Anar al contingut

Llac Tanganica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lake Tanganyika.jpg
Llac Tanganica
Per a informació sobre el desaparegut país africà vore República de Tanganica.

El llac Tanganica[1] (local: Tanganyika) és un dels grans llacs d'Àfrica. Es calcula que és el segon llac més gran del món en volum, i el segon llac més profunt, despuix del llac Baikal en Siberia.[2] També és el llac d'aigua dolça més llarc del món. El llac està dividit entre quatre països: la República Democràtica del Congo (RDC), Tanzània, Burundi i Zàmbia, sent Tanzània (46 %) i la RDC (40 %) els que posseïxen la major part del llac. L'aigua fluïx cap al riu Congo i finalment al oceà Atlàntic.

És considerat un dels llacs més rics en biodiversitat en més de 1500 espècies identificades, un fet que va animar en 2003 als estats fronteriços de Burundi, Tanzània, Zàmbia i la RDC a adoptar en Donar és Salaam la Convenció per a la Gestió Sostenible del llac Tanganyika.[3] El llac pren el seu nom del territori de Tanganica, que en suajili vol dir «lo que hi ha darrere» (nyika) «de Tanga» (una ciutat costera, davant l'archipèlec de Zanzíbar).

Geografia

[editar | editar còdic]

El llac es troba en el Gran Valle del Rift, i està rodejat de montanyes. És el segon major llac del continent africà en superfície, encara que el més profunt i voluminós. S'estén a lo llarc de 673 km en direcció nort-sur i té com a promig uns 50 km d'esgambi. El llac cobrix 32 900 km², en una llínea de costa de 1828 km i una profunditat mija de 570 m i màxima de 1470 m. Conté uns 18 900 km³ d'aigua. La temperatura mija en la superfície és de 25 °C i l'acidea promig, pH, de 8,4.[4]

L'enorme profunditat i la situació tropical del llac eviten que les masses d'aigua es mesclen, ya que moltes de les aigües més profundes són lo que es diu "aigües fòssils" i són anóxicas (carixen d'oxigen). La zona d'influència del llac comprén 231 000 km², en dos rius principals fluint en direcció al llac, junt en numerosos menuts rius i rieres que provenen de les empinades montanyes; sent el principal fluix d'aigua el que prové del riu Lukuga, que desemboca en el riu Congo.

Els principals rius són el Ruzizi, que desemboca en el nort del llac des del llac Kivu, i el Malagarasi, el segon major riu de Tanzània, que desemboca en la vora este del Tanganica. El Malagarasi existia abans que el llac Tanganica i antigament formava un caixer continu en el riu Congo.

El llac també pot tindre a voltes diferents entrades i eixides: fluïx cap a l'interior des d'un major llac Rukwa, accedix al llac Malaui i una via d'eixida al Nilo han segut proposts d'haver existit en algun moment de l'història del llac.[5]

El llac és compartit per quatre països: República Democràtica del Congo (RDC), Burundi, Zàmbia i Tanzània, este últim posseïx la part major (41 %).

Geologia

[editar | editar còdic]

El llac Tanganyika està situat a la gran fractura geològica del Gran Valle del Rift, a l'est d'Àfrica. Conté 6000 metros de #sediment llacustres que queden acumulats en el fondo del llac.

Tectónica i geotermia

[editar | editar còdic]

La situació del llac és un lloc d'una gran activitat tectónica tenint en conte, ademés, la profunditat total de la falla en este lloc, que s'eleva al voltant d'uns 7000 metros de nivell d'aigua a la part inferior del sediment. El procés de sedimentación que s'ha produït durant millons d'anys ha creat un enorme depòsit d'interés econòmic, i s'han descobert jaciments de petròleu que és explotat pel Congo.

l'activitat geotèrmica està present en la partix nort, en el costat congoleny, en la península de Ubwari, en la veta Banzo i en la regió de Kalundu-Pemba. S'observen orificis per a on es llibera aigua carregada de mineralés que ix a una temperatura de 180 °C; es troben a profunditats que van des de 5 als 40 metros. L'activitat també mostra la presència de gas en certes zones de les costes rocoses a Pemba, en forma de rencs de bombetes més o menys fines i regulars.

En 5 de decembre de 2005, un violent terremot que va conseguir una magnitut de 7,5 en l'escala de Richter, va causar danys i algunes víctimes en el Congo. El seu epicentre es va localisar baix el mateix llac, a una profunditat de 10 quilómetros.

Hidrologia

[editar | editar còdic]

El llac és conegut per l'excepcional claritat de les seues aigües, la qual cosa permet la visibilitat fins a 25 metros. L'aigua del llac Tanganyika és de gran riquea mineral, i els seus paràmetros són molt específics. La seua conductivitat és d'uns 609-620 ms, el pH és de 9,5 en la superfície i de 8,6 a -1300 metros.

El TAC és 12-19, d'escàs valor en térmens de proporcions de sals. Aixina, les principals sales (els valors són en miligrams per litro):[6]

Més allà dels doscents metros de profunditat, la vida per a la major part dels organismes és impossible; absència d'oxigen i presència del sulfur d'hidrogen, que són les condicions per a la presència de bactèries anaerobio (sulfat reductores).

Els vents predominants durant l'estiu austral, que són vents del surest, causen una pujada a la superfície d'estes aigües anóxicas. Els peixos i atres organismes no tenen una atra opció que fugir o morir.

Exploració hidrobiológica

[editar | editar còdic]

Durant els anys 1946 i 1947, el Doctor Max Poll va organisar una expedició en el llac, i especialment per a este propòsit es va llogar el barco Baron Dhanis. El seu objectiu era arreplegar tantes senyes com fora possible. Va realisar sondejos i estudis batimétricos del fondo del llac. #Peixca per mig de rets d'arrastre, de rogles i per mig de rets s'organisen durant el dia i la nit per a arreplegar els peixos. Varen realisar també anàlisis de les fluctuacions del nivell de l'aigua, les variacions de temperatura, la química del llac (canvis en la mineralisació, pH, conductivitat elèctrica), el fito i zooplancton), macrócitos, invertebrats, insectes aquàtics, amfibis i reptils: en resum, una enorme cantitat de senyes. I les mostres es classifiquen i descriuen en cada cas.

Gran part dels coneiximents actuals sobre el llac Tanganyika és gràcies a les senyes obtingudes durant el treball titánico que varen realisar el Dr. Max Poll i el restant de l'expedició. Despuix de la classificació que es va realisar in-situ, la recollida dels cichlidae preservats per a un estudi sistemàtic en Bèlgica (Museu Real de l'Àfrica Central en Tervuren), estava integrat d'al voltant de 27 000 eixemplars.

Quatre volums i folletins nous varen ser publicats despuix de l'expedició; que són els següents:

Biodiversitat

[editar | editar còdic]

El llac conté a lo manco 250 espècies de peixos cíclidos (cichlidae) i atres 150 espècies de peixos no-ciclidos, la majoria dels quals viu en la ribera del llac, a una profunditat de 180 m. El llac és també un important lloc d'estudi sobre l'evolució de les espècies.[7] No obstant, la gran biomassa marítima es troba en les aigües internes, sent dominades per 6 espècies: dos espècies de "sardines del Tanganica" i quatre espècies depredadores del gènero Clapixes (relacionades en la perca de l'Nilo, espècie que va devastar en els cíclidos del llac Victoria). Casi totes (98 %) de les espècies de cíclidos del Tanganica són endèmiques del llac. Este alt grau de endemia de la majoria de les espècies també ocorre en molts invertebrats del llac, tals com els moluscs, carrancs, copépodos, camarones, meduses, sanguisoles, etc.

Moltes espècies de cíclidos del llac Tanganica, com el Tropheus del gènero de peixos de colors lluents, són peixos molt populars entre els amos d'aquaris, pels seus colors lluents. Recrear un biòtop del llac Tanganica[8] per a acollir eixos cíclidos en un hàbitat similar al seu ambient natural és també molt popular en l'acuariofilia.

Economia

[editar | editar còdic]

Aproximadament, un milló de persones viuen al voltant del llac, i est és la font principal de peix per al consum i el comerç, i un mig vital per als transports i les comunicacions, sent un enllaç entre els països que ho voregen.[9]

Indústria

[editar | editar còdic]

El peix del llac servix com la principal font de proteïnes per als habitants locals.[10] En l'actualitat, al voltant de 45 000 persones treballen en les pesquería que operen des de 800 punts, en prop d'un milló de persones depenent directament de la peixca, sent el peix del llac Tanganica un producte d'exportació que pot trobar-se en tots els països de l'Àfrica oriental. La peixca comercial va començar a mitan de la década de 1950 i ha tingut un important impacte en les espècies. En 1995 es varen capturar un total de 180 000 tonellades de peix.

Transport

[editar | editar còdic]

Dos transbordadors duen passagers i càrrega a lo llarc de la vora oriental del llac: MV Liemba entre Kigoma i Mpulungu i MV Mwongozo entre Kigoma i Buyumbura.

  • La ciutat portuària de Kalemie (anteriorment denominat Albertville) és l'estació terminal de la ret ferroviària RD Congo.
  • La ciutat portuària de Mpulungu és una proposta d'estació terminal para Zàmbia.[11]

Història

[editar | editar còdic]

Els primers occidentals que varen descobrir el llac Tanganyika, varen anar els exploradors britànics Richard Burton i John Speke, el 13 de febrer de 1858. Varen aplegar a la part septentrional del llac mentres buscaven les fonts del riu Nilo. Speke va continuar i va trobar l'actual font, el Llac Victoria. Posteriorment, Livingstone també va aplegar al llac, provinent del sur, i va explorar la part occidental. Prop del Tanganyika, concretament en la població d'Ujiji, es varen trobar Livingstone i Stanley el 10 de novembre de 1871. Verney Lovett Cameron, enviat a buscar a Livingstone, també va explorar la partix sur del llac ni va seguir el riu Lukunga. Va anotar el nom de "Liemba" per la partix sur del llac, una paraula provablement de la llengua fipa, que en 1927 va ser elegit com a nom per a un barco alemà capturat en el llac i que ha estat en servici fins a l'actualitat.[12]

Primera Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

El llac va ser l'escenari de dos famoses batalles durant la Primera Guerra Mundial.

En l'ajuda del barco cridat Graf von Götzen (el nom del grafo (títul alemà equivalent a comte) Gustav Adolf Graf von Götzen, el exgobernador d'Àfrica Oriental Alemana), els alemans tenien el control complet del llac durant les primeres etapes de la guerra. La nau va ser utilisada per a transportar càrrega i personal a través del llac, i com a base per a llançar atacs per sorpresa a les tropes aliades.[13]

Per lo tant, es va convertir en essencial per a les forces aliades conseguir el control del mateix llac. Baixe el mando de Geoffrey Spicer-Simson de la Royal Navy, es va conseguir la monumental tasca de transportar dos embarcacions armades de motor la Mimi i el Toutou des d'Anglaterra fins al llac per ferrocarril, carretera i riu a Kalemie en la vora occidental del llac Tanganyika. Els dos barcos varen esperar fins a decembre de 1915, i varen perpetrar un atac per sorpresa als alemans, en la captura del canoner Kingani. Un atre barco alemà, el Hedwig, va ser afonat en febrer de 1916, deixant el Götzen com l'únic barco alemà restant per a controlar el llac.[13]

Com a resultat de la seua posició de major fortalea en el llac, els aliats varen escomençar a alvançar cap a Kigoma per terra, i els belgues varen establir una base aérea en la costa occidental d'Albertville. Va ser a partir d'allí, en juny de 1916, que varen llançar un bombardeig sobre posicions alemanes al voltant de Kigoma, i dins de la mateixa ciutat. No està clar si el Götzen va ser atacat (els belgues varen afirmar haver conseguit tocar-ho, pero els alemans ho varen negar), pero la moral alemana es va vore molt afectada i el barco va ser desposseït del seu armamento, posteriorment, ya que es necessitava en un atre punt.[13]


La guerra al llac havia aplegat a un punt mort en esta etapa, en les dos parts anegadas a organisar atacs. Aixina i tot, la guerra en terra va ser progressant, en gran part gràcies a la ventaja dels aliats, que varen tallar la conexió ferroviària en juliol de 1916 i varen amenaçar d'aïllar Kigoma completament. Açò va dur al comandant alemà, Gustav Zimmer, a abandonar la ciutat i marchar cap al sur. Per a evitar que el seu preciós barco caiguera en mans dels Aliats, Zimmer va afonar el barco el 26 de juliol de 1916. Més vesprada seria reflotado i varen canviar el nom per MV Liemba (vore Transport).[13]

Che Guevara

[editar | editar còdic]

En 1965 el revolucionari argentí Che Guevara va usar la vora occidental del llac Tanganica com a camp d'entrenament per a les forces de la guerrilla en el Congo. Des del seu campament, el Che i les seues forces varen tractar de derrocar al govern, pero varen terminar expulsats en menys d'un any ya que l'Agència de Seguritat Nacional (NSA) lo havia estat observant tot el temps i les forces del govern varen ajudar a emboscar als seus guerrillers.

Història recent

[editar | editar còdic]

En 1992 el llac Tanganyika va aparéixer en el documental Pole to Pole. L'documentalista Michael Palin va ser a bordo del MV Liemba i va creuar el llac.

Des de 2004 que el llac ha segut centre d'atenció d'una iniciativa massiva de Water and Nature per part de l'UICN. El proyecte va durar cinc anys en un cost total de 27 millons de dólars. L'iniciativa va intentar controlar els recursos i l'estat del llac, establir criteris comuns per un nivell acceptable de #sediment, polució i calitat de l'aigua en general.

Ecologia

[editar | editar còdic]

El llac Tanganyika s'està veent afectat pel calfament global; observacions directes durant els últims 90 anys han descobert que la temperatura del llac s'ha incrementat de forma substancial. Al mateix temps, s'ha observat una important caiguda de la producció primària del llac, impactant de forma evident en la població de sardina, un dels principals elements de la peixca i per lo tant de l'economia i l'alimentació de les zones confrontants.[14][15][16]

El llac també s'està veent afectat per la polució urbana, incloent les deposiciones provinents dels barcos, i l'exploració de petròleu i minerals també l'afecta. Ademés, cal introduir mides per a la gestió de la peixca de peixos ornamentals.

Atres problemes que ho estan afectant són: deposiciones atmosfèriques, erosió, espècies invasivas, contaminació (per eixemple, per pesticidas).[9]

Lake Tanganyika Biodiversity Project

[editar | editar còdic]

El Lake Tanganyika Biodiversity Project (LTBP) és una entitat creada en el següent objectiu:

ajudar els estats ribereños a produir un sistema eficaç i sostenible per a la gestió i conservació de la biodiversitat del llac Tanganyika en el futur.

És un proyecte de cinc anys que està sent eixecutat per institucions dels països costers (Burundi, República Democràtica del Congo, Tanzània i Zàmbia) en l'assessorament per part d'organismes internacionals. En la participació de les comunitats locals l'estratègia que mantenen és la de conseguir alvançar tant en temes de conservació del llac i el seu entorn, com en aspectes de desenroll, per a mirar de protegir la forma de vida i els recursos de la població local.


El proyecte ho dividixen en els següents programes:

  • Biodiversitat,[18] que aporta la base per atres estudis tècnics. Té els objectius de:
    • revisar els nivells actuals de biodiversitat del llac
    • identificar la distribució dels majors hàbitats
    • desenrollar un programa de monitorisació
  • Educació ambiental[19]
  • Pràctiques de peixca[20]
  • Sistemes d'informació geogràfica[21]
  • Polució[22]
  • Sedimentación[23]
  • Socioeconòmics[24]
  • Entrenament[25]

Sumbu National Park

[editar | editar còdic]

En la vora sur el llac Tanganyika es troba el Sumbu National Park, un parc nacional que cobrix una àrea d'uns 2000 quilómetros quadrats, incloent uns 100 quilómetros d'algunes de les plages més prístinas d'este gran llac. La seua extensió inclou plages d'arena, penya-segats verticals, coves i baïes naturals als escarpados cerros i profundes valls de l'interior. El riu Lufubu desemboca a través d'una vall flanquejada per talussos de 300 metros per cada costat.[26]

Curiositats

[editar | editar còdic]

El reencontre entre el periodiste americà Stanley i el geógrafo Livingstone, que va tindre lloc en Ujiji, en la vora del llac, va significar el naiximent de la famosa frase de Stanley:

Dr. Livingstone, I presumix. (trad. Dr. Livingstone, suponc.)
Stanley


Hi ha hagut albiraments del famós cocodril menja-humans Gustave. Gustave és un cocodril de l'Nilo jagant que viu en Burundi. En una llongitut de com a mínim 6 metros i un pes aproximat d'una tonellada, és el cocodril més gran vist mai en Àfrica.[27] És un devorador d'hòmens famós, de qui corre el rumor que ha matat unes 300 víctimes des de la vora del riu Ruzizi i la vora nort del llac Tanganyika. En canvi, Patrice Faye, un caçador i naturaliste autodidacta francés, resident en Burundi que ho ha seguit durant els últims 20 anys[28] fa una estimació de 60 víctimes, que aixina i tot, ho convertiria en un cas fòra de comú. En qualsevol cas, Gustave ha conseguit un estatus casi mític i és temut per la gent de la regió.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 28 de setembre de 2017.
  2. «Zàmbia». Consultat el 7 de maig de 2014.
  3. Aguilar Rojas, 2009, p. 43.
  4. «Datbase Resum: Llac Tanganyika». www.ilec.or.jp. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2008.
  5. Lévêqu, cristians (1997). Biodiversitat Dinàmica i Conservació: El Peix d'aigua dolça d'Àfrica Tropical. Cambridge University Press . p. 110.
  6. Segons el Dr. Kufferath, membre de la missió belga hidrobiológica de 1946-47.
  7. Kornfield, Ivy & Smith, Peter A. Peixos Cíclidos Africans: sistemes modele per a la Biologia Evolutiva, Revisió Anual d'Ecologia i Sistemàtica , vol. 31: 163-196, 11 2000
  8. «Tanganyika aquari biòtop» (en anglés). Aquariums Life. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2014. Consultat el 7 de maig de 2014.
  9. 9,0 9,1 «Tanganyika (profile)» (en anglés). Consultat el 15 novembre 2010.
  10. «El calfament global està matant Llac Tropical Fish - Estudi del llac Tanganica».
  11. "Ferrocarrils d'Àfrica - s'estén més allà CHIPATA". railwaysafrica.com
  12. The Last Journals of David Livingstone in Central Africa from 1865 ... (en anglés), pp. 338.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 (2004) Mimi and Toutou Go Forth — The Bizarre Battle for Lake Tanganyika (en anglés), Penguin.
  14. climateprogress.org (ed.): «Unprecedented warming in Lake Tanganyika and its impact on humanity» (en anglés). Consultat el 15 novembre 2010.
  15. Brown University (ed.): «Brown Geologists Show Unprecedented Warming in Lake Tanganyika» (en anglés). Consultat el 15 novembre 2010.
  16. University of Arizona (ed.): «Twentieth-Century Warming in Lake Tanganyika is Unprecedented» (en anglés). Consultat el 15 novembre 2010.
  17. «Lake Tanganyika Biodiversity Project» (en anglés). Consultat el 15 novembre 2010.
  18. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «Biodiversity Special Study (BIOSS)» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  19. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «Environmental Education (EESS)» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  20. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «The Fishing Practice» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  21. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «Geographical Information Systems (GIS)» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  22. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «Pollution Special Study (PSS)» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  23. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «Sedimentation Special Study (SedSS)» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  24. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «Soci-economic Special Study (SESS)» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  25. Lake Tanganyika Biodiversity Project (ed.): «Training Strategy» (en anglés). Consultat el 4 maig 2013.
  26. «Zàmbia Tourism - Sumbu National Park» (en anglés). Consultat el 15 novembre 2010.
  27. National Geographic Society (ed.): «Gustave: Have You Seen This Crocodile?» (en anglés). Consultat el 5 giner 2008.
  28. XLSemanal (ed.): «Despuix dels passos de Gustave, l'assessí sério prehistorico» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 22 de març de 2010. Consultat el 23 febrer 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]