Llac Tanganica

Archiu:Lake Tanganyika.jpg

Llac Tanganica

El llac Tanganica (local: Tanganyika) és un dels grans llacs d'Àfrica. Es calcula que és el segon llac més gran del món en volum, i el segon llac més profunt, despuix del llac Baikal en Siberia. També és el llac d'aigua dolça més llarc del món. El llac està dividit entre quatre països: la República Democràtica del Congo (RDC), Tanzània, Burundi i Zàmbia, sent Tanzània (46 %) i la RDC (40 %) els que posseïxen la major part del llac. L'aigua fluïx cap al riu Congo i finalment al oceà Atlàntic.

És considerat un dels llacs més rics en biodiversitat en més de 1500 espècies identificades, un fet que va animar en 2003 als estats fronteriços de Burundi, Tanzània, Zàmbia i la RDC a adoptar en Donar és Salaam la Convenció per a la Gestió Sostenible del llac Tanganyika. El llac pren el seu nom del territori de Tanganica, que en suajili vol dir «lo que hi ha darrere» (nyika) «de Tanga» (una ciutat costera, davant l'archipèlec de Zanzíbar).

Geografia

El llac es troba en el Gran Valle del Rift, i està rodejat de montanyes. És el segon major llac del continent africà en superfície, encara que el més profunt i voluminós. S'estén a lo llarc de 673 km en direcció nort-sur i té com a promig uns 50 km d'esgambi. El llac cobrix 32 900 km², en una llínea de costa de 1828 km i una profunditat mija de 570 m i màxima de 1470 m. Conté uns 18 900 km³ d'aigua. La temperatura mija en la superfície és de 25 °C i l'acidea promig, pH, de 8,4.

L'enorme profunditat i la situació tropical del llac eviten que les masses d'aigua es mesclen, ya que moltes de les aigües més profundes són lo que es diu "aigües fòssils" i són anóxicas (carixen d'oxigen). La zona d'influència del llac comprén 231 000 km², en dos rius principals fluint en direcció al llac, junt en numerosos menuts rius i rieres que provenen de les empinades montanyes; sent el principal fluix d'aigua el que prové del riu Lukuga, que desemboca en el riu Congo.

Els principals rius són el Ruzizi, que desemboca en el nort del llac des del llac Kivu, i el Malagarasi, el segon major riu de Tanzània, que desemboca en la vora este del Tanganica. El Malagarasi existia abans que el llac Tanganica i antigament formava un caixer continu en el riu Congo.

El llac també pot tindre a voltes diferents entrades i eixides: fluïx cap a l'interior des d'un major llac Rukwa, accedix al llac Malaui i una via d'eixida al Nilo han segut proposts d'haver existit en algun moment de l'història del llac.

El llac és compartit per quatre països: República Democràtica del Congo (RDC), Burundi, Zàmbia i Tanzània, este últim posseïx la part major (41 %).

Geologia

El llac Tanganyika està situat a la gran fractura geològica del Gran Valle del Rift, a l'est d'Àfrica. Conté 6000 metros de #sediment llacustres que queden acumulats en el fondo del llac.

Tectónica i geotermia

La situació del llac és un lloc d'una gran activitat tectónica tenint en conte, ademés, la profunditat total de la falla en este lloc, que s'eleva al voltant d'uns 7000 metros de nivell d'aigua a la part inferior del sediment. El procés de sedimentación que s'ha produït durant millons d'anys ha creat un enorme depòsit d'interés econòmic, i s'han descobert jaciments de petròleu que és explotat pel Congo.

l'activitat geotèrmica està present en la partix nort, en el costat congoleny, en la península de Ubwari, en la veta Banzo i en la regió de Kalundu-Pemba. S'observen orificis per a on es llibera aigua carregada de mineralés que ix a una temperatura de 180 °C; es troben a profunditats que van des de 5 als 40 metros. L'activitat també mostra la presència de gas en certes zones de les costes rocoses a Pemba, en forma de rencs de bombetes més o menys fines i regulars.

En 5 de decembre de 2005, un violent terremot que va conseguir una magnitut de 7,5 en l'escala de Richter, va causar danys i algunes víctimes en el Congo. El seu epicentre es va localisar baix el mateix llac, a una profunditat de 10 quilómetros.

Hidrologia

El llac és conegut per l'excepcional claritat de les seues aigües, la qual cosa permet la visibilitat fins a 25 metros. L'aigua del llac Tanganyika és de gran riquea mineral, i els seus paràmetros són molt específics. La seua conductivitat és d'uns 609-620 ms, el pH és de 9,5 en la superfície i de 8,6 a -1300 metros.

El TAC és 12-19, d'escàs valor en térmens de proporcions de sals. Aixina, les principals sales (els valors són en miligrams per litro):

• Carbonat de sodi. Na₂CO₃ = 125 (anhidro)
• Clorur de potassi. KCl = 59
• Nitrat de potassi. KNO₃ = 0,5
• Carbonat de liti. Li₂CO₃ = 4
• Carbonat de calcio. CaCO₃ = 30
• Carbonat de magnesi. MgCO₃ = 144
• Sulfat d'alumini. A el₂(BAIX₄)₃18H₂O = 5
• Sulfat de potassi. K₂BAIX₄ = 4
• Sulfat de sodi. Na₂BAIX₄ = 1
• Clorur fèrric. FeCl₃6H₂O = 0,5
• Fosfat sòdic. Na₃PO₄H₂O = 0,4
• Silicat de sodi. Na₂SiO₃ = 13/5

Més allà dels doscents metros de profunditat, la vida per a la major part dels organismes és impossible; absència d'oxigen i presència del sulfur d'hidrogen, que són les condicions per a la presència de bactèries anaerobio (sulfat reductores).

Els vents predominants durant l'estiu austral, que són vents del surest, causen una pujada a la superfície d'estes aigües anóxicas. Els peixos i atres organismes no tenen una atra opció que fugir o morir.

Exploració hidrobiológica

Durant els anys 1946 i 1947, el Doctor Max Poll va organisar una expedició en el llac, i especialment per a este propòsit es va llogar el barco Baron Dhanis. El seu objectiu era arreplegar tantes senyes com fora possible. Va realisar sondejos i estudis batimétricos del fondo del llac. #Peixca per mig de rets d'arrastre, de rogles i per mig de rets s'organisen durant el dia i la nit per a arreplegar els peixos. Varen realisar també anàlisis de les fluctuacions del nivell de l'aigua, les variacions de temperatura, la química del llac (canvis en la mineralisació, pH, conductivitat elèctrica), el fito i zooplancton), macrócitos, invertebrats, insectes aquàtics, amfibis i reptils: en resum, una enorme cantitat de senyes. I les mostres es classifiquen i descriuen en cada cas.

Gran part dels coneiximents actuals sobre el llac Tanganyika és gràcies a les senyes obtingudes durant el treball titánico que varen realisar el Dr. Max Poll i el restant de l'expedició. Despuix de la classificació que es va realisar in-situ, la recollida dels cichlidae preservats per a un estudi sistemàtic en Bèlgica (Museu Real de l'Àfrica Central en Tervuren), estava integrat d'al voltant de 27 000 eixemplars.

Quatre volums i folletins nous varen ser publicats despuix de l'expedició; que són els següents:

• I. Leloup: Invertebrats, Bivalvats, Gasteròpodes, Meduses.
• A. Capart: Sondejos i mapes batimétricos, El mig geogràfic i geofísico, els crustacis, decápodos, carrancs.
• J. Kufferath: El mig bioquímic.
• L. Van Meel: El mig vegetal, el fitoplàncton.
• S Prudhoue: Trematoda, Gestoda i Acanthocephala.
• P. Basilewski: Coleoptera, Carabidae.
• A. W. Lacourt: Bryozoaires.
• K. Lindberg: Ciclípodos (crustacis, copépodos).
• G. F. de Witte: Amfibis i reptilés.
• V. Lallemand: Hemípteros, Homòpteros.
• H. Synave: Hemyptera, Homoptera.
• A. Janssens: Coleòpters, Lamellicorna.
• R. D. Wood: Characeae.
• C. Vanden Berghen: Hepaticae.
• F. Demaret: Pteridophyta.
• A. Lawalree: Compositae, Leeaceae, Lemnaceae i Vitaceae.

Biodiversitat

El llac conté a lo manco 250 espècies de peixos cíclidos (cichlidae) i atres 150 espècies de peixos no-ciclidos, la majoria dels quals viu en la ribera del llac, a una profunditat de 180 m. El llac és també un important lloc d'estudi sobre l'evolució de les espècies. No obstant, la gran biomassa marítima es troba en les aigües internes, sent dominades per 6 espècies: dos espècies de "sardines del Tanganica" i quatre espècies depredadores del gènero Clapixes (relacionades en la perca de l'Nilo, espècie que va devastar en els cíclidos del llac Victoria). Casi totes (98 %) de les espècies de cíclidos del Tanganica són endèmiques del llac. Este alt grau de endemia de la majoria de les espècies també ocorre en molts invertebrats del llac, tals com els moluscs, carrancs, copépodos, camarones, meduses, sanguisoles, etc.

Moltes espècies de cíclidos del llac Tanganica, com el Tropheus del gènero de peixos de colors lluents, són peixos molt populars entre els amos d'aquaris, pels seus colors lluents. Recrear un biòtop del llac Tanganica per a acollir eixos cíclidos en un hàbitat similar al seu ambient natural és també molt popular en l'acuariofilia.

Economia

Aproximadament, un milló de persones viuen al voltant del llac, i est és la font principal de peix per al consum i el comerç, i un mig vital per als transports i les comunicacions, sent un enllaç entre els països que ho voregen.

Indústria

El peix del llac servix com la principal font de proteïnes per als habitants locals. En l'actualitat, al voltant de 45 000 persones treballen en les pesquería que operen des de 800 punts, en prop d'un milló de persones depenent directament de la peixca, sent el peix del llac Tanganica un producte d'exportació que pot trobar-se en tots els països de l'Àfrica oriental. La peixca comercial va començar a mitan de la década de 1950 i ha tingut un important impacte en les espècies. En 1995 es varen capturar un total de 180 000 tonellades de peix.

Transport

Dos transbordadors duen passagers i càrrega a lo llarc de la vora oriental del llac: MV Liemba entre Kigoma i Mpulungu i MV Mwongozo entre Kigoma i Buyumbura.

• La ciutat portuària de Kigoma és l'estació terminal per al ferrocarril de Donar és Salaam en Tanzània.

• La ciutat portuària de Kalemie (anteriorment denominat Albertville) és l'estació terminal de la ret ferroviària RD Congo.
• La ciutat portuària de Mpulungu és una proposta d'estació terminal para Zàmbia.

Història

Els primers occidentals que varen descobrir el llac Tanganyika, varen anar els exploradors britànics Richard Burton i John Speke, el 13 de febrer de 1858. Varen aplegar a la part septentrional del llac mentres buscaven les fonts del riu Nilo. Speke va continuar i va trobar l'actual font, el Llac Victoria. Posteriorment, Livingstone també va aplegar al llac, provinent del sur, i va explorar la part occidental. Prop del Tanganyika, concretament en la població d'Ujiji, es varen trobar Livingstone i Stanley el 10 de novembre de 1871. Verney Lovett Cameron, enviat a buscar a Livingstone, també va explorar la partix sur del llac ni va seguir el riu Lukunga. Va anotar el nom de "Liemba" per la partix sur del llac, una paraula provablement de la llengua fipa, que en 1927 va ser elegit com a nom per a un barco alemà capturat en el llac i que ha estat en servici fins a l'actualitat.

Primera Guerra Mundial

El llac va ser l'escenari de dos famoses batalles durant la Primera Guerra Mundial.

En l'ajuda del barco cridat Graf von Götzen (el nom del grafo (títul alemà equivalent a comte) Gustav Adolf Graf von Götzen, el exgobernador d'Àfrica Oriental Alemana), els alemans tenien el control complet del llac durant les primeres etapes de la guerra. La nau va ser utilisada per a transportar càrrega i personal a través del llac, i com a base per a llançar atacs per sorpresa a les tropes aliades.

Per lo tant, es va convertir en essencial per a les forces aliades conseguir el control del mateix llac. Baixe el mando de Geoffrey Spicer-Simson de la Royal Navy, es va conseguir la monumental tasca de transportar dos embarcacions armades de motor la Mimi i el Toutou des d'Anglaterra fins al llac per ferrocarril, carretera i riu a Kalemie en la vora occidental del llac Tanganyika. Els dos barcos varen esperar fins a decembre de 1915, i varen perpetrar un atac per sorpresa als alemans, en la captura del canoner Kingani. Un atre barco alemà, el Hedwig, va ser afonat en febrer de 1916, deixant el Götzen com l'únic barco alemà restant per a controlar el llac.

Com a resultat de la seua posició de major fortalea en el llac, els aliats varen escomençar a alvançar cap a Kigoma per terra, i els belgues varen establir una base aérea en la costa occidental d'Albertville. Va ser a partir d'allí, en juny de 1916, que varen llançar un bombardeig sobre posicions alemanes al voltant de Kigoma, i dins de la mateixa ciutat. No està clar si el Götzen va ser atacat (els belgues varen afirmar haver conseguit tocar-ho, pero els alemans ho varen negar), pero la moral alemana es va vore molt afectada i el barco va ser desposseït del seu armamento, posteriorment, ya que es necessitava en un atre punt.

La guerra al llac havia aplegat a un punt mort en esta etapa, en les dos parts anegadas a organisar atacs. Aixina i tot, la guerra en terra va ser progressant, en gran part gràcies a la ventaja dels aliats, que varen tallar la conexió ferroviària en juliol de 1916 i varen amenaçar d'aïllar Kigoma completament. Açò va dur al comandant alemà, Gustav Zimmer, a abandonar la ciutat i marchar cap al sur. Per a evitar que el seu preciós barco caiguera en mans dels Aliats, Zimmer va afonar el barco el 26 de juliol de 1916. Més vesprada seria reflotado i varen canviar el nom per MV Liemba (vore Transport).

Che Guevara

En 1965 el revolucionari argentí Che Guevara va usar la vora occidental del llac Tanganica com a camp d'entrenament per a les forces de la guerrilla en el Congo. Des del seu campament, el Che i les seues forces varen tractar de derrocar al govern, pero varen terminar expulsats en menys d'un any ya que l'Agència de Seguritat Nacional (NSA) lo havia estat observant tot el temps i les forces del govern varen ajudar a emboscar als seus guerrillers.

Història recent

En 1992 el llac Tanganyika va aparéixer en el documental Pole to Pole. L'documentalista Michael Palin va ser a bordo del MV Liemba i va creuar el llac.

Des de 2004 que el llac ha segut centre d'atenció d'una iniciativa massiva de Water and Nature per part de l'UICN. El proyecte va durar cinc anys en un cost total de 27 millons de dólars. L'iniciativa va intentar controlar els recursos i l'estat del llac, establir criteris comuns per un nivell acceptable de #sediment, polució i calitat de l'aigua en general.

Ecologia

El llac Tanganyika s'està veent afectat pel calfament global; observacions directes durant els últims 90 anys han descobert que la temperatura del llac s'ha incrementat de forma substancial. Al mateix temps, s'ha observat una important caiguda de la producció primària del llac, impactant de forma evident en la població de sardina, un dels principals elements de la peixca i per lo tant de l'economia i l'alimentació de les zones confrontants.

El llac també s'està veent afectat per la polució urbana, incloent les deposiciones provinents dels barcos, i l'exploració de petròleu i minerals també l'afecta. Ademés, cal introduir mides per a la gestió de la peixca de peixos ornamentals.

Atres problemes que ho estan afectant són: deposiciones atmosfèriques, erosió, espècies invasivas, contaminació (per eixemple, per pesticidas).

Lake Tanganyika Biodiversity Project

El Lake Tanganyika Biodiversity Project (LTBP) és una entitat creada en el següent objectiu:

ajudar els estats ribereños a produir un sistema eficaç i sostenible per a la gestió i conservació de la biodiversitat del llac Tanganyika en el futur.

És un proyecte de cinc anys que està sent eixecutat per institucions dels països costers (Burundi, República Democràtica del Congo, Tanzània i Zàmbia) en l'assessorament per part d'organismes internacionals. En la participació de les comunitats locals l'estratègia que mantenen és la de conseguir alvançar tant en temes de conservació del llac i el seu entorn, com en aspectes de desenroll, per a mirar de protegir la forma de vida i els recursos de la població local.

El proyecte ho dividixen en els següents programes:

• Biodiversitat, que aporta la base per atres estudis tècnics. Té els objectius de:
  • revisar els nivells actuals de biodiversitat del llac
  • identificar la distribució dels majors hàbitats
  • desenrollar un programa de monitorisació
• Educació ambiental
• Pràctiques de peixca
• Sistemes d'informació geogràfica
• Polució
• Sedimentación
• Socioeconòmics
• Entrenament

Sumbu National Park

En la vora sur el llac Tanganyika es troba el Sumbu National Park, un parc nacional que cobrix una àrea d'uns 2000 quilómetros quadrats, incloent uns 100 quilómetros d'algunes de les plages més prístinas d'este gran llac. La seua extensió inclou plages d'arena, penya-segats verticals, coves i baïes naturals als escarpados cerros i profundes valls de l'interior. El riu Lufubu desemboca a través d'una vall flanquejada per talussos de 300 metros per cada costat.

Curiositats

El reencontre entre el periodiste americà Stanley i el geógrafo Livingstone, que va tindre lloc en Ujiji, en la vora del llac, va significar el naiximent de la famosa frase de Stanley:

Dr. Livingstone, I presumix. (trad. Dr. Livingstone, suponc.)

Stanley

Hi ha hagut albiraments del famós cocodril menja-humans Gustave. Gustave és un cocodril de l'Nilo jagant que viu en Burundi. En una llongitut de com a mínim 6 metros i un pes aproximat d'una tonellada, és el cocodril més gran vist mai en Àfrica. És un devorador d'hòmens famós, de qui corre el rumor que ha matat unes 300 víctimes des de la vora del riu Ruzizi i la vora nort del llac Tanganyika. En canvi, Patrice Faye, un caçador i naturaliste autodidacta francés, resident en Burundi que ho ha seguit durant els últims 20 anys fa una estimació de 60 víctimes, que aixina i tot, ho convertiria en un cas fòra de comú. En qualsevol cas, Gustave ha conseguit un estatus casi mític i és temut per la gent de la regió.

Vore també

• Grans Lagos (Àfrica)
• Lagos del Gran Valle del Rift

Bibliografia

• (2009) Gobernanza d'Aigües Compartides Aspectes Jurídics i Institucionals (en espanyol), UICN. ISBN 9782831710785.
• (1970) Li lac Tanganyika, sa faune, et la pêche au Burundi, 1 edició (en francés).; (2ª edició Buyumbura, 1973; 3ª edició Buyumbura, 1980)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llac Tanganica.
• Les vides del llac Tanganica
• Cartografia detallada del llac Tanganyika [2] archivat en Wayback Machine. (francés)
• Destí Tanganyika. Informació sobre la fauna i la flora endèmica del llac. (francés)