Anar al contingut

Abadia de Lorsch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lorsch.jpg
Abadia de Lorsch

La abadia imperial de Lorsch (en alemà: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium, també cridada Laurissa i Lauresham), en Lorsch, a 10 quilómetros a l'est de Worms, en el districte de Bergstraßi, estat federat d'Hesse (Alemània).

Va ser un dels més famosos monasteris del Imperi carolingio. En l'actualitat es troba en ruïnes, els seus restants figuren entre els edificis prerrománicos més importants d'Alemània. En l'any 1991 les ruïnes de l'abadia varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[1]

La seua crònica, anotada en el Còdex de Lorsch des de 1170 (en l'actualitat en l'archiu estatal de Wurzburgo), és un document fonamental per a la Baixa Edat Mija alemana. Un atre famós document de la biblioteca monástica és el Codex Aureus de Lorsch.

Archiu:Kloster Lorsch 03.jpg
El pòrtic des de l'orient.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Klosterkirche in Lorsch (4).jpg
Iglésia de Lorsch

L'abadia va ser fundada en 764 pel comte franc Cancor i la seua mare viuda Williswinda com una iglésia pròpia (ecclessia propria) i monasteri en els seus dominis, Laurissa. Varen confiar el seu govern al nebot de Cancor, Crodegango, arquebisbe de Metz, qui va dedicar l'iglésia i el monasteri a sant Pedro i es va convertir en el primer abad. Els seus beatos fundadors varen enriquir la nova abadia per mig de donacions. En 766 Crodegango va renunciar al càrrec d'abad pels seus importants deures com a arquebisbe de Metz i va enviar a Lorsch al seu germà Gundeland com el seu successor junt en catorze monges benedictinos. Per a fer l'abadia popular com a santuari i lloc de pelegrinage, Crodegango va obtindre del papa Paulo I el cos de sant Nazario, martirisat en Roma en tres companyers durant el regnat de Diocleciano. L'11 de juliol de 765, va aplegar la sagrada relíquia i va ser depositada en gran solemnitat en la basílica del monasteri. L'abadia i la basílica varen ser renombradas en honor a sant Nazario. L'iglésia principal de Sant Pedro, Sant Pablo i Sant Nazario va ser consagrada per l'arquebisbe de Magúncia en 774, en presència de Carlomagno. Es va propagar que molts milacres varen succeir per la intercesión de sant Nazario de Lorsch, i de todas partes d'Europa varen aplegar gran número de peregrins per a visitar el santuari. En el curs de nou sigles, la biblioteca i l'escritori de Lorsch varen aplegar a ser un dels centres culturals d'Alemània. Quatre catàlecs de el IX demostren que va ser rica en texts clàssics i cristians.[2] Papes i emperadors varen favorir repetidament l'abadia en privilegis i patrimoni que anava des dels Alps al mar del Nort, açò va fer que en poc temps l'abadia no solament anara inmensamente rica, sino que tinguera una gran influència política. L'abadia va ser nomenada reichsabtei (un principat sobirà subjecte directa i únicament a l'emperador). La posició de l'abadia va ser tan elevada que dos reis carolingios, Luis el Germànic i Luis el Jove, varen ser enterrats allí.

Archiu:Codex Laureshamensis Initial-D.jpg
Primera pàgina del Còdex de Lorsch.

En gojar l'abadia dels drets d'un Estat, va escomençar a involucrar-se en enemistats locals i numeroses guerres. Despuix de quarantassís abad de l'orde benedictina que havien governat l'abadia, Conrad, l'últim dels abad va ser depost pel papa Gregorio IX, i per l'influència de l'emperador Federico II, Lorsch va passar a mans de l'arquebisbe de Magúncia en 1232, terminant el gran periodo cultural i de política independent de l'abadia de Lorsch.


En 1248, els monges mostenses es varen fer càrrec del monasteri en l'aprovació del papa Celestino IV i varen permanéixer allí fins a 1556, quan Lorsch i les afores varen passar als príncips luteranos i calvinistas. El príncip elector del Palatinado, Otón Enrique, va traslladar el contingut de la biblioteca a Heidelberg, formant la famosa Bibliotheca Palatina, justament abans de la dissolució de Lorsch en 1557/1563. Els religiosos que permaneixien habitant en l'abadia varen rebre una pensió i varen ser expulsats. En 1623, despuix de la conquista de Heidelberg, Maximiliano elector de Baviera va entregar l'esplèndida biblioteca, en 196 manuscrits, al papa Gregorio XV.[3] Leone Allacci va ser enviat per a controlar el trasllat a Roma, a on varen ser incorporats a la Biblioteca Vaticana.

Durant la guerra dels Trenta Anys Lorsch i les seues afores varen sofrir molt. En 1621 la majoria dels edificis de Lorsch varen ser derribats. Despuix el arzobispado de Magúncia va recuperar la seua possessió i la regió va retornar a la facció catòlica. El més lúgubre periodo per a Lorsch va ser durant les guerres de Luis XIV de França entre 1679 i 1697. Pobles sancers varen ser convertits en ruïnes, les llars dels llauradors varen ser destruïts pel fòc, i els soldats francesos varen incendiar els vells edificis de l'abadia. Una part que va quedar intacta i va servir com a almagasén de tabac en els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial. L'antic pòrtic real, el Königshalle, construït en el IX per l'emperador Luis III el Cego, és el més antic i provablement més bell monument de l'arquitectura carolingia.

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Abbey and Altenmünster of Lorsch». UNESCO Culture Sector. Consultat el 7 de giner de 2013.
  2. ↑ James W. Thompson, The Medieval Library (New York) 1957, pp 80-82; Chauncey E. Finch, "Catalogues and Other Manuscripts from Lorsch" Transactions and Proceedings of the American Philological Association 99 (1968) pp. 165-179.
  3. ↑ Thompson 1957; Finch 1968:165.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abadia_de_Lorsch&oldid=778674»