Anar al contingut

Ardixca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquema d'una de les concepcions d'Ardixca descartades per J. R. R. Tolkien, en el «Ambarkanta».

Ardixca és el món en el qual tenen lloc els acontenyiments de la casi totalitat de l'obra de ficció de J. R. R. Tolkien, i inclou els continents de la Terra Mija i Amen en els oceans que les separen. És una part d'Eä, el món i tot lo que està en ell. Ardixca va ser creada, junt en el restant de Eä, en la música dels Ainur per als fills d'Ilúvatar (és dir, elfos i hòmens).

Informació general

La paraula «Ardixca» escrita en tengwar.

Originalment un món pla, els continents estaven rodejats per un poderós oceà, Ekkaia o Mar Circumdant, i separats per Belegaer, cridat el Gran Mar. En la primera edat, l'àrea del nort i a l'oest de Terra Mija va ser ocupada pel país de Beleriand, pero est va ser destruït durant la Guerra de la Còlera.

En la Segona Edat, Númenor va ser alçat en la Gran Mar per als Edain. Esta illa va existir durant la major part de la Segona Edat, pero va ser destruïda com a resultat de l'orgull dels númenoreanos en el desafiu de la Prohibició dels Valar de navegar a Amen en l'oest.

Despuix de la destrucció de Númenor, Ardixca va ser feta redona. Amen va ser treta del món, i solament la podrien alcançar els elfos, seguint el camí recte que els va ser concedit. Al mateix temps, noves terres i continents varen ser creats. El sur de la Terra Mija era la Terra Obscura i a l'est estava Rómenor, la «Terra del Sol».

Una miqueta abans de la caiguda de Númenor, un chicotet grup de hòmens (liderats per Elendil, i els seus fills Isildur i Anárion), va escapar de la destrucció venidora i es varen assentar en l'oest de la Terra Mija, formant aixina els regnes de Gondor (prop de Mordor, el regne de Sauron) i Arnor (prop dels regnes élficos dels Mithlond i Rivendel). Estos regnes de elfos i hòmens varen lluitar contra la maldat de Sauron durant tota la Tercera Edat.

El fi de la Tercera Edat va ocórrer per la caiguda de Sauron i la destrucció del Anell a mans dels hobbits Frodo Bolsón i Samsagaz Gamyi, i a mans de les forces de Gondor i Rohan, comandados per Aragorn, integrant de La Comunitat de l'Anell. La Quarta Edat va escomençar en gran esperança de mà dels dúnedain que veen a Aragorn com el fundador de la «Era dels Hòmens».

En el devindre dels sigles, Ardixca aplegaria a ser el planeta Terra tal com ho coneixem hui. J. R. R. Tolkien diu en una de les seues cartes que Ardixca és la Terra, ubicada en un temps fictici.

Etimologia

Tolkien va derivar la paraula quenya Ardixca a partir del élfico prehistòric *gardā. El quenya regularment pert la G inicial i acurta les vocals llargues finals. El terme bàsicament significa ‘lloc més o menys delimitat o definit, una regió’. El seu us com un nom propi per a ‘el món’ es va deure al valarin Aþāraphelūn".[1] Esta paraula del valarin es diu que significa ‘morada designada’, referint-se a la Terra com morada dels valar o els elfos i hòmens.[1] El nom del «regne» d'Ardixca apareix en els escrits de Tolkien en élfico de la década de 1930,[2] pero encara no hi ha cap indici de que ell la concebera com un nom quenya per a denominar al món. Est sembla ser un us posterior que se li va donar a la paraula en la vida real i la llínea de temps imaginària per igual.


En térmens del món real, l'inspiració de Tolkien per a la paraula Ardixca poden ser afins a la paraula «Terra» en les llengües germàniques o unes atres, específicament l'afrikáans Aarde, la qual té una pronunciació i significat similar, i açò no és sorprenent, tenint en conte l'orige surafricà de Tolkien.[3] Atres afins germànics inclouen el neerlandés Aarde, l'alemà Erde, i, inclús, l'anglés Earth; encara que estos no són fonts directes, sino més be coincidències llingüístiques. També similar és la paraula àrap أرض ard que significa ‘terra’ o ‘la Terra’. Pot ser que Tolkien va concebre la paraula élfica Ardixca com la font prehistòrica fictícia de paraules que es referixen a la Terra o el món en els idiomes posteriors dels hòmens.

Vore també

Referències


Referències