Filantropia
El terme «filantropia» designa, en general, l'amor per l'espècie humana i a tot lo que a la humanitat respecta, expressada en l'ajuda desinteressada als demés.
La paraula deriva del grec φίλος (talls) i άνθρωπος (ánthropos), que es traduïxen com «amor» (o «amant de», «amic de») i «home», respectivament, per lo que «filantropia» significa «amor a la humanitat». El seu antònim és «misantropia».
Els donatius a organisacions humanitàries, persones, comunitats, o treballant per a ajudar als demés, directament o a través d'organisacions no governamentals en fins no lucratius, aixina com ho és el treball de voluntari per a recolzar institucions que tenen el propòsit específic d'ajudar als sers humans i millorar les seues vides, són considerats actes filantrópicos, sempre i quan no estiguen moguts per interessos econòmics.
La filantropia comunament se superpon en la caritat, encara que no tota caritat és filantropia, o viceversa. La diferència comunament citada és que la caritat alivia els problemes socials, mentres que la filantropia intenta resoldre eixos problemes definitivament (la diferència entre donar un peix a un home famolenc i ensenyar-li a peixcar).cita requerida
Història
[editar | editar còdic]Món antic
[editar | editar còdic]El terme va ser creat per Flavio Claudio Juliano (331/332 - 26 de juny de 363), conegut com Juliano el Apóstata, qui va anar emperador del Imperi romà des de 361 fins a la seua mort.[1] Una de les tasques principals de Juliano com a emperador va ser la de restaurar el paganisme. En este intent, va imitar a l'Iglésia Catòlica en totes les seues institucions, també en la seua doctrina, com en este cas. Aixina, va falcar el terme "filantropia" per a suplir al cristià de caritat, que formava una de les virtuts de la nova religió i que mai havia segut part del paganisme com a religió en Roma o Atenes.cita requerida
En l'antiga Grècia la filantropia es definia com el "amor en ser humà". És la naturalea essencial i el propòsit de la humanitat, la cultura i la civilisació — un concepte intrínsecament filosòfic, que conté tant la metafísica com l'ètica.
Els grecs varen adoptar el "amor a la humanitat" com un ideal educatiu, l'objectiu del qual era l'excelència (areté) — el autodesarrollo màxim de cos, ment i esperit, que és l'essència de l'educació lliberal. l'Acadèmia de Platón definix philanthropia com "un estat de bons hàbits derivats de l'amor a la humanitat". També es va associar en la llibertat i la democràcia.[2]
Filantropia moderna
[editar | editar còdic]La filantropia moderna comença en l'ilustració, despuix del XVII en Europa, en filòsofs inclinats cap a una visió més progressista. Esta tendència va alcançar una articulació especialment en l'Ilustració escocesa.[3] Influenciats per estes idees, escomencen a florir en Anglaterra, i les classes altes adopten cada volta més una actitut filantrópica cap als més desfavorits en els club de cavallers i atres associacions.
Alguns filántropos importants d'este periodo en Anglaterra fur, entre uns atres: Thomas Coram, William Wilberforce i Lord Shaftesbury.cita requerida
Un atre important eixemple va ser el del filántropo suís Henry Dunant, qui va fundar la Creu Roja en Ginebra en 1863. Durant la guerra franc-prusiana de 1870, Dunant va dirigir personalment les delegacions de la Creu Roja que varen tractar als soldats ferits.[4]
En Estats Units va destacar l'empresari Andrew Carnegie, qui va escriure El evangelio de la riquea[5] i es va dedicar a la filantropia a gran escala, en especial émfasis en la creació de biblioteques locals, la pau mundial, l'educació i l'investigació científica.[6] Atres filántropos nortamericans importants del XX varen ser els empresaris John D. Rockefeller i Henry Ford.
El cantant i actor nortamericà Elvis Presley es va caracterisar per haver realisat a lo llarc de la seua vida una gran cantitat de mostres de filantropia, des de donacions a concerts benèfics com els realçats en Pearl Harbour en 1961 o el seu concert Aloha from Hawaii. [7]
Filantrocapitalisme
[editar | editar còdic]En el XXI es produïx una irrupció de filántropos multimillonaris com Bill Gates, Warren Buffett i George Soros, que creen fundacions que gestionen en tècniques empresarials per a dirigir els resultats de les seues activitats no lucratives, una característica que Matthew Bishop, editor de The Economist, va batejar en el nom de «filantrocapitalisme», neologisme format per filantropia i capitalisme. En estes fundacions, els filántropos eixercixen una gran influència en els governs d'un món ya globalizado.[8][9]
Ventages per al filántropo
[editar | editar còdic]Millora de la seua image pública
[editar | editar còdic]La publicitat que es fa de les grans donacions filantrópicas ajuda a millorar l'image de marca del donant, de manera que se li associa una percepció de compromís en la societat. Les empreses que realisen este tipo de donacions es beneficien d'una ventaja competitiva frut d'esta millora de la seua pròpia image pública, ademés de millores en l'actitut i productivitat dels seus empleats.[10]
Carol Cone, presidenta de Cone Communications, comenta al respecte:
Ventages fiscals
[editar | editar còdic]Les donacions filantrópicas gogen de ventages fiscals en numerosos països, lo que supon un incentiu econòmic.
En Estats Units s'aplica a les donacions una deducció fiscal igual a la taxa impositiva marginal que, per tant, és major quant majors són els ingressos del filántropo.[11] En Espanya existixen diversos conceptes que tenen deduccions del 25% o 30% en la declaració de la renda; aquelles donacions que no entren en els supòsits especificats tenen una deducció del 10%.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La caritat cristiana i la filantropia pagana, condena del Vaticà als chics de McCarrick, el Papa Francisco i els seus ‘migrants’.» (en és). Infovaticana Blogs. Consultat el 2025-12-30.
- ↑ Etimologia i història de la filantropia McCully, George: Philanthropy Reconsidered, A Catalogue for Philanthropy Publication, Boston, 2008; and Sulek, Marty: On the Classical Meaning of Philanthropía, in Nonprofit and Voluntary Sector Quarterly OnlineFirst, 13 de març de 2009 as doi:10.1177/0899764009333050.
- ↑ George McCully, Philanthropy Reconsidered (A Catalogue for Philanthropy Publication, 2008, 1-21), Marty Sulek, "On the Classical Meaning of Philanthrôpía (Nonprofit and Voluntary Sector Quarterly, 2010, 39:3, 385-408); Hubert Martin, "The Concept of Philanthropia in Plutarch's Lives." American Journal of Philology, 1961, 82:164-75.
- ↑ Henry Dunant Perfil
- ↑ «Wealth». Consultat el 30 de juliol de 2010.
- ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine. Roberto González "Andrew Carnegie".
- ↑ «10 Things to Know About Elvis and Graceland» (en en-us). www. graceland. com. Consultat el 2025-09-22.
- ↑ Forbes Mèxic (ed.): «Filantrocapitalisme: l'estratègia (no gratuïta) de donar». Consultat el 4 de decembre de 2015.
- ↑ Carmen Gómez-Cotta. Ethic (ed.): «¿Crees en la nova filantropia?». Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 4 de decembre de 2015.
- ↑ 10,0 10,1 María Luisa Lara (2000). Pax Mèxic (ed.). Filantropia empresarial: convicció i estratègia, p. 34-35.
- ↑ Hui Wen Chan. Hippo Reads (ed.): «Philanthropy: Selfless or Tax-Incentivized?» (en anglés). Consultat el 4 de decembre de 2015.
- ↑ Rocío Regidor. Lliure Mercat (Llibertat Digital) (ed.): «¿Cóm desgravan les donacions?». Consultat el 4 de decembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filantropía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.