Andrew Carnegie

Andrew Carnegie

Andrew Carnegie (correctament Plantilla:Pron, pero comunament /ˈkɑrnɨgi/ o /kɑrˈnɛgi/)(Dunfermline, 25 de novembre de 1835-Lenox, 11 d'agost de 1919) va ser un industrial, empresari i filántropo nortamericana. Quan era chiquet, migró junt en els seus pares, des del seu Escòcia natal als Estats Units. Va treballar des de molt chicotet en la Pennsylvania Railroad Company. Als vint anys es va convertir en gerent de la mateixa companyia ferroviària i en l'aprenent de Thomas A. Scott, amo de la Pennsylvania Railroad Company. Va finançar el Pont Eads, dissenyat per James Eads. Va crear la Carnegie Steel Company en Pittsburgh, que més tart es va fusionar en la Federal Steel Company d'Elbert H. Gary i en vàries empreses més chicotetes fins a crear O.S. Steel. Va destinar grans cantitats de diners a la filantropia i educació, fundant l'Institut Carnegie, el Fondo Carnegie per a la Pau Internacional, i l'Universitat Carnegie Mellon en Pittsburgh.

Encara que Carnegie pagava als seus empleats els baixos salaris típics d'eixa época,^{cita requerida} després donó part dels seus diners per a finançar diverses biblioteques, escoles i universitats en Estats Units, el Regne Unit i atres països, aixina com per a crear fondos de pensions per als empleats de més antiguetat. Carnegie va escomençar com radiotelegrafista i cap a la década de 1860 va invertir en ferrocarrils, coches llit per a trens, ponts i torres de perforació de petròleu. També va fer fortuna com a venedor d'abonaments per a finançar empreses angloamericanes en Europa.

Va fer la major part de la seua fortuna en l'acer. En la década de 1870, va fundar la Carnegie Steel Company, un pas que va consolidar el seu nom com un dels "grans magnats de l'Indústria" (en anglés, “Captains of Industry”). Sobre la década de 1890, era la més gran i rendable de totes les empreses industrials del món. Carnegie la va vendre a J.P. Morgan en 1901, qui va crear l'O.S. Steel. Va dedicar el restant de la seua vida a la filantropia a gran escala, en especial émfasis en biblioteques locals, la pau mundial, educació i investigacions científiques.

Carrera i evolució en els negocis

L'educació de Carnegie va experimentar un gran impuls gràcies a la seua passió per la llectura i al coronel James Anderson, qui obria la seua biblioteca particular de 1000 volums als chiquets obrers tots els dissabtes de matí. Carnegie era un usuari constant i un "home fet a sí mateixa" tant en el seu desenroll econòmic com a intelectual i cultural.^{cita requerida} La seua capacitat i bona disposició per al treball dur, la seua perseverança i la seua diligència pronte li varen dur oportunitats.^{cita requerida}

Fill d'un peleador, quan era chiquet Carnegie va emigrar en la seua família d'Escòcia a Estats Units en 1847, i es va establir en Allegheny, Pennsilvània. Eixe mateix any va tindre el seu primer treball, quan contava en tretze anys, va ser el de chic de la bobina, s'encarregava de canviar els carrets de fil en una fàbrica de teixits de cotó durant dotze hores al dia, sis dies a la semana. Cobrava 1,20 $ a la semana, més 100 cèntims adicionals per mantindre encesa la caldera. En 1851, Carnegie es va fer telegrafista en l'oficina de Pittsburgh de l'Ohio Telegraph Company, guanyant 2,00 $ a la semana. Ademés de proporcionar-li ingressos majors, el treball també va despertar en ell una passió, que duraria tota la vida, per les obres de William Shakespeare. A sovint devia entregar mensages a un teatre i la majoria de les voltes li les arreglava per a aplegar just quan les cortines s'alçaven i començava l'espectàcul. Carnegie podia convéncer al gerent del teatre per a que li deixara quedar-se i vore l'actuació debades.

Carnegie ràpidament va deprendre a distinguir els diferents sons de les senyals que rebia i a transcribirlas d'oït, sense tindre que anotar-les.^{cita requerida} Thomas A. Scott de la Pennsylvania Railroad Company ho va contractar com a secretari i telegrafista escomençant en 1853, en un salari de 4,00 $ a la semana. En díhuit anys, Carnegie va escomençar a escalar llocs, aplegant a ser el superintendente de la divisió de Pittsburgh. Scott també li va ajudar en les seues primeres inversions. En 1855 Carnegie va invertir 600$ en una exitosa empresa anomenada Adams Express. Més tart va invertir en coches llit per a la Pennsylvania Railroad Company i va comprar part de l'empresa que fabricava els vagons. Esta es va convertir en una inversió molt rendable.^{cita requerida} Reinvirtiendo els seus diners en indústries relacionades en el ferrocarril: (ferro, ponts i raïls), Carnegie llentament va ser acumulant capital, que seria la base del seu posterior èxit.

1860-1865: Guerra de Secessió

Ans que esclatara la guerra civil nortamericana, Carnegie havia format una societat en Woodruff, l'inventor d'un coche llit per als viages de primera classe. Els coches llit facilitaven els viages de negocis per a distàncies d'aproximadament . L'inversió va demostrar ser un èxit i una font de beneficis per a Woodruff i Carnegie. El jove Carnegie va aplegar a ser el superintendente de la Pennsylvania Railroad's Western Divisió i va introduir vàries millores en el servici.

En la primavera de 1861 Carnegie va ser designat per Scott, que llavors era el vicesecretari de Guerra encarregat del transport militar, com superintendente dels ferrocarrils militars i de les llínees de telégrafs del Govern de l'Unió en l'Est. Carnegie va ajudar a obrir les llínees de ferrocarrils que entrabar en Washington que els rebels havien tallat; va conduir la locomotora duent la primera brigada de les tropes de l'Unió fins a aplegar a Washington. Despuix de la derrota de les forces de l'Unió en Bull Run, ell va supervisar el trasllat de les forces derrotades.^{cita requerida} Baix la seua organisació, el servici de telégraf prestava un servici eficient a la causa de l'Unió i va ajudar considerablement a la victòria final.^{cita requerida} Carnegie més tart es jactaría de ser "el primer ferit de la guerra" quan es va fer una cicatriu en la seua galta quan treballava en el cable telegràfic.

La derrota dels confederados va necessitar grans suministraments de munició, aixina com vies férrees (i llínees de telégraf) per a repartir els bens. La guerra va demostrar com eren d'íntegres les indústries per a l'èxit nortamericà.^{cita requerida}

En 1864, Carnegie va invertir 40 000 $ en la granja Storey d'Oil Creek en el Comtat de Venango (Pennsilvània). En un any, la granja va produir al voltant de 1 000 000 $ de dividents en efectiu, i el petròleu dels pous es va vendre provechosament. La demanda de productes derivats del ferro, tals com corazas per a llanches cañoneras, canons i armassons, aixina com un centenar d'atres productes industrials, varen fer de Pittsburgh un centre de producció durant el temps de la guerra. Carnegie va treballar en uns atres per a montar un laminador d'acer, aumentar la producció d'acer i fer-se en el control de l'indústria, lo que supondria la font de la seua fortuna. Carnegie va fer vàries inversions en l'indústria del ferro abans de la guerra.

Despuix de la guerra, Carnegie va abandonar el negoci dels ferrocarrils per a dedicar totes les seues energies al comerç en les #fundició de ferro. Carnegie va treballar per a millorar vàries #fundició, finalment formant part de The Keystone Bridge Works i la Union Ironworks. Sent superintendente de la Keystone Bridge Company's, Carnegie es va donar conte de la debilitat de les estructures de fusta tradicionals. Varen ser reemplaçades en gran mida per ponts de ferro fet en les seues #fundició.

Ademés de tindre bon olfat per als negocis, Carnegie tenia carisma i coneiximents sobre lliteratura. Va ser invitat a molts actes socials, actes que Carnegie va aprofitar per al seu propi benefici.

Carnegie creïa que devia usar la seua fortuna per a beneficiar als demés i dedicar-se a un poc més que guanyar diners. Va escriure;^{cita requerida}

¡Em proponc assignar-me un sòu no major de 50000 $ a l'any! ¡A banda d'açò necessite cada guany, sense fer cap esforç per incrementar la meua fortuna, per a gastar el superàvit de cada any per a causes nobles! Deixem a un costat els negocis per a sempre, llevat para els demés. Vayámonos a Oxford per a obtindre una educació concienzuda, adquirint el coneiximent d'un home de lletres. M'imagine que açò em durà tres anys de dur treball. Dec prestar especial atenció en parlar en públic. Podríem anar a Londres i podria comprar totes les accions d'un periòdic o rotatiu i fer que tractara temes d'interés públic, especialment els relacionats en l'educació i la millora de les classes pobres. ¡L'home deu tindre un ídol i amasar fortunes és una de les pijors espècies de idolatría! ¡Cap ídol és més envilecedor que l'adoració al diners! En enfrontar-me a un problema solc esforçar-me massa, per lo que dec anar en conte d'elegir l'estil de vida que siga més elevat en eixe sentit. Si seguixc preocupant-me tant pels meus negocis i passant la major part del temps pensant única i exclusivament en cóm trobar la manera de fer diners, em degradaré més allà de perdre tota esperança en recuperar-me per a sempre. ¡Deixaré els negocis als trentacinc anys, pero durant els dos anys següents desig passar les vesprades rebent classes i llegint concienzudamente!

1880-1900: becari i activiste

Carnegie va continuar la seua carrera centrat en els negocis; al mateix temps algunes de les seues intencions lliteràries varen ser satisfetes. Es va fer amic del poeta anglés Matthew Arnold i del filòsof Herbert Spencer; a la seua volta va mantindre correspondències i relacions en la majoria dels presidents dels Estats Units, estadistes i escritors notables. Carnegie admirava profundament a Spencer. No obstant Spencer, que creïa en el darwinismo social, pensava que la filantropia era una insensatez.^{cita requerida}

Carnegie va erigir espaciosas piscines i banys per a la gent de la seua ciutat natal, Dunfermline (Escòcia).^{cita requerida} A l'any següent, Carnegie donó 40 000 $ per a la creació d'una biblioteca pública en Dunfermline.^{cita requerida} En 1884, va fer una donació de 50 000 $ al Colege Mèdic de l'Hospital Bellevue (hui partix del Centre Mèdic de l'Universitat de Nova York) per a fundar un laboratori histológico, hui cridat el Laboratori Carnegie.

En 1881, Carnegie es va dur a la seua família, incloent a la seua mare de 70 anys, de viage per Regne Unit. Varen visitar Escòcia i varen gojar de varis càlits acolliments durant el trayecte.^{cita requerida} Lo més destacat de tot va ser la tornada triumfal a la seua ciutat nativa de Dumferline, a on la mare de Carnegie va colocar la primera pedra de la biblioteca Carnegie per a la qual ell hi havia donado els diners. Les crítiques de Carnegie sobre la societat britànica no significaven desgrat; al contrari, una de les ambicions de Carnegie era la d'actuar com a catalisador per a conseguir un acostament entre els pobles de parla anglesa.^{cita requerida} Per a tal fi, a principis de la década de 1880, va adquirir numerosos periòdics d'Anglaterra, tots ells per a defendre l'abolició de la monarquia i l'establiment d'una "República britànica".^{cita requerida} El carisma de Carnegie ajudat per la seua gran riquea significaven que tenia molts amics britànics, entre ells el primer ministre William Ewart Gladstone.^{cita requerida}

En 1886, Thomas, el germà chicotet d'Andrew Carnegie, va morir als quarantatrés anys d'edat. No obstant l'èxit en els negocis proseguia. Mentres controlava les #fundició d'acer, Carnegie havia comprat a baix cost els més valiosos camps de mineral de ferro al voltant del Llac Superior. El mateix any Carnegie es va convertir en un personage controvertit. Despuix del seu recorregut per Gran Bretanya, va escriure sobre les seues experiències en un llibre titulat An American Four-in-hand in Britain. Encara que encara seguia involucrat en el funcionament dels seus numerosos negocis, Carnegie es va convertir en un contribuidor habitual en numeroses revistes, la més notable cridada Nineteenth Century, baix l'editorial de James Knowles, i l'influent North American Review, dirigida per l'editor Lloyd Bryce.

En 1886 Carnegie va escriure la que seria la seua obra més radical fins a la data,^{cita requerida} titulada Triumphant Democracy (Democràcia triunfante). Lliberal en el seu us de les estadístiques per a reforçar els seus arguments, el llibre versava sobre que el sistema republicà dels Estats Units era superior a la monarquia britànica.^{cita requerida} Presentava un punt de vista molt favorable i idealizado sobre el progrés angloamericà i criticava a la família real anglesa. La portada mostrava una corona real boca dalt i un ceptre trencat. El va lliurar va causar gran controvèrsia en el Regne Unit, i va fer que molts nortamericans apreciaren el progrés econòmic del seu país i va vendre unes 40000 còpies,^{cita requerida} la major part d'elles en Estats Units.

En 1889, Carnegie va publicar "Wealth" en el número de juny de la revista North American Review. Despuix de llegir-la, Gladstone va demanar la seua publicació en Anglaterra,^{cita requerida} a on apareixia com "The Gospel of Wealth" en la Pall Mall Gazette. L'artícul va ser subjecte de moltes discussions. Carnegie sostenia que la vida d'un acabalat empresari devia comprendre dos parts. La primera part era la reunió i acumulació de riquea. La segona part era per a la subsegüent distribució d'eixa riquea per a causes nobles. La filantropia era el camí per a fer que la vida valguera la pena.^{cita requerida}

En 1898, Carnegie va intentar tramitar l'independència per a les illes Filipines.^{cita requerida} En anar-se acostant el final de la guerra hispà-nortamericana, els Estats Units varen comprar les Filipines a Espanya per 20 millons de dólars. Per a contrarrestar lo que ell percebia com un intent imperialista per part dels Estats Units, Carnegie personalment va oferir els 20 millons a les Filipines per a que els filipins pogueren comprar la seua independència dels Estats Units. No obstant, res va succeir despuix d'este gest i la guerra hispà-nortamericana va continuar.

1875-1900: L'imperi de l'acer

Carnegie va conseguir amasar una fortuna en l'indústria de l'acer, controlant el major funcionament integrat d'acer i ferro mai abans propietat d'un particular en els Estats Units. Una de les seues dos grans innovacions va ser la reducció de costs gràcies a la producció en massa de raïls d'acer per a vies férrees. El segon va ser implementar l'integració vertical en tots els suministradors de matèries primeres. A finals de la década 1880, Carnegie Steel era la major fàbrica d'arrabio, raïls d'acer i coque del món, en una capacitat productiva d'aproximadament 2000 tonellades de metal d'arrabio al dia. En 1888, Carnegie va comprar a l'empresa competidora Homestead Steel Works, que contava en una enorme planta junt en el suministrament de carbó i mines de ferro, una llarga via de ferrocarril d'uns 685 km i una flota de barcos de vapor. Carnegie va fusionar les seues participacions i les dels seus associats en 1892 en crear l'empresa Carnegie Steel Company.

Cap a 1889, l'excedent d'acer d'Estats Units superava al d'Anglaterra i Carnegie posseïa la major part.^{cita requerida} L'imperi de Carnegie va créixer encara més en incloure's les següents empreses: J. Edgar Thomson Steel Works, (cridada aixina per John Edgar Thomson, el primer cap de Carnegie i el president de la Pennsylvania Railroad), Pittsburgh Bessemer Steel Works, Lucy Furnaces, Union Iron Mills, Union Mill (Wilson, Walker & County), Keystone Bridge Works, Hartman Steel Works, Frick Coke Company, i les mines de Scotia. Carnegie, a través de Keystone, suministrava l'acer i tenia accions en el famós pont cridat Eads Bridge que creuava el riu Mississipi en Sant Luis, Misuri (completat en 1874). El proyecte va ser una important prova de fòc per a la nova tecnologia de l'acer, que va marcar l'inici d'un nou mercat de l'acer.

#Controvèrsia

1889: Inundació de Johnstown

Carnegie va ser un dels més de 50 membres del Club de Caça i Peixca de South Fork, que ha segut acusat de l'inundació de Johnstown que va matar a 2209 persones en 1889.

Per sugerència del seu amic Benjamin Ruff, el soci de Carnegie, Henry Clay Frick, havia format l'exclusiu Club de Caça i Peixca de South Fork en la part alta de Johnstown, Pennsilvània. Els xixanta i tants membres del club eren els principals magnats empresarials de l'oest de Pennsilvània i incloïen entre ells al millor amic de Frick, Andrew Mellon, els seus advocats Philander Knox i James Hi ha Reed, aixina com al soci comercial de Frick, Carnegie. Molt per damunt de la ciutat, prop de la chicoteta ciutat de South Fork, l'assut de South Fork va ser construïda originalment entre 1838 i 1853 per la Mancomunidad de Pennsilvània com a part d'un sistema de canals que s'utilisaria com a depòsit per a la conca d'un canal en Johnstown. En la majoria d'edat dels ferrocarrils que reemplaçaven al transport de barcaces per canal, el llac va ser abandonat per la Mancomunidad, venut al Ferrocarril de Pennsilvània i venut novament a interessos privats i finalment va passar a ser propietat del Club de Caça i Peixca de South Fork en 1881. Abans de l'inundació, els especuladors varen comprar l'embassament abandonat, varen fer reparacions menys que ben dissenyades a l'antic assut, varen elevar el nivell del llac, varen construir cabanyes i una casa club, i varen crear el South Fork Fishing and Hunting Club. Menys de aigües avall de l'assut es trobava la ciutat de Johnstown.

L'assut tenia 22 m d'altura i 284 m de llarc. Entre 1881, quan es va inaugurar el club, i 1889, l'assut va soltar goteres i va ser reparada, principalment en fanc i palla. Ademés, un propietari anterior va retirar i va vendre com a ferralla les tres canonades de descàrrega de ferro fos que anteriorment permetien una lliberació controlada d'aigua. Va haver algunes especulacions sobre l'integritat de l'assut, i el director de Cambria Iron Works ric avall en Johnstown havia expressat la seua preocupació. Tal treball de reparació, una reducció en l'altura i un desgel inusualment alt i les fortes pluges primaverales es varen combinar per a fer que l'assut cedira el 31 de maig de 1889, lo que va resultar en vint millons de tonellades d'aigua que varen agranar la vall com l'inundació de Johnstown.

Encara que les instalacions de Cambria Iron and Steel varen resultar greument danyades per l'inundació, varen tornar a produir plena en un any. Despuix de l'inundació, Carnegie va construir en Johnstown una nova biblioteca per a reemplaçar la construïda pel principal assessor llegal de Cambria, Cyrus Elder, que va ser destruïda per l'inundació. La biblioteca donada per Carnegie ara és propietat de Johnstown Area Heritage Association i alberga el Flood Museum.

1892: Folga de Homestead

la folga de Homestead va ser una sanguinosa confrontació laboral que va durar 143 dies en 1892, una de les més greus en l'història d'Estats Units. El conflicte es va centrar en la planta principal de Carnegie Steel en Homestead, i va sorgir d'una disputa laboral entre l'Associació Amalgamada de Treballadors del Ferro i l'Acer (AA) i Carnegie Steel Company.

Carnegie es va ser de viage a Escòcia ans que els disturbis alcançaren el seu punt màxim. En fer-ho, va deixar la mediació de la disputa en mans del seu soci i amic Henry Clay Frick. Frick era ben conegut en els círculs industrials per mantindre un ferm sentiment antisindical. Ya que el conveni colectiu entre el sindicat i l'empresa expirava a fins de juny, Frick i els líders del sindicat local de AA varen entaular negociacions en febrer. En l'indústria de l'acer ben i els preus més alts, la AA va demanar un aument salarial; la AA va representar a uns 800 dels 3.800 treballadors de la planta. Frick va respondre de colp i repent en una disminució salarial promig del 22 % que afectaria a casi la mitat dels membres del sindicat i eliminaria varis llocs de l'unitat de negociació. Encara que en públic Carnegie va condenar l'us de esquiroles i els va dir als associats que cap fàbrica d'acer era digna de derramar ni una sola gota de sanc, va recolzar l'idea de Frick de destruir el sindicat i també es va expressar a favor de "reorganisar tot l'assunt".

El sindicat i l'empresa no varen aplegar a un acort i la direcció va bloquejar al sindicat. Els treballadors varen considerar la desocupació com un "tancament patronal" de la direcció i no com una "folga" dels treballadors. Com a tal, els treballadors haurien estat dins del seu dret a protestar, i l'acció governamental subsecuente hauria segut un conjunt de procediments criminals dissenyats per a esclafar lo que va ser vist com una demostració fonamental del creixent moviment de drets laborals, fortament opost per la direcció. Frick va dur mils de rompehuelgas per a treballar en les acería i agents de Pinkerton per a hostigar i atacar als folguistes.

El 6 de juliol, l'arribada d'una força de 300 agents de Pinkerton de la ciutat de Nova York i Chicago va resultar en una baralla en la que dèu hòmens varen morir (sèt folguistes i tres matones de Pinkerton), i centenars varen resultar ferits. El governador de Pennsilvània, Robert Pattison, va ordenar a dos brigades de la milícia estatal que es dirigiren al lloc de l'atac. Després, supostament en resposta a la baralla entre els treballadors en folga i els Pinkerton, l'anarquiste Alexander Berkman va disparar contra Frick en un intent d'assessinat, ferint-ho. Si ben no estava directament relacionat en l'atac, Berkman estava involucrat en l'intent d'assessinat. Segons Berkman, "...en l'eliminació de Frick, la responsabilitat de les condicions de Homestead recauria en Carnegie ". Posteriorment, l'empresa va recomençar en èxit les seues operacions en empleats immigrants no sindicalizados en lloc dels treballadors de la planta de Homestead, i Carnegie va retornar als Estats Units. No obstant, la reputació de Carnegie va ser danyada permanentment pels events de Homestead.

Filantropia

Carnegie va dedicar tota la seua vida a la filantropia. Donó millons de dólars en la reconstrucció de Johnstown. Donó durant la major part de la seua vida millons de dólars a la seua causa favorita: la construcció de biblioteques. Volia que ho recordaren pel ben que havia fet. Carnegie va escomençar a construir monuments públics per tot Estats Units i va alçar el Carnegie Hall, que es va terminar dos anys despuix de l'inundació de Johnstown de 1889.

Aparicions en obres artístiques

És un dels personages de la série documental Jagantes de l'Indústria. També és mencionat en el llibre Cóm guanyar amics i influir sobre les persones de Dona-li Carnegie.

Honors

el Diplodocus carnegii va ser nomenat en el seu honor en acabant de que finançara l'expedició en Utah. També ho va ser la planta desértica Carnegiea gigantea.

Referències

Bibliografia

Fonts primàries

• Carnegie, Andrew. Autobiography of Andrew Carnegie (1920, 2006). ISBN 1-59986-967-5.
• Carnegie, Andrew. "Gospel of Wealth" (1888, 1998). ISBN 1-55709-471-3
• Hill, Napoleon. Pense i faça's ric, Espanya, Edicions Obelisc, 2012. ISBN 978-84-9777-821-3 Títul original: Think and Grow Rich (1937, 2004). ISBN 1-59330-200-2. (Contains Hill's reminiscences about his long relationship with Carnegie and extensive endnotes about him.)
• Encyclopædia Britannica.

Fonts secundàries

• Josephson; Matthew. The Robber Barons: The Great American Capitalists, 1861-1901 (1938, 1987). ISBN 99918-47-99-5.
• Morris, Charres R. The Tycoons: How Andrew Carnegie, John D. Rockefeller, Jay Gould, and J. P. Morgan Invented the American Supereconomy (2005). ISBN 0-8050-7599-2.
• Krass, Peter. Carnegie (2002). ISBN 0-471-38630-8.
• Livesay, Harold C. Andrew Carnegie and the Rise of Big Business, 2nd Edition (1999). short biography ISBN 0-321-43287-8.
• Lorenzen, Michael. (1999). Deconstructing the Carnegie Libraries: The Sociological Reasons Behind Carnegie's Millions to Public Libraries. Illinois Libraries 81, no. 2, 75-78.
• Nasaw, David. Andrew Carnegie (New York: The Penguin Press, 2006)
• Rees, Jonathan. "Homestead in Context: Andrew Carnegie and the Decline of the Amalgamated Association of Iron and Steel Workers." Pennsylvania History 1997 64(4): 509-533. Issn: 0031-4528
• Ritt Jr., Michael J., and Landers, Kirk. A Lifetime of Riches. ISBN 0-525-94146-0.
• VanSlyck, Abigail A. "'The Utmost Amount of Effective Accommodation': Andrew Carnegie and the Reform of the American Library." Journal of the Society of Architectural Historians 1991 50(4): 359-383. Issn: 0037-9808 Fulltext: in Jstor

• Wall, Joseph Frazier. Andrew Carnegie (1989). ISBN 0-8229-5904-6.
• Whaples, Robert. "Andrew Carnegie", EH. Net Encyclopedia of Economic and Business History.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Andrew Carnegie.

Andrew Carnegie en Viquidites.

Pàgines en anglés

• Autobiography of Andrew Carnegie by Andrew Carnegie (ebook)
• Online Books by Andrew Carnegie
• PBS: Carnegie [1] archivat en Wayback Machine.
• Carnegie Corporation of New York
• Carnegie Council for Ethics in International Affairs
• Carnegie Library of Pittsburgh: Andrew Carnegie: A Tribute
• Carnegie Foundation for the Advancement of Teaching
• Carnegie Birthplace Museum website
• Carnegie Museums of Pittsburgh website
• Carnegie Mellon University
• Andrew Carnegie - His Scottish Connections [2] archivat en Wayback Machine.
• Deconstructing the Philanthropic Library
• The Homestead Strike 1892 by Cheri Goldner
• The Carnegie Endowment for International Peace
• Quotes by Andrew Carnegie
• The Carnegie Institution for Science [3] archivat en Wayback Machine.
• “Carnegie Libraries: The Future Made Bright”, a National Park Service Teaching with Historic Plaus (TwHP) lesson pla