Altruisme

El altruisme (del francés antic altrui, «dels atres» i del italià altro) es pot entendre com:

• Tendència a procurar el be de les persones de manera desinteressada, inclús en contra de l'interés propi.
• Ajudar o servir constructivamente per a viure una positiva experiència d'empatia, conducta relacionada en la filantropia.
• Sacrifici o abnegació personal en benefici d'uns atres.

D'acort a la Real Acadèmia Espanyola, l'altruisme prové del francés altruisme i designa la «diligència en procurar el ben alié encara a costa del propi».

El terme es referix a conducta humana i es definix com la preocupació o atenció desinteressada per atres persones, al contrari del egoisme. Solen existir diferents punts de vista sobre el significat i l'alcanç de l'altruisme o cuidar dels demés desinteresadamente, sense benefici algun.

Psicologia social

En llínea en els estudis de Daniel Batson, Elena Gaviria afirma que "existix una cantitat considerable d'evidència empírica que sugerix que, per lo manco, tenim la capacitat de comportar-nos moguts per sentiments no purament egoistes. El que manifestem o no eixa capacitat depén provablement de molts factors, pero la tenim, i això ya és alguna cosa". L'altruisme en sí mateixa no és observable, ya que requerix #inferència sobre intencions i motius, aixina que els estudis de la psicologia social s'han consagrat empíricamente a l'observació de la conducta d'ajuda. Aixina que, els elements involucrats són el donant d'ajuda o benefactor i els factors situacionals envolts en l'oferiment o negació de la mateixa, i solament despuix s'analisen els determinants motivacionals de la conducta. Segons la Enciclopèdia Blackwell de psicologia social (1995), s'inclou dins de les conductes prosociales considerades beneficioses per a atres persones i per al sistema social: l'ajuda (qualsevol acció que té per conseqüència un benefici a una atra persona), l'altruisme (conducta que supon més beneficis al receptor que a aquell que la realisa) i la cooperació (conducta que supon un benefici comú i en la qual són tots les que la cursen benefactors i receptors). Les dos primeres són més be de caràcter interpersonal, l'última de caràcter més be grupal.

Sobre l'ajuda, els experiments han determinat que, contràriament a lo que puga supondre's, la conducta d'ajuda sol inhibir-se quants més espectadors es troben presents (el cridat efecte espectador), ignorança pluralista. En el model de John Darley i B. Latané, la prestació d'ajuda inclou cinc passos consecutius que, si es resolen afirmativamente, desemboquen en la conducta d'ajuda:

• ¿Es dona conte l'individu de que ocorre alguna cosa anormal? La situació no té que ser ambigua.
• ¿Ho interpreta com una emergència? Existix por al ridícul.
• ¿Assumix la responsabilitat d'intervindre? L'individu deu sentir-se involucrat o sentir contacte directe en la situació, davant la difusió de la responsabilitat en presència de molts observadors, i també pot no trobar-se sensibilisat a les característiques de la persona que necessita ajuda (persona, animal o cosa atractiva o aversiva).

• ¿Es considera capaç de prestar l'ajuda? L'hipotètic altruïste es considera ignorant o incapaç o no sap cóm actuar, o té por a la responsabilitat, en especial davant situacions complexes, o pot haver predit un tipo de resposta més provable.

L'individu pren la decisió d'intervindre.

L'ajuda pot ser directa o indirecta i els costs poden ser alts tant per ajudar com per no ajudar. Entre els motius d'esta conducta es troben el reforç positiu de l'aprenentage de la mateixa en el passat, també els factors emocionals i neurològics implicats en l'empatia i la retribució i les normes socials i personals. Per una atra part, l'altruisme pot resultar contraproduent segons el juí del receptor: cal distinguir entre l'ajuda que algú demana i la que s'oferix sense haver segut solicitada; en este últim cas és freqüent que fer un favor no demanat per a sentir-se ben l'ajudant es rebuge si l'ajudat és persona en autoestima i autonomia altes. Des del punt de vista del receptor, la petició d'ajuda és el resultat d'un procés en tres fases que solament si es contesten afirmativamente conduïxen a la petició d'ajuda, i en el qual hi ha un procés de càlcul entre beneficis i costs:

El problema que tinc ¿se solucionaria si algú m'ajudara?

• ¿Demane ajuda o no la demane?
• ¿A quí li demane ajuda?

Segons A. Nadler, el que una persona decidixca demanar ajuda o no depén de tres factors:

Les seues característiques personals (edat, gènero, traces de personalitat). La naturalea del problema i el tipo d'ajuda que es necessita. Les característiques de qui puga oferir l'ajuda.

Referent a lo primer, des del punt de vista de l'autoestima és més costós demanar ajuda per als hòmens que per a les dònes i per a les persones de més alta autoestima que per als de més baixa. Respecte a lo segon, quan el problema està directament relacionat en l'image personal i social és menys provable que se solicite ajuda (és menys freqüent recórrer a un sicòlec o psiquiatra per la salut mental que a un mege per la salut física). Ademés, el fet de saber que no serà possible tornar el favor a l'atra persona quan creem que això s'espera dissuadix a la persona de demanar ajuda. Sobre lo tercer, la gent sol preferir com a donant a algú que no siga massa amenaçant per a la seua autoestima abans que a una persona més competent: deu semblar-se al potencial benefactor. La gent sol recórrer a parents, a amics o a persones semblants a ells per a demanar ajuda (Alcohòlics Anònims, per eixemple), perque les relacions interpersonals entre desconeguts exigixen reciprocitat, mentres que entre coneguts es tracta de relacions comunals.

Altruisme evolutiu i altruisme sicològic

Són conceptes relacionats en el comportament humà i animal, pero es referixen a diferents explicacions de per qué els sers vius realisen accions que beneficien a uns atres, a voltes a costa dels seus propis interessos.

Altruisme Evolutiu

L'altruisme evolutiu és una idea que s'origina de la teoria de l'evolució de Darwin. En este context, l'altruisme es referix a comportaments en els que un individu ajuda a un atre, a sovint sacrificant una miqueta del seu propi benestar, en la finalitat d'aumentar les provabilitats de supervivència o reproducció d'eixe atre individu. No obstant, l'altruisme evolutiu no significa que una espècie actue de manera desinteressada per complet; la clau està en els beneficis indirectes que poden generar per a l'individu altruïste.

Altruisme Sicològic

L'altruisme sicològic es referix a la motivació interna i emocional que du a una persona a actuar en beneficie dels demés, independentment de si eixe comportament genera beneficis evolutius. Ací, el foc està en l'aspecte subjectiu i emocional de l'altruisme, lo que significa que la persona actua pel desig de fer el be sense esperar una recompensa tangible.

Segons la teoria sicològica, les persones poden actuar de manera altruïsta per emocions com l'empatia, que és la capacitat de posar-se en el lloc d'una atra persona i sentir lo que ella sent. Esta empatia pot motivar una resposta altruïsta, inclús si no hi ha un benefici immediat per a l'individu que ajuda. Des d'una perspectiva sicològica, l'altruisme no necessàriament està vinculat a la genètica o l'evolució; es pot vore com una resposta emocional a les necessitats d'uns atres.

Consideracions filosòfiques i sicològiques

El filòsof Auguste Comte va falcar en francés la paraula altruisme en 1851 i esta es va adoptar després en la llengua espanyola. Molts consideren el seu sistema ètic alguna cosa extrem, puix segons est els únics actes moralment correctes són aquells que intenten promoure la felicitat d'uns atres.^{cita requerida}

És la conducta que beneficia a uns atres, que és voluntària i l'autor de la qual no demana beneficis externs. Encara que la finalitat pròpia de l'altruisme pot presentar vàries dificultats, el motiu d'açò es deu a que els agents morals presenten toda una serie de prejuïns cognitius que fan les llabors #altruïste i activistes més dificultosas. Alguns d'estos prejuïns es reflectixen en una parcialitat que du a donar prioritat a alguns individus sobre uns atres. Açò provoca que s'assigne menys importància a certes causes que en realitat són més significatives que atres considerades com menys rellevants, és dir, presenten un cert grau de subjetividad. Alguns d'estos prejuïns poden ser les actituts sexistes, racistes, xenofòbia, chovinista, entre unes atres. Ademés, les tendències egoistes duen a que la gent s'desentender de causes que podrien conseguir un impacte major en el món.^{cita requerida}

Per una atra part, atres prejuïns provoquen que s'adopten patrons irracionals en la presa de decisions. Açò es deu a que moltes dels inclinaments i intencions a l'hora d'actuar han segut seleccionades a lo llarc de la història natural per raons de caràcter evolutiu. Açò es deu a que estes varen presentar ventages en la transmissió del material genètic. Pero, en realitat, estes no oferixen cap ventaja al deliberar sobre la forma d'actuar. Més be, tot lo contrari. Pero és necessari recalcar que estes intencions no determinen necessàriament lo que es busca i cóm cal buscar-ho. Pero és cert que sí poden modifiquen els inclinaments i condicionen el comportament en molts casos. A lo llarc de l'història evolutiva, les capacitats i disposicions que es varen acabar establint no són les que estimulen la realisació de certes funcions de la millor manera, sino les que varen fer que el material genètic es transmetera de forma eficient. Açò provoca que quan és necessari formar part d'una causa de forma activa, no solen utilisar-se els recursos de la millor forma per culpa dels distints prejuïns o #biaix cognitius que s'han anat desenrollant en l'evolució. Alguns eixemples d'estos #biaix cognitius:

Una incompetència a l'hora de comparar correctament distintes magnituts quan estes són molt grans. Confondre lo que es desija que succeïxca en lo que és previsible que succeïxca. Creure que les experiències pròpies representen adequadament el conjunt de lo que ocorre. Costa més treball canviar la forma de vore les coses inclús quan es presenten evidències noves que deurien canviar les postures o inclinaments originals. La tendència a no incloure en les consideracions aquelles opcions en les que hi ha incertitut.^{cita requerida}

Altruisme en etologia i biologia evolutiva

l'altruisme biològic en etologia i, per tant, en la biologia evolutiva, és el patró de comportament animal en el qual un individu posa en risc la seua vida per a protegir i beneficiar a atres membres del grup. Casi totes estes teories expliquen cóm un individu pot sacrificar inclús la seua pròpia supervivència per protegir la dels demés, encara que sempre afigen el fet de que entre els membres d'eixe grup ha de trobar-se algun membre que compartixca part dels seus mateixos gens. Esta seria una manera d'assegurar la continuïtat de la seua informació genètica. Pese a això, esta teoria resulta insuficient per a explicar les conductes #altruïste que es desenrollen cap a individus no emparentats, és dir, en els que no es compartix informació genètica.

Per a explicar l'altruisme no emparentat, s'ha postulat que, en estos casos, la conducta altruïsta es porta a terme quan l'individu espera d'alguna forma ser recompensat per l'atre o per algun atre membre del grup; o que per últim algunes de les conductes #altruïste poden ser el resultat de la necessitat de l'individu de sentir-se acceptat pel grup o una persona, per sentir-se partícip dins d'ell, en lo que indirectament també obté un benefici. Esta accepció va ser proposta per científics que exploraven les raons per les que podria haver evolucionat el comportament no egoiste. S'aplica no solament a les persones (altruisme sicològic), sino també a animals i inclús a plantes.

Existix, no obstant, una interpretació de la noció d'altruisme contraria a l'anteriorment exposta. En la seua obra El gen egoiste (1976), Richard Dawkins acusa a estes tesis de desviar-se del darwinismo ortodox i propon, a canvi, una concepció que entén l'evolució considerant el ben de l'individu, i no el de l'espècie, com a factor capital. Dawkins sosté que lo que habitualment s'entén per altruisme, açò és: la conducta d'un organisme quan es comporta de tal manera que contribuïxca a aumentar el benestar d'un atre ser semblant a costa del seu propi benestar es tractaria d'un altruisme individual aparent i, per lo mateix, la conducta contrària seria un egoisme individual aparent. Aixina, la seua tesis forta consistix que existix una llei fonamental denominada egoisme dels gens que explica tant l'altruisme com l'egoisme individual des del punt de vista genètic. En definitiva, Dawkins sosté que l'interpretació ortodoxa de la selecció natural darwiniana és aquella que la concep com a selecció de gens (egoisme del gen), i no com a selecció de grups (altruisme entre individus).

Aparició de l'altruisme en humans

En el XIX, alguns filòsofs com John Stuart Mill, defenien que el ser humà no és naturalment altruïste, sino que necessita que se li eduque per a aplegar a ser-ho. Pitirim A. Sorokin reconeixia llimitacions en el mateix. Recentment s'han fet investigacions que mostren que l'altruisme apareix en el ser humà en complir els díhuit mesos, de la mateixa manera que en el chimpansé, lo que sugerix que els sers humans tenen una tendència natural a ajudar als demés.

Hi ha una série de situacions que nos inciten als humans a ajudar-nos els uns als atres i són les següents: quan nos recompensen, quan estem de bon humor, quan algú més ajuda en fer una atribució d'altruisme i quan les normes dicten ajuda. A nivell cerebral, les situacions d'ajuda mútua modelades pel joc del dilema del presoner induïxen ràpits canvis en els ritmes del cervell que prediuen si es colaborarà ràpidament en reciprocitat en la mateixa persona.

Sociologia

Vore també: Sociologia pública

"Els sociòlecs duen molt temps preocupats per cóm construir la bona societat". L'estructura de les nostres societats i cóm els individus apleguen a realisar accions caritatives, filantrópicas i atres accions prosociales i #altruïste pel ben comú és un tema àmpliament investigat dins d'este camp. L'Associació Americana de Sociologia (TORRA) reconeix la sociologia pública dient: "La rellevància intrínseca científica, política i pública d'este camp d'investigació per a ajudar a construir 'bones societats' és inqüestionable". Este tipo de sociologia busca contribucions que ajuden a la comprensió teòrica i de base de lo que motiva l'altruisme i cóm s'organisa, i promou un enfocament altruïste per a beneficiar al món i a les persones que estudia. Cóm s'emmarca, organisa i porta a terme l'altruisme i qué ho motiva a nivell de grup és un àrea d'interés que els sociòlecs tracten d'investigar per a contribuir als grups que estudia i "construir la bona societat". La motivació de l'altruisme també és objecte d'estudi; algunes publicacions relacionen l'aparició de l'indignació moral en el castic dels culpables i la compensació de les víctimes. Alguns estudis han demostrat que la generositat en experiments de laboratori i en llínea és contagiosa: les persones imiten la generositat observada dels demés.

Vore també

• amabilitat
• donació de sanc
• economia altruïsta
• egoisme biològic
• generositat
• solidaritat
• tolerància social
• voluntariat
• Development Mija International (organisació)

Enllaços externs

Archiu:Wikiquote-logo.svg Altruisme en Viquidites.

• Definició de la Real Acadèmia Espanyola
• Artícul Tendències21: L'altruisme dels organismes eusociales en realitat producte d'una manipulació
• Defensors de l'ètica altruïsta
• Opositors de l'ètica altruïsta
• Altruism: Myth or Reality?
• Altruisme i capitalisme [1] archivat en Wayback Machine., per David Kelley
• Altruisme Eficaç Espanya - Iniciativa dedicada a millorar l'eficàcia de les accions #altruïste en la societat.