El gen egoiste

El gen egoiste: les bases biològiques de la nostra conducta (en inglés: The Selfish Gene) és una obra divulgativa sobre la teoria de l'evolució, escrita per Richard Dawkins en 1976.

En ella s'interpreta l'evolució de les espècies des del punt de vista dels gens en lloc del individu, al mateix temps que critica els arguments de la selecció de grups.

Segons la teoria del gen egoiste, el gen és la unitat evolutiva fonamental. Per mig d'esta idea es pretenia posar fi a algunes confusions creades per a explicar determinades característiques físiques o conductuales dels sers vius.

Examinant l'evolució des d'un punt de vista genètic, es poden explicar els fenomens de selecció natural actuant en nivells superiors. Este llibre també és notable per introduir el concepte de meme.

En el pròlec de l'edició del trigèsim aniversari del llibre, Dawkins va expondre que «pot vore fàcilment que el títul del llibre podria donar una impressió inadequada del seu contingut» i en retrospectiva creu que deuria haver pres el consell de Tom Maschler i haver-ho cridat The Immortal Gene (El gen immortal).

Contingut

La teoria de Dawkins establix que són els gens —i no els individus— els agents sobre els que opera la evolució. Dawkins redefinix el concepte de gen com unitat informativa heretable que produïx un o varis efectes concrets, en tant puga existir una atra unitat d'informació que produïxca efectes distints, denominada alel, sense importar si es tracta d'un improvable gen aïllat o de varis gens cooperatius; inclús és indistint si un gen es correspon en un cromosoma sancer o en un fragment.

El egoisme és una forma en la que Dawkins explica que la provabilitat de que un gen prospere depén de la seua capacitat d'adequació al mig.

Els organismes són, puix, meres màquines de supervivència per a gens. Un gen d'un organisme seguix existint si dit ser es reproduïx. I, ya que els gens són la base de la herència en la reproducció sexual, els gens que proporcionen ventages reproductives per a l'individu al que pertanyguen els alels, tendiran a ser heretats per un número cada volta major d'individus.

Una metàfora adequada per a la teoria del gen egoiste és una resposta a la pregunta «¿Qué va ser abans, la gallina o el ou?». La resposta, segons la teoria del gen egoiste, seria que la gallina no és més que el mig que els ous es reproduïxen. En estes premisses, Dawkins explica les relacions socials: la agressió, la guerra de sexes, el racisme, el conflicte generacional, i inclús la plausibilidad del altruisme.

Com colofó de l'obra, Dawkins falca el concepte de meme com a agent responsable de la transmissió cultural en el ser humà, anàlec al concepte de gen i, per lo tant, subjecte a les mateixes regles bàsiques de l'evolució (l'egoisme, entre elles).

Edicions

• 1976: primera edició. The Selfish Gene. Oxford University Press. ISBN 0-19-857519-X

• 1989: segona edició, actualisada. The Selfish Gene (2.ª ed.). Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-217773-7. La majoria del text de l'edició de 1976 es conserva, fent-se l'actualisació generalment en forma de notes al final del text. S'incorporen dos capítuls nous: el capítul 12, Els bons chics acaben primer (basat en els treballs de Robert Axelrod); i el capítul 13, El llarc braç del gen (basat en l'obra El fenotip estés del propi Dawkins). (En espanyol: El gen egoiste, Richard Dawkins Salvat Editors, S.A., 2.ª edició, Barcelona, 2000, 407 pàgines, ISBN 8434501783)
• 2006: tercera edició, per a celebrar el 30 aniversari, en nova introducció de l'autor (The Selfish Gene (3.ª ed.), Oxford University Press, ISBN 0-1992-9114-4).
• 2016: quarta edició. Nou epílec per al 40.º aniversari. The Selfish Gene (4.ª ed.), Oxford University Press, ISBN 978-0-19-878860-7).