Upsala
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Upsala[1] (, pronunciat /ˈɵpːˈsɑːla/ (🔊 escoltar)) és una ciutat sueca situada a 78 km al noroest d'Estocolm. En 141339 habitants, és la quarta major ciutat de Suècia despuix d'Estocolm, Gotemburgo i Malmö. Centre administratiu de la província d'Upsala i municipi d'Upsala. Irrigada pel riu Fyris, Fyrisån en suec.
Història
[editar | editar còdic]- Upsala se situava en els seus inicis a uns quilómetros més al nort de la seua localisació actual, en un lloc que actualment es coneix com Gamla Uppsala (Vella Upsala), que segons l'escritor medieval Adam de Bremen, era el principal centre pagà de Suècia, el Temple d'Upsala dedicat als deus nòrdics.[2] El present emplaçament d'Upsala era ocupat per un villorrio cridat *Östra Rogles, que significa ‘Boca de riu oriental’ (en relació en la present ciutat de Västerås, originalment Västra Rogles, ‘Boca de riu occidental’).[3]
La ciutat és sèu de l'universitat més antiga d'Escandinavia, l'Universitat d'Upsala, fundada en 1477, en la que es va trobar el famós Cançoner d'Upsala. En esta universitat han estudiat o treballat numeroses personalitats sueques, com el polític Dag Hammarskjöld, el biòlec Carlos Linneo, els físics Anders Celsius i Anders Jonas Ångström, i els químics Carl Wilhelm Scheele i Jöns Jacob Berzelius. la catedral d'Upsala, d'estil gòtic, és la catedral més gran del nort d'Europa, en torres que alcancen els 118 m. Algunes de les personalitats més conegudes de Suècia estan enterrades en la catedral, com el rei Gustavo I de Suècia (Gustav Eriksson Vasa), el filòsof Emanuel Swedenborg i el biòlec Carlos Linneo.[4]
En 1702, la ciutat va sofrir un fort incendi del que va resultar molt danyada. Durant les décades dels xixanta i els setanta, pel desconeiximent del valor històric i cultural, es varen demolir molts edificis antics de la ciutat.
Universitat d'Upsala
[editar | editar còdic]l'Universitat d'Upsala (Uppsala Universitet, en suec) va ser fundada en 1477 i és l'universitat més antiga dels països nòrdics.[5]
Inicis, crisis i restauració (1477-1600)
[editar | editar còdic]Va ser fundada en 1477 i va ser la primera universitat d'Escandinavia. L'iniciativa per a la creació de l'universitat va vindre de l'Iglésia catòlica de Suècia, específicament del arquebisbe Jakob Ulvsson d'Upsala. En els seus inicis la nova Universitat era chicoteta, tenint com a màxim uns 50 estudiants i varis professors. En la primera década dels 1500 va escomençar a tindre deficiències en el seu funcionament per culpa de la situació política de l'época. Entre 1520 i 1530 el nou monarca de Suècia, Gustavo I Vasa, va aplicar la reforma luterana, lo que va significar que l'universitat, dependent de l'Iglésia, va perdre les seues bases econòmiques i ideològiques i per un llarc periodo de temps va permanéixer solament com una idea sense cap contingut real. No obstant, esta situació va canviar a fins d'el XVI. En esta época, el clero protestant havia guanyat una gran influència sobre l'ensenyança de la religió i va sentir la necessitat d'estendre-la a atres estudis de modo de poder afrontar la contrarreforma catòlica. Un concilie eclesiàstic en Upsala (Uppsala möte) en 1593 va decidir aixina restaurar els privilegis de l'universitat. Este nou capítul va ser firmat el 15 de març de 1595.
El XVII
[editar | editar còdic]Durant el regnat de Gustavo II Adolfo (1611-1632), Suècia va ser consolidada com una potència militar en el nort d'Europa i també com un estat burocràtic alvançat. El regne necessitava oficials del govern competents. Conjuntament en el seu assessor principal, Axel Oxenstierna, Gustavo II Adolfo va proveir de beneficis a l'universitat, econòmics i administratius. En particular va fer una donació de més de 300 granges a l'universitat que encara són propietat i administrades per l'universitat. Professors d'atres països varen ser contractats, i el número d'estudiants va aumentar. Durant este temps, el sistema de nacions va ser dut de les universitats medievals. Açò significa que estudiants de la mateixa regió s'unien per a poder ajudar-se els uns als atres i per a cooperar en les activitats socials universitàries (orquestes, companyies de teatre, clubs deportius, etc.). Este sistema encara existix.
Entre 1660 i 1670 l'universitat va ser dominada per Olof Rudbeck. Originalment preparat com a físic, Rudbeck era un estudiant extremadament versàtil. Entre els seus guanys està el reconegut teatre anatòmic en el centre del Gustavianum, en eixe llavors un nou edifici front a la catedral. Hui en dia este edifici és un museu de ciències i idees, el Museum Gustavianum.
Atres centres d'educació
[editar | editar còdic]- Johannelunds Teologiska Högskola. Seminari de teologia luterano fundat en 1862, ubicat en Upsala des de 1970.
- L'Institut Newman. Institució catòlica fundada en 2001.
Demografia
[editar | editar còdic]Transport
[editar | editar còdic]- Upsala conta en un sistema de trens basat en l'Estació Central d'Upsala que fluïxen en tres direccions, sentit sur: Arlanda, Estocolm i Linköping; cap al noroest: Dalecarlia; i en direcció nort Gävle, Sundsvall, *Östersund i cap a la partix nort de Suècia i també cap a Narvik en Noruega.cita requerida
Encara que Upsala no conta en aeroport propi, l'aeroport d'Arlanda està ubicat a 30 km al sur.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fundéu (ed.): «Upsala».
- ↑ P. W. Christensen. «Adam af Bremen om Menigheden i Norden under Erkesædet i Bremen og Hamborg (788–1072)» (en dona). Karl Schønbergs Forlag. Consultat el 2012-01-15.
- ↑ «Facts and history of Uppsala» (en en). Consultat el 2020-07-17.
- ↑ «Uppsala Cathedral» (en en). Consultat el 2020-07-17.
- ↑ «Studies in Uppsala – The experience of a lifetime» (en en). Consultat el 2020-07-17.
- ↑ «Stockholm Arlanda Airport within easy reach» (en en). Consultat el 2020-07-17.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Upsala.- Upsala
- Uppsala, fotos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Upsala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.