano alimenta en la seua pròpia sanc a les seues crío, per a que puga transmetre part de la seua vida a elles, sent atres eixemples de salvació que guarden similitut en la crucifixió de Jesucristo.

També el Physiologus presenta certes alegoria que tracten sobre la derrota de Satanás davant Jesucristo, i unes atres que ejemplifican actituts que aconsella seguir o evitar a tota costa. És per això que el Physiologus presenta numeroses històries que mostren un fort valor didàctic i en semblances als successos que es relaten en els texts de la religió catòlica.

Bibliografia

• Curley, Michael J.: Physiologus. Austin: University of Texas Press, 1979. ISBN 0-292-76456-1
• Lazaris, Stavros: ″Quelques considérations sur l’illustration du Physiologus grec″, en: Bestiaires médiévaux: Nouvelles perspectives sur els manuscrits et els traditions textuelles. Actes du XVe colloque international de la Société Internationale Renardienne, Louvain-la-Neuve, 18-22 août 2003, B. Van donen Abeele (ed.), Louvain-la-Neuve, 2005, pp. 141-167, pdf.

Vore també

• Bestiario d'Aberdeen