Evemerismo

El evemerismo o euhemerismo (derivant en inglés: euhemerising) és una teoria hermenéutica de l'interpretació dels mits creada per Evémero de Mesene (IV) en la seua obra Inscripció sagrada (Ἱερὰ ἀναγραφή, Hierá anagraphé), de la que solament queden resums, i segons la qual els deus pagans no són més que personages històrics benèfics d'un passat mal recordat, magnificats per una tradició fantasiosa i llegendària i pel cult que se'ls va donar com a personages eixemplars que era útil recordar, la cridada deificaació.

El sentit amagat dels mits és, puix, de naturalea històrica i social. Esta teoria seria acceptada encara pel filòsof David Hume i per Voltaire, qui va escriure uns Diàlecs en Evémero. Pero l'obra d'Evémero s'ha perdut i li la coneix solament pels seus comentaristes, sobretot Diodoro de Sicília.

En realitat, ya el sofista Pródico de Ceos sostenia lo mateix: afirmava que els deus són coses o humans que en l'antiguetat varen ser importants, per lo que després varen passar a ser deificados.

Cicerón, en el seu Sobre la naturalea dels deus (2, 24-25) i en Sobre l'adivinación (2, 37), en interpretar els mits, ampra tant l'alegorisme com el evemerisme, en fer deus als hòmens divinizados.

Abdós corrents es troben també en les Etimologies (7, 11), una enciclopèdia medieval de sant Isidoro de Sevilla.

Els pares de l'Iglésia varen utilisar el evemerisme i la teoria alegórica per a descalificar les creències del paganisme, si be es varen abstindre d'aplicar tal doctrina a les seues pròpies creències.

El evemerisme va ser criticat per Plutarco en la seua obra De Isis i Osiris del que va dir que «va escriure tot un relat mitològic sense la menor base ni veritat» per basar les seues afirmacions en inscripcions de l'illa de Pancaya, illa que no existix i per tant dites inscripcions tampoc.