El mausoleu de Teodorico és un monument situat a les afores de Rávena (Itàlia) construït pel rei Teodorico el Gran cap a l'any 520 d. C. en l'intenció de que fora la seua futura tomba, en marbre blanc d'Istria. És la més célebre construcció funerària dels ostrogots.

Mausoleu de Teodorico

Història i perfil arquitectònic-artístic

S'alça, aïllat, fòra de la ciutat, junt a la necròpolis reservada als gots.

Ràpidament es distinguix de totes les demés edificacions de Rávena pel fet de que no està construït en rajola, sino en blocs de pedra d'Istria. És de planta circular, reprenent la tipologia d'atres mausoleus romans (cfr. la tomba de Cecilia Metela), i es caracterisa per constar de dos pisos:

  • l'inferior en forma decagonal, en casetes en cada costat, baix arcs de mig punt i en un interior en forma de creu;
  • el superior és més menut, accessible per mig d'una escala i antigament rodejat per un deambulatorio en columnillas que ho embellia i del que només queden traces en el naiximent dels arcs en les parets. La seua forma és també decagonal a l'exterior i circular a l'interior.
 
Planta de la Tomba de Teodorico.

Situada en el centre del pis superior es troba un sarcòfec en forma de banyera, de pórfido roig, a on se supon que varen deure descansar els restants mortals de Teodorico. Dits restants varen ser extrets durant la dominació bizantina i el mausoleu es va convertir en una capella cristiana.

Segons Valois, Muratori i Alberti, els restants del monarca descansaven en una vasija de pórfido situada sobre quatre columnes que coronaven la cúpula, realisada en un sol bloc de granit. Esta coberta del mausoleu és la característica més sorprenent de l'edifici. Està formada per un únic monolit en forma de caixco, en pedra d'Aurisina de 300 tonellades i d'11 metros de diàmetro, transportat per mar. Simbolisa la força i robustea militar típiques de les cultures germàniques. Es trobava arrematada per estàtues dels dotze apòstols en bronze.

Es troba en l'exterior una banda decorativa en un motiu «a tenaza», l'únic testimoni en Rávena d'una decoració presa de l'orfebreria goda més que del repertori romà-bizantí.

El monument va ser declarat junt a atres sèt «Monuments i mosaics del Cristianisme primerenc en Rávena» com Patrimoni de l'Humanitat per part de l'Unesco en 1996. L'importància del mausoleu residix en el seu estil romà tardà o paleocristià en clares influències bizantina i romana i en el fet de que és l'únic eixemple que es conserva d'una tomba d'un rei bàrbar del seu periodo.

 
Planta superior, el sarcòfec en pórfido roig.

Visita al Monument

Este monument és visitable pero cal tindre algunes consideracions. Es pot recórrer la seua vora exterior al que s'accedix per una passarela metàlica i visitar el seu interior. No obstant cal advertir que està una miqueta alluntat del centre de la ciutat, a uns 15 minuts anant, en la direcció contrària als atres monuments de la ciutat. Per un atre costat, cal destacar que encara que es pot vore des de fòra del parc en el que està ubicat, l'accés al parc té uns horaris determinats i l'accés és de pagament (4€ en 2023).

Referències

Bibliografia

  • Pierluigi De Vecchi i Elda Cerchiari, I tempi dell'art, volum 1, Bompiani, Milà 1999.