Saga de Gautrek

La saga de Gautrek és una llegendària saga escandinava que va ser duta a text cap a finals de el XIII i que va sobreviure solament en manuscrits posteriors. Segons pareix va tindre per objectiu ser una compilació de històries tradicionals, a voltes humorístiques, sobre el llegendari rei Gautrek de Västergötland, que servira com precuela a la ya existent Hrólfs saga Gautrekssonar (Saga de Hrólf, fill de Gautrek).

Sobre la saga

Tal com com es presenta, la saga sembla incompleta, ya que l'obra promet reprendre el relat del rei Gautrek de Götaland i els seus fills, a "la mateixa història tal com es conta en Suècia", i eixa promesa no és complida. Encara més, a banda de la referència a Hrólfs saga Gautrekssonar, cap fill és mencionat. Pero Gautrek segons pareix va ser mencionat en molts relats, d'acort a un passage prop del final, sempre mencionat per la seua generositat i la seua valentia i la seua poca inteligència. És provable que hi haguera molts més relats humorístics a eixe efecte que l'autor va planejar incloure.

El relat comença en una explicació de les rarea de Gautrek, relatant com el seu pare, el rei Gauti de Västergötland, es va perdre mentres es trobava caçant. Per este motiu va deure passar la nit en una aïllada granja d'estranys, podria dir-se que rústics llauradors locos: un granger mesquí cridat Skafnörtung 'Pell de pedra', la seua igualment mesquina esposa Tötra 'Jirones', i els seus tres fills i tres filles. Eixa nit Gauti va engendrar a Gautrek en Snotra que era la major de les filles del granger i supostament la més inteligent d'ells. El relat està ple de humor macabre en relatar cóm un a un els membres d'esta estranya família van suïcidant-se davant el problema més trivial, fins que al final solament Snotra i el seu fill sobreviuen. En eixe punt Snotra du al seu fill a la cort de Gauti, i el rei Gauti, anys més vesprada, en el seu llit de mort, convertix a Gautrek en el seu hereu.

Després, en un estil molt diferent, el història comença en un reconte dels ancestros, naiximent i primers ardits de Starkad que és potser el més adusto i estrany dels héroes llegendaris escandinaus. Este relat va ser provablement extret o reconstruït d'una saga perduda sobre Starkad i inclosa solament perque el rei Vikar Haraldsson rei d'Agder, que apareix en vàries ocasions és el pare del jarl Neri, qui juga un rol molt important en el text que li seguix i també perque Eirík, rei de Suècia, que apareix en ella va ser un personage prominent en Hrólfs saga Gautrekssonar. Un punt alt en esta secció és l'evocador episodi a on Grani Horsehair, el "pare del gebre" de Starkad desperta al seu "fill del gebre" a mijanit, ho du a una illa a on onze hòmens estan reunits en consell, i assentat en la duodècima cadira es troba el deu Odín. Un extens diàlec ocorre entre els deus Thor i Odín en el qual abdós alternativament concedixen diferents maldiccions i bendicions a Starkad.

El història després relata el matrimoni de Gautrek en Alfhild, la filla del rei Harald de Wendland i de la subsecuente mort de Alfhild per una malaltia anys més vesprada, motiu per la qual el apenado Gautrek va perdre la raó, i es va mantindre tot el temps sobre el montícul funerari de Alfhild, volant el seu falcó.

La secció final és un relat d'una història folklòrica que relata com Ref, el fill pereós d'un granger, va obsequiar un estupent bou del seu pare al mesquí pero extraordinàriament inteligent jarl Neri i va solicitar solament el consell de Neri a canvi. EL jarl Neri generalment no acceptava regals perque era massa tacaño com para després retribuir-los. Pero va prendre el bou i li va donar a Ref una pedra d'esmolar a canvi, dient-li que devia amprar-la com a regal per al rei Gautrek per a aixina obtindre grans riquees. En el consell de Neri, Ref va visitar rei despuix de rei, en cada cas donant part o tot de lo que havia rebut del rei anterior i obtenint aixina un regal millor. Al final, gràcies al consell de Neri i els seus enganys, Ref va obtindre la mà de la filla de Gautrek, Helga i a Neri se li va concedir el ranc de jarl.

Cronologia llegendària

Snorri Sturluson presenta a Gauti i a Gautrek en el seu saga Ynglinga a on Gauti "de qui Gautland (Götaland) du el seu nom" és mencionat com el pare de Gautrek l'Amable, pare del rei Algaut, pare de Gauthild qui es va casar en Ingjald, l'infame fill del rei Önund de Suècia. Açò faria a Gautrek aproximadament contemporàneu en el pare de Önund, Yngvar o possiblement en el pare de Yngvar, Eystein en els dies del qual, d'acort a Snorri, el rei danés Hrólfr Kraki va morir; i efectivament Hrólf Kraki és un dels reis que Ref visita segons la saga. Un atre rei visitat per Ref és Ælle d'Anglaterra i el històric rei Ælle de Deira va poder ben ser contemporàneu del llegendari rei Hrólf Kraki de Dinamarca. No obstant en la secció concernent a Starkad, els reis de Suècia són els germans Alrek i Eirík els quals, si un confiara en l'orde dels reis en la saga Ynglinga, es podria ubicar a Gautrek en generacions més primerenques.

No obstant en la Bósa saga ok Herrauðs (La saga de Herraud i Bósi), el supòsit mig germà de Gautrek, Hring és un contemporàneu del rei Harald Hilditonn.

Vore també

• Friðþjófs saga hins frœkna

Bibliografia

• "King Gautrek" en Seven Viking Romançades. Trans. Pálsson, Hermann and Edwards, Paul (1985). Harmondsworth, England: Penguin. ISBN 0-14-044474-2.
• "King Gautrek" en Gautrek's Saga and other medieval tals. Trans. Pálsson, Hermann and Edwards, Paul (1968). Londres: University of London Press. ISBN 0-340-09396-X.
• Gautrek's Saga. Trans. Fox, Denton and Pálsson, Hermann (1974). Toronto: University of Toronto Press. ISBN 0-8020-1925-0.