Lokrur

Lokrur és un poema mitològic islandés de cicle rímur datat sobre l'any 1400. Narra el viage del deu Thor a Útgarða-Loki, un mit que també es conserva en l'obra de l'Edda prosaica, Gylfaginning de Snorri Sturluson de el XIII. Comparada en Gylfaginning, la versió de Lokrur es troba molt més detallada, en descripcions més desenrollades a on Gylfaginning oferix un text més terso i inteligible. El cicle es compon de quatre rímur, la primera rima en mètrica stafhent i el restant en ferskeytt. La rímur solament s'ha conservat en un manuscrit medieval, Skálholtsbók.

Sinopsis

Primer rímur

El primer vers de la primera rímur es dirigix a una dòna a qui se li demana que escolte i atenga el història. La rímur llavors presenta als deus Odín, Thor i Loki (versos 2-5). El història comença en Thor preguntant a Loki si li ajuda a reunir-se en el seu homònim Útgarða-Loki (v. 6-7). Loki és contrari, advertint que Útgarða-Loki és en realitat un temible troll (v. 8). Thor li contesta a Loki que ell li rescatarà en el cas de trobar-se en problemes i li ordena preparar-se (v. 9). Thor pren el seu martell i els seus macho cabrío i comença el viage (v. 10).

Despuix de recórrer una llarga distància, Thor i Loki apleguen a una chicoteta casa en un home esperant fòra que oferix estage (v. 11-12). És un granger que té dos chiquets, Þjálfi i Röskva (v. 13). Þjálfi i Thor es dirigixen a la sala mentres Loki mata als cabríos i prepara el menjar, i Thor li l'oferix a aquelles gents (v. 14-15). Thor i els demés mengen vigorosament mentres Þjálfi partix una pata per a accedir al tuétano (v. 15-16). Al sendemà Thor resucita als mascle cabrío en el seu martell i es percata de que un d'ells té una pata ferida (v. 17-20). Thor s'enfada, pero el granger li oferix la reconciliació (v. 21-23). Thor reclama a Þjálfi i Röskva com sirvientes i el granger accedix, abdós contents en l'acort (v. 24-26).

Thor deixa als cabríos en el granger i seguix el seu camí a peu en els seus companyers de viage, caminant fins a l'anochecer (v. 27-28). Troben un refugi en el bosc, ampli i molt ben fet, en un sostre recio i grans portes. Tot decorat en or (v. 29-30). Entren en el refugi i dormen (v. 30-31).

Segon rímur

Erro al crear miniatura:

"Soc el jagant Skrymir" (1902), per Elmer Boyd Smith. Thor i els seus companyers troben a Skrímnir.

Tan pronte com Thor i els seus companyers es dormen, un fort vent sacsa el refugi i el bosc (v. 3-4). Ells tornen a vestir-se i descobrixen una casita en mig del refugi (v. 5). Thor se senta front a la porta mentres els seus companyers entren (v. 6). En amanecer Thor es troba fòra i troba a un enorme jagant, descrit com a llarc, dorm com un roure i de ronquido profunt que sacsa la terra (v. 7-16). Thor agarra el seu martell, en l'intenció de matar al jagant, pero en eixe precís moment es desperta i esglaya al deu (v. 16-17). El jagant se senta i saluda amablement a Thor i els seus companyers (v. 18). Thor pregunta al jagant pel seu nom (v. 19) i li contesta que el seu nom és Skrímnir i pregunta a on es dirigixen (v. 20). Thor respon que vol reunir-se en el rei d'Útgarðar (v. 21).

Skrímnir explica a Thor i els seus companyers que la casa a on varen passar la nit era un dels seus guants i els diu que ells són molt dèbils per a tractar cap assunt visitant Útgarða-Loki, pero que el jagant encara desija ajudar-los a aplegar (v. 22-26). Thor accepta i el jagant nuga una bossa en tots els seus recaptes dins (v. 27). Skrímnir els indica el camí adequat i travessen el bosc fins a l'anochecer (v. 28-30). Skrímnir elegix un lloc per a passar la nit i diu als demés que mengen mentres ell es gita (v. 30-31). Thor es veu incapaç de desnugar la bossa en els recaptes i s'enfada (v. 32-34). Llavors llança el Mjöllnir al jagant roncador i li colpeja en el cap (v. 34-35). El jagant es desperta i pregunta si algun rebuig dels arbres li havia caigut damunt i si Thor i els seus companyers ya estaven asseciats (v. 36-37). Thor contesta que ya han menjat i li prega que torne a dormir-se una atra volta (v. 38). El jagant cau dormit i Thor torna a atentar contra ell en el seu martell, solament conseguint despertar-ho una atra volta (v. 39-41). En amanecer, Thor fa un tercer intent pero és en va (v. 42-44).

Skrímnir els diu que ya estan prop de la fortalea de Útgarða-Loki i els indica el camí a seguir, mentres el jagant es dirigix al nort (v. 45-47). Thor i els seus companyers apleguen a una gran i temible fortalea (v. 48). La rímur finalisa en una tradicional referència a la poesia i beure a la salut d'Odín (v. 49).

Tercer rímur

A mida que Thor i els seus companyers s'acosten a Útgarða-Loki, s'encaren a la forta porta de la fortalea (v. 3-6). Incapaços d'obrir-la, intenten esgolar-se entre les barres (v. 7). Entren al saló i Thor saluda al rei (v. 8-11). Útgarða-Loki els dona la benvinguda i pregunta la seua procedència, i si de pas són hàbils jugadors de deport o un atre motiu (v. 11-14).

Loki s'oferix a competir menjant i li assignen un oponent, Logi (v. 15-16). Abdós mengen carn en ferocitat, pero Logi també s'engol els gavinets i els ossos i intenta mossegar a Loki (v. 17-20). Loki és considerat perdedor i Útgarða-Loki demana un millor contrincant (v. 21). Þjálfi s'oferix a competir corrent i sofrix una humillante derrota de Hugi (v. 22-27).

Erro al crear miniatura:

Thor i la vella lluiten, Robert Engels (1919).

Thor vol competir bevent, i Útgarða-Loki demana que duguen la seua banya al saló (v. 28-30). Útgarða-Loki diu que la costum és buidar la banya d'una sola tragallada, pero Thor beu el seu contingut en tres tragallades en poc èxit (v. 31-36). Útgarða-Loki llavors li demana a Thor que alce al seu gat pero, pese al gran esforç, Thor tan sol pot alçar una pata del sol (v. 37-41). Útgarða-Loki li demana que retorne al seu assent i li diu que ha segut grandement humiliat (v. 41-44).

Quart rímur

Thor demana a qualsevol que s'atrevixca a reptar-li en lluita (v. 2). Útgarða-Loki li diu que té a la seua mare, que en el seu moment sabia barallar, pero que ya no té bona salut (v. 3). La dòna aplega, és gran i vella, i comença la lluita en Thor (v. 4-5). Thor no ho soporta i cau sobre el genoll (v. 5-8). La dòna es marcha, pero Thor diu que vol retornar a la seua llar en Ásgarðr (v. 9).

Útgarða-Loki li diu que li conduirà més allà de la fortalea i llavors li comenta que li ha decepcionat (v. 10-11). Un vers sifrat explica que la bossa de recaptes va ser sagellada en engany (v. 12). Quan Thor li va llançar el martell a Skrímnir, li va revelar que era la mateixa persona que Útgarða-Loki, i que el colp ho va frenar una montanya o li haguera matat (v. 13). Loki va perdre el repte del menjar pel fòc (v. 14). La banya tenia en el seu interior l'aigua de la mar i el resultat va ser que Thor va crear les marees (v. 15-16). El gat que Thor va intentar alçar era en veritat la serp La meuaðgarðsormr i la dòna en qui va lluitar era Elli, la personificació de la vellea (v. 17-18). Útgarða-Loki maldix als Æsir i desapareix (v. 19-20). En l'últim vers del cicle li bateja en el nom de Lokrur (v. 21).

Bibliografia

• Early Icelandic rímur. (Corpus codicum Islandicorum medii aevi 11). 1938. Ed. Craigie, William A. Copenhague. Facsimile edition.
• Fernir forníslenskir rímnaflokkar. 1896. Ed. Finnur Jónsson. Copenhague. Edició gramaticalment normalisada basada en l'ortografia del Nòrdic antic