Saga de Frithiof

Peter Nicolai Arbo
La saga de Frithiof (en nòrdic antic Friðþjófs saga hins frœkna) és una saga llegendària islandesa de el XII, continuació d'una atra obra, La saga de Thorstein, fill de Viking (Þorsteins saga Víkingssonar). Relata uns successos que varen tindre lloc en Noruega, en el VIII[1] i es va fer coneguda per la versió de l'escritor suec Esaias Tegnér en el XIX.
Sinopsis

Max Unger (1913)
El rei Beli de Sogn, tenia dos fills varons, Helgi el major i Halfdan, i una filla anomenada Ingeborg. En l'atre extrem del fiort, vivia l'amic del rei Thorstein (Þorsteinn) el fill del qual Frithiof (Friðþjófr) li varen malnomenar el que resalta o el rotunt (hinn frœkni). Frithiof era el més alt, el més fort i el més valent entre els hòmens.
Quan els fills del rei encara eren jóvens, la mare va morir. Un bon home de Sogn cridat Hilding (Hildingr), va orar per a que la filla del rei tinguera una bona criança. Frithjof era germà adoptiu de Ingeborg (Ingibjörg) i varen créixer junts en Hilding com a pare adoptiu.
Pero Beli i Þorsteinn varen morir en batalla i els germans Helgi i Halfdan varen prendre el poder del regne. Els dos germans estaven celosos de les qualitats de Frithiof i li varen negar la mà de Ingeborg. La varen dur al recint sagarado de Balder (Baldrshagi) a on ningú s'atrevia a danyar a un atre i a on cap dòna o home havia tingut relacions sexuals. Aixina i tot Frithiof va seguir visitant Ingeborg i varen continuar amant-se. Açò va provocar que Helgi i Halfdan enviaren a Frithjof llunt, a les Orcadas per a arreplegar el danegeld (tribut) i, durant la seua absència, es va incendiar la granja de Frithiof i varen casar a la seua germana en el vell rei Ring de Ringerike.[2]
En retornar Frithiof i vore lo succeït, va cremar el temple de Balder i es va anar per a viure com vikingo. Varen passar tres anys fins que va visitar al rei Ring passant un hivern en ell i abans de morir Ring, es va revelar l'identitat de Frithiof i el moribunt rei li va nomenar jarl i li va fer guardià del fill que va tindre en Ingeborg. El rei Ring va morir, i Frithiof es va casar Ingeborg convertint-se en rei de Ringerike, despuix de lo que va declarar la guerra als germans, va matar a un d'ells i va convertir al segon en el seu vassall.

trad. Esaias Tegnér (1876)
Traduccions de la saga de Frithiof
La saga de Frithiof s'ha traduït a lo manco 22 voltes en anglés, vint voltes en alemà, i per lo manco una volta en cada llengua europea coneguda, inclós en islandés en 1866 i suec en 1737.
Referències
- ↑ Fridtjofs saga (Store norske leksikon)
- ↑ Sirvent, J. (1950). Fridtjof. El Vikingo de l'amor. Llegenda escandinava, Barcelona: Edicions G.P., pp. 19, 22-23.
Bibliografia
- Fridtjof. El Vikingo de l'amor. Llegenda escandinava. Barcelona: Edicions G.P. 1950.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saga de Frithiof» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.