Llac Superior
El llac Superior (en anglés: Lake Superior) és un gran llac d'aigua dolça, el major dels Grans Llacs de Norteamérica, compartit per Estats Units i Canadà. En una superfície de 82 103 km² —major que la de la República Checa— és el major llac d'aigua dolça del món, i el tercer per volum (12 232 km³), superat pel llac Baikal, en Siberia i pel llac Tanganica, en Àfrica.[1] Té una llongitut màxima de 563 km, un esgambi màxim de 257 km i la seua llínea de costa és de 4393 km (incloent la de les illes). La seua profunditat mija és de 149 m.
Història
[editar | editar còdic]Gichigami
[editar | editar còdic]El primer nom registrat que va tindre este llac va provindre de la tribu nativa nortamericana dels ojibwe, que ho varen cridar Gichigami, que vol dir «aigua gran». Quan varen aplegar els pares misionero varen decidir cridar-ho Lac Tracy. Després, a mitan del XVII, els primers exploradors francesos que varen navegar per les seues aigües feyen referència a ell com Li-Lac Superieur. I des de 1760 els anglesos ho varen nomenar com Lake Superior (Llac Superior) degut a que era un llac superior en superfície a qualsevol dels que s'hagueren trobat abans.
Primers habitants
[editar | editar còdic]Els primers habitants varen aplegar la regió del Llac Superior fa 10 000 anys, durant la retirada dels glaciars en l'edat de gèl. Estes persones utilisaven puntes per a caçar caribúes. La cultura més antiga registrada és la cultura Pla, que varen habitar la zona entre els anys 5000-500 a. C.
Es pot trobar evidència d'esta cultura en les àrees occidentals de la costa canadenca. Es creu que estes cultures varen ser les antecessores de la tribu Ojiwbe. Esta tribu ha habitat el llac per més de 500 anys. A mitan del XVIII, els ojibwe ocupaven totes les vores del llac.
Formació
[editar | editar còdic]Les roques de la vora nort del llac Superior es remonten a la primitiva història de la terra. Durant el Precámbrico (fa entre 4500 millons i 540 millons d'anys) el magma en el seu camí cap a la superfície va crear el granit intrusivo del Escut canadenc.[2] Este granit antic es pot vore hui en North Shore.
La lava va fluir durant 22 millons d'anys, donant lloc a una capa de basalt de 16 quilómetros de gruixa. La terra es va afonar pel pes del basalt. Este afonament va formar la conca àmplia i poc profunda del Llac Superior.
Les montanyes varen ser erosionades constantment, depositant-se capes de sediments que es varen compactar i es varen convertir en pedra calcàrea, dolomita, taconita i lutita en Kakabeka Falls.
Durant la glaciació de Wisconsin fa 10 000 anys, el gèl cobria la regió en una gruixa de 2 km (1,25 milles). Les vores que es coneixen hui en dia varen ser tallades per l'alvanç i la reculada de la capa de gèl.
Mars poques profundes varen provocar l'inundació de la partix surest de la conca, depositant arenisca i aigua.
Les aigües de desgel glacial es varen reunir en la conca formant el llac Minong, un precursor del llac Superior.[3] Sense l'immens pes del gèl, la terra es va elevar i es va formar un riu de drenage en Sault Ste. Marie, que es coneixeria com St. Mary's River.
Geografia
[editar | editar còdic]
El llac és part del sistema fluvial del riu Sant Lorenzo, el colector dels Grans Llacs (que estaria format per la següent successió de rius i llac: riu North → riu Saint Louis → llac Superior → riu St. Marys → llac Furó → riu Sainte-Claire → llac Sainte-Claire → riu Detroit → llac Erie → riu Niagara → llac Ontario → riu Sant Lorenzo → estuari de Sant Lorenzo).
El llac és part de la frontera internacional: al nort, està la província d'Ontario, en Canadà; i al sur, els estats de Minnesota, Wisconsin i Míchigan, en Estats Units. És una important ruta per al transport de metals i soporta un intens tràfic d'embarcacions, especialment de lakers, un tipo d'embarcació llarc i estret usat per al transport de ferro des de la regió del llac Superior a les ciutats portuàries del llac Erie.
L'illa més gran dins de llac és l'illa Real.
El llac és alimentat per més de 210 rius, sent els més importants els rius St. Louis (288 km), Michipicoten (81 km), Pigeon (80 km), Nipigon (48 km), tic, White i Kaministiquia (95 km).
El científic nortamericà J. Val Klump va ser la primera persona en aplegar fins al profunt fondo del llac Superior el 30 de juliol de 1985.
Hidrografia
[editar | editar còdic]El llac és alimentat per més de 200 rius, sent els més importants: Saint Louis, Pigeon, White i Kaministiquia. El Llac Superior drena pel riu Saint Marys en el llac Furó. És el llac d'aigua dolça més gran del món (sobre superfície) ya que té un tamany aproximat a l'estat de Carolina del Sur.
En la cantitat d'aigua que conta el llac (12 000 km³) podria cobrir sense problemes la superfície terrestre dels Estats Units, en aproximadament 30 centímetros d'aigua.
La temperatura de la superfície del llac varia, segons l'estació. La temperatura per baix dels 200 m és casi constant (4 °C). Esta variació fa que el llac siga estacional. En llac estacional nos referim a que les aigües del llac poden mesclar-se completament.
Els nivells d'aigua estan regits per la junta internacional de control del llac Superior. El llac varia de més a més en nivells més elevats d'aigua en els mesos d'octubre i novembre. La marca més alta és d'1,17 metros. Se sap que en els mesos d'abril i maig alcança el seu nivell més baix (0,33 metros).
En 1926, el Llac Superior va aplegar al seu nivell més baix, en 1,08 metros per baix del punt de referència. Ademés, tota la primera mitat d'eixe any es va donar el récort en el nivell més baix d'aigua registrat. Durant este periodo de nou mesos (octubre 1925 fins a juny de 1926), els nivells d'aigua varen variar d'1,58 metros a 0,33 metros; i no va ser fins a l'estiu de 2007 quan els nivells del llac es varen assentar.
Clima
[editar | editar còdic]En una temperatura mija anual de 7 °C, el llac Superior modera el clima, donant lloc a hiverns més templats i estius més frescs. L'efecte és més fort quan el vent bufa fòra de l'aigua, i és més pronunciada en la vora del llac i en les ales que donen al llac. Entre finals de primavera i autumne, la costa pot ser envolta en la boira. Estes boires d'estació càlida es produïxen quan la humitat en l'aire càlit es condensa a mida que fluïx en el llac fret. Duluth té un promig de 52 dies de boira a l'any. Estos dies de boira tenen un poderós atractiu.
L'aument de les nevades a lo llarc de la costa no és tan pronunciat en Minnesota com en Wisconsin i Míchigan. Algunes parts de la península superior de Míchigan normalment rep 350 polzades de neu (8,9 m), mentres que el centre de Duluth rep un promig de només 55 polzades (1,4 m). Ya que l'aire es gela i elimina la humitat, cau més neu sobre el tossal en Duluth, a una milla del llac. A voltes, quan la neu està caent sobre el tossal, comença a ploure prop de la vora. Gràcies a açò, la majoria dels hiverns, en el llac Superior es convertixen en 40-95 per cent cobert pel gèl. En ocasions es congela per complet. Les aigües obertes a sovint persistixen en el centre del llac, degut a que el gèl que es forma allí s'ha cremat o trencat pels vents forts. La coberta de gèl ajuda a que l'aigua del llac puga retindre la calor i evita l'evaporament. En els últims 30 anys la capa de gèl i la duració han anat disminuint.
Fauna
[editar | editar còdic]En el Llac Superior, tant en ell com en les seues afores, habiten més de 80 famílies d'espècies de peixos. Les més importants són:
Perca groga: este peix té la peculiaritat de que pot habitar tant en aigües dolces com en aigües salades. Són de color dorat, tenen els ulls de color groc verdoso. Creixen entre els 10 i 35 cm. Les femelles d'esta espècie es desenrollen més ràpit que els machos, ademés de que el seu tamany és major. Ademés d'estes dos espècies existix gran varietat d'espècies entre elles destaquen les següents: alambrado, trucha de riera, lota, Cisco, el esturión del llac, peix blanc del llac, lechón, lucio, peix sol, baix la roca, tot el peix blanc, lobina de boca chica, Alaska i matalote blanc.
Trucha: este peix és parent de la família dels salmons. La majoria de les truches solament es troben en aigua dolça, com en el llac Superior. Alguna cosa interessant sobre este peix que habita en el llac, és que esta no és una espècie nativa, ya que es va introduir al llac de manera delliberada per a aumentar la demanda de la peixca que té el llac.
Ademés, moltes atres espècies de peixos han segut introduïdes, de forma delliberada o accidentalment, en el llac Superior: el salmó atlàntic, carpa, salmó chinook, salmó coho, el tambor d'aigua dolça, rosa salmó, el eperlano arc iris, trucha arc iris, gobio redó, acerina, lamprea de mar i perca blanca.
Reprenent una miqueta el tema dels nitrat, tractats en el tema anterior, el llac Superior té menys nutrients dissolts en relació en el seu volum d'aigua en comparació als atres Grans Llacs i aixina és menys productiu en térmens de les poblacions de peixos i és un llac oligotrófico. Això és el resultat dels sols poc desenrollats que es troben en la seua conca relativament menuda. No obstant, les concentracions de nitrat en el llac han estat en constant aument des de fa més d'un sigle, encara que seguixen sent molt inferiors als nivells considerats perillosos per a la salut humana, pero açò, a llarc determini aumente constantment un registre poc comú de l'acumulació de nitrogen del mig ambient. Pot estar relacionat en alteracions en el cicle del nitrogen, pero els investigadors encara no estan segurs de les causes d'este canvi en l'ecologia del llac. Sobre atres poblacions de peixos dels Grans Llacs també han segut afectats per l'introducció intencional o accidental d'espècies forànees, com la lamprea de mar i Eurasia acerina. Introduccions accidentals s'han produït en part per l'eliminació de les barreres naturals a la navegació entre els Grans Llacs. La sobre-peixca ha segut també un factor en la declinació de les poblacions de peixos.
La vegetació principal de les riberes del llac són els boscs de roure, boscs de fustes dures i els boscs de pi, ademés d'atres espècies d'arbres.
Importància econòmica del llac
[editar | editar còdic]Molts llac tenen importància comercial com a font de minerals o peixca, com a artèries de transport o com a llocs d'activitats recreatives. El Llac Superior és una ruta important per al transport de metals, ademés de soportar una gran cantitat de tràfic d'embarcacions. La major demanda de la perca groga en Estats Units es concentra en la regió centre-nort, a on es venen al voltant del 70 % de les vendes del país, a menys de 80 km dels Grans Llacs. Pero no tota l'importància econòmica del llac es desenrolla en l'àrea de peixca o mineria. Un gran aporte econòmic del llac es troba en l'àrea de turisme.
Actualment existix un tour, cridat Lake Superior Circle tour, a on s'invita als turistes a realisar una passejada a tot el llac.
Problemes del llac
[editar | editar còdic]En una profunditat suficient capaç de contindre l'aigua combinada dels atres Grans Llacs i en un àrea tan gran com la de l'estat de Carolina del Sur, el tamany del llac Superior li ha donat una image d'invulnerabilidad. No obstant, està perdent aigua i s'està calfant, lo que ha despertat temors entre els habitants que viuen en les seues riberes, aixina com científics i empreses que tenen al llac com a font dels seus negocis.
Els canvis que experimenta el llac podrien ser senyals del canvi climàtic, encara que els científics no estan segurs d'això. El nivell del llac Superior es troba en el seu punt més baix de les últimes huit décades.
En tant, la temperatura promig de l'aigua del llac ha aumentat en 2 °C des de 1979, una sifra significativament superior a una miqueta més d'un grau Celsius d'increment en la temperatura de l'aire en la regió durant el mateix periodo. Açò no és un assunt normal per a una mar d'aigua dolça que es va crear al derretirse un glaciar en terminar l'era de gèl i que permaneix fret en totes les estacions de l'any. Un instrument meteorològic instalat en el costat occidental del llac recentment va registrar una temperatura «sorprenent» de 24 °C, «la superfície més càlida que jamai hajam observat en este llac», va indicar Jay Austin, professor adjunt de l'Universitat de Minnesota que treballa en l'Observatori dels Grans Llacs en Duluth.
Els nivells d'aigua també han descendit en els atres Grans Llacs des de finals de la década de 1990. No obstant, lo repentí i lo greu dels canvis en el Llac Superior desperten els temors de moltes persones en la regió. Les costes són decenes de metros més àmplies de lo que solien ser-ho, lo que els dona als banyistes, plages més amples, pero també els expon a fondos en mugre i vegetació en estat de putrefacció. En un dia recent, Donen Arsenault, un home de 32 anys que ha vixcut tota la seua vida en Sault Ste. Marie, en la Península superior de Míchigan, observava cóm les seues dos filles chicotetes jugaven en el fanc de la costa sudoriental a on fa a penes fa uns anys l'aigua li aplegava a la cintura. Una corda de flotació que abans marcava la zona de natació ara descansa en terreny humit. «És el nivell més baix que jamai hi haja vist» va dir Arsenault. No obstant, el Llac Superior encara té molta aigua. La seua profunditat promig és 147 m i aplega fins als 405 m en el seu punt més profunt. En tant, el Llac Erie, el menys fondo dels Grans Llacs, té una profunditat màxima de 64 m i només promedia 19 m.
No obstant, en les costes del Llac Superior, les embarcacions no poden aplegar a molts molls a on atracar i han demanat al Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units que draguen les baïes poc profundes. Un atre problema ho representa la peixca, puix en calfar-se les aigües, la perca i atres espècies de peixos que havien atret a peixcadors deportius a les costes, ara han migrado cap a aigües més fredes en el llac obert. Els baixos nivells d'aigua li han costat a l'indústria marina millons de dólars. Els barcos ara duen càrregues més llaugeres d'òxit de ferro i de carbó per a evitar encallar en les aigües poc profundes.
L'aigua ix del Llac Superior a través de comportes, plantes hidroelèctriques i esclusa cap al riu St. Marys, pero la seua cantitat està estrictament regulada per un conveni subscrit en 1909 en Canadà. Les precipitacions varen ser de casi 15 centímetros per baix de lo normal en el Llac Superior l'any passat, i l'evaporament ha aumentat perque els hiverns no tan frets han disminuït la capa de gèl en hivern (Chávez, 2007).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Superior Pursuit: Facts About the Greatest Great Lake – Minnesota Siga Grant [1] archivat en Wayback Machine. University of Minnesota. Retrieved on August 9, 2007.
- ↑ Geologia de Parcs Nacionals, segona edició, Ann G. Harris, Kendall Hunt Publishing, Dubuque, Iowa, 1977, p. 200
- ↑ Chisholm (Gutsche), p. 1998.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Great lakes: The guardian lake, s. f. Recuperat el 3 de febrer de 2013.
- Orige del llac superior, recuperat el 3 de febrer de 2013 [2] archivat en Wayback Machine.
- Artícul Perca groga, disponible en Fishbase. Consultat el 5 de març de 2013.
- Artícul Trucha, disponible en ecured, consultat el 5 de març de 2013.
- The lake superior decision support proyect, consultat el 5 de març de 2013.
- The Lake superior circle tour, consultat el 6 de març de 2013.
- Lake effect [electronic resource] : along Superior's shores / Erika Alin. Minneapolis : University of Minnesota Press, c2003.
- [enllaç trencat], Lake Superior, s. (2013, February 1). The level of Lake Superior dropped 2 inches in January, a month the big lake usually drops about 3 inches, the International Lake Superior Board of Control reported Thursday.
- Hutchinson, G. I. (1975) A Treatise on limnology. Vol. 1 Part 1. Geography and physics of lake, 540 pp, Wiley-interscience. Nova York
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llac Superior.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Superior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.